Visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes, una altra de les joies del romànic català localitzada a la comarca de l’Alt Empordà, és quelcom que no us podeu perdre si visiteu la província de Girona. Es tracta, a més, d’un dels cenobis més emblemàtics de Catalunya.
La bellesa de Sant Pere de Rodes, però, no es limita a el monestir en si mateix, ja que més enllà de la grandiositat del lloc, el Monestir de Sant Pere de Rodes es localitza als voltants de Parc Natural de Cap de Creus, un dels paratges naturals més bells de la regió.
De fet, les vistes que es poden gaudir des del Monestir de Sant Pere de Rodes (i des del Castell de Verdera, de què també us parlaré) arriben a diversos quilòmetres a la rodona, quelcom que converteix el cenobi en un dels llocs més bonics de Catalunya.
En aquest post us explicarem una mica sobre la història del Monestir de Sant Pere de Rodes, així com les dades pràctiques per visitar-lo.
EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES A LA HISTÒRIA.
Tot i que les primeres referències del que arribaria a ser el Monestir de Sant Pere de Rodes les trobem l’any 878 (un precepte Reial parla d’una cel·la monàstica dedicada a Sant Pere), sembla que va ser a partir d’unes donacions realitzades per un noble de la zona, de nom Tassi, i de la seva dona Hisblanda, el 947, quan podem parlar de l’existència d’un cenobi independent, ja que fins aquell moment hauria depès d’altres monestirs.
De fet, el primer abat de el Monestir de Sant Pere de Rodes va ser, precisament, el fill del noble Tassi, de nom Hildesind. Amb els anys, el monestir es va convertir en un dels bastions del cristianisme a la regió, el que va propiciar que atragués enormes donacions. A això va contribuir el fet que el Monestir de Sant Pere de Rodes disposés de diverses relíquies d’excepcional importància per al Cristianisme, incloent el cap i el braç de Sant Pere.
Cap a l’any 1022 ja s’havia consagrat l’església monacal, encara que sense haver-se acabat, i durant dos segles, les dependències de Sant Pere de Rodes no van deixar d’ampliar-se, per tal de convertir-se en un dels monestirs més rellevants de Catalunya.
La vida monàstica va arribar a la seva fi el 1797, quan la comunitat es va desplaçar a llocs més segurs, cansats del bandolerisme i la pirateria existent a la regió. Finalment, la comunitat benedictina va ser dissolta en 1735 i el monestir de Sant Pere de Rodes, desamortitzat sota les lleis Mendizábal. Això va donar lloc a un segle sencer de contínua decadència.
Les primeres restauracions van arribar a l Monestir de Sant Pere de Rodes durant la dècada dels 30 de segle passat, quan el cenobi va ser declarat Monument Històric Nacional. Avui dia és una de les visites més belles que el seu poden realitzar a l’Alt Empordà, la comarca més septentrional de Catalunya.
VISITAR EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES. DADES PRÀCTIQUES.
HORARIS PER VISITAR SANT PERE DE RODES.
- HORARI D’HIVERN (de l’1 d’octubre al 31 de maig): de dimarts a diumenge, de 10.00 a 17.30.
- HORARI D’ESTIU (de l’1 de juny al 30 de setembre): de dimarts a diumenge, de 10.00 a 20.00.
- HORARI SETMANA SANTA: divendres, dissabte i diumenge: de 10.00 a 19.00; dilluns de Pasqua: de 10.00 a 17.30.
- TANCAT: dilluns no festius, 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener.
PREUS PER VISITAR SANT PERE DE RODES.
- Entrada general: 6 euros
- Entrada reduïda: 4 euros (família nombrosa, pensionistes,> 65 anys i estudiants amb carnet internacional).
- Entrada gratuïta: <16 anys, aturats i últim dimarts de mes entre l’1 d’octubre i el 30 de juny.
COM ARRIBAR AL MONESTIR SANT PERE DE RODES.
Necessitareu de cotxe per arribar al Monestir de Sant Pere de Rodes. Us deixo en aquest link la localització del Monestir. Uns 300 metres abans del cenobi hi ha un petit aparcament on deixar el vehicle. Des d’aquí, cal agafar el camí del Monestir, que us porta fins a Sant Pere de Rodes en 5 minuts. Abans d’arribar al monestir deixareu a la vostra esquerra un edifici en ruïnes, que correspon a l’antic hospital (posada) de pelegrins. Va ser edificat entre els segles X i XII.
LA VISITA AL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
Al comprar l’entrada us donaran un fulletó per seguir la visita. L’itinerari no té pèrdua i es completa en menys d’una hora. La Ruta és la següent: celler, església, claustres, torre i campanar. Per fora de el Monestir de Sant Pere de Rodes queden l’antic Palau de l’Abat i l’Hospital de Pelegrins, de què ja us he parlat.
Abans visitar l’església monàstica, entrem als cellers, que queden just davant de temple. En realitat, aquests cellers van ser alçaTS bastant després del conjunt de Sant Pere de Rodes, ja al segle XVII, aprofitant la mateixa roca de la zona. Els cellers es divideixen en diverses estances.
Ara sí, entrem a l’església de el Monestir de Sant Pere de Rodes, que és una de les més importants del romànic català. El temple va ser acabat al segle XI i disposa d’una planta basilical de tres naus, amb creuer i tres absis. A la capçalera trobem un deambulatori de dos pisos, que envolta l’absis central. Les giroles o deambulatoris eren pròpies de les esglésies de pelegrinatge, com era la de el Monestir de Sant Pere de Rodes.
La nau es tanca amb volta de mig punt i és sostinguda per cinc arcs torals que s’assenten sobre pilars, que integren columnes que disposen de bells capitells. A la girola trobem sengles escales que permeten accedir a la cripta. No obstant això, romanen tancades als turistes. A el menys, durant la nostra visita.
Després de visitar l’església, ens dirigim als claustres de el Monestir de Sant Pere de Rodes. Així, en plural, perquè són dos: l’inferior i el superior. El claustre inferior és el primitiu i és certament rudimentari. No obstant això, el claustre superior és francament bonic, disposant de quatre galeries romàniques, com així testifiquen els arcs de mig punt que separen les galeries del pati central i que se sustenten en dobles columnes.
Malgrat tot, cap dels capitells has resistit a el pas el temps i, particularment, a l’espoli patit durant el segle XIX. D’aquesta manera, els pocs capitells historiats que trobem al claustre són rèpliques dels originals, que es troben dispersos en diferents museus. Res a veure amb els que vam poder veure, fa unes poques setmanes, en el meravellós claustre de el Monestir de Sant Cugat de Vallès.
Com era habitual, el claustre donava accés a les diferents dependències del monestir, com el refetor, les cuines o el rebost.
Des del claustre accedim al sobreclaustre. Va ser edificat bastant posteriorment i donava cabuda a les habitacions individuals per als monjos. Des d’aquí tenim també accés a la torre de defensa, que va ser alçada entre els segles XIII i XIV, i al campanar de Sant Pere de Rodes, que és del segle XII. És de planta quadrada i tres pisos. Les finestres del tercer nivell disposen de decoració llombarda, com arcuacions cegues, que emmarquen columnes bigeminades. Sense ser tan espectacular com els campanars de la Ruta del Romànic de la Vall de Boí, resulta també molt bonic.
CASTELL DE VERDERA, LES MILLORS VISTES DEL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES.
Després de visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes vam decidir agafar el sender que en mitja hora de trajecte ens acosta fins a les ruïnes de l’antic Castell de Verdera, situat al cingle que domina tota la Serra de Rodes, a 670 metres sobre el nivell del mar.
El castell, que formava part de les possessions del Comtat d’Empúries, no és més que un edifici en ruïnes de segle XI. Tot just podem distingir part de les seves muralles i torrasses, així com el que va ser l’església de Sant Salvador de Verdera.
No obstant això, val la pena pujar fins aquí només per gaudir d’unes meravelloses vistes de les dues vessants de la Serra de Rodes i de tot el Parc Natural de Cap de Creus. Cap al nord, les vistes arriben amb facilitat la Badia de Port de la Selva; i cap al sud, a la Badia de Roses. A més, des del camí d’accés al Castell de Verdera es pot gaudir de les millors vistes de el Monestir de Sant Pere de Rodes. Les que surten en gairebé totes les postals.
La veritat és que si teniu l’oportunitat de recórrer la comarca de l’Alt Empordà, no podeu deixar de visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes, un dels cenobis més bonics de Catalunya.