patrimonio humanidadVisitar L’Últim Sopar de Leonardo da Vinci a Milà, el famós Cenacolo, era un dels nostres màxims objectiu en visitar la capital de la Llombardia aquest any. Aconseguir entrades per visitar L’últim Sopar, una de les pintures més cèlebres de la història, no resulta gens fàcil. Fins al punt que hem requerit de tres visites a Milà abans de poder visitar el Cenacolo, el lloc on se situa el famós fresc.

En aquest post us explicarem on i com visitar la pintura de l’Últim Sopar de Da Vinci a Milà. Així mateix, us parlarem de Santa Maria delle Grazie, l’església i convent dominic que forma part, al costat de La Última Cena de Leonardo, de la llista del Patrimoni de Humanitat des que va ser inclosa en 1990.

L’ÚLTIM SOPAR DE DA VINCI. LA PINTURA MÉS FAMOSA DE LA HISTÒRIA?

La pintura L’Últim Sopar de Leonardo da Vinci és, probablement, la pintura més famosa de la història. Potser només els frescos de la Capella Sixtina del Vaticà puguin resistir comparació pel que fa a celebritat amb aquest fresc de Leonardo.

L’última Sopar de Leonardo ha estat reproduït en mil i un formats i decora habitatges i tot tipus de locals del món sencer. Molts dels seus propietaris, però, ignoren sovint qui va ser l’autor de l’original i, més habitualment fins i tot, on s’ubica el mateix.

Per visitar L’Últim Sopar de Leonardo a Milà cal acudir a l’antic monestir dominic de Santa Maria delle Grazie. El fresc es localitza en el refectori del mateix, de manera que un grapat de monjos tenia el privilegi dia rere dia de dinar al costat de tan famosa obra.

No obstant això, no n’hi haurà prou en acostar-se a qualsevol hora al convent en qüestió i demanar poder gaudir de la pintura. En l’actualitat, l’obra no és propietat dels religiosos si no de l’estat italià, de manera que encara que l’església i els claustres de Santa Maria delle Grazie són de lliure accés, no ho és en absolut el refectori. Les visites a l’Últim Sopar de Da Vinci a Milà es limiten a grups de màxim 30 visitants que tenen l’oportunitat de conèixer l’obra durant únicament 15 minuts. El restringit l’horari dóna lloc al fet que els bitllets per gaudir del moment s’acabin de seguida, de manera que qui vulgui conèixer la pintura ha d’adquirir les entrades amb antelació. Per a més inri, sovint els bitllets estan copats per agències de turisme de manera que aconseguir el tiquet per la via oficial no resulta gens fàcil. Més encara, les visites guiades programades pel propi Cenacolo de Milà només es realitzen en italià i anglès, de manera que si es vol gaudir d’una explicació en espanyol ha de contractar-se amb antelació a aquest web. Es realitzen en dijous i diumenge, però podeu mirar la disponibilitat.

Visitar La Última Cena de Leonardo

VISITA A L’ÚLTIM SOPAR DE MILÀ, EL FRESC MÉS DELICAT DEL MÓN.

L’Últim Sopar de Leonardo da Vinci no és només la pintura més famosa del món sinó una de les més delicades. Us explico el per què. Leonardo va pintar l’escena entre 1494 i 1498 i va usar la tècnica del fresc, coneguda des de feia segles, per recollir el moment del famós anunci de Jesucrist: “un de vosaltres em trairà“.

Aquesta tècnica del fresc era coneguda i efectiva per a pintar escenes sobre parets, sostres i voltes d’edificis. No obstant això, requeria d’una important velocitat d’execució ja que s’havia d’intervenir a la paret quan aquesta estava encara humida. És la tècnica coneguda com “Bon fresc”. Leonardo da Vinci no va usar exactament aquesta tècnica sinó que va experimentar amb la innovadora tècnica coneguda com la del “fresc en sec”. Això li permetia ser molt més minuciós en l’execució de l’obra, cosa imprescindible per al qual ha passat a la història com l’inventor del sfumato.

No obstant això, aquesta tècnica del “fresc en sec” multiplica de forma exponencial la ja habitual fragilitat dels frescos, de manera que el deteriorament del Cenacolo de Leonardo a Milà va començar als pocs anys d’executar la pintura. Un autèntic drama per a una obra considerada com un dels moments culminants de la història de l’art.

Les restauracions han estat nombroses a fi d’intentar fixar al màxim els pigments amb què el geni va traçar mida monument artístic. L’última d’elles, acabada en 1999, va requerir de més de 20 anys d’intensos treballs i van permetre recuperar part dels colors inicials. És aquest un dels motius que donen lloc al fet que visitar l’Últim Sopar de Leonardo da Vinci a Milà sigui possible només en petits grups i amb horaris establerts.

IMG_6148
La Última Cena de Leonardo Da Vinci

LES NOSTRES SENSACIONS AL VISITAR L’ÚLTIM SOPAR DE MILÀ

Reconec haver passat una mica de nervis abans de acostar-me al Cenacolo. Seria per que esperava aquest moment des de feia temps, potser. Les mesures de seguretat són enormes abans d’entrar al refectori de Santa Maria delle Grazie.

I per fi arriba el moment i la veritat és que les emocions es situen a flor de pell, coneixedors que estem davant d’una obra majúscula. El fresc ocupa la totalitat de la paret nord del refectori i té unes mesures de gairebé nou metres d’ample per uns quatre i mig d’alt. Em penedeixo de no haver contractat la visita guiada amb antelació tot i que gaudeixo del quinze minuts. No obstant això, agraeixo que es pugui fotografiar el moment, encara que sigui sense usar el flaix.

L’escena transcorre en el moment en què Jesús, durant l’Últim Sopar, adverteix als seus deixebles que un d’ells el trairà. Així ho explica l’Evangeli de Sant Mateu: “Jo tenia gran desig de menjar aquesta Pasqua amb vosaltres abans de patir. Perquè us dic que ja no el menjaré fins que sigui la nova i perfecta Pasqua al Regne de Déu, perquè un de vosaltres em trairà“.

L’obra ens mostra la reacció dels deixebles davant l’ afirmació de Jesús. Observem llavors les diferents reaccions dels apòstols, sorpresos uns o espantats pensant que no poden ser ells els menys segurs de si mateixos, altres. Judes, però, retrocedeix lleument en sentir al·ludit.

Jesucrist, com és habitual en la iconografia del Sant Sopar, se situa en una posició central, amb els apòstols a banda i banda i en grups de tres.

No faré una anàlisi detallada de l’obra. Encara que m’encanta la pintura no sóc més que un aficionat amb quatre nocions. El que sí us puc assegurar és que les emocions viscudes durant la visita a l’Últim Sopar de Leonardo da Vinci a Milà han estat moltes, tot i ser conscient que, potser pel relatiu deteriorament del fresc malgrat les múltiples restauracions, no és aquesta la més bella de les pintures que hagi tingut l’oportunitat de conèixer. I això és, per descomptat, una sensació subjectiva.

Abans d’abandonar el Cenacolo Vinciano no cal deixar d’admirar la paret sud del mateix, just al costat oposat al del Sant Sopar de Leonardo da Vinci. Allà es representa l’últim moment de la passió de Crist. És a dir, la Crucifixió, en una obra de Giovanni Donato Montorfano, una pintura igualment bellíssima però molt menys famosa que l’Últim Sopar.

Ultima cena de Leonardo2
La Última Cena de Leonardo

SANTA MARIA DELLE GRAZIE

Com explicava, l’Últim Sopar de Leonardo da Vinci a Milà se situa en el que era el refectori del convent dominic de Santa Maria delle Grazie. I la veritat és que el monument no és poca cosa, precisament, encara que molts turistes s’oblidin de visitar-lo després de conèixer el Cenacolo.

Com el fresc de Da Vinci, el complex compost per església, dos claustres i sagristia forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Es tracta d’una obra de la segona meitat del segle XV alçada sota un projecte de Guiniforte Solari i en estil gòtic. No obstant això, l’església va ser reformada als pocs anys, en temps en què la ciutat estava controlada per Ludovico el Moro, en estil renaixentista. Per a això, el Duc de Milà va comptar amb l’ajuda d’un dels més famosos arquitectes del moment: Bramante. A l’introductor del renaixement a Itàlia s’atribueix l’ampliació de la nau, la cúpula hemisfèrica i el delicat petit claustre.

No obstant això, el que més ens crida l’atenció en aquesta església és la seva preciós i original tiburio de 16 costats i amb 32 finestres bífores, que és considerat una de les obres mestres de l’arquitectura llombarda. No queda clara l’autoria d’aquesta cúpula poligonal que alguns atribueixen també al propi Bramante, encara que se sap del cert que no hauria estat ell, si no Giovanni Antonio Amadeo, qui hauria acabat l’obra.

En fi, que si teniu la possibilitat de visitar la capital de llombarda no oblideu adquirir les entrades que us permetran visitar l’Últim Sopar de Leonardo da Vinci, el famós Cenacolo, una de les obres més famoses de la Història de l’Art.

Santa Maria delle Grazie

IMG_6154
IMG_6153
div class=”box_subscrib”>

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ITÀLIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

12 thoughts on “L'ÚLTIM SOPAR DE LEONARDO DA VINCI A MILÀ. La pintura més famosa de la història?


Kris
27 de novembre de 2017

Dos veces he estado en Milán. Y ninguna he podido ver esta obra. Todo por organizar el viaje con tan poco tiempo que ya no había cupo para el día de nuestra estancia en la ciudad. Me ha gustado mucho ver la foto en al que se ve la pared entera. Es la primera vez que tengo conciencia del tamaño real de la pintura de Leonardo.

Un abrazo

    Jordi
    29 de novembre de 2017

    Es un poco pesado e tema de las entradas y este ha sido el motio por el que yo no lo ha he podido visitar hasta mi trecera visita a Milán.
    Eso ti, tiene una especie de aura y misterio especial, esta obra.
    un beso!

Lottie LittleLottie
29 de novembre de 2017

Maravilloso artículo y envidia sana por poder haber visto esta magnífica obra maestra! Felicidades! 😉

    MIL Viatges - Blog de viajes y etnología
    29 de novembre de 2017

    De verdad que fue un momento muy bonito. Merece la pena!

Noelia
29 de novembre de 2017

Hola Jordi. No conocemos todavía Milán, pero ver esta gran obra de arte es obligatorio. Así que reservaremos y contrateremos guía, una pregunta ¿con cuánto tiempo hay que reservar?
Saludos

    Jordi
    29 de novembre de 2017

    Pues allí estará, esperando!!! Van sacando las entradas poco a poco. Yo la compré algo así como 3 semanas antes. Lo que pasa es que en temporada alta las tienen compradas las agencias de turismo y, a menudo, solo las puedes comprar desde estas agencias, con guía incluida, y con algo de sobrecoste.
    Pero merece la pena.
    Un beso Noelia.

Nica
1 de desembre de 2017

Caray si que es dificil ver la obra. Aunque por otro lado no me parece mal que haya una especie de control o supervisión. Lo que no me gusta es que haya entradas ya apalabradas por decirlo de alguna manera, a las agencias de viajes. Pero bueno.
Que suerte que hayais podido hacer foto.

Nica Lh
1 de desembre de 2017

Nada más que añadir al comentario de Lottie LittleLottie. De acurdo en todo

    MIL Viatges - Blog de viajes y etnología
    2 de desembre de 2017

    🙂

Maruxaina Bóveda
3 de desembre de 2017

Pues mira que he estado veces en Milán y ninguna he organizado para ver esta obra. Imagino que debe ser emocionante llegar a verla tras tantos intentos, aunque no sea de las mejores en cuanto a conservación como dices, su significado e historia le da un carácter especial.
Genial post Jordi!

    Jordi
    3 de desembre de 2017

    Eso mismo nos pasó a nostros! Pero esta vez lo resrevamos con tiempo y la verdad es que ha sudo un momento de lo más emocionante del año.
    Un beso Maruxaina!

Pablo AC
3 de desembre de 2017

Anda que no me costó conseguir las entradas para verla. Pero mereció la pena!!! Buenisimos recuerdos de ese viaje. Un saludo!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.