patrimonio humanidadLa Ruta de la Senda dels Caçadors fins a la Cua de Cavall, una de les més belles cascades dels Pirineus, és una de les rutes senderistes més boniques del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut.

Hi ha dos senders que porten al visitant des de la Prada d’Ordesa fins a la Cua de Cavall. El primer, és el conegut com Sender Clàssic d’Ordesa o Sender de Soaso. És el més fàcil, ja que només cal seguir una ruta d’uns 9 quilòmetres que, en suau ascens, porta al visitant fins a la Cua de Cavall. Als quals cal sumar la tornada, per descomptat.

El segon dels senders és el conegut com Senda dels Caçadors i és bastant més exigent. Té una longitud d’uns 12 quilòmetres i, com en el cas del Sender Clàssic, té també el seu final a la Cascada de la Cua de Cavall. La gràcia de realitzar el trekking des de la Prada d’Ordesa fins a la Cua de Cavall per la Senda dels Caçadors és que tindrem la possibilitat de gaudir del Parc Nacional des de les altures doncs gairebé la seva pràctica totalitat transcorre per la Faixa de Pelay, a la part alta de les cornises de la part sud del Parc. A més, això permet realitzar una ruta circular, tornant a la Prada d’Ordesa pel Sender Clàssic, gaudint, així, de les múltiples cascades que ens ofereix el riu Arazas entre la Cua de Cavall i la prada. En aquest cas, cal comptar amb unes 7 hores per realitzar un total d’uns 20,6 quilòmetres, encara que a nosaltres ens van sortir fins a 22,2 quilòmetres i gairebé 8 hores (entre parades diverses).

Vam decidir realitzar la Ruta dels Caçadors malgrat que, després de llegir l’experiència que Aitor i Henar ens relaten en el seu bloc, Cómete el mundo, vam tenir alguns dubtes.

En aquest post escriurem sobre la nostra jornada de senderisme per la Senda dels Caçadors al Parc Nacional d’Ordesa, però també sobre el retorn per la Senda Clàssica o de les Grades de Soaso.

Senda de los Cazadores
Senda de los Cazadores de Ordesa
Cola de Caballo de Ordesa

Durant l’hivern es pot pujar fins a la Pradera d’Ordesa amb cotxe propi. No obstant això, alguns dels senders poden no ser practicables. A l’estiu cal deixar el cotxe a l’aparcament de Torla i agafar l’autobús de pujada que cada 15 minuts s’acosta als viatgers fins a la Pradera d’Ordesa.

SENDA DELS CAÇADORS DE ORDESA FINS LA CUA DE CAVALL.

L’autobús procedent de Torla ens ha deixat a la Prada d’Ordesa. És l’única manera de pujar fins aquesta  sector del Parc Nacional a l’estiu, ja que no es permet arribar en cotxe propi durant l’època estival.

De seguida comencem l’únic sender que després de pocs metres es bifurca en dos: cap a l’esquerra el que pren la Ruta Clàssica d’Ordesa; cap a la dreta el que puja pel Sender dels Caçadors. Prenem aquest últim i, després de passar per un pont sobre el riu Arazas que transcorre en aquest punt bastant més calmat que aigües amunt, comencem el tram més exigent de la senda. El traçat pren un fort pendent i en forma de ziga zaga començarà guanyar alçada de forma ràpida. Es tracta de pujar uns 650 metres en uns 3 quilòmetres (encara que algunes guies parlen de només 2 quilòmetres, en realitat el nostre mòbil ens indicarà gairebé tres). Triguem una hora i mitja fins arribar fins a un mirador conegut com Mirador de Calcilarruego. És aquest el punt més alt de la Senda dels Caçadors, situat a 1955 metres sobre el nivell del mar. Observem que poc més amunt els arbres desapareixen per complet.

Gairebé tot aquest tram d’ascens ha transcorregut entre l’espessor del bosc. La fullaraca, els arbres caiguts i les múltiples pedres de totes les mides que envaeixen el sender, unit al fort ascens, el converteixen en una pèl dificultós, encara que a nivell tècnic no ho sigui en absolut. Només cal anar amb compte amb les relliscades i reposar sovint, quan notem que la suor ens inunda el front i el ritme cardíac s’accelera més del compte.

IMG_2175
IMG_2177
Senda de los Cazadores de Ordesa

Un cop al Mirador de Calcilarruego, els més de 17 quilòmetres que ens queden fins a tornar a Prada d’Ordesa transcorren o en suau descens o en terreny pla. Només en alguns moment ens trobarem amb mínimes pujades. Perquè us feu una idea, si el mirador està a 1955 metres d’altura, la Cua de Cavall es localitza a 1755 metres i la Prada d’Ordesa, a 1305.

Unes tres hores més triguem a fer el trajecte des del Mirador de Calcilarruego fins a la Cua de Cavall. Gairebé sempre a la vora de l’abisme, el que ens dóna una fabulosa perspectiva de tota la part nord de la Vall d’Ordesa amb el riu Arazas al fons del mateix. Fins i tot podem albirar diverses de les cascades que posteriorment, ja tornant pel Sender Clàssic d’Ordesa, tindrem l’oportunitat de gaudir així com el Sender Clàssic que transcorre paral·lel al riu.

Durant el trajecte reconeixem diversos tipus diferents de flors, inclosa la tan famosa Edelweis, la flor de les neus que no és, ni de bon tros, de les més belles. El sender transcorre per la que cosa es coneix com Faixa de Pelay. En algunes ocasions, entre l’espessor del bosc, encara que les clarianes son el que predominen.

Senda de los Cazadores
IMG_2194
IMG_2196
Senda de los Cazadores

Tot i que teníem la intenció de dinar un cop arribats a la Cua de Cavall, ho fem a mig camí de la Sendera dels Caçadors, a uns 40 minuts de la celebrada cascada, en un lloc on un bon nombre d’enormes roques granítiques ens faciliten la tasca.

Després del dinar, seguim el sender en descens. Al cap de poc ja sentim la dringadissa de les esquelles del centenar de vaques que pasturen a la praderia que queda just davant del Circ de Soaso, encara que cap dels prop de 1500 exemplars d’isards que viuen al parc es deixen veure. I, ara sí, arribem a la colossal i preciosa cascada de la Cua de Cavall, punt final de la Senda dels Caçadors i moment de convergència amb la Senda Clàssica d’Ordesa.

Hem trigat, al final, unes 4 hores i mitja per cobrir la Ruta dels Caçadors. És moment per gaudir del paisatge, relaxar-nos amb el bell soroll de la cataracta i retratar-se amb ella. Al davant, el Circ de Soaso, es presenta majestuós. No és estrany que la Unesco hagi inclòs a el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

És aquest un lloc, el de la Cua de Cavall, on es donen cita un bon nombre de senderistes per ser, precisament i com deia, el punt de convergència de les dues rutes.

IMG_2227
IMG_2245

RETORN A LA PRADERA DE ORDESA PER LA RUTA CLÀSSICA.

Després de gaudir de la cascada és el moment de tornar a la Prada d’Ordesa. Ho fem per la Senda Clàssica o Senda de les Grades de Soaso. Es tracta d’una ruta que transcorre sempre en descens i, a més, per una camí ben traçat, ampli i sense cap dificultat.

Durant la ruta per la Senda Clàssica d’Ordesa ens creuarem amb un bon nombre de cataractes, a quina més bonica. Algunes descendeixen des dels pics que queden a la cara nord de la Vall d’Ordesa. D’altres, les més, es localitzen al llarg del riu Arazas, que transcorre pràcticament paral·lel al Sender Clàssic.

Es totes elles, les Grades de Soaso, un conjunt de diverses cascades que se succeeixen al llarg d’un centenar de metres, de diferents altures i totes bellíssimes, són potser una de les més belles. Però no li van a la saga la Cascada del Estrecho, la de La Cueva o, més avall, la de Arripas.

Enmig, hem passat per un bell tram dominat per una fageda que, en aquesta època de l’any, no conserva ni una sola de les seves fulles. El sòl, això sí, ens mostra la caducitat d’elles. Es tracta d’un lloc preciós, d’especial humitat com ens testifica l’abundant molsa que colonitza les pedres.

Triguem unes dues hores i mitja, potser una mica més, per baixar fins a la Pradera d’Ordesa. Arribem bastant cansats, com no podria ser d’una altra manera després de 22 quilòmetres i gairebé vuit hores de ruta, però summament satisfets ja que no teníem tan clar que fóssim capaços de completar el recorregut sense sobresalts, sabent que, sent circular, un cop començat la ruta aquesta no tenia marxa enrere.

En cas de realitzar la ruta fins a la Cua de Cavall mitjançant la Senda Clàssica val la pena tornar, a partir d’un pont existent després de la Cascada de la Cova, per la riba esquerra del riu (deixar el riu a la dreta). D’aquesta manera, es torna per un sender diferent al de l’anada.

IMG_2255
IMG_2266
Ruta Clásica de Ordesa
Ruta Clásica de Ordesa
IMG_2278
IMG_2284

La Ruta dels Caçadors d’Ordesa, que porta al visitant des de la Prada d’Ordesa fins a la Cua de Cavall és una de les més belles del Parc Nacional. Per poc que es disposi d’un mínim de forma física, val molt la pena fer aquest sender.

ON DORMIR A ORDESA

En realitat, nosaltres teníem l’allotjament a Ainsa, a una hora de camí de Torla. Creiem que és millor opció perquè aquesta petita població és una de les més belles d’Aragó i mereix, per si mateixa, una visita.

No obstant això, també és possible pernoctar a Torla, el nucli urbà més proper al Parc Nacional d’Ordesa per aquest vessant. Podeu mirar les possibilitats d’allotjament a Torla aquí.

Ens hem allotjat en un apartament d’Airbnb que no podem recomanar. Altres viatgers amb els que hem coincidit recomanen aquest allotjament.

HOTEL AINSAHOTEL APOLO. Un hotel agradable a uns 15-20 minuts del centre medieval, en una zona més tranquil·la. Habitacions àmplies i amb tota mena de facilitats. S’agraeix que l’esmorzar estigui inclòs, És fàcil aparcar en aquesta zona de la ciutat, encara que l’hotel també disposa de pàrking propi. Podeu veure els preus o reservar en aquest enllaç.
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESPANYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

22 thoughts on “ORDESA. Senda dels Caçadors fins a la Cua de Cavall al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.


3 d'Agost de 2017

Vaya Jordi, habéis estado por Ainsa y alrededores, de haberlo sabido me hubiera acercado a conocer en persona a un ME 😉

    3 d'Agost de 2017

    La verdad es que han sido unos días maravillosos, pero sí que te lo dije en un mail!!! Creo que no nos entendimos, una pena.

3 d'Agost de 2017

Para mi Ordesa es uno de los sitios más bonitos del mundo. Pasé parte de mis veranos infantiles por allí, así que no soy imparcial lo reconozco 🙂 . Indicar que existe otra ruta desde la pradera de Ordesa para llegar a Cola de Caballo. Es la Senda o Faja de las Flores y está justo enfrente de la Senda de los Cazadores, sube por Cotatuero y hay que pasar unas clavijas “divertidas”. Eso si, solo es recomendable para montañeros expertos y sin ningún tipo de aprensión por el “patio”. Muy aérea pero realmente preciosa y comunica también con la Brecha de Roland y desde allí al Circo de Gabarníe con su famosa cascada.
Aínsa es otro sitio precioso. Espero leer pronto la entrada.

Un saludo desde Andorra.

    3 d'Agost de 2017

    Hola Michelo. Leímos lo de las clavijas, pero eso ya esta fuera de nuestra posibilidades! La verdad es que hay un montón de lugares por allí que merecen la pena coo el Cañón de Añisclo que comentas e, incluso, el Valle de Bujaruelo. Debimos quedarnos más días en este paraiso!
    Un abrazo!

3 d'Agost de 2017

Se me olvidaba!
Si queréis volver por Ordesa y no repetir, os recomiendo el Cañón de Añisclo y el Valle de Pineta hasta el Balcón de Pineta.

Saludos a Isa!

3 d'Agost de 2017

Tras dos días un poco duros, decidimos llegar solo a las gradas de Soaso y disfrutar solo de un tramo, que ya me pareció precioso! Voy a leer!

    Estaré atenta a lo que publicas. Yo me hubiera quedado por allí unos días más. Preciosos paisajes los aragoneses!

    3 d'Agost de 2017

    Cuánto estuvisteis? Me pilla mal para escribir pero a partir de la semana que viene me pondré! Sí, una sorpresa muy grata! Un beso

    El día siguiente de que vosotros llegasteis a Ainsa nosotros ya marchamos a Riglos, más al sur.

    3 d'Agost de 2017

    En Aínsa, estuvimos 3 días; luego fuimos a la zona de Biescas, pero no está lejos! Precioso también 😉

3 d'Agost de 2017

¡Qué buen recorrido, Jordi! Hicisteis la ruta competente y aunque cansados, seguro que tenéis mucha satisfacción al haberla hecho tan completa. Yo hice solo un tramo, pero me pareció de espectacular belleza y los diferentes paisajes me encantaron 🙂 nosotros ya tuvimos un reto en otra, mucho más pendiente y aunque acabé disfrutando mucho de las rutas, ese día tenía necesidad de hacer una más corta. Y aún así me encantó. Para mí las Gradas de Soaso fueron sin duda la catarata más bonita. ¡Qué bonitas! Una gran sorpresa el Pirineo.

Un abrazo,

Irene

    7 d'Agost de 2017

    Así es. Un lugar espectacular. Tanto por arriba (Cazadores) como por abajo (Soaso) merece mucho la pena. Yo me quedé con muchas ganas de hacer más recorridos por allí.
    Un abrazo!

4 d'Agost de 2017

Por favor qué maravillaaaaaaaaa, tengo tantas ganas de ir a Monte Perdido, estuve en Aínsa (que me encantó) pero en pleno invierno y me quedé con todas las ganas de hacer algún sendero por el Pirineo Aragonés pero claro, era inviable. Esa cola de Caballo la tengo en mi lista de pendientes, me flipa, muy bonitas tus fotos con efecto seda 🙂
Abrazo

    7 d'Agost de 2017

    En invierno también tiene que tener su qué. E de estos lugares que en todas las épocas deber merece la pena. También en otoño, con las hojas cambiando de color, pues hay allí algunos hayedos.
    100% Recomendable Patri!

5 d'Agost de 2017

Wowww espectacular!! La verdad es que a pesar de lo que nos gusta el senderismo, practicamente solo hemos hecho rutas por Asturias, Cantabria y León.
Una maravillosa ruta sin duda, y sin duda larga, 22 kilómetros no son moco de pavo, nosotros hace mucho que no hacemos una tan larga.

Preciosas fotos, sobre todo las de las cascadas controlando el tiempo de exposición, ¿llevabas trípode encima durante 22 kilómetros?

Un abrazo
Carmen

    7 d'Agost de 2017

    Así es. Una ruta muy bonita, Carmen. Estoy seguro que tarde o temprano la acabarás haciendo. ¿Tripode? madare mía, ni hablar. Tiro a pulso y si queda bien estupendo y si no, a otra cosa mariposa. En esta ocasión el efecto velado no quedó mal del todo.
    Un beso!

6 d'Agost de 2017

Vaya paisajazos no? El viejecito este por los Pirineos pinta genial

    Está pero que muy chulo. fueron 5 días pero muy bien aprovechados..

6 d'Agost de 2017

Una ruta genial!! 😀

    Muy chula, como bien sabéis!

7 d'Agost de 2017

Qué fotos más bonitas…cada vez tengo más ganas de rutas así. Es una zona que no conozco nada por lo que tendré que organizar alguna escapada. Las vistas desde el mirador son preciosas!
Un abrazo 🙂

    7 d'Agost de 2017

    De verdad que lo fliparías. Aquí tu mochila iría a tope de revoluciones! Te veo haciendo travesías de un par o tres de noche, incluso… A mi ya se me pasó esta épcoa. Debo hacerlas circulares y regresar a dormir a cubierto!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.