RUTA DEL MODERNISME DE CANET DE MAR. Seguint els passos de Domènech i Montaner.

La Ruta del Modernisme de Canet de Mar és una de les més interessants que es poden recórrer a Catalunya sobre aquest estil artístic. Això és així, particularment, gràcies a la figura de Lluís Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes modernistes catalans del moment, que estava unit a aquesta tranquil·la ciutat de la comarca del Maresme gràcies als seus llaços familiars.

En aquest post us explicaré una mica sobre el context en que s’esdevé aquest modernisme a Canet de Mar i les principals obres de la ruta.

 EL MODERNISME A CANET DE MAR. CONTEXT HISTÒRIC.

Maria Roura Carnesoltes, esposa de Domènech i Montaner i filla i néta d’una important nissaga de navegants i rica hereva per part materna, era filla de Canet de Mar. Tots dos es van conèixer des de ben joves, quan el seu futur marit Lluís estiuejava en aquesta petita població del litoral català. Lluís Domènech era fill de Pere Domènech, important editor i enquadernador i de Maria Montaner, que era també filla de Canet i, al seu torn, germana de Ramon Montaner i Vila, propietari de l’Editorial Montaner i Simón de Barcelona.

No és estrany, doncs, que Maria Roura i Lluís Domènech, estiuejants tots dos a Canet i fills de bona família, s’enamoressin i acabessin per formar la seva pròpia família amb fins a vuit fills. Els enormes llaços familiars amb Canet de Mar van propiciar que els Domènech i Roura seguissin estiuejant a Canet de Mar i que, un cop Domènech i Montaner es va convertir en arquitecte, li fossin encarregats el disseny i construcció de diversos edificis d’interès a la vila. A més, Domènech va reformar de forma integral una casa cantonera que havia adquirit al costat de la masia familiar heretada per la seva esposa amb la idea de que suposés la residència familiar en el moment del seu retir. Avui, aquesta petita mansió és la coneguda com a Casa Domènech i Montaner, que fa de magnífic museu i que ens acosta a la vida i obra d’aquest meravellós personatge.

A la figura de Domènech i Montaner s’uneix el context històric de Canet de Mar, que va propiciar la construcció d’un bon nombre de cases senyorials d’estil modernista. Aquesta vila es va convertir, a partir del segle XVII, en una de les que millor va saber treure profit del comerç entre el Vell i el Nou Món. Algunes companyies com les dels Clausell, els Xiqués, els Misser i els Colomer es van especialitzar en el comerç i exportació de puntes, blondes, vi i aiguardents, entre altres productes. A més, Canet de Mar comptava amb una important indústria de drassanes, que la convertien en un dels referents catalans en la matèria. Les relacions amb Amèrica es van intensificar durant el segle XIX, moment en què molts conciutadans van emprendre l’aventura americana, embarcant-se cap a Cuba i Puerto Rico. És allà on es van convertir en importants terratinents, llaurant-se un futur d’enorme èxit. A partir de la segona meitat del segle XIX, molts d’aquells canetencs van tornar rics a la terra que els va veure néixer, emprenent una sèrie de reformes urbanístiques i invertint en la llavors incipient indústria tèxtil, que es va afavorir dels nous invents de l’època, com la màquina de vapor. D’aquests indians neix la burgesia industrial i d’ella, la gran quantitat d’edificis modernistes que es van aixecar a Catalunya i, particularment, a Canet de Mar, que és el que ens ocupa en aquesta Ruta Modernista per Canet de Mar.

Podríem dividir la Ruta Modernista per Canet de Mar en tres apartats. Primer, el centre històric. Segon, els mausoleus modernistes del cementiri de Canet de Mar. I tercer, el Castell de Santa Florentina. En aquest post, parlarem de la Ruta Modernista pel centre històric de Canet de Mar.

RUTA MODERNISTA PER CANET DE MAR.

CENTRE HISTÒRIC A PARTIR DE LES QUATRE CANTONADES.

Comencem la nostra Ruta Modernista per Canet de Mar en el punt conegut com Les Quatre Cantonades. Es tracta de la confluència entre els carrers de la Riera (de Sant Roc a la part baixa i Buscarons a la part alta) i els carrers Gavarra i Ample. Es tracta de quelcom així com el punt de “quedada” habitual per als ciutadans de Canet. I és aquí on es localitza la Casa Domènech i Muntaner, que serà l’últim edifici que visitem.

Baixem per la riera de Sant Roc fins al nivell de la Casa Roura, de 1891. És aquesta el primer dels habitatges de Domènech i Montaner que visitarem encara que, malauradament, no està obert al públic. Va ser construït el 1891 i suposava l’habitatge d’estiueig de Francesca Roura, germana de l’esposa de Domènech i Jacint de Campmany, un afortunat empresari dedicat a la venda de roba a l’engròs. És a dir, un cop més, la petita burgesia catalana que construïa la seva vivenda d’estiueig a unes desenes de quilòmetres de Barcelona, ​​encara que recordem que les germanes Roura eren oriündes de Canet de Mar. En aquesta construcció podem comprovar l’ús de diverses tècniques habituals en el modernisme, com el maó vist (que és el material principal amb què es va construir l’edifici), el ferro forjat o la ceràmica. El frontispici amb què es culmina la façana principal de l’edifici, de manera esglaonada, ens recorda al dels Països Baixos. Es tracta d’un model utilitzat també per Puig i Cadafalch per a la construcció de la Casa Amatller de Barcelona o la Coll i Regàs de Mataró. La ceràmica vidriada decora tant la coberta a dues aigües com la bonica torrassa. Com dic no tenim la possibilitat de visitar el seu interior per estar tancada al públic. Una llàstima perquè sabem que els seus sòls en mosaic o part de la seva ebenisteria són una autèntica delícia. Una pena ja que fins fa pocs anys, la Casa Roura va ser la seu d’un restaurant. Actualment està en traspàs, per si algú té algun interès.

Gairebé porta amb porta amb la Casa Roura ens trobarem el segon dels edificis de Domènech i Montaner d’aquesta Ruta Modernista per Canet de Mar. Es tracta de l’Ateneu Canetenc, un edifici una mica anterior, de 1884, que és l’actual seu de la Biblioteca Gual i Pujadas. Com dic, es tracta d’una construcció anterior a la Casa Roura i, en realitat, la primera que va dissenyar Domènech a Canet de Mar. Si admetem com a gran punt de partida per al modernisme català l’Exposició Universal de Barcelona de 1988, la Casa Roura serà coetània d’aquesta, mentre que l’Ateneu Canetenc es va construir uns anys abans. És per aquest motiu que, encara que podem trobar trets del primitiu modernisme, no podem considerar que es tracti d’un edifici plenament modernista. Era aquesta la seu del Partit Liberal de Canet de Mar. L’edifici consta de dues plantes, amb una gran barana al primer pis, que abasta tota la façana que dóna a la Riera. Per sobre del finestral central destaca una rosassa. A la façana trobem decoració amb motius literaris, mitològics i heràldics.

Girem ara pel carrer Ample. De seguida localitzem Can Floris, un habitatge de 1918 l’arquitecte és Pere Domènech i Roura, fill de Domènech i Montaner. Va ser l’industrial Joaquim Floris qui va encarregar l’obra, que es pot considerar un model de transició entre el Modernisme i el Noucentisme. Es tracta d’un edifici de dos cossos. El principal, més ampli, es compon de planta baixa i dos pisos. La torre adjacent, disposa de planta baixa i tres pisos. El més destacable de la façana és l’enorme esgrafiat, un dels millors que podem visitar en aquesta ruta Modernista per Canet de Mar. A la primera planta observem la presència d’una bonica barana de ferro forjat. Al segon pis es disposen una sèrie de finestres arquejades en forma de galeria correguda. És curiosa la solució emprada per separar les diferents finestres: columnes salomòniques de maó vist.

En el mateix Carrer Ample, al número 27, trobem Can Puxan, una obra de 1913 projectada per Francesc Fargas. En aquest cas va ser Jaume Puxan qui va encarregar la construcció. Era aquest un indià que va fer fortuna amb el negoci del cafè i el sucre a Cuba i que, en tornar ric a Canet de Mar, va manar construir un habitatge digne de la seva posició. L’habitatge té tres nivells, amb una planta baixa més convencional i un primer i segon pis més incisius. Destaca la bonica tribuna o vitrina de ferro del primer pis i els dos balcons, també de ferro, confrontants. Al segon pis trobem petites finestres esglaonades construïdes amb maó vist. També podem veure l’existència de petites peces de ceràmica de caràcter decoratiu.

Seguim per aquest carrer Ample fins els números 36 i 38 on trobem les Cases Carbonell, de 1907. Tots dos edificis estan atribuïts a Salvador Torrus i van ser manats construir per Joan Carbonell Paloma, propietari d’una de les fàbriques de gènere de punt de més èxit d’entresegles, la Carbonell Susanna. Va ser precisament un altre dels grans arquitectes modernistes, Josep Puig i Cadafalch qui va dissenyar el complex fabril que regentaria aquest empresari i al que val la pena acostar-se per veure, almenys, la bonica façana de maó vist. En aquestes Cases Carbonell podem observar, novament, l’ús del ferro als balcons o de la ceràmica de tipus decorativa.

Tornem sobre els nostres passos per retrovarnos novament les Quatre Cantonades, on es localitza la més important de les edificacions d’aquesta Ruta del Modernisme per Canet: la Casa Domènech i Montaner.

A la Casa Museu Domènech i Montaner trobem, en realitat, dos edificis diferenciats. D’una banda, la casa familiar o Masia que l’esposa de Domènech, Maria Roura, va heretar; d’altra banda, l’habitatge que el gran arquitecte va adquirir per tal de reconvertir-la en casa d’estiueig i fins i tot, en habitatge de retir per quan Domènech i Montaner decidís donar per finalitzada la seva època laboral. Les dues edificacions estaven separades, únicament, per un pati, de manera que la Masia Rocosa, va acabar per convertir-se en el taller i laboratori de proves de l’arquitecte quan aquest es va traslladar a viure a Canet.

Les dues antigues vivendes estan ara, com dic, museitzades. La veritat és que el treball realitzat en elles és espectacular. D’una banda, conservant part de l’estupenda decoració original de les dues construccions i, d’altra banda, apropant-nos a la vida i obra d’aquest geni de l’arquitectura, però també de la vida civil catalana. Això és especialment remarcat al museu, ja que Domènech i Montaner va ser un destacat membre del catalanisme polític de finals del segle XIX i inicis del XX, com ho va ser també, per cert, Josep Puig i Cadafalch, un altre dels grans noms del modernisme català.

Domènech i Montaner va decorar la seva casa d’estiueig fent ús dels models utilitzats posteriorment per l’ornamentació d’algunes de les seves obres més importants com la Universitat Pontifícia de Comillas o la Casa Lleó i Morera de Barcelona. És per això que no ens ha de sorprendre si trobem aquí algunes boniques xemeneies dissenyades per Eusebi Arnau, un dels grans escultors del modernisme i col·laborador habitual de Domènech. Es tracta, aquesta Casa Domènech, d’un habitatge certament avançada al seu temps com ens ho demostren els seus tres banys, una cosa poc habitual en aquell moment. Al primer pis, destaca l’ampli finestral, a manera de tribuna, que és el que el dóna a la cantonada de la Riera amb el Carrer Gavarra. A l’interior de l’habitatge predomina l’ús de la fusta, com podem observar amb la bonica escala que puja al tercer pis.

Tot l’espai està fabulosament adaptat com a museu, però respectant certs espais tal com podrien haver-se trobat en temps de Domènech, com el seu propi despatx.

La construcció adjacent, la Masia Rocosa, va passar a ser, com ja hem dit, el laboratori de proves de l’arquitecte quan la família es va desplaçar a viure a l’habitatge recentment remodelat. És curiós trobar aquí la sèrie gairebé completa d’escultures realitzades per Eusebi Arnau per la Casa Lleó i Morera i que representen la cançó popular catalana de La Dida. Domènech va reciclar els motlles en guix per decorar la masia. També trobem aquí els models en ceràmica i fusta que l’arquitecte faria servir per a la decoració de la Fonda Espanya de la Ciutat Comtal, així com alguna preciosa llar de foc realitzada també amb motlles d’Eusebi Arnau o els models de ceràmica formant mosaics que l’arquitecte utilitzaria per revestir alguna de les sales del Palau de la Música Catalana. L’espai de la Masia Rocosa està també meravellosament museïtzat i ens dóna compte de la vida i obra d’aquest magnífic arquitecte català.

Amb aquesta visita a la Casa Domènech i Montaner acaba el primer apartat d’estar Ruta Modernista per Canet de Mar.