Que ver en Santiago de Compostela

patrimonio humanidad

Tres dies per visitar Santiago de Compostel·la. Aquest era el temps de què disposava en la meva recent visita a la capital gallega, destinació final de centenars de milers de pelegrins que any rere any completen el camí de Sant Jaume, una de les més antigues rutes de peregrinació del món sencer i que porta als creients (o no) fins a la tomba de l’apòstol Sant Jaume, les restes del qual alberga la catedral compostel·lana.

Encara que se sap de l’existència de diferents grups poblacionals que es van assentar en aquest territori des de temps prehistòrics no hi ha dubte que l’origen i fundació del que avui coneixem com Santiago de Compostel·la cal situar-lo en la troballa dels presumptes restes mortals de l’apòstol Sant Jaume el Major allà per l’any 820.

A partir del primer santuari establert en el lloc de la troballa es desenvolupa la primera ciutat medieval que anirà creixent alhora que les restes de l’apòstol Santiago es converteixen en motiu de peregrinació. Fins a dos temples es van construir en tan important lloc per a la cristiandat abans que fos alçada l’actual Catedral de Santiago de Compostel·la.

I, com no podia ser d’altra manera en un una població que de seguida és elevada a la categoria de santa, un bon nombre de monestirs religiosos de les diferents ordres monàstiques acaben per establir-se també a Santiago.

IMG_7942

Diversos dels edificis que cal veure a Santiago de Compostel·la fan referència, per tant, als diferents cenobis que es van establir a la ciutat, tot i que no gaire queda d’aquella població medieval i fosca, ja que amb el pas dels anys va ser reconvertida a una ciutat barroca. No solament la Catedral va ser revestida d’una nova façana en aquest estil artístic, sinó que molts dels palaus que tindrem l’oportunitat de visitar a Santiago són també barrocs.

En aquest post us expliquem algunes de la places i monuments que cal veure a Santiago de Compostel·la, una ciutat que t’atrapa des del primer moment i que, amb un enorme ambient juvenil fruit de l’existència d’una important universitat, mereix ser viscuda des primera hora del matí fins ben entrada la nit.

 

VISITA A SANTIAGO DE COMPOSTEL•LA.

PLAÇA DEL OBRADOIRO

A la Plaça de l’Obradoiro comencen i acaben, en certa manera, tots els recorreguts per la ciutat. Probablement sigui perquè diversos dels grans monuments que cal veure Santiago de Compostel·la es localitzin en aquesta plaça. Es tracta del que en la majoria de ciutats seria coneguda com a plaça de Catedral, ja que és aquí on trobem la Catedral de Santiago de Compostel·la, el temple que dóna veritable sentit a la població.

La façana occidental de la Catedral de Santiago atreu amb la seva monumentalitat barroca (encara que aquesta vegada la trobarem parcialment amagada darrere les bastides col·locades arran de l’actual procés de rehabilitació). No menys extraordinària resulta la façana de l’Hostal dels Reis Catòlics, d’estil plateresc i que no desentonaria a Salamanca si no fos perquè la pedra de Villamayor de la ciutat castellana és substituïda aquí pel granit gallec.

Al davant de la Catedral, trobem el Palau Rajoy, d’estil afrancesat i que rep el nom del seu promotor, l’arquebisbe Bartolomé Rajoy i Losada. Es tracta d’una façana neoclàssica de la segona meitat del segle XVIII. En el frontó central està representada la Batalla de Clavijo. El palau es culmina amb la imatge de Sant Jaume, versió matamoros. El Palau de Rajoy ha exercit diferents funcions al llarg de la seva història. Actualment, és la seu consistorial de Sant Jaume.

I finalment, cal no oblidar el palau que tanca la plaça pel costat sud i que és el conegut com a Col·legi de Sant Xerome. Va ser fundat per Alfonso III de Fonseca, il·lustrat arquebisbe amb tantes ombres com llums i que va fundar diferents col·legis universitaris tant a Salamanca (com ja vam veure durant la nostra visita a Salamanca) com a Santiago. Actualment fa les funcions de Rectorat de la Universitat de Santiago. No tenim problema en fer una ullada al claustre interior. No obstant això, el que més ens crida l’atenció és la seva preciosa portalada, un dels últims exemples del romànic, en temps en que a la resta del Vell Continent ja pertanyien al gòtic. Podrem distingir les figures de diversos sants, entre ells Sant Francesc, Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau. Es tracta d’una obra del segle XV. Cal saber, però, que l’emplaçament original d’aquesta meravellosa portalada era el d’un antic hospital per a pelegrins, situat a la Plaça Acibechería. Va ser traslladat al Col·legi de Sant Xerome al segle XVII.

IMG_7700
IMG_7699

IMG_7925
IMG_7704

 

HOSTAL DELS REIS CATÒLICS.

Probablement, si hagués d’escollir els dos grans monuments que cal veure a Santiago de Compostel·la, aquests serien la Catedral i l’Hostal dels Reis Catòlics.

Ja hem apuntat alguna cosa sobre la seva meravellosa façana d’estil plateresc, de la qual van ser autors Martín de Blas i Gillen Colás. Es tracta d’una obra de 1501 patrocinada pels Reis Catòlics, Isabel i Fernando. Cal tenir en compte que la pràctica totalitat dels grans edificis de Santiago pertanyien al clergat (inclosos, en certa manera, els universitaris), de manera que amb aquesta construcció la monarquia aconseguia posar un peu en un lloc tan rellevant per a la cristiandat. L’Hostal dels Reis Catòlics va exercir funcions d’hospital per a pelegrins. Més enllà d’acollir pobres i malalts, sembla que tots aquells pelegrins que aconseguien completar el camí tenien dret a una estada de tres nits a l’Hostal o Hospital.

Hem parlat dels autors de la meravellosa portalada però no del mestre d’obres a què se li atribueix el disseny general d’edifici. Es tracta d’Enrique Egas. Com hem escrit, si no fos pel color grisós del granit gallec, un podria esperar trobar-se aquest meravellós edifici plateresc a Salamanca, la capital d’aquest estil. A la portalada és fàcil reconèixer les imatges dels patrocinadors de l’Hospital, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. També a Adan i Eva, en els nínxols inferiors a esquerra i dreta. Altres personatges representats són Santa Catalina o Sant Joan Baptista. A la part alta del fris, estan representats els 12 apòstols. Els escuts reals i del propi Hospital, no poden faltar a banda i banda de la portalada. Cal fer una ullada també a la meravellosa decoració que acompanya algunes de les finestres d’aquesta façana principal.

Val la pena entrar dins de l’Hostal, que actualment exerceix les funcions de Parador Nacional. Sembla que per visitar els patis interiors cal pagar algun tipus d’entrada. No obstant això, a mi ningú em demana res, de manera que sense problema traspasso la reixa que permet gaudir d’aquest meravellós edifici.

Són 4 els patis interiors de què disposa l’Hostal dels Reis Catòlics, que reben els noms dels 4 evangelistes. Tots semblants, encara que diferents. Alguns estan enjardinats mitjançant tanques. Altres decorats amb alguna font en el seu centre. Cal no perdre detall de les escales que pugen al primer pis, la portalada de les qual presenta decoració manuelina.

No tinc cap problema en pujar al pis superior i poder passejar lliurement pels diferents passadissos d’aquest vell hospital. Cal no deixar de visitar la bella capella central, dissenyada amb planta de creu llatina i tancada per una meravellosa volta de canó realitzada amb pedra de Coimbra. Els decoradíssims pilars isabelins de la capella són un autèntic prodigi d’aquest estil.

IMG_7656
IMG_7654

IMG_7667

 

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA.

La Catedral és, com deia, l’altre gran edifici imprescindible que cal veure a Santiago de Compostel·la. I, en certa manera, la veritable raó de ser aquesta ciutat. I és així, en tant que la ciutat va ser edificada en torn a l’església que va albergar les restes de l’apòstol Jaume, com ja he comentat. I dic l’església, i no la catedral, ja que se sap que abans que la Catedral que actualment podem visitar fora alçada, almenys dos temples anteriors s’haurien edificat en aquest mateix lloc. Dels dos primers temples, dels segles IX i X, res queda. No obstant això, el temple actual, els treballs del qual es van iniciar a partir del segle XI, s’ha convertit en un dels més importants temples de la Cristiandat. I no perquè sigui el més bell o el més gran. Ha estat la fe en la història que explica que la Catedral alberga les restes de l’apòstol Sant Jaume, el que ha situat aquesta església com a referent del cristianisme i ha convertit la ciutat en objecte de multitudinari pelegrinatge, ja des de la primera edat mitjana.

Un podria pensar, en trobar-se davant de la monumental façana occidental, que la Catedral de Santiago és un temple barroc. Doncs no, es tracta d’un temple romànic, com així ho testifica el seu interior, que ha estat revestit d’una cuirassa barroca.

Per desgràcia, durant la nostra estada no podrem gaudir ni de la fascinant façana occidental que es troba en procés de restauració ni del famós Pòrtic de la Glòria, obra culminant del Maestro Mateo i del Romànic, que està patint el mateix procés.

Si que podrem visitar el seu interior, baixar a honrar les restes de l’apòstol Sant Jaume que es conserven en una arqueta de plata localitzada a la cripta. Que, efectivament, sigui la ossada de Sant Jaume el Major o no el que allà es conserva ja és una qüestió de fe. Cal no oblidar, però, que va ser un ermità qui va identificar com a propis de l’apòstol les restes trobades en un petit túmul, allà per la tercera dècada del segle IX.

Durant la nostra visita a la Catedral tampoc ens oblidem de passar un altre tràmit que qualsevol pelegrí que es preï no pot deixar de fer. Es tracta de pujar per darrere de l’altar major i abraçar la imatge de l’apòstol localitzada, com dic, a la Capella Major.

Tot i que no entrem al Museu Diocesà que permet visitar el claustre de la catedral, sí que realitzem la visita a les teulades de la mateixa. Val molt la pena. Es tracta d’una visita guiada que dura uns 45 minuts i on podrem pujar a la galeria occidental de la catedral (per sobre del Pòrtic de la Glòria) i, també, gaudir de les vistes de la ciutat de Santiago des de la altures.

IMG_7733
IMG_7950
IMG_7954
IMG_7812

 

PLAÇA DE LAS PLATERÍAS I PLAÇA DE QUINTANA

Sortim de la Catedral de Santiago i l’envoltem en el sentit antihorari per arribar fins a la Plaça de les Platerias. Aquí trobem la Portada Sud de la Catedral, la Porta del Perdó, que és l’única que conserva l’estil romànic inicial. Era aquesta la porta de sortida utilitzada pels pelegrins des de l’edat mitjana. Pocs orfebres que li van donar nom a aquesta plaça de las Platerías queden en aquest espai.

Actualment, el tracta d’una àgora d’evident gust barroc, com ho testifica l’edifici del Cabildo, que no és més que una façana i poc més (actualment exerceix les funcions de sala d’exposicions). També en aquesta plaça se situa el Museu de les Peregrinacions. De pagament, que la santedat no està renyida amb el negoci. El centre de la plaça està dominat per una font barroca, anomenada dels Cavalls.

Unes escales pugen des de la plaça de les Platerias fins a la Plaça de Quintana, contigua a l’anterior. Probablement sigui la Porta Santa de la Catedral, el més important de la plaça. Porta que s’obre només en anys Sants Compostelanos. El convent de Sant Paio d’Antealtares és l’edifici més gran la plaça, a la zona oriental. A la part alta, destaca un petit palau, la Casa de la Parra, amb una bellíssima façana. També aquí se situa un bar mític per als vilatans, el Literarios.

IMG_7749
IMG_7718
IMG_7780

 

PLAÇA DE LA IMMACULADA I SANT MARTÍ PINARIO.

No vull deixar de donar un breu apunt d’aquesta plaça. És la que dóna a la porta nord de la Catedral. Era per aquí, on antigament els pelegrins entraven al temple. I era on se situava la Porta del Paradís que, per desgràcia, es va perdre en favor d’una façana barroca. Un pena.

Just davant, hi ha un altre dels monuments que cal veure a Santiago de Compostel·la. Almenys, ni que sigui la seva façana, ja que es tracta d’un monestir no obert al públic en la seva totalitat (només l’església i un museu). Es tracta del Monestir de San Martiño Pinario. Ni més ni menys que el segon edifici religiós més gran d’Espanya després el Monestir de l’Escorial.

IMG_7914

 

UNIVERSITAT DE SANTIAGO DE COMPOSTEL•LA. COL.LEGI FONSECA.

A l’Arquebisbe Alonso III de Fonseca es deu la fundació de sengles col·legis majors universitaris: els de Santiago Alfeo i el de Sant Xerome (ocupat per les dependències del rectorat, com vam comentar ja).

Val la pena visitar el Col·legi Fonseca de Santiago, situat a la Rua do Franco, just davant de la Plaça Fonseca. La fundació dels estudis que van donar lloc a la universitat, però, és anterior a la figura de Fonseca, ja que va esdevenir unes dècada abans.

El pati del col·legi Fonseca no té desperdici i recorda, en certa manera, als que el mateix arquebisbe va patrocinar a Salamanca. Com en altres ocasions, les prístina pedra de Villamayor és substituïda aquí pel granit gallec. La figura de l’arquebisbe, domina el centre de l’escena, en una moderna escultura. Malauradament no podem visitar les diferents dependències universitàries perquè ens diuen que qui s’encarrega de fer la ruta està de vacances. Que tornem al desembre em comenten per telèfon al preguntar en el número que en el mateix Col·legi Fonseca indiquen que cal trucar per reservar plaça per a aquestes visites.

IMG_7755

 

EL MERCAT

Un altre dels espais que cal veure a Santiago de Compostel·la és el mercat d’Abastos. Al matí, és clar, que és quan hi ha moviment. I quin moviment! Tot tipus de peix i marisc, sobretot. Que si no és el millor del món, com a tal es promociona. També formatges diversos. Caiem en la temptació i ens portem a casa tres formatges: un Arzúa Ulloa artesanal i de llet crua, un O Cebreiro (de Lugo, per cert) i un saborosíssim formatge blau que podria competir amb el millor dels formatges blaus asturians.

Per cert és aquesta una bona zona per dinar. Per això, només cal comprar la mercaderia en alguna peixateria del mercat i acudir a qualsevol dels diversos restaurants del mateix mercat que a això es dediquen.

Abans d’acomiadar-se del mercat, val la pena fer una ullada a l’església de Sant Fiz de Solovio, contigua a aquest. Es tracta d’un dels pocs temples romànics que es conserven en aquesta ciutat, Santiago, que com hem dit ja, va ser reconvertida al barroc durant el segle XVIII. També meravellós és el cruceiro de pedra situat en els jardins de l’església i que va ser traslladat des d’una altra localització.

IMG_7625
IMG_7627

 

VAGAREJAR PER SANTIAGO DE COMPOSTEL•LA.

Més enllà d’aquest conjunt de places, esglésies i monuments que cal veure a Santiago de Compostel·la, cal no oblidar que el que veritablement val la pena és passejar tranquil·lament pels seus meravellosos carrers, sovint emportxats i, pràcticament sempre, de vianants. Per sort, el trànsit rodat està molt limitat en tot el centre històric de Santiago i el viatger ho agraeix.

Encara que enumerarlos tots tindria poc sentit si que vull comentar-vos alguns dels que em semblen imprescindibles.

Tres d’ells s’obren, directament, a la Plaça de l’Obradoiro. Cap al nord s’obre la Rua Sant Francesc, de no més de dos-cents metres de longitud i que acaba en l’Església dels franciscans, una de les més monumentals de Santiago. Abans, a mà esquerra, trobarem la bonica facultat de Medicina, una de les que més prestigi dóna a la Universitat de Santiago. Cap al sud d’Obradoiro s’obre la Rúa do Franco, una de les més típiques per gaudir del famós tapeig santiagués, del qual parlaré en un altre article. Bars, tavernes i restaurants de marisc són els establiments predominants en aquest carrer, una dels més animats de la població. En aquest sentit, just és reconèixer les rues Raíña, do Vilar i Nova, plenes també de tasques diverses. Unes ràncies i altres més modernes, però totes amb el seu especial encant.

A l’oest de l’Obradoiro, just per davant de l’Hostal dels Reis Catòlics s’obre la Rua das Hortas que arriba fins a la plaça coneguda com a Campo das Hortas. Encara que poques hortes queden ja a Santiago, la vista que s’aconsegueix de tota la Rúa des de les escales situades al final del mateix carrer, amb la façana de la catedral al fons és de les més buscades. En aquesta Rua das Hortas podem fixar-nos en les llindes de les portes dels diferents habitatges. En moltes d’elles trobem llaurades en llindes i brancals les famoses marques de propietat de Santiago. Són símbols esculpits que ens recorden qui eren les institucions propietàries dels diferents habitatges que eren arrendats sota el sistema de fòrums. Això permetia la transmissió a tercers d’aquests contractes d’arrendaments. Les marques més conegudes són les de la petxina, que fan referència a l’església com a propietària de l’habitatge. Les que porten esculpides la creu, ens recorden que era l’Hospital dels Reis Catòlics el seu propietari i les que presenten l’escut dels Fonseca, que era la Universitat. Fins a nou tipus de marques de propietat es poden trobar als carrers de Santiago. A la Rúa das Hortas, moltes d’elles. Però també les localitzarem a la Rua das Carretes o en altres carrerons dels voltants de la Universitat i la Catedral.

Com he dit, més enllà de conèixer els diferents monuments que cal veure a Santiago, potser és patejant on es troba la veritable essència de la ciutat.

IMG_7764
IMG_7766
IMG_7795
IMG_7895

I és així com acabo aquest post amb les places, carrerons i monuments més importants que cal visitar a Santiago de Compostel·la, una ciutat que, amb raó, està considerada entre les més belles d’Espanya.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESPANYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

14 thoughts on “SANTIAGO DE COMPOSTELA. Visita de 3 dies a la capital de Galicia.


Pilar Paco Viajeros
1 de gener de 2017

Pisando fuerte en este inicio de 2017! Así me gusta…

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    1 de gener de 2017

    Este mal vicio que tenemos..!!! Pero no te pienses que me he levantado pronto a escribir en 1 de enero…este ya lo dejé preparado el jueves para poderlo publicar hoy… Feliz Año, chicos!!!

Laura
2 de gener de 2017

Santiago fue una de las ciudades más bellas que visité en España.
Coincido mucho contigo acerca de los lugares que visitar. Me perdí entrar al Hostal 🙁 Habrá que volver!!
Un saludo!
L.

    Jordi
    7 de gener de 2017

    Hola Laura! Asíes. Tendrás que regresar! Tengo un amigo que siempre se deja, adrede, una visita en cada lugar que recorre, para tener esta excusa…
    Un beso y feliz entrada de año.

Viajes y vivencias
3 de gener de 2017

Me encanta Santiago, he ido tres veces y siempre me quedo con ganas de más, su ambiente y atmósfera me cautiva. Cada vez que la he visitado creo que he entrado cada día en la Catedral, una de mis favoritas, me puedo pasar mucho tiempo mirando el Pórtico de la Gloria, paseando por el deambulatorio o sentada en un banco viendo el ir y venir de peregrinos y admirando su arquitectura. Callejear me transporta a época medieval y además la gastronomía es una pasada, así que tengo claro que volveré a Santiago todas las veces que pueda. Una entrada muy completa de qué ver allí. Un abrazo!

    Jordi
    7 de gener de 2017

    Así es. Yo creo que su ambiente universitario y juvenil también le da mucho vida (sobretodo a los que nos resistimos a abandonar la juventud, ni que sea mentalmente). Esta vez no pudimos visitar el Pórtico de la Gloria. Una pena, porque mi anterior visita se remonta a hace ya unos 25 años. Tendré que regresar.

Lilián
3 de gener de 2017

Algún día la conoceré esta ciudad barroca !!
Mi idea es hacer el Camino de Santiago una vez en mi vida.
Y este post me será de gran ayuda cuando esté por allí porque ya me lo he guardado.
Gracias por la entrada, completa, completa.
Saludos Viajeros.

    Jordi
    7 de gener de 2017

    Te aseguro que merece mucho la pena. Por su arte, su ambiente y por su gastronomía también. ¡Que bien que se come en Santiago!
    Un abrazo!

Kris
4 de gener de 2017

Vamos, no te lo crees ni tú la suerte que tuviste: Santiago con un radiante sol azul. No hay duda de que si esta ciudad gallega ya es bonita, con ese cielo multiplica su encanto. Cuando vuelva tengo que ir al mercado, es lo que me falta por conocer de lo lugares que nos recomiendas.
Un abrazo

    Jordi
    7 de gener de 2017

    jejeje, merece mucho la pena este mercado. No veas que tres quesos nos llevamos para casa. Y una pena que no me diese tiempo a comprar el marisco y que me lo cocinaran allí, porque me pareció una idea muy interesante.

Carmen
8 de gener de 2017

Que genial recorrido Jordi! Es ta precioso Santiago, que cada vez que veo fotos pienso que tengo que volver. La última vez que estuve, fué un día lluvioso de invierno y además entre semana, no había nadie practicamente en las calles y fue sencillamente genial.
Un abrazo
Carmen

Ruben Alonso
8 de gener de 2017

Yo fui a Santiago sólo unas horas para recoger mi Compostela! Recuerdo la cantidad de farmacias que había por metro cuadrado. Apunto todas estas recomendaciones para la próxima visita! 🙂

Maruxaina Bóveda
10 d'abril de 2018

Pues has aprovechado muy bien el tiempo. Como dato comentarte que en la Plaza da Quintana es donde se celebra el 25 de Xullo, Día da Patria Galega. La fiesta oficial es la de la Xunta en la Plaza do Obradoiro, la otra en la Quintana. Por si alguna vez os animais a venir a la fiesta 😉
Y el Literatos es más que recomendable!
Genial post como siempre Jordi!

    Jordi
    13 d'abril de 2018

    Anda! muchas gracias por la info. Debe estar muy chulo poder vivir este día en Santiago.
    un besazo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.