patrimonio humanidadLe Havre, la ciutat més poblada de Normandia i segon port més important de tota França, mai va viure oberta al turisme. Després de patir unes conseqüències devastadores durant l’últim tram de la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser destruïda gairebé per complet. Poquíssims edificis van quedar en peu com testifiquen les horribles fotografies d’aquells dies. Una ciutat màrtir a l’altura de Varsòvia o Dresden.

No obstant això, d’aquelles cendres va sorgir una nova ciutat, ideada per l’urbanista i arquitecte Auguste Perret a qui es va encomanar la tasca de refer la ciutat gairebé des de zero. Perret, un avançat al seu temps, va dissenyar una ciutat d’àmplies avingudes, que res tenia a veure amb la vella Le Havre, i amb l’ús gairebé exclusiu del formigó com a material de construcció.

No per casualitat, va ser considerada Le Havre, des de llavors, una ciutat grisa, sense encant i de la qual fins i tot els seus conciutadans semblaven no estar massa orgullosos.

No obstant això, tot va canviar el 1995, quan la Unesco va decidir incloure la ciutat dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat. El motiu, precisament, l’ús del formigó com a material gairebé únic utilitzat per a la reconstrucció de la nova ciutat. I la veritat és que, des de llavors, Le Havre s’ha anat situant, no amb poc esforç, dins de les ciutats de França que val la pena conèixer, particularment si es realitza un recorregut per Normandia.

Per descomptat, qui arribi aquí esperant trobar boniques esglésies barroques o encantadors barris d’estrets carrerons i habitatges construïts amb la tècnica de l’entramat de fusta s’equivoca completament. Le Havre s’assembla molt més a una ciutat soviètica que a qualsevol de les evocadores poblacions normandes. No obstant això, és precisament en aquest punt, on cal trobar-li el seu interès a la ciutat de Le Havre.

IMG_0674

VISITAR LE HAVRE EN 1 DIA. BUSCANT EL LLEGAT DE AUGUST PERRET.

La nostra visita a Le Havre comença a la Plaça de l’Ajuntament o de l’Hotel de Ville. Aquí ja ens adonem que res té a veure l’ajuntament de Le Havre amb les cases consistorials renaixentistes o neoclàssiques pròpies de la majoria de ciutats franceses.

L’ajuntament és obra d’August Perret, com gran part de les obres que veurem en aquesta renascuda ciutat. Va ser concebut en formigó i destaca amb una enorme torre que culmina a 72 metres sobre el nivell del sòl.

La veritat és que l’aire, tant de la plaça, com l’edifici de l’ajuntament (posteriorment, tindrem també aquesta sensació en totes les grans avingudes de Le Havre) ens recorden a les de les ciutats soviètiques i fins i tot, a Pyongyang, capital nord-coreana.

IMG_0587 IMG_0590

La plaça, molt àmplia, ha estat decorada amb diferents fonts i la veritat és que és un lloc agradable per al passeig. Particularment els dies que fa bo, perquè avui no hem tingut sort en aquest aspecte i Le Havre s’ha despertat plujós i desert de vilatans.

Prenem l’Avinguda Foch, la principal de la ciutat i l’amplària de la qual és la mateixa que la dels Camps Elisis de París. Una de les obsessions d’August Perret com a urbanista era la de crear una ciutat d’àmplies avingudes que ajudessin a la salubritat de la ciutat. Es tractava de crear una població d’amples espais, amb molta llum i aire renovat.

És aquesta Avinguda Foch la més digna de les del centre de Le Havre. No obstant això la pràctica totalitat d’edificis es van construir, també, amb l’ús del formigó com a material gairebé únic de construcció. Només observarem algunes portes decorades amb ferro forjat, particularment les que corresponen als pisos de més alt standing. En aquest sentit, observem com en aquesta avinguda són molts els pisos que tenen el seu propi balcó, cosa que no es repeteix en altres carrers menys importants.

Perret va donar al formigó un tractament especial, que li confereix un to rosat i que li ofereix una dignitat que no trobaríem amb altres tractaments del ciment. Es tracta, en qualsevol cas, d’unes construccions severament repetitives i amb la sensació (i així va ser) d’haver estat dissenyades i construïdes en sèrie. No espereu trobar una extraordinària bellesa en aquest tipus d’edificacions. No es tracta d’això si no d’entendre de com amb l’ús del formigó i amb unes tècniques de construcció gairebé industrials i en sèrie es va poder reconstruir una ciutat per complet, en un bastant breu lapse de temps i, a més, fer-ho amb l’ús d’un material poc habitual, barat i considerat escassament noble. No obstant això, observem en aquesta avinguda principal de Le Havre que la disposició del formigó, en forma de columnes que presenten un cert aire neoclàssic, li confereix especial decòrum a aquestes edificacions tan sòbries.

IMG_0648 IMG_0649

Arribem al Parc Sant Roch, un dels pocs espais verds davant tant formigó. La veritat és que és un lloc molt agradable, amb arbres, un estany i, fins i tot, un petit pont que recorda els ponts japonesos.

IMG_0652

El nostre següent destí és l‘església de Sant Joseph, un altre dels edificis més reconeguts d’August Perret i que cal veure a Le Havre.

L’església de Sant Joseph de Le Havre és l’edifici més alt de la ciutat amb els seus 110 metres d’altura. La seva torre és visible des de gairebé tots els racons de la població i s’ha convertit en un altre dels emblemes de la ciutat renascuda. I no només això, sinó que com si d’un far es tractés, quelcom tan important per a una ciutat portuària, la torre llanterna octogonal és visible des de més de 60 quilòmetres de distància, en ple Oceà Atlàntic.

A ningú deixa indiferent aquesta església, que recorda en formes a l’edifici de l’Empire State Buinding, completament construïda en l’omnipresent formigó però que no obstant això, el propi Perret no va poder veure conclosa. L’interior és certament curiós, amb una infinitat de petites vidrieres (que consten de 12768 vidres) que ocupen els quatre costats de la torre del temple. L’autora del joc de vidrieres va ser Margerite Huré. Encara que podria semblar que la distribució dels colors i forma de les vidrieres es podrien deure, simplement, a la improvisació, es tracta d’una disposició meditada i simbòlica i que té el seu origen en les conviccions profundament religioses de Huré.

 

IMG_0644 IMG_0633

Just al costat de l’església de Saint Joseph es localitza una altra de les obres de Perret, el liceu Raoul Dufy que porta el nom del pintor fauvista originari de Le Havre. Va ser edificat en els anys 50, sent la primera de les escoles reconstruïdes després de la guerra. La sobrietat i austeritat són novament la norma per a aquesta obra de ciment.

 

IMG_0632

La següent de les visites és un dels monuments més importants que cal veure a Le Havre i que res té a veure amb August Perret. Es tracta d’una innovadora obra de l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. Encara que el seu nom oficial és Espai Oscar Niemeyer, les seves formes donen lloc al fet que per tots sigui conegut com El Ovni.Actualment, aquest espai inaugurat el 1982, alberga una biblioteca municipal i un auditori. Per desgràcia no podem visitar ni una cosa ni l’altra ja que per ser avui Primer de Maig, ambdós romanen tancats. Una pena, perquè tots dos espais han estat recentment rehabilitats.

A diferència de les obres de Perret, a l’Espai Niemeyer la línia corba és la protagonista. I el color, el blanc immaculat, res té a veure amb els tons grisencs utilitzats per Perret. No obstant això, i per no ser menys en aquesta ciutat, també Niemeyer utilitza el formigó com a material prínceps de construcció.

Aquest espai es compon, com comentàvem, de dos elements. El primer, el més voluminós, és el conegut com El Ovni o Volcà. Aquest edifici alberga un teatre amb capacitat per a més de 1000 espectadors. El segon edifici, que en el seu moment va exercir les funcions de sala d’espectacles, és el que alberga la Biblioteca Óscar Niemayer de Le Havre.

IMG_0631 IMG_0670 IMG_0577

Al davant de l’Ovni trobem un monument als francesos caiguts durant el conflicte bèl·lic. Just darrere queda el Bassin Du Comerce, un dels ports naturals de la població i que avui és travessat per un bell pont.Prenem Rue de París en direcció a la plaça de l’Ajuntament (el que tancaria aquest itinerari pel centre de Le Havre) per arribar fins a la Casa del Patrimoni. És allà on us donaran hora per visitar el Pis Pilot Perret. Es tracta d’un pis mostra que ens farà comprendre com és l’interior dels pisos construïts per l’urbanista. Es tracta de pisos diàfans, amb molt poques parets mestres, que poden configurar diferents espais, més oberts o tancats, segons s’ubiquin els diferents envans de l’espai i s’obrin o tanquin les diverses portes corredisses.

Això dóna lloc a una extraordinària optimització de la llum i dels espais disponibles. Aquest concepte va suposar una revolució pel que fa a distribució d’espais en edificis d’ús residencial, donant una tremenda sensació d’alleujament i folgança poc habitual fa més de seixanta anys. No és estrany que els vilatans rebessin amb les mans obertes aquelles nous habitatges de la seva renascuda ciutat.

IMG_0656IMG_0579IMG_0667IMG_0662

No vam poder visitar, per romandre tancat (1 de maig) el Museu de les Belles Arts André Malraux. El museu presenta una col·lecció d’obres d’art dels darrers 5 segles però amb especial rellevància en els impressionistes. Boudin, Degas, Renoir, Pissarro i Monet, estan entre els artistes representats.

LA CATEDRAL DE LE HAVRE Y EL PASSEIG MARÍTIM DE LE HAVRE

Després de visitar els llocs que cal veure a Le Havre en relació a la seva reconstrucció ens acostem fins a la Catedral. Es tracta d’un edifici construït a partir del segle XVI, francament difícil de classificar donada la seva barreja d’estils. La seva façana, per descomptat, és barroca. La importància del temple ve donada perquè es tracta d’un dels escassíssims edificis que van resistir als envits finals de la Segona Guerra Mundial.

Malauradament tampoc podem entrar al temple. Pel que sembla, també l’església fa festa en Primer de Maig.

IMG_0676

Finalment, abans de deixar Le Havre i continuar el nostre recorregut per Normandia, en direcció Ruan, fem una passejada pel Passeig Marítim de la ciutat. No és estrany que el lloc rebi el nom de Promenade de regats, tenint en compte la gran quantitat de practicants de kitesurf que gaudeixen dels vents normands. La platja de Le Havre, més enllà dels esportistes, roman deserta de banyistes en aquest dia tan gris que hem tingut a la ciutat. Es tracta d’una platja de còdols que disposa de acolorides casetes-canviadors, tan habituals del nord de França.

IMG_0682 IMG_0680

El passeig marítim de Le Havre arriba fins a la població veïna de Sainte-Adresse, que disposa d’un parell de bonics miradors des d’on es gaudeix de magnífiques vistes del front marítim de Le Havre.

Amb aquesta visita acabem la nostra visita a Le Havre. No podem dir que es tracta duna de les més belles ciutats de França. No obstant això, visitar-la suposa una excel·lent lliçó de com es pot reconstruir una ciutat completament devastada en un espai de temps relativament curt i com el formigó, més enllà del seu conegut ús industrial, pot utilitzar-se com a material digne i noble per a aquest fi reconstructor.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE FRANÇA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

3 thoughts on “LE HAVRE. La ciutat que va renéixer de les seves cendres.


Belén (Mis viajes y sensaciones)
1 de juliol de 2017

Tengo pendiente visitar lo que me queda de Normandía y de Le Havre tenía otra idea. La verdad que me parece una ciudad algo fría, como bien dices se parece a una ciudad soviética, aunque si me ha gustado la catedral. No pondría esta ciudad entre mis preferencias. Un abrazo

Kris
3 de juliol de 2017

Tuve hace tiempo la oportunidad de visitar esta ciudad, pero cambie ruta porque no me llamaba mucho la atención. A pesar de tu post la verdad es que me ha dejado bastante indiferente, así que a no ser que los astros se crucen pero mucho mucho, me temo que no llegaré a conocerla.
Lo que si me ha llamado la atención es lo del piso piloto. Para que luego digan que lo del concepto abierto es nuevo 😉

    Jordi
    3 de juliol de 2017

    Hola Kris. Es una ciudad a la que cuesta entrar. Y más en un día que nos pilló. Sin embargo, la verdad es que es intersante como se pudo reconstruir en pocos años la urbe, dando salida a las necesidades de tanta gente y con un material asequible que hiciera posible no que era una proeza. Allí está su interés, desde luego.
    Un beso!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.