Quins són els llocs més bonics de Catalunya? Això és el que hem preguntat a 23 blocaires de viatge espanyols. Per fer aquest post hem comptat amb la col·laboració d’un munt de col·legues. Alguns d’ells, catalans. Però molts d’ells, residents fora de Catalunya però que han visitat en una o diverses ocasions la nostra comunitat.

Entre els llocs escollits entre els més bonics de Catalunya trobem paisatges de muntanya, d’interior i de costa. Fins i tot, alguns fons marítims. Per descomptat, les 4 províncies catalanes estan representades així com un bon nombre d’èpoques i estils artístics que abasten des de l’Antiga Roma, al romànic, el gòtic o el modernisme. Tampoc falten a la llista, diversos dels llocs que formen part del Patrimoni de la Humanitat, com la Vall de Boí, part del conjunt arqueològic de la Tàrraco Romana, les pintures rupestres o l’obra de Gaudí. Igualment s’han inclòs algun dels llocs més entranyables a nivell espiritual, com el Santuari de Núria o el Monestir de Montserrat.

No obstant això, com tota llista es queda curta, donada la impossibilitat de recollir en un sol post alguns dels llocs més bonics de Catalunya. Els monestirs de la Ruta del Cister, Ripoll o de Sant Pere de Rodes han quedat, aquest cop, fora de la llista.

També els diferents pobles d’indubtable bellesa que trobem a la comunitat i que ja inclòs en aquest post sobre els pobles més bonics de Catalunya.

Sense més, us deixem amb aquesta llista de 23 dels llocs més bonics de Catalunya escollits per 23 blocaires.

23 DELS LLOCS MÉS BONICS DE CATALUNYA

Castell Monestir d’Escornalbou per Teresa Trilla de Apuntes de Viajes

Situat en un magnífic lloc del Baix Camp (Tarragona) a 649 metres d’altitud, es troba el Castell – Monestir d’Escornalbou, nom que deriva del llatí (cornu bovis) i que significa banya de bou. Segons una versió es deu a la forma de la muntanya i segons l’altra, al tipus de pedra, ideal per escornar i esmolar.

Sembla ser que al segle III ja hi havia una fortalesa romana i al segle VIII els sarraïns van edificar un castell, el qual formava part del territori musulmà de Siurana, però la veritat és que els primers documents escrits daten de 1153, any en què es va fundar el monestir de Sant Miquel sobre les restes de l’antiga edificació, construcció impulsada per Alfons I que el va cedir a l’arquebisbat de Tarragona. Durant més de sis segles va ser el centre de la gran Baronia d’Escornalbou, fins que el 1835 els monjos franciscans que l’habitaven van ser expulsats a causa de la desamortització de Mendizábal. Va ser en 1911 quan el reusenc Eduard Toda (1855-1941) adquireix l’antic castell-monestir en ruïnes i el converteix en una gran residència burgesa.

Eduard Toda va ser un filantrop, diplomàtic, historiador, escriptor i un home d’una gran cultura, un dels primers egiptòlegs i el president del patronat de la restauració del monestir de Poblet, on té la seva sepultura.

La restauració del Castell – Monestir d’Escornalbou té una impremta molt personal i consta d’alguns elements fantasiosos, com les torres medievals que va fer construir Toda. De les edificacions medievals, només es conserven l’església romànica, restes de la sala capitular i l’estructura del claustre, que és un esplèndid balcó sobre el Camp de Tarragona i les muntanyes de Prades. La residència mostra unes estades amb ric mobiliari, una biblioteca esplèndida i diverses peces de col·lecció dels viatges del propietari, que va exercir l’activitat diplomàtica a Macau, Hong Kong, Xangai, Egipte i en diferents països d’Europa.

Després de passar per diferents mans, actualment és propietat de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat de Catalunya, gestionat pel Museu d’Història de Catalunya.

És una visita molt recomanable, tant pels edificis en si mateixos, com per les vistes i pel magnífic entorn que mereix un bon passeig, i – per què no – per deixar-se impregnar de l’esperit d’Eduard Toda.

Escornalbou

La Fageda d’en Jordà per Virginia i Fran de 365 sábados viajando

Sens dubte, per a nosaltres, un dels llocs més bonics de Catalunya és aquest petit bosc de fagedes situat al cor de la comarca de la Garrotxa, prop de Girona. Diuen que la millor època per visitar “La Fageda d’en Jordà” i fer una ruta de senderisme per entre els seus nombrosos fagedes és la tardor, quan les fulles es barregen entre tons vermellosos i taronges creant d’aquesta manera un efecte de bosc encantat. Aquest fageda és única a la península, ja que creix sobre un terreny bastant pla a una altitud més baixa del que és habitual per a aquest tipus d’arbres.

Nosaltres vam fer una escapada d’un cap de setmana a la Garrotxa a l’estiu, i aprofitarem l’ocasió per visitar aquest particular bosc. Tot i que els tons estaven encara en la seva esplendor, de colors verds i groguencs, el paratge era igualment bell, tant que li comercieja un lloc directe en el nostre particular rànquing de llocs més bonics de Catalunya. A més de passar un parell d’hores gaudint de la natura en el seu esplendor també podeu visitar la cooperativa de La Fageda d’en Jordà per conèixer de primera mà la seva obra social i degustar els seus deliciosos productes làctics.

La-Fageda

El castell de Montsoriu per Cèlia i Enric de Quaderns de Bitàcola

El castell de Montsoriu, situat al Parc Natural del Montseny, és un dels recintes medievals més imponents de Catalunya i, al nostre parer, un dels llocs més bonics de Catalunya. Es troba situat entre les poblacions d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, a tocar de les Guilleries, a la comarca de la Selva. Des del seu enclavament, un turó d’uns 600 metres d’altura i enmig d’un paratge ben verd es té el privilegi de veure la vall de la Tordera, el Maresme i el litoral de la Costa Brava.

En el seu origen, el castell de Montsoriu va ser una gran fortificació militar, i des de mitjan segle XIV es va convertir en un palau gòtic, on van viure els vescomtes de Cabrera, una de les nissagues catalanes més nobles de l’època. Més tard les seves funcions van passar a ser estrictament defensives i a dia d’avui, des de 2011, està obert al públic.

A l’hora de fer la visita guiada, s’ha de tenir en compte que s’ha de reservar hora prèviament al web (les places són limitades) i que només es pot arribar caminant des de l’aparcament més proper.

L’opció més fàcil és anar amb cotxe des Arbúcies o des Breda fins a l’aparcament del coll de Castellar, i fer la pujada a peu en uns 30 minuts per una pista. Ja veureu com la pujada i visita val la pena!

thumbnail_Castell de Montsoriu

La Mar Menuda per Robert i Eli de Con Arena en la Mochila

De Barcelona fins a la Vall d’Aran o des d’Amposta fins a Portbou, Catalunya està plena de llocs de naturalesa i bonics enclavaments amb paisatges sorprenents. Entre tots els grans entorns naturals que alberga, nosaltres no ens oblidem mai dels que hi ha sota les aigües de la Mediterrània. Al llarg de la Costa Brava és ben sabut la quantitat de cales boniques i pobles de postal que se succeeixen a la costa gironina, però també podem trobar alguns dels fons marins amb més vida de tota la Península.

Concretament a la localitat de Tossa de Mar, a un costat de la seva platja principal es pot fer una de les millors immersions de busseig a la denominada Mar Menuda. Amb un accés fàcil des de platja i sense necessitat d’embarcació, aquest punt ha estat des de sempre un bon lloc per gaudir de la fauna típica d’aquesta zona, tant per a principiants com per a bussejadors avançats. Des dels 10 als 24 metres de profunditat és bastant fàcil trobar-se amb morenes, pops o llagostes amagades en petites coves. També poden aparèixer per allà cavallets de mar i, per descomptat, sorells, molls i altres peixos comuns de la mediterrània. Altres llocs també d’interès per al busseig són les conegudes Illes Medes o la Reserva Marina de Cap de Creus que comparteix ecosistema amb el país veí. En cas de triar la Mar Menuda això sí, no hi ha immersió que es preï sense un arrosset caldós o una paella després de l’esforç realitzat.

Per a nosaltres, la Mar Menuda de Tossa és un dels llocs més bonics de Catalunya.

Mar menuda

Camí antic de Cadaqués al Far de Cap de Creus per Viajeros Callejeros

Aquesta ruta, d’aproximadament 15 quilòmetres i una durada de 5 o 6 hores, depenent de la teva forma física i les parades que facis, és per a nosaltres una de les rutes de senderisme més especials que es poden fer a Catalunya.

A més, si disposes d’algunes hores més, pots anar fent algunes parades per banyar-te o fer un pícnic, en alguna de les cales per les que passes o menjar al Cap de Creus, gaudint d’unes vistes úniques.
Et recomanem començar el recorregut a primera hora del matí, per així evitar les hores de més calor, sobretot si la fas en els mesos més calorosos de l’any. La primera part del camí et portarà a la zona alta de Cadaqués, passant per la preciosa capella de Sant Baldiri, per després baixar fins a Port Lligat, on si tens temps pots parar per visitar la casa de Salvador Dalí.

Passat Port Lligat, has de tornar a prendre el camí antic i seguir les indicacions, que et portaran a través d’increïbles paisatges, esquitxats amb petites cales i penya-segats, fins al Cap de Creus.
Un cop allà, et recomanem seure, descansar i sobretot, gaudir d’un dels paisatges més espectaculars del món.

La tornada a Cadaqués pots fer-la de nou pel camí antic o seguint la carretera, més plana i amb menys dificultat.

Encara que tota la ruta està ben senyalitzada, no està de més portar alguna aplicació amb GPS que et pot servir com a complement a la senyalització i així fer el recorregut més tranquil.

Cadaqués

Parc Nacional d’Aigüestortes per Belén de Mis Viajes y Senaciones

Ens situem al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels espais naturals més bonics i més ben conservats del Pirineu Català. A nosaltres ens va atrapar des del primer moment la immensa bellesa natural d’aquest paisatge de muntanya, on el Llac de Sant Maurici amb els dos pics dels Encantats al fons forma una de les estampes més recognoscibles d’aquest parc nacional, la bellesa convida al somni.

De la multitud de rutes que es poden realitzar, nosaltres ens vam decantar per la seva fàcil accés i per la bellesa dels seus paisatges amb la ruta que parteix des del Llac de Sant Maurici. Aquest recorregut pirinenc de bucòlics paisatges ens porta fins als llacs d’Amitges (2.380 metres), passant abans pel llac i la cascada de la Ratera. Sens dubte, una excel·lent excursió que ens permetrà gaudir a fons d’un dels més bells racons del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Per descomptat, el Parc Nacional d’Aigüestortes és un dels llocs més bells de Catalunya.

thumbnail_Parque_nacional_aiguestortes

Barri Gòtic de Barcelona per Bo Saldaña d’El Mundo Ok.

Sé que és un dels barris més coneguts de Barcelona. Per tant, sé a més que et pots trobar amb molts visitants passejant pels seus carrers, sobretot en temporada alta. Jo vaig ser-hi al novembre i no hi havia moltes gent. Sóc contundent amb els meus amics quan em demanen recomanacions, i els dic, si vas a Barcelona, i no has deixat les teves empremtes al Barri Gòtic, és com si no haguessis anat a la ciutat comtal.

Caminar per les seves contrades és sentir que estàs en una pel·lícula, de fet moltes filmacions es van fer i es fan al Barri Gòtic. Recordes a Vicky Cristina Barcelona? (Del famós Woody Allen), una de les escenes es va filmar a la Plaça Sant Felip Neri. No ho sabia fins quan vaig estar per allà. Vaig veure alguns curiosos entrar per una mena de carreró (Carrer de Sant Felip Neri) i després arribar a aquesta bonica plaça amb la seva cridanera font.

Sense dubtes ni murmuracions el teu viatge a Barcelona, ha d’incloure el Barri Gòtic, i per fer-te més fàcil la tasca, els seus imprescindibles són: la Catedral, la Plaça del Rei, la plaça de Sant Jaume que alberga l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat; la plaça del Pi, la Plaça Reial, i fer pauses per fer fotos, prendre o menjar alguna cosa per un sens fi de llocs que trobaràs.

Catedral

La Vall de Gerber per Mar Vara de A un clic de la Aventura

A la meitat del Port de la Bonaigua, a prop de les pistes d’esquí de Baqueira Beret, es troba una de les valls més bells i poc coneguts del Pirineu Català, que és un dels llocs més bonics de Catalunya.

La Vall de Gerber està situat entre el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la Vall d’Aran.

Encara que és una ruta fàcil i a la Casa del Parc et diuen que és ideal per fer-la amb nens, no cal oblidar que aquesta és una zona d’alta muntanya i aquí no hi ha cap ruta plana. Així que, si vas amb nens, millor que estiguin acostumats a caminar. No presenta grans dificultats, però en certes zones hi ha trams amb moltes roques i fort pendent. És convenient fer-la a l’estiu, ja que a l’hivern i amb neu la ruta es complica molt més i comporta cert risc.

La Vall de Gerber és una vall plena de llacs d’origen glacial, que formen estampes de postal. Encara que hi ha una vintena de llacs, la ruta típica és la que porta a conèixer tres d’ells: la Estanyera de Gerber, la Estanyera del Mig i l’estany de Gerber. Aquest últim és el més impressionant de tots tres, amb les seves aigües d’un color blau intens i envoltat de muntanyes de granit i avets.

Gerber

Salt de la Reina de Siurana per Carmen Ormaza de Viajes y Rutas

Quan en Jordi em va proposar escollir un lloc entre els llocs més bonics de Catalunya, no em va costar gaire pensar en el meu favorit, ja que és un enclavament amb una bellesa espectacular. Es troba al poblet de Siurana, a la comarca del Priorat, a la província de Tarragona, i és un preciós mirador situat a més de 700 metres d’altitud conegut com el Salt de la Reina Mora.

Des d’aquest pintoresc lloc, explica la llegenda que Abdelazia, filla del valí de Siurana, abans de caure en mans cristianes va preferir saltar amb el seu cavall. Unes curioses marques a la roca diuen que van ser ocasionades per les ferradures del cavall a l’intentar frenar.

Des d’aquest vertiginós observatori podem contemplar les impressionants vistes de les muntanyes de Prades i, abaix, el Pantà de Siurana, en què podràs practicar esports aquàtics.

A un costat del salt es troba el seductor poble de Siurana, un dels més bonics de Catalunya, amb tot just 20 habitants i amb carrers empedrats, cases de pedra, una bonica església romànica i les restes de la fortalesa sarraïna. L’últim reducte de la dominació musulmana a Catalunya.

Tota aquesta zona i la del pantà són un perfecte entorn per practicar el senderisme, l’excursionisme i sobretot l’escalada.

Siurana

Tavertet per Jordi Canal Soler d’Apuntes de Viaje

Viatjant pel món sovint oblidem que al nostre país tenim paratges que per la seva bellesa són comparables a les grans meravelles que esperem trobar en els països més exòtics. La Costa Brava i Montserrat segur que són prou coneguts com per ser bons exemples, però hi ha un altre lloc, una mica més apartat, que potser no és tan conegut i que en canvi sembla d’un altre món.

Els cingles de Tavertet, a Osona, són uns penya-segats de 300 metres d’altura que s’eleven sobre el Pantà de Sau entre el Collsacabra i les Guilleries. Les seves parets dretes, els paisatges oberts i la densa vegetació que els coronen recorden vagament els tepuis de l’Amazònia veneçolana o el Món Perdut imaginat per Conan Doyle.

Diversos camins surten del poble de Tavertet, al marge de la cinglera, per recórrer el precipici i gaudir de les meravelloses vistes. El poble encara manté algunes cases del segle XVIII, però no és el més antic que es pot trobar: les ruïnes del Castell de Cornil, del segle XI, les restes d’un mur ibèric i les coves ocupades des del neolític ens parlen d’una ocupació molt més antiga. Els nostres ancestres van haver de trobar abundant caça, fruits i protecció. Però quan et passeges per Tavertet sempre acabes pensant que, sobretot, es havien de quedar per les vistes …

Tavertet i els seus cingles són, per descomptat, un dels més bonics llocs de Catalunya.

Tavertet

Santuari de la Salut per Ana Salomó de Diario de Viaje de Kiana

La Garrotxa, terra de volcans, és una comarca on és fàcil gaudir de la natura. Al cor d’aquesta terra, concretament a Sant Feliu i Pallerols, trobem el santuari de la Salut que està situat a uns 1,000 metres d’altitud i ens ofereix unes vistes espectaculars de la vall d’en Bas, el Canigó, la vall d’Hostoles i fins al Golf de Roses.

Diu la història que d’aquest santuari en brollaven aigües curatives miraculoses i per aquest motiu el van anomenar el santuari de la Salut. Avui dia, podem fer salut per pujar ja que es pot accedir en cotxe però si sou amants de la natura i de les caminades per la muntanya us recomano que ho feu caminant i gaudint dels boscos i camins que et portaran, per exemple des de Sant Esteve d’en Bas.

Un cop a dalt, per recuperar-nos de l’esforç trobarem un bar-restaurant on poder beure i menjar amb unes vistes privilegiades de tot l’entorn. D’altra banda, també disposa d’una hostatgeria per si preferim quedar-nos a dormir. És un d’aquells llocs que quan arribes somrius i sospires hipnotitzat observant durant una llarga estona el paisatge que tens als teus peus.

La Salut

Congost del Mont-rebei per Pruden Rodríguez de Los apuntes del viajero.

Un dels nostres racons preferits de Catalunya és el Congost de Mont-rebei, un congost creat pel riu Noguera Ribagorçana al seu pas per la Serra del Montsec entre les províncies de Lleida i Osca.

Aquest lloc ha anat adquirint fama en els darrers anys, però encara segueix sent un dels tresors naturals menys coneguts del nostre territori. A l’estiu de 2015 el vam visitar per primera vegada amb uns amics i vam quedar tan fascinats que vam tornar aquell mateix hivern amb la família per sorprendre’ls. A cada època té el seu encant, però en qualsevol moment de l’any fascina veure aquests enormes cingles de fins a 500 metres alturasobre el riu. Això sí, per gaudir de les vistes cal guanyar-se el premi. No és que sigui molt complicat, però l’excursió bàsica és de 3,5km (anada) i no és molt indicada per a gent amb vertigen, ja que a més cal creuar un pont penjant.

En tot cas, l’esforç és mínim si es té en compte la fantàstica recompensa. A més, en la temporada primavera-estiu és un lloc perfecte per practicar caiac. En definitiva, un racó ideal per passar un matí sencer en un entorn natural únic i un dels llocs més bonics de Catalunya.

Montrebei

Vall de Boí per Florencio Moreno de Fmanega por el mundo

Format pel riu Noguera de Tor en el seu discórrer des de l’Estany de Cavallers fins que es troba amb la Noguera Ribagorçana, la Vall de Boí conjuga de manera perfecta els seus apreciables valors paisatgístics amb un no menys destacat patrimoni monumental. En la seva capçalera diversos cims arriben als tres mil metres d’altura, entre elles algunes de les que envolten el circ de Caldes de Boí.

Des d’aquest lloc, on hi ha un balneari d’origen romà, el riu circula aigües avall travessant punts d’extrema bellesa. Al llarg del seu curs es troben diversos nuclis de població, que, a causa del fet d’estar gairebé incomunicats en el passat, han sabut mantenir tot el seu aroma popular, destacant les seves excepcionals esglésies romàniques. Van ser aquestes construïdes majoritàriament entre els segles XI i XIII i nou d’elles estan protegides per la UNESCO sota la denominació de Patrimoni de la Humanitat.

Vall de Boi

La Pedrera per Dave Suárez de El mundo en una maleta

Per a mi parlar de modernisme és parlar de Gaudí. Des que era ben jovenet em vaig interessar per la seva obra; per això quan vam visitar Barcelona fa un parell d’anys no dubtem a visitar una de les seves obres més emblemàtiques: La Pedrera.

Construïda entre 1906 i 1912 la Casa Milà és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1984 i actualment és la seu de la Fundació La Pedrera i és tot un referent cultural.

L’edifici consta de 6 plantes que s’articulen a través de dos patis interiors i un soterrani, i 3 façanes ondulades que evoquen a la natura.

El pis visitable està com quan estava habitat, amb alguns mobles dissenyats pel mateix Gaudí (que fins i tot va dissenyar els picaportes de les portes realitzats en bronze). Però el que més ens va agradar van ser les terrasses superiors. Són una meravella amb les seves característiques xemeneies que emulen caps de guerrers cobertes per elms i els seus múltiples racons i túnels.

A més d’això podreu visitar les golfes en què trobareu diferents maquetes i miniatures i distingir a la perfecció el seu disseny d’arcs telescòpics.

Sense cap dubte i en la nostra opinió és una de les visites imprescindibles de Barcelona.

La Pedrera

El pantà de Sant Antoni per Henar i Aitor de Cómete el Mundo

Un dels llocs més bonics de Catalunya és el pantà de Sant Antoni, conegut pels locals com “el llac”. El pantà de Sant Antoni està a la comarca del Pallars Jussà i té una gran extensió que va des de Tremp fins a la Pobla de Segur.

La millor època per visitar-lo és a l’estiu ja que el pantà està preparat en diferents punts per al bany. El nostre lloc preferit per banyar-nos és el xiringuito de la Pobla ja que està habilitat en forma de platja amb un xiringuito que presten caiacs per 3 € / h. És un lloc ideal per banyar-se si vas amb nens.

Altres bons llocs per al bany al Llac són “el Piolet” (Salàs) i el càmping Gasset (prop de Tremp) en el qual si vas sol a l’Estany no has de pagar.

El pantà de Sant Antoni és una de les joies per les quals passa l’històric “tren dels llacs” que cobreix la ruta de Lleida fins a la Pobla de Segur. Podeu agafar aquest tren per fer la ruta panoràmica completa pels llacs de Lleida però si us voleu banyar, és millor anar en vehicle propi perquè els punts dels quals parlem estan una mica retirats per anar caminant des dels pobles.

Sant Antoni

Priorat, els paisatges de vinyes més espectaculars de Catalunya per Isaac de Viajes Chavetas.

Si algú a l’actualitat hagués apostat per la producció de vi a una comarca d’àrides terres, vessants de pissarra i gres, possiblement l’haguessin catalogat de boig. Potser precisament és això el que fa del Priorat un dels paisatges de vinyes més espectaculars de Catalunya, aquest mateix paratge aïllat de la Serra de Montsant que van triar un grup de monjos arribats des de La Provença allà pel segle XII, constituint la primera cartoixa de la Península Ibèrica (principal visita arqueològica imprescindible) i desenvolupant l’origen de l’actual denominació d’origen Priorat que atreu avui a milers de turistes entesos en el tast dels millors vins.

Realitzar una ruta amb cotxe a pocs quilòmetres de la famosa Costa Daurada et porta per carreteres de muntanyes d’infinites corbes entre profunds canons, verticals muntanyes, bonics valls i pobles encaixats en penyals conquistats de passat àrab o en els quals emergeixen cases de diverses altures (la coneguda Nova York del Priorat). Cal no deixar de gaudir d’alguna de les cates dels seus cellers, també de DO Montsant, o simplement deixar-se evadir pels seus Vilella Alta o Baixa, Poboleda, Gratallops, Torroja del Priorat. Morera del Montsant, Siurana, Falset, Cabacés, Porrera, La Figuera, Capçanes i altres tants…

Priorat

Montserrat per Maria Grau de Tu Hobbie Tu Viaje

Us recomanem un lloc molt especial per Catalunya, i està a tan sols 80 km de la ciutat comtal, és el Monestir de Santa Maria de Montserrat.

Aquest monestir, de l’ordre benedictina, està situat a la muntanya de Montserrat, a
720 metres del nivell del mar i envoltat d’un paisatge espectacular. A la seva Basílica trobem la seva autèntica protagonista, la verge de Montserrat, o com aquí és coneguda afectuosament “La Moreneta”. La talla és de color negre, d’aquí el seu nom.

Aquest lloc també compta amb una de les escolanies (cors de nens) més antigues i prestigioses de tot Europa. Juntament amb altres llocs de peregrinació a Espanya, Montserrat forma part de la coneguda “Ruta Mariana”.

Montserrat i el seu Monestir no és només un dels llocs més bonics de Catalunya si no també un dels més emblemàtics.

MontserratMonastery01

Claustre de la Catedral de Tarragona per Cristina Rodríguez d’Ida y Vuelta blog de viajes.

Un dels espais que més agrada visitar quan viatjo són els claustres. I entre tots els que darrerament he conegut el que més m’ha agradat ha estat el de la Catedral de Tarragona.

Erigida on en època antiga hi havia el temple dedicat a August, sorprèn per la bellesa del seu interior i la gran grandària del mateix.

No obstant això, si he de triar em quedo amb el seu claustre, al qual s’accedeix per una portada romànica historiada. Tot ell és una barreja d’estils ja que mentre que les voltes ja són de creueria gòtica, els capitells de les columnes són romànics, la seva construcció es remunta al segle XIII.

De grans dimensions i de forma gairebé quadrada atorga la pau i la serenitat d’aquests espais de pedra i ens narra històries diferents a través del material constructiu tallat pels mestres picapedrers medievals.

Entre totes les narracions, la més singular és la de l’anomenada “processó de les rates”, una curiosa faula que us recomano contemplar.

Així doncs, no puc deixar de recomanar aquest lloc d’assossec dins de la bella catedral de Tarragona per gaudir de les seves traceries gòtiques, la seva torre de vetustes campanes i del petit jardí del centre. Tota una delícia.

catedral-tarragona-jordi

Primavera a Anoia per Cristina Monsalvo de Kris pel Mundo

Quan en Jordi em va proposar participar en aquest post sobre els llocs més bonics de Catalunya de seguida vaig saber quin seria la meva aportació: la primavera a Anoia. Podia haver triat alguna església romànica de les que he visitat recentment. O algun castell. Fins i tot un d’aquells racons catalans en els quals un riu i un pont formen una imatge de postal. No obstant això no he estat capaç de pensar en cap monument ni espai natural més bell que el que vaig conèixer quan vaig visitar la comarca de l’Anoia la passada primavera.

Imagineu una carretera comarcal sense trànsit. Circuleu en direcció a algun petit poble o a la recerca d’algun castell. I de cop i volta davant vostre comencen a aparèixer un darrere altres immensos camps de flors grogues entre els quals sobresurt alguna masia. A l’horitzó, el cel blau. O potser alguna turó coronat per les restes d’un castell medieval. No pots resistir la temptació d’aturar el cotxe i baixar per contemplar aquest regal primaveral. Fora fa olor de camp, a flors. La brisa és fresca i agradable. Bressola les flors i les espigues ja crescudes. L’únic so que se sent és el cant dels ocells.

Després d’haver vist i sentit la primavera a Anoia, creieu que puc trobar algun lloc més bonic en terres catalanes? Em temo que no.

Anoia

Vall de Núria per José Manuel Beltrán de Parada con fonda.

Haver de fer elecció sobre un dels llocs més bonics de Catalunya és un compromís molt complicat, sobretot quan es té una inclinació i afecte especial a aquesta part d’Espanya. Però mira per on! el nom de la meva dona, i de més part de la família, és Núria, així que assumpte resolt: Us suggeriré la visita a l’emblemàtic i preciós Vall de Núria, juntament amb el de Ribes.

Es localitzen al nord-est de les província de Girona, un dins de l’altre en ser el de Ribes el de major extensió, en ple Pirineu Oriental. Aquesta comarca del Ripollès, formada pels municipis de Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Toses i Ribes de Freser, aquesta última localitat principal i capital econòmica, ens mostra com el respecte a l’ecologia és el senyal d’identitat de la vall i de la que se senten orgullosos els nadius.

Estem en alta muntanya. Els immensos prats, els boscos de pi negre, el bestiar, els matolls de neret, l’aigua cristal·lina dels seus rius, formen paratges espectaculars fàcilment admirats a introduir-se en qualsevol de les seves rutes de muntanya o, de forma més fàcil, en ascendir en tren cremallera des de Ribes fins als peus del Monestir de Núria. Allà, podràs complir amb la tradició d’introduir el teu cap a la campana i admirar la valuosa talla del segle VIII, la de la Verge Negra, la de Núria. No cal dir que tampoc pots deixar de desaprofitar l’ocasió per visitar veritables joies del romànic com, per exemple, l’església dedicada a Sant Jaume, a Queralbs. I si menjar es tracta, que millor que fer-ho en companyia de la família Solà, al Els Caçadors de Ribes. Ganes em donen de tornar immediatament!

Nuria

Roca dels Moros o Cova del Cogul por Donde Vamos Eva

En una zona desconeguda de la província de Lleida, envoltada d’oliveres, de cabanes de volta (cabanes de pastors exemple d’arquitectura popular), de localitats en què sembla que el temps es va aturar fa molt de temps, se situa la Roca dels Moros un dels jaciments més importants del denominat Arc Mediterrani, declarat Patrimoni de la Humanitat.

Un lloc sagrat, serè, tranquil, ple d’art rupestre i història que pots conèixer al Centre d’Interpretació del Cogul, un impressionant edifici integrat sàviament en l’entorn.

La cavitat utilitzada durant més de 5.000 anys per l’ésser humà com a lloc sagrat es complementa amb la propera necròpolis del Salar, situada a tan sols dos quilòmetres a la qual recomanem arribar passejant a través de l’aspre i atraient paisatge de les Garrigues que de vegades recorda a zones desèrtiques.

La necròpolis compta amb el conjunt de tombes antropomorfes d’origen àrab més important de Catalunya configurant un paisatge de roca, oliveres i flora mediterrània.

La ruta del riu Set permet arribar fins aquests dos bells indrets de les Terres de Lleida, un itinerari molt ben senyalitzat que pots complementar amb propostes per conèixer el famós oli d’Arbeca o productes locals.

Saliente-de-las-pinturas-rupestres-del-Cogull-Lleida

Pont del Diable per Paco i Pilar de Turisteando el Mundo

Durant molts anys hem anat a la Costa Daurada a gaudir de les seves platges i gairebé sempre passàvem per l’autopista AP-7, on vèiem al lluny l’imponent aqüeducte romà anomenat “Pont del Diable”. Per fi, la nostra curiositat es va calmar quan en la primavera de l’any passat (2016) vam decidir d’una vegada parar a l’àrea de descans (quilòmetre 246 direcció Tarragona) que es troba a prop seu i observar el grandiós monument, que a més està enclavat en un paratge extraordinari, un preciós bosc de pi mediterrani.

Aparquem a l’esmentada àrea i seguim un camí de rampes de fusta, on vam poder obtenir les primeres vistes d’aquesta magnífica construcció. Arribats al final de la rampa, es pot triar entre les dues senderes que s’internen al bosc. La de la dreta porta dalt de l’aqüeducte i es pot caminar sobre del ell (està adaptat per a fer-ho, però no recomanable per a persones amb vertigen) el camí de l’esquerra porta fins a la base i es pot observar des de baix.
L’anomenat Pont del Diable, potser per les llegendes que giren al voltant seu, en realitat té el nom de Aqüeducte de les Ferreres. Té més de 2000 anys, ja que va ser construït en època de l’emperador August al segle I per subministrar aigua des del riu Francolí a la ciutat de Tàrraco.

És un dels 14 grans aqüeductes romans més monumentals i ben conservats d’Espanya i el més important de Catalunya. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1905 i Patrimoni Mundial de la Humanitat formant part de l’anomenat “Conjunt Arqueològic de Tàrraco”. Les seves dimensions són espectaculars, mesura 217 metres de llarg i 27 metres en la seva altura màxima. Consta de dos nivells d’arcs superposats construïts amb blocs de pedra units en sec sense argamassa, igual que el de Segòvia. Assegurem que no es perd el temps parant uns minuts, per contemplar la bellesa d’aquest lloc i del testimoni mut de la història que és aquest colós monument que és, per descomptat, un dels més bonics de Catalunya.

Aqueducto Tarragona

Convent de Sant Agustí a Barcelona per Meritxell Beltran del Próximo destino

Un dels llocs únics de Catalunya, queda amagat en carrerons del barri de la Ribera. El Convent de Sant Agustí, es va començar a construir al 1349 per albergar els monjos agustins que anys més tard es van traslladar al barri del Raval.

L’antiga església, avui dia desapareguda, comptava amb un retaule d’estil gòtic que es pot veure al MNAC. D’aquesta època, podem veure el bell claustre gòtic del segle XIV, que és el pati del Centre Cívic que té el mateix nom que el convent.

El pati és un lloc especial de Barcelona ja que és un recés de pau, història i punt de trobada de locals. Intenta escapar de les típiques rutes turístiques per la massificada ciutat i així mantenir el seu caràcter i encant. Us recomano a tots i totes apropar-vos una tarda per gaudir d’aquesta joia de la nostra Barcelona.

Sant Agusti

I amb el Convent de Sant Agustí acabem aquesta llista dels llocs més bonics de Catalunya. Com sempre en aquest cas, es podria argumentar que no hi són tots els que són però sí que són tots els que estan. I per a vosaltres, quin és el lloc més bonic de Catalunya?

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

23 thoughts on “Els 23 llocs més bonics de Catalunya escollits per 23 blocaires de viatge.


José Manuel Beltrán
7 d'octubre de 2017

Muchas gracias, Jordi, por haber contado conmigo para la elaboración de este maravilloso post. Ni seis, ni siete, ocho o nueve…..nada menos que 23 fantásticos lugares que Cataluña esconde ….. para ser descubiertos, para ser disfrutados…
Enhorabuena, ciudadano viajero, y un cariñoso saludo para el resto de compañeros ¡que estupendas elecciones!

José Manuel Beltrán
7 d'octubre de 2017

Muchas gracias, Jordi, por contar conmigo para este maravilloso artículo que nos da oportunidad de conocer y ampliar más los bellos lugares de Cataluña. Para mí ha sido un verdadero placer encontrarme al lado de excelentes compañeros bloggers de viaje a los cuales desde aquí, al igual que a ti, os deseo SALUD, ciudadanos viajeros.

    Jordi
    8 d'octubre de 2017

    Muchas gracias a ti por tu participación. Y, además, con un lugar tan querido aquí, Manuel.
    Un abrazo!

Belén (Mis viajes y sensaciones)
7 d'octubre de 2017

Ha quedado genial el artículo. Muchas gracias por contar con nosotros. Algunos lugares ya los conocía, otros han sido un descubrimiento. Ya con ganas de conocerlos.

    Jordi
    8 d'octubre de 2017

    También para mi, Belén. Y esto que casi cada finde salimos en busca de patrimonio.
    Muchas gracias por colaborar, Belén.

Pilar y Paco
7 d'octubre de 2017

Muchas gracias Jordi por contar con nosotros para este artículo. Cataluña ha sido para nosotros nuestra segunda casa durante muchos años y eso nos ha permitido conocerla bastante bien, pero después de leer este artículo vemos que nos quedan muchos lugares por explorar . Compañeros de relato, enhorabuena por todos vuestros lugares. Un saludo viajero para todos.

    Jordi
    8 d'octubre de 2017

    Muchas gracias por querer estar también aquí. Será siempre un placer que nos visitéis como habéis hecho tantas y tantas veces.
    Un abrazo Pilar y Paco!

M.Teresa Trilla
7 d'octubre de 2017

Muchos lugares pendientes a pesar de tenerlos a un tiro de piedra, por tanto, varias ideas para escapadas de fin de semana. Gracias de nuevo por contar conmigo.

    Jordi
    8 d'octubre de 2017

    Así es. Al menos 3 o 4 de los lugares que habéis comentado no los conocía. Includo el Castell d’Escornalbou. Lamentablemente, las tierras del Ebre son siempre las más olvidadas de Catalunya.
    Un abrazo y garcias por colaborar Teresa!

Carmen (viajes y rutas)
8 d'octubre de 2017

Wowww menudas 23 maravillas! No puedo decir que ninguna no lo sea porque me han encantado todas. De muchas ni siquiera gabía oìdo hablar así que las apunto inmediatamente en mi pdf de pendientes, que crece y crece.
Gracias por contar conmigo, un auténtico placer colaborar en un blog que admiro y además con estos otros 22 pedazo de bloggers.
Un abrazo Jordi

    Jordi
    8 d'octubre de 2017

    Muchas gracias a ti. Por tus palabras y por colaborar. Sabes que admiración es mutua y que tengo a tu blog como al blog de cabecera para descubrir la Península.
    Un abrazo!

Viajeros Callejeros
8 d'octubre de 2017

Muchas gracias por contar con nosotros y cedernos este espacio en tu blog.
Saludos!

Vir
8 d'octubre de 2017

Wow!! Una gran recopilación! Qué bonita es nuestra tierra, aún hay un montón de lugares que tenemos que conocer!! Gracias por contar con nosotros 🙂

Kris
8 d'octubre de 2017

Con este post ha quedado claro que para gustos los colores, y para los viajeros, los rincones. Sin duda una selección de lo más variada y pintoresca. Ojalá con este post muchos viajeros se animen a recorrer Cataluña.
Gracias por haber contado conmigo.
Un abrazo

    Jordi
    8 d'octubre de 2017

    Muchas gracias a ti por colaborar con este escrito an primaveral, Cris!

Quaderns de bitàcola
9 d'octubre de 2017

Un article ben complert de molt indrets meravellosos que tenim a Catalunya. Gràcies per incloure el nostre, esperem visitar-los tots els que ens falten ben aviat.

Salutacions viatgeres!

Anna (Diario de viaje de Kiana)
11 d'octubre de 2017

¡Cuántos sitios chulos, bonita recopilación! Tengo la suerte de conocer la mayoría de ellos aunque hay alguno que tengo pendiente pero que visitaré sí o sí. ¡Muchas gracias por contar con mi participación! Saludos y a seguir viajando fuera y dentro de nuestra tierra que tenemos muchos lugares por disfrutar!

Dónde Vamos Eva?
20 d'octubre de 2017

De nuevo un placer participar en este tipo de artículos colaborativos para dar a conocer esta bonita tierra.

Gracias por contar con nosotros!
Eva y Carmelo

    Jordi
    20 d'octubre de 2017

    El honor ha sido mío. Poder disfrutar de tantos colaboradores ha sido una verdadero regalo. Muchas gracias por el esfuerzo que habéis hecho, justo antes de partir de viaje.
    Un abrazo!

Oiartza
27 d'octubre de 2017

Felicitats! Zorionak! Un post muy completo! Hace apenas un par de semanas que estuvimos por Tarragona y nos encantó, tanto la capital como la provincia…Pero aún nos quedan muchos lugares por descubrir y esperamos visitarlos pronto.

    Jordi
    29 d'octubre de 2017

    Buenos días Oairtza. No te pienses, que a nosotros también nos faltan varios lugares. Principalmente de Tarragona, precisamente. Espero que disfrutárais de la zona!

Maruxaina Bóveda
27 d'octubre de 2017

Me viene genial que en un mes tengo unos días por ahí 😉 Muy buena colección de lugares, me faltan muchísimos por conocer. Para mí por cariño te diría que L’Escala, pero sin duda cualquier rincón del barrio judío de Girona.
Abrazos!!

    Jordi
    29 d'octubre de 2017

    ¿Ah sí? Me alegro que te vengas unos días a Cataluña. Aquí ya sabes que siempre serán bien recibida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.