JARDINS ARTIGAS, LA POBLA DE LILLET. El paisatgisme segons Antoni Gaudí.

Els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet van ser una de les poques obres que Antoni Gaudí, el geni més important del modernisme català, va dissenyar a Catalunya fora de Barcelona. A més, amb aquesta obra, Gaudí va donar curs a la seva faceta com a paisatgista, un aspecte en què no es va prodigar massa.

La Pobla de Lillet és una petita població de poc més de mil habitants situada a la bonica comarca del Berguedà, a la Catalunya Central. Situada a la vora del riu Llobregat, va ser la indústria l’activitat econòmica que més feina va generar en la població durant el segle XX (i ho segueix sent, en realitat). En particular, pel que fa a la indústria tèxtil de tipus llaner. No obstant això, la presència dels bonics Jardins Artigas així com un agradable passeig riberenc on dos antics i bells ponts medievals uneixen les dues ribes del riu, fan d’aquesta població un focus d’atracció turística prou interessant.

ORIGEN DELS JARDINS ARTIGAS

A principis de segle XX en plena efervescència fabril, Eusebi Güell, un dels empresaris més importants de la Catalunya de l’època, va fundar la cimentera Asland en una zona anomenada el Clot del Moro. Era aquesta la primera fàbrica de ciment Portland que s’establia a Catalunya i ho feia, com tantes i tantes fàbriques del moment, a la vora del riu Llobregat.

El carbó de les mines de Catllaràs va ser l’element utilitzat com a combustible principal per al desenvolupament de la cimentera. Eusebi Güell va contractar a l’insigne arquitecte de Reus Antoni Gaudí perquè projectés un xalet proper a les mines, a fi que donés aixopluc als diferents enginyers i treballadors. És en aquest context quan Gaudí es posa en contacte amb la família Artigas, propietaris d’una important fàbrica tèxtil de principis de segle XX. Durant el temps en va estar treballant en el disseny del xalet de Catllaràs, Gaudí es va allotjar a la casa de la família Artigas. I és en concepte d’agraïment per l’hospitalitat rebuda durant la seva estada a la seva llar com Gaudí decideix regalar el disseny d’un jardí just en els terrenys, propietat de la família Artigas, contigus a l’esmentada fàbrica tèxtil ia la llar familiar. És així com neixen els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet i com Gaudí posa en pràctica els seus dots com a paisatgista, un art en què es va prodigar ben poc si exceptuem el conegut virtuosisme del Park Güell, una obra a mig camí entre l’urbanisme, el paisatgisme i l’arquitectura.

Gaudí dissenya als Jardins Artigas de la Pobla de Lillet un jardí a escala humana, abastable, on podrem trobar alguns dels exemples més habituals de la seva manera de treballar i dissenyar, com ara el trencadís o l’ús de l’arc catenari, tan recurrent en la seva obra.

VISITA ALS JARDINS ARTIGAS DE LA POBLA DE LILLET

El recorregut circular comença als peus de l’estació del ferrocarril del què parlaré posteriorment. Després de baixar per un pendent de seguida arribem al bell pont dels arcs, el punt més conegut dels Jardins Artigas, on haurem de decidir si seguir per la dreta o per l’esquerra. Nosaltres prenem cap a l’esquerra per dirigir-nos fins a la Font de la Cascada, creada a partir de còdols de riu i que se situa al costat d’un banc on es va utilitzar la tècnica del trencadís per al seu disseny. Aquest cop, Gaudí no va utilitzar elements ceràmics com tantes vegades hem vist, des de la Torre Bellesguard a la Pedrera o Casa Milà.

Uns metres més enllà passem per la Font del Bou, que simbolitza Sant Lluc. Conegut és el fervor religiós amb què s’identificava Antoni Gaudí. Això queda reflectit en aquests Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, ja que durant el recorregut ens toparem amb els símbols dels 4 evangelistes (el bou, el lleó, l’àguila i l’àngel; de fet, aquest últim es va perdre).

Passem per sota d’una gruta de pedra, on Gaudí utilitza per al seu disseny el seu famós arc catenari, per arribar a la Font del Lleó, que simbolitza a Sant Marc evangelista. La font se situa dins d’una pèrgola que ens pot recordar la que el mateix Gaudí va dissenyar en els jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona.

És moment de pujar per un bonic pont que creuarà el riu Llobregat que, en aquest punt tan proper a les seves fonts, baixa més aviat poc cabalós. Es tracta del Pont de l’Arc Coix. A la part alta del mateix ens espera la Figura de l’Àguila, símbol de Sant Joan i, una mica més enllà, una petita però agradable glorieta, a manera de mirador, que es culmina amb una cuculla.

Seguim caminant per trobar-nos amb el que era l’entrada original del jardí, que donava directament a la desapareguda llar familiar dels Artigas. Es tracta d’una senzilla portalada flanquejada per unes serps enroscades. Sempre inspirant-se en la natura, Gaudí va utilitzar el conglomerat per al disseny d’aquests elements naturals.

Abans d’arribar al famós Pont dels Arcs farem una parada en el camí en el petit berenador que, a ben segur, seria utilitzat per la família Artigas per celebrar els berenars campestres als jardins de la seva pròpia finca, alguna cosa bé comú en l’època .

Ara sí, és moment de tornar a creuar el riu Llobregat, aquest cop pel conegut com Pont dels Arcs. Al principi d’aquest pont trobem dues cariàtides dissenyades amb pedres, una masculina i una altra femenina, que semblen dir-nos adéu després del nostre recorregut pels Jardins Artigas de la Pobla de Lillet. També els arcs a què fa referència el nom del pont estan creats a base de pedres. A les baranes, es va utilitzar ferro revestit de ciment que sembla l’estructura dels troncs de fusta, quelcom que ja hem anat veient durant tot el recorregut.

COMO ARRIBAR ALS JARDINS ARTIGAS DE LA POBLA DE LILLET. EL TREN DEL CIMENT.

Una idea per arribar als Jardins Artigas de la Pobla de Lillet és la d’utilitzar els serveis del Tren del Ciment, també anomenat Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat.

Es tracta del que queda de l’antiga i històrica línia fèrria que unia la fàbrica de ciment Asland, de la qual ja hem parlat, amb la població de Guardiola de Berguedà. Des d’aquesta última població partia la línia fèrria de línia estreta en direcció Berga i Manresa i que donava sortida al ciment fabricat a la fàbrica Asland.

Convenientment remodelada, la línia actual té un total de 3.5 quilòmetres de trajecte i connecta la Pobla de Lillet amb la Fàbrica de Ciment que actualment és el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug. Entremig, para davant dels Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, de manera que el trenet turístic, avui tirat per una locomotora a dièsel, suposa una original manera d’arribar als Jardins Artigas. Podeu mirar els horaris del Tren del Ciment en aquest web.