Els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet van ser una de les poques obres que Antoni Gaudí, el geni més important del modernisme català, va dissenyar a Catalunya fora de Barcelona. A més, amb aquesta obra, Gaudí va donar curs a la seva faceta com a paisatgista, un aspecte en què no es va prodigar massa.

La Pobla de Lillet és una petita població de poc més de mil habitants situada a la bonica comarca del Berguedà, a la Catalunya Central. Situada a la vora del riu Llobregat, va ser la indústria l’activitat econòmica que més feina va generar en la població durant el segle XX (i ho segueix sent, en realitat). En particular, pel que fa a la indústria tèxtil de tipus llaner. No obstant això, la presència dels bonics Jardins Artigas així com un agradable passeig riberenc on dos antics i bells ponts medievals uneixen les dues ribes del riu, fan d’aquesta població un focus d’atracció turística prou interessant.

IMG_7493

ORIGEN DELS JARDINS ARTIGAS

A principis de segle XX en plena efervescència fabril, Eusebi Güell, un dels empresaris més importants de la Catalunya de l’època, va fundar la cimentera Asland en una zona anomenada el Clot del Moro. Era aquesta la primera fàbrica de ciment Portland que s’establia a Catalunya i ho feia, com tantes i tantes fàbriques del moment, a la vora del riu Llobregat.

El carbó de les mines de Catllaràs va ser l’element utilitzat com a combustible principal per al desenvolupament de la cimentera. Eusebi Güell va contractar a l’insigne arquitecte de Reus Antoni Gaudí perquè projectés un xalet proper a les mines, a fi que donés aixopluc als diferents enginyers i treballadors. És en aquest context quan Gaudí es posa en contacte amb la família Artigas, propietaris d’una important fàbrica tèxtil de principis de segle XX. Durant el temps en va estar treballant en el disseny del xalet de Catllaràs, Gaudí es va allotjar a la casa de la família Artigas. I és en concepte d’agraïment per l’hospitalitat rebuda durant la seva estada a la seva llar com Gaudí decideix regalar el disseny d’un jardí just en els terrenys, propietat de la família Artigas, contigus a l’esmentada fàbrica tèxtil ia la llar familiar. És així com neixen els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet i com Gaudí posa en pràctica els seus dots com a paisatgista, un art en què es va prodigar ben poc si exceptuem el conegut virtuosisme del Park Güell, una obra a mig camí entre l’urbanisme, el paisatgisme i l’arquitectura.

IMG_7466

Gaudí dissenya als Jardins Artigas de la Pobla de Lillet un jardí a escala humana, abastable, on podrem trobar alguns dels exemples més habituals de la seva manera de treballar i dissenyar, com ara el trencadís o l’ús de l’arc catenari, tan recurrent en la seva obra.

VISITA ALS JARDINS ARTIGAS DE LA POBLA DE LILLET

El recorregut circular comença als peus de l’estació del ferrocarril del què parlaré posteriorment. Després de baixar per un pendent de seguida arribem al bell pont dels arcs, el punt més conegut dels Jardins Artigas, on haurem de decidir si seguir per la dreta o per l’esquerra. Nosaltres prenem cap a l’esquerra per dirigir-nos fins a la Font de la Cascada, creada a partir de còdols de riu i que se situa al costat d’un banc on es va utilitzar la tècnica del trencadís per al seu disseny. Aquest cop, Gaudí no va utilitzar elements ceràmics com tantes vegades hem vist, des de la Torre Bellesguard a la Pedrera o Casa Milà.

IMG_7444

Uns metres més enllà passem per la Font del Bou, que simbolitza Sant Lluc. Conegut és el fervor religiós amb què s’identificava Antoni Gaudí. Això queda reflectit en aquests Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, ja que durant el recorregut ens toparem amb els símbols dels 4 evangelistes (el bou, el lleó, l’àguila i l’àngel; de fet, aquest últim es va perdre).

Passem per sota d’una gruta de pedra, on Gaudí utilitza per al seu disseny el seu famós arc catenari, per arribar a la Font del Lleó, que simbolitza a Sant Marc evangelista. La font se situa dins d’una pèrgola que ens pot recordar la que el mateix Gaudí va dissenyar en els jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona.

Jardins Artigas de la Pobla de Lillet
IMG_7455

És moment de pujar per un bonic pont que creuarà el riu Llobregat que, en aquest punt tan proper a les seves fonts, baixa més aviat poc cabalós. Es tracta del Pont de l’Arc Coix. A la part alta del mateix ens espera la Figura de l’Àguila, símbol de Sant Joan i, una mica més enllà, una petita però agradable glorieta, a manera de mirador, que es culmina amb una cuculla.

IMG_7448
Jardins Artigas de la Pobla de Lillet
IMG_7459

Seguim caminant per trobar-nos amb el que era l’entrada original del jardí, que donava directament a la desapareguda llar familiar dels Artigas. Es tracta d’una senzilla portalada flanquejada per unes serps enroscades. Sempre inspirant-se en la natura, Gaudí va utilitzar el conglomerat per al disseny d’aquests elements naturals.

Abans d’arribar al famós Pont dels Arcs farem una parada en el camí en el petit berenador que, a ben segur, seria utilitzat per la família Artigas per celebrar els berenars campestres als jardins de la seva pròpia finca, alguna cosa bé comú en l’època .

Ara sí, és moment de tornar a creuar el riu Llobregat, aquest cop pel conegut com Pont dels Arcs. Al principi d’aquest pont trobem dues cariàtides dissenyades amb pedres, una masculina i una altra femenina, que semblen dir-nos adéu després del nostre recorregut pels Jardins Artigas de la Pobla de Lillet. També els arcs a què fa referència el nom del pont estan creats a base de pedres. A les baranes, es va utilitzar ferro revestit de ciment que sembla l’estructura dels troncs de fusta, quelcom que ja hem anat veient durant tot el recorregut.

Jardines Artigas de la Pobla de Lillet
Jardins Artigas de la Pobla de Lillet
IMG_7481

COMO ARRIBAR ALS JARDINS ARTIGAS DE LA POBLA DE LILLET. EL TREN DEL CIMENT.

Una idea per arribar als Jardins Artigas de la Pobla de Lillet és la d’utilitzar els serveis del Tren del Ciment, també anomenat Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat.

Es tracta del que queda de l’antiga i històrica línia fèrria que unia la fàbrica de ciment Asland, de la qual ja hem parlat, amb la població de Guardiola de Berguedà. Des d’aquesta última població partia la línia fèrria de línia estreta en direcció Berga i Manresa i que donava sortida al ciment fabricat a la fàbrica Asland.

Convenientment remodelada, la línia actual té un total de 3.5 quilòmetres de trajecte i connecta la Pobla de Lillet amb la Fàbrica de Ciment que actualment és el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug. Entremig, para davant dels Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, de manera que el trenet turístic, avui tirat per una locomotora a dièsel, suposa una original manera d’arribar als Jardins Artigas. Podeu mirar els horaris del Tren del Ciment en aquest web.

tren-del-ciment

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESCAPADES PER CATALUNYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

12 thoughts on “JARDINS ARTIGAS, LA POBLA DE LILLET. El paisatgisme segons Antoni Gaudí.


Alvaro Romeu Espin
20 de maig de 2017

Espero que se implantará un servicio de socorro para posible accidente en la visita al mismo, cuando fuimos podíamos comprobar que el mismo no existia.
,

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    20 de maig de 2017

    Servicio de socorro? Tan peligroso lo viste? A mi ni me lo pareció para nada.

    Alvaro Romeu Espin
    20 de maig de 2017

    Mi señora tuvo la desgracia de tropezar abriéndose la cabeza fuimos atendidos por la persona de la entrada,la cual tuvo que dejar su puesto de trabajo y atendernos,gracias a una persona de visitante del jardín y su botiquín de emergencia que llevaba se pudo parar la emorragia,tardamos una hora en la espera de la ambulancia que nos llevó al Hospital de Berga en el cual atendieron dándole diez puntos de sotura, me gustaría saber cual es tu nivel de peligrosidad

    Jorge Guía
    20 de maig de 2017

    Un momento desgraciado, Alvaro Romeu Espin. Sin embargo, a mi me parecen unos jardines sin senderos de ninguna peligrosidad. Tropezar puedes tropezar en el Parque de la Ciutadella, del Retiro o en el Hyde Park también. No creo que tenga que existir un servicio de socorro expreso en cada lugar turístico. Ni habría suficientes socorristas ni dinero para pagarlo.

    Alvaro Romeu Espin
    20 de maig de 2017

    Parece un diálogo sin salida,lamento haber perdido el tiempo, queda mi advertencia, gracias

    Jordi Martinez Baylach
    20 de maig de 2017

    No hombre, Alvaro Romeu. Haces bien de hacer la advertencia, faltaría más.

Netikerty
20 de maig de 2017

Adoro Gaudí, me encanta su obra y estos jardines los tenía un poco despistados. Tengo ganas de volver a Barcelona y hacer una ruta Gaudí. Me apunto los jardines Artigas de la Pobla de Lillet, para ir en el tren de cemento!!

    Jordi
    22 de maig de 2017

    Todo el Berguedà merece muchísimo la pena, Netikerty. Es una de nuestras comarcas fetiches en Barcelona. en mi caso, desde que de pequeño mis padres me llevaron varias veces por allí.
    Un beso!

Mauxi Leal
25 de maig de 2017

Qué maravilla, este lugar ha sido todo un descubrimiento para mí. Me encantaría conocerlo, así que ya tengo otra excusa para volver a Cataluña. Gracias!

    Jordi
    25 de maig de 2017

    Toda la comarca merece mucho la pena Mauxi. Ya te mereces regresar por nuestra tierra!
    Un beso.

Carmen (Viajes y Rutas)
25 de maig de 2017

Qué curioso, no tenía ni idea de su existencia! Me ha gustado mucho el recorrido. Lo que no me ha quedado muy claro es si sigue siendo de la familia o ahora es público (quizás se me ha pasado en la explicación). Y otra cosa, cobran entrada ¿no?
Un saludo
Carmen

    Jordi
    28 de maig de 2017

    Hola Carmen. si, yo creo que es un paqrue público actualmente, aunque hay que pagar entrada, desde luego. Pero merece mucho la pena, porque es de las pocas obras del mdoernismo a nivel urbanístico y paisajístico.
    Un beso!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.