Les Rambles de Barcelona suposen el passeig més emblemàtic de la capital de Catalunya i un dels més populars d’Europa. És veritat que aquest quilòmetre i mig que uneixen la Plaça de Catalunya amb el monument a Colom no deixa de ser una passejada, sovint massificada, on l’important pot ser gaudir del recorregut en si mateix, sense més.

Però també cal tenir en compte que són molts els edificis i monuments a veure a les Rambles de Barcelona, ​​de manera que no està malament tenir una petita guia per no perdre alguns dels racons més significatius del passeig. Alguns d’ells són certament monumentals, però altres són simples comerços de proximitat, dels de tota la vida, que han convertit aquest recorregut, en un dels més entranyables per als barcelonins.

Ramblas de Barcelona

La Rambla de Barcelona (o Rambles de Barcelona, ​​ja que de les dues maneres sol denominar-se) es divideix en cinc trams: la rambla de Canaletes, la dels Estudis, la de Sant Josep o de les Flors, la dels Caputxins i la de Santa Mònica. En realitat això té nul·la importància, ja que el passeig no deixa de ser un contínuum que a pas lleuger es podria visitar en poc més de mitja hora. No obstant això, com he dit, no és poc el que cal veure a les Rambles de Barcelona, ​​de manera que depenent del ritme de passeig de cadascú, i de si es vol visitar algun edifici de forma més detallada, la durada del recorregut pot allargar-se bastant més.

Us deixo amb les 17 visites que, per a nosaltres, són imprescindibles durant una passejada o visita per les Rambles de Barcelona.

LES RAMBLES DE BARCELONA. LES 17 VISITES IMPRESCINDIBLES.

PLAÇA DE CATALUNYA

És una de les places més emblemàtiques de Barcelona. Una icona en si mateix encara que no és precisament de les més boniques de la Ciutat Comtal. Envoltada d’alguns dels centres comercials més emblemàtics de Barcelona, ​​com l’FNAC o El Corte Inglés, la plaça passa per ser un dels manifestòdroms més coneguts de la ciutat, encara que la seva veritable ànima resideix en els nens jugant i donant de menjar a les coloms de la plaça. Un clàssic de la Plaça Catalunya, de tota la vida.

Plaza de Catalunya de Barcelona

FONT DE CANALETAS

Una de les fonts més populars de Barcelona, ​​de ferro colat i construïda a finals del segle XIX. Explica la llegenda que qui d’ella beu és segur que torna a Barcelona. És a dir, que en certa manera fa les funcions de la Fontana de Trevi romana. El lloc és també el preferit pels barcelonistes per celebrar els títols del club de futbol de la ciutat.

Fuente de Canaletas de Barcelona

FARMÀCIA NADAL

Farmàcia cantonera i un dels comerços més emblemàtics de la Rambla de Barcelona. Era l’antiga farmàcia Masó Arumí. El modernisme català va llegar un munt de grans edificis a la ciutat de Barcelona, ​​però també petits comerços de barri, entre ells diverses farmàcies. Una d’elles és aquesta, tot i que té un estil potser una mica més noucentista, amb els seus preciosos mosaics policromats.

Farmacia Nadal de las Ramblas de Barcelona

REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES I ARTS DE BARCELONA

Un dels grans edificis que cal veure a les Rambles de Barcelona i que molt sovint passa desapercebut. Per desgràcia, només podrem gaudir de la seva façana, ja que es tracta d’un edifici privat. Es tracta d’una construcció de 1894 a mig camí entre l’eclecticisme i el modernisme i que antecedeix al ple modernisme. És una obra de Josep Domènech i Estapà, que era un dels arquitectes més importants del moment.

IMG_0375

LLOCS DE FLORS

Aquest és el tram conegut com Rambla de les Flors. I per fer honor al nom només cal fer una ullada a la multitud de floristeries que trobem en aquesta part de la rambla i que li donen veritable olor (i també olor) a aquest passeig. Enrere han quedat els anys on les parades de flors s’alternaven amb els de venda de mascotes d’animals. Les noves regulacions municipals ho impedeixen.

IMG_0367

PALAU DE LA VIRREINA

Un altre dels edificis monumentals que es troben a la Rambla de Barcelona, ​​baixant a mà dreta. Aquest va ser un edifici privat manat construir per Manuel d’Amat, antic virrei del Perú, en tornar a Barcelona, ​​el 1776. És conegut com Palau de la Virreina, perquè a la mort (prematura) d’Amat va ser utilitzat com a habitatge, per la seva dona . Es tracta d’un sumptuós palau amb tints barrocs. Ara serveix de lloc d’exposicions temporals pel que no està de més fer una ullada a l’edifici per saber què es cou en cada moment. En particular, no cal deixar de visitar el seu pati central, que forma part de la Seu de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

IMG_0368

CASA BEETHOVEN

Un altre dels petits comerços emblemàtics de la ciutat de Barcelona. No es tracta d’una gran botiga si no d’un petit comerç dedicat a la venda de partitures de música. Cal no perdre’s l’encant de la seu desordenat interior. Es tracta d’un edifici de 1880

IMG_0369

MERCAT DE LA BOQUERIA

Un dels mercats més iconogràfics de Barcelona es troba molt a prop de la Casa Beethoven. Parlo del Mercat de la Boqueria que és el nom pel qual es conèixer al Mercat de Sant Josep. Encara que els orígens del mercat es remunten a 1840, la coberta actual és de 1914. És un dels llocs més turístics de Barcelona i, per descomptat, un dels punts que cal veure a les Rambles de Barcelona, ​​encara que sovint estigui atestat de japonesos càmera en mà. Les fruites i verdures solen estar disposades aquí amb molta elegància. No és aquest un mal lloc per prendre algun suc de fruita natural o per fer algun brunch a mig matí. Els preus no són econòmics però tampoc exagerats.

IMG_8465

CASA BRUNO QUADROS

A l’altra vorera, el següent edifici que ens crida l’atenció és la Casa Bruno Quadros, també coneguda com a Casa del Paraigües. L’estil eclèctic de la façana, reformada per Josep Vilaseca no passa desapercebuda a cap transeünt, encara que el fet que la planta baixa estigui actualment ocupada per una entitat bancària li resta una mica d’encant.

Es tracta d’un edifici cantoner. Destaquen els finestrals de l’entresòl amb un conjunt de balcons en els següents pisos per acabar amb una galeria en corredissa a l’àtic. No obstant això, el que més crida l’atenció són els lacats i policromats amb motius japonesos de la planta baixa i el gran drac que sosté un bell fanal i que s’ubica, de forma cantonera, al primer pis. Per sota d’aquesta farola, 1 paraigua ens recorda que la planta baixa era ocupada per una botiga de paraigües.

IMG_0354
IMG_0355

MOSAIC DE MIRÓ

Just davant de la Casa Bruno Quadros i en plena Rambla de Barcelona trobem una obra de Joan Miró en forma de mosaic circular. Sembla ser que l’obra d’art representa quelcom així com el símbol de la totalitat i la perfecció. Per descomptat, el disseny i el color no deixen lloc a dubtes que es tracta de l’obra d’una dels artistes més universals que ha donat Catalunya

IMG_0356

GRAN TEATRE DEL LICEU

Enfront del Mosaic de Miró, a l’altra vorera de la Casa Bruno Quadros, se situa el gran temple de la lírica de Barcelona. El Gran Teatre del Liceu. El Liceu és a Barcelona el que la Fenice a Venècia o la Scala a Milà. En teatre va renéixer de les seves cendres després del gran incendi que va patir el 1994 i que va devastar el teatre completament. Els grans tenors i sopranos dels darrers 200 anys han passat pel teatre i han lloat la seva acústica, que sembla ser que passa per ser una de les millors del món sencer.

El Gran Teatre del Liceu té una programació estable d’Òpera, encara que els seus preus no solen ser econòmics. Més barat és realitzar algun dels tours guiats que s’ofereixen diàriament.

IMG_0357

CAFÈ DE L’ÓPERA

Just davant del Gran Teatre del Liceu trobem el Cafè de l’Òpera, un altre excel·lent lloc per fer un descans i prendre un cafè abans de continuar el passeig per les Rambles de Barcelona. L’establiment actual correspon a una reforma en estil modernista d’un cafè anterior, duta a terme el 1928. Des de llavors ha estat un lloc de reunió i tertúlia d’artistes, anarquistes, polítics o bohemis diversos.

.

IMG_0358
IMG_0359

PLAÇA REIAL

Uns dos-cents metres més avall trobem un cap de carrer que desemboca a la Plaça Reial de Barcelona, ​​una de les més boniques de la ciutat. La seva preciosa font central i els dos esplèndids fanals, obres de joventut de Gaudí, no passen desapercebuts. La Plaça Reial és un espai uniforme i porticat, amb edificis senyorials que l’envolten per complet i que en temps, suposaven la residència d’algunes de les famílies barcelonines més acabalades.

IMG_0360
IMG_0361

PALAU GÜELL

Just davant del cap de carrer que porta a la Plaça Reial, a l’altra vorera, trobem la sortida al Carrer Nou de la Rambla. A menys de 50 metres es troba una de les primeres vivendes que un jove Antoni Gaudí va dissenyar a Barcelona. Es tracta, ni més ni menys, del palau que el genial arquitecte va dissenyar per al que seria el seu mecenes durant tota la seva vida: Joan Güell. Val la pena gaudir dels interiors d’aquest palau en alguna de les visites audioguiades que s’ofereixen diàriament. Es tracta d’un habitatge sumptuós, però allunyat dels dissenys tan particulars que el mateix Gaudí projectaria per a les posteriors Casa Milà o Casa Batlló, quan va arribar al zenit del modernisme.

.

IMG_1724

MONUMENT A PITARRA

Uns metres més enllà trobem el monument a Frederic Soler, dedicat al dramaturg català més conegut com Pitarra. El disseny del monument va ser encarregat a l’arquitecte modernista Pere Falques, autor també del Monument a Rius i Taulet de l’Avinguda Lluís Companys o dels famosos bancs-fanal del passeig de Gràcia. Per a la part escultòrica del mateix es va confiar en Agustí Querol.

Tot i que els treballs de construcció comencen el 1897, l’obra no és inaugurada fins a 1906. Curiosament, el monument va ser bastant criticat en el seu moment, per la seva grandiositat, fins al punt que a punt va estar de ser retirat. El personatge de Pitarra es mostra pensatiu sobre les màscares de la comèdia i la tragèdia.

IMG_0365

LLOCS DE PINTORS I RETRATISTES

És en aquesta zona final de la Rambla, que ja és coneguda com Rambla de Santa Mònica on s’ubiquen bona part dels pintors i retratistes que fan les delícies dels milions de turistes que any rere any visiten la Ciutat Comtal. Per uns pocs euros es podrà gaudir d’una caricatura que els avesats artistes poden esbossar en pocs minuts. Un retrat en colors i ben detallat és bastant més car, per descomptat.

IMG_0366

MONUMENT A COLOM

Després, aproximadament, un quilòmetre i mig de trajecte, arribem al final del passeig, on s’ubica l’últim dels grans monuments que cal veure a les Rambles de Barcelona. El Monument a Colom és una de les cites ineludibles per als turistes, que si ho desitgen poden pujar al seu cim, a 57 metres d’altura, des d’on es gaudeix d’una excel·lent perspectiva de Barcelona i, en concret, de les Rambles. Barcelona va utilitzar els grans esdeveniments internacionals que va organitzar (com les Exposicions Universals del 1888 i 1929 i els Jocs Olímpics de 1992) per reorganitzar-se urbanísticament. El Monument a Colom correspon a les millores realitzades el 1888 i igual que va succeir amb la Torre Eiffel o l’Atomium, construïts tots dos arran de sengles Exposicions Universals a París i Brussel·les, de seguida es va convertir en una de les icones de la ciutat. L’arquitecte encarregat de les obres va ser Gaietà Buïgas. No obstant això, per al programa escultòric es va comptar amb gran quantitat d’artistes, entre ells Josep Llimona, autor també del Monument al Doctor Robert de la Plaça Tetuan, una de les escultures modernistes més belles dels carrers de Barcelona.

Encara que sempre s’ha dit que el dit de Colom assenyala a Amèrica, no és difícil comprendre la inexactitud del detall, ja que el dit assenyala, en realitat, el Mar Mediterrani que està justament en direcció contrària a Amèrica.

IMG_9008

I amb la visita al Monument a Colom acaba aquest passeig que ens ha portat a descobrir alguns dels edificis, comerços i monuments més importants a veure a les Rambles de Barcelona.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESCAPADES POR CATALUNYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

19 thoughts on “RAMBLES DE BARCELONA. 17 visites per al passeig més emblemàtic de Barcelona.


Emma Rabanal Nogués
18 de març de 2016

I l’església de Betlem no t’agrada? 😉 Una de les poques esglésies barroques de la ciutat

    Jordi
    18 de març de 2016

    jejeje, m’agrada la portalada d’entrada! de dins, menys!
    Una abraçada Emma!

Elena Tamborero
18 de març de 2016

Jordi Martinez Baylach

Abel
18 de març de 2016

Como siempre completisimo y superdocumentado!!Un placer este blog! Nos enteramos de cosas muy interesantes!! Y que ciudad Barcelona,una de mis top!!!!!!!saludos

    Jordi
    18 de març de 2016

    Muchas gracias, Abel. La verdad es que Barcelona da mucho de si. Como la tenemos a una horita de tren, los fines de semana nos perdemos a menudo por ahí.
    Un abrazo y buen fin de semana!

Laura Maria Sanchez Martin
18 de març de 2016

Maravilloso paseo…todo en un día?

    Jordi
    18 de març de 2016

    Si. Yo creo que en una tarde o mañana se hace sin problemas. Luego si ya quieres entretenerte más en algún sitio, como hacer la visita al Liceo o al Palau Güell, pues ya se te va más tiempo, Laura Maria.

M.Teresa
18 de març de 2016

Genial recorregut per La Rambla. El meu edifici preferit és la Casa del Paraigua però tots ells formen un conjunt únic. Saps que no m’he fixat mai en el Cafè de l’Òpera? A la propera hi entraré a fer un cafetó.
M’ha encantat aquesta entrada.

    Jordi
    19 de març de 2016

    Moltes gràcies M.Teresa! Ho has de fer, Teresa. El cafè de l`ópera és un dels clàssic de Barcelona, com la xocolata del carrer Petritxol o dels Quatre Gats.

Olga Barbara Grijalva Alvarez
18 de març de 2016

Muy buenos recuerdos que me traen algunas de tus fotos 🙂 las dos veces que he estado en Bcn he tenido unas caminatas muy agradables por las Ramblas!

    Jordi
    19 de març de 2016

    La verdad e que aunque siempre esté llena de gente también lo está de vida Y si se mira “arriba” hay un montón de edificios que valen la pena.

    M.Teresa
    19 de març de 2016

    Quan estudiava a Barcelona era un clàssic anar a berenar xocolata al carrer Petritxol, i què bons eren aquells suïssos!!! Als Quatre Gats també hi he estat, és un lloc amb molt d’encant.
    Bon cap de setmana

Cris Motrel
19 de març de 2016

Pues mira que he pasado veces y nunca me había fijado en el mosaico de Miro. Tambien me faltan los edificios de comercios. La próxima vez me voy con tu articulo bajo el brazo

    Jordi
    19 de març de 2016

    Si, es un clásico! Pero si uno no lo sabe lo pisa sin darse cuenta. Un motivo para volver, Cris! Un beso!

    M.Teresa
    19 de març de 2016

    M’he equivocat de línia i he respost al lloc equivocat 🙁

Mercè
19 de març de 2016

Quin passeig més maco has fet per les Rambles! Lloc especial que no és el mateix pels matins, tardes o nits…

Recordo perfectament la botiga de paraigües de la Casa Bruno Quadros; fins i tot diria que vaig comprar-ne algun per la meva mare.
El Cafè de l’Òpera, la Plaça Reial i els Quatre Gats (al carrer Montsió) eren els llocs on em trobava amb els amics. Abans, però, anava a la plaça Sant Felip Neri amb la guitarra, cantava unes cançons i quan havia recollit cinc pessetes i mitja comprava un paquet de Celtes sense filtre i una caixa de llumins, per fumar-lo entre tots.
Temps era temps…
Un petó!

    Jordi
    19 de març de 2016

    És veritat. El passeig, com la plaça de Marrakech, canvia amb les hores! A mi m’encanta. Encara que sovint estigui massificat em segueix agradant passejar per les Rambles. Fa un parell de mesos vam anar a fer una xocolata amb xurros als Quatre Gats i fa menys, vaig anar passar-me per la plaça Sant Felip Neri. Emocionant, però d’infaust record. Les pedres encara parlen, a la plaça.
    Jejeje, Verge Santa els Celtas…droga dura!!!!
    Jo m’enrecordo que el meu avi em feia anar a comprar Ducados negres.

Cristina Rodríguez Gomez
19 de març de 2016

Me encanta Jordi, mira que hace años que no voy por Barcelona…tengo que volver y regresar a las Ramblas para disfrutar de una de mis calles favoritas. Por cierto la Plaza Real, me encanta, me parece de lo más bonito de Barcelona (ya sabes que tengo el gusto algo particular).

    Jordi
    19 de març de 2016

    Es verdad. La Plaza Real es un sitio muy agradable, con buenas terrazas y restaurantes nada caros y que valen la pena. Tienes que volver!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.