Que ver en Palermo

patrimonio humanidad

Que visitar Palerm en un dia seria una tasca impossible ho sabíem des del moment en què vam preparar el nostre viatge a Sicília. No obstant això, no disposàvem de més jornades, de manera que únicament vam poder incloure una sola nit i una estada d’unes 24 hores en la que és una de les més interessants de les ciutats de Sicília.

La història de Palerm es remunta a més de 3000 anys d’antiguitat, quan els fenicis es van assentar a l’illa de Sicília. No obstant això, va ser amb l’arribada dels àrabs, durant el segle IX, quan la població adquireix notorietat. Posteriorment, els normands procedents de França la van convertir en la capital del seu regnat. Precisament, d’aquesta època són alguns dels més extraordinaris monuments que cal veure a Palerm i que són fruit de l’amalgama d’estils propiciada per la diferent procedència dels artesans que en ells van treballar, ja fossin grecs, àrabs o bizantins.

VISITAR PALERM EN 1 DIA

LA CAPELLA PALATINA DEL PALAU DELS NORMANDS DE SICÍLIA

Arribem a Palerm procedents de Cefalù, on hem tingut l’oportunitat de conèixer la seva fabulosa catedral, també d’estil àrab-normand. En poc més d’una hora hem arribat a Palerm i ens disposem a visitar la població. Aparquem a prop del Palau dels Normands, el més important dels monuments que cal veure a Palerm i a l’interior del qual es localitza el punt culminant de l’arquitectura àrab-normanda: la Capella Palatina.

Encara que el seu aspecte exterior sigui més el d’una fortalesa que el d’un bell i delicat palau, l’interior del palau dels Normandos i, particularment, la seva Capella Palatina suposen una de les visites imprescindibles de Sicília.

El Palau, actual seu del parlamenti sicilià, es deu a l’obstinació arquitectònic i artística de Roger II, comte de Sicília des 1105-1130 i, posteriorment, rei de Sicília fins a la seva mort esdevinguda el 1154.

Els normands van saber conjugar els diferents estils artístics de les diverses escoles arquitectòniques del moment de manera que no és difícil trobar a la Capella Palatina reminiscències àrabs (com en els mocàrabs que decoren els sostres) o bizantines (evidentíssimes en l’extraordinari conjunt de mosaics que abasten la pràctica totalitat de la capella). En aquest sentit, tot i que es parla d’arquitectura àrab-normand, els extraordinaris mosaics de la capella la converteixen en una de les joies de l’art bizantí (d’una època posterior, això sí, que el conjunt d’esglésies bizantines de Ravenna, per exemple) . La delicadesa del Pantocràtor, la bellesa de les diferents històries de l’antic testament allà representades o l’esplendor del pa d’or, converteixen la Capella Palatina de Palerm en un dels moments més esplendorosos de la història de l’Art.

Malauradament no tenim l’oportunitat de visitar el Palau dels Normands més enllà de la Capella Palatina per ser avui dia de sessió parlamentària.

Que ver en Palermo
IMG_4441

IMG_4444

IMG_4448

IMG_4450

IMG_4460

LA CATEDRAL DE PALERM

IMG_4471

El nostre següent destí és la Catedral de Palerm, un altre dels edificis més importants que cal veure a Palerm. Per arribar-hi passem per sota de la Porta Nuova, construïda amb motiu de l’arribada de Carles V a Palerm, en 1535, després de derrotar als tunisians. Baixem per Via Vittorio Emanuele deixant a la dreta els jardins de Vila Bonano i en menys de 10 minuts arribem a la Catedral.

La veritat és que el disseny de la Catedral de Palerm és sorprenent i ben diferent a la gran majoria de catedrals que podem trobar en els països occidentals. El seu pla també correspon també a l’estil àrab-normand imperant durant el segle XII. Al costat d’altres monuments com les catedrals de Monreale i Cefalù, l’església de la Martorana de Palerm (que visitarem posteriorment) o la ja visitada Capella Normanda forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Entrem pel bellíssim pòrtic dissenyat en estil catalanoaragonès i que queda davant d’un bonic, però senzill parc (que recorda a alguns patis àrabs). La catedral no és gens esvelta. Al contrari, des d’aquesta façana que acaba per ser la principal, és més aviat allargada. Aquí ja podem observar els seus merlets o les curioses decoracions de les parets i que l’allunyen de l’estil romànic o gòtic. El seu interior, però, és molt més auster que les catedrals de Cefalú o Monreale, doncs manquen els bells mosaics bizantins d’aquelles.

Fem un bon tomb per la catedral, visitant el tresor de la mateixa, la cripta (on es troben enterrats arquebisbes diversos) i la zona que podríem anomenar del Panteó Reial, ja que és on hi ha les cossos d’alguns dels més importants dignataris de la dinastia Normanda que va regnar Sicília, com Roger II i Frederic II. Finalment, pugem fins a la terrassa de la Catedral on s’observa una bonica vista de la ciutat.

IMG_4474

IMG_4476

IMG_4487

DELS QUATTRO CANTI A LA MARTORANA

Seguim per Via Vittorio Emanuele, una de les que té més ambient a la ciutat. Antiquaris, velles trattories, fleques i moltes botigues de records a les que entrem per comprar uns artesanals espremedores de llimona, realitzats en ceràmica i que han de ser típics de tota Sicília per que els hem anat trobant durant tot el viatge. El carrer està ple de velles esglésies i palaus, molts d’ells amb un estat de conservació més aviat escàs, cosa que ja hem viscut en la nostra visita a Siracusa o Catània. Arribem, per fi, a la intersecció amb Via Maqueda, una altra de les avingudes més importants de Palerm. És el punt conegut com Quattro Canti encara que el seu nom oficial és el de Plaça Vigliena. En certa manera, podríem dir que és quelcom així com el centre del vell Palerm.

És moment de mirar amunt i admirar les quatre cantonades que formen aquest bell conjunt urbanístic i arquitectònic amb fonts, estàtues a les seves fornícules, columnes clàssiques i blasons a la part alta dels edificis. Sens dubte un dels llocs més escènics que cal veure a Palerm.

IMG_4499

Si dobleguem per Via Maqueda arribem de seguida a un altre dels més bonics racons de Palerm, la Piazza Pretòria, on localitzarem, en el seu centre i ocupant la pràctica totalitat de l’espai, la font homònima. La Fontana Pretòria està formada per una sèrie de circumferències concèntriques on se situen un bon nombre d’escultures. Curiosament, la Fontana Pretòria no va ser dissenyada per ocupar aquest lloc si no que es va situar inicialment a la vila toscana del noble espanyol Don Pedro de Toledo, la filla del qual, Leonor, es va casar amb Cosme I de Mèdici, gran Duc de Toscana. La ciutat de Palerm, però, va comprar la fontana en 1573 i la va situar en aquest lloc. La plaça està envoltada d’alguns dels edificis més nobles de Palerm, com les esglésies de Sant Giuseppe dei Teatini i de Santa Caterina (que no podem visitar per trobar-tancades) i el Palau Pretori, actual seu de l’ajuntament de Palerm.

IMG_4529

Gairebé adjacent a aquesta plaça es localitza una segona placeta, de mida més modesta i de nom Piazza Bellini. És aquí on podrem visitar un altre dels monuments imprescindibles de Palerm i que ningú s’ha de perdre. Parlem de l’església de Santa Maria dell’Ammiraglio, més coneguda com la Martorana.

Com moltes altres esglésies de Palerm, la construcció de la Martorana es remunta a molts anys abans que l’edifici fos convertit en església. La Martorana, doncs, va ser també mesquita abans que temple catòlic. L’exterior de l’església, d’estil barroc, va ser modificat al segle XV i té, més aviat, poca gràcia. Malgrat tot, la bellesa de la Martorana ve donada pel sincretisme d’estils promoguts en temps àrab-normands i, particularment, per l’ús del mosaic que, igual que en cas de la Capella Palatina, van ser realitzats per artesans d’origen bizantí. És aquest edifici una altra de les obres culminants d’aquest estil, formant part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Un cop més, pantocràtors, escenes bíbliques diverses i les imatges dels monarques rebent la corona de mans de Crist formen part del programa iconogràfic. Us deixo amb unes quantes fotos tot i que difícilment donen fe de tanta bellesa.

IMG_4507
IMG_4509
IMG_4510
IMG_4511
IMG_4526

No podem entrar, tanmateix, a l’església de Sant Cataldo, adjacent a la Martorana, edificada en temps de l’emir Guillermo I. Segons sembla, el seu interior és molt menys ostentós. L’església roman tancada en aquests moments.

I en aquestes que ens ha passat volant el matí de manera que és moment de prendre rumb fins al proper Mercat de la Vucciria, un dels més afamats de la ciutat i un altre dels punts que cal veure a Palerm. No es tracta, en realitat d’un mercat cobert, si no d’un mercat a l’aire lliure i que es localitza en els carrers que queden per darrere de Via Roma. Aquest mercat podria trobar-se en qualsevol ciutat de Sicília, però també a Nàpols, per exemple. Es tracta d’un mercat popular on cal caminar amb mil ulls. Antiquaris, botigues de tota la vida, peixateries i un bon nombre de restaurants que suposen un bon lloc per degustar la cuina de Palerm. La pasta serà una vegada més la protagonista del nostre àpat. En aquest cas pasta a la sarda (és a dir, amb salsa de sardines, que sembla que és molt típic d’aquesta zona) i pasta amb pesto de festucs (riquíssim també).

En aquesta zona de la ciutat no podem deixar d’admirar la façana de Sant Doménico, una de les més notables de Palerm i que ocupa la plaça homònima. Com altres esglésies palermitanes, la trobem també tancada.

IMG_4531
IMG_4530

Amb la panxa plena reprenem el nostre passeig per Palerm. Creuem alguns carrers més aviat estrets fins a reprendre Via Maqueda, una de les més comercials de la ciutat i on gran part de les botigues de barri han donat pas a les multinacionals que podem trobar en gairebé totes les grans urbs d’Europa.

Malgrat tot, són dos els edificis que volem visitar encara que només sigui des de l’exterior: el Teatre Massimo i el Teatre Politeama Garibaldi. En moments com aquest és quan desitjaríem haver disposat d’una mica més de temps per recórrer la ciutat, ja que visitar Palerm en un dia requereix sacrificar algunes visites.

El Teatre Massimo és un edifici certament monumental. Es tracta d’una obra de finals del segle XIX construïda amb l’afany de rivalitzar amb els grans temples de la lírica europea. Es tracta, ni més ni menys, que del major dels teatres operístics d’Itàlia i el tercer de tot el continent. D’estil neoclàssic, presenta una façana que pot recordar algun dels temples grecs que hem tingut l’oportunitat de visitar durant el nostre recorregut per Sicília.

IMG_4621

El teatre Mássimo va patir un llarg període d’abandó durant bastants dècades, tot i que el 1997, i després d’un inacabable període de remodelació, va obrir novament les portes. L’escena final del Padrí III, la tercera part de la fenomenal trilogia de Francis Ford Coppola va ser rodada aquí.

Seguim per la mateixa avinguda, en direcció nord, encara que aquesta vegada el nom de la via ha canviat a Ruggero Settimo. En pocs minuts arribem al segon gran teatre de la ciutat, el Teatre Politeama Garibaldi, que va ser edificat bastants anys abans que el teatre Massimo. A la façana de l’edifici destaca una gran portalada que recorda un arc del triomf. Aquest arc està coronat per un conjunt escultòric de bronze que representa uns genets a cavall. La seva planta circular, però, ens recorda al londinenc Royal Albert Hall. En petit, potser.

Que ver palermo

LES CATACUMBES DE PALERM

Catacumbas de Palermo

Després de passejar per aquesta zona més comercial de Palerm ens dirigim fins a l’última visita que cal veure a Palerm en 1 dia. O almenys, tenint en compte el temps que hem disposat per visitar la ciutat. No volem abandonar Palerm sense conèixer les famoses catacumbes caputxines.

Per descomptat, les Catacumbes de Palerm són un lloc d’allò més lúgubre, de manera quela  Isa i en Marc prefereixen quedar-se esperant a la plaça que queda just davant del Convent dels Caputxins, que és on es localitzen. En els soterranis del convent s’exposen, ni més ni menys, que fins 8000 cadàvers. La majoria d’ells, vestits amb les seves últimes vestidures. La qualitat de les mateixes, encara que lògicament envellides pel pas del temps, ens pot fer suposar l’estrat social que ocupaven. Fins i tot, de vegades, la seva professió. Tal és així amb alguns soldats o frares. El curiós és que molts d’aquells cadàvers han quedat momificats. Aquest és el cas del més famós dels cadàvers que es localitzen a les catacumbes. És conegut com la Bambina i es tracta d’una nena de 2 anys, de nom Rosalía Lombardo que, malgrat haver mort el 1920, sembla que hagi traspassat a les últimes hores. Francament sorprenent.

És aquesta una visita imprescindible de Palerm, encara que no apta per als més impressionables. I amb aquesta visita de la Catacumbes donem acabat el nostre recorregut que ens ha portat a conèixer tot allò que cal veure a Palerm en un dia. Una ciutat amb moltíssim interès i del que hauria estat aconsellable poder gaudir d’una segona jornada.

Catacumbas de Palermo
Catacumbas de Palermo

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE SICÍLIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

21 thoughts on “Visitar PALERM en 1 dia. La Capella Palatina i altres tresors de la capital de Sicília.


Abel
22 de setembre de 2016

Magnifico dia que tuvieron. Maravilloso. Cuando vaya a Sicilia si solo dispongo de uno solo ya se que itinerario seguir. Tus fotos son increibles, fruto de un ojo entrenado, agil y sensible. Esa aquitectura arabe normanda es un alucine total!
Si he visto Sicilia en google(jeje) y todo en ella me parece bellisimo, mas alla de la decadencia. Valoro mucho el barroco siciliano y esas calles repletas de edificios en ese estilo. A veces me da la impresion que los europeos no valoran mucho lo que en España llaman “ensanches”, tipico del XIX y principios del XX, otras veces confundido y mezclado con la Belle Epoca. Es una apreciacion. No creo que Palermo caiga en la categoria de “ensanche”, el barroco es anterior incluso,claro,pero es un buen punto de referencia. He leido muchisimos diarios de viaje en los que solo se cirscunscriben a relatar sitios y monumentos, como si las calles de las ciudades europeas no fueran excepcionales,con sus diferencias en estilos, cantidad y calidad. Se que no es tu caso,no me malinterpretes, no tengo la menor duda, mas de alguien tan sensible, se que sabes exactamente lo que quiero decir. Para muchos es como si eso estuviera en todos lados,en cualquier ciudad y no tuviera valor. Esa monumentalidad de estilo de las ciudades europeas la aprecio tanto como el mejor conjunto medieval o el puñado de Iglesias romanicas aqui o all. Veo Catania misma y la Via Etnea, mas alla del color negruzco, arquitectonicamente me parece bellisma. Palermo ni se diga, la aquitectura parece simplemete espectacular. Igual Siracusa y ya aqui lo de ensanche no pega ni con cola!.Y hablo en el aire, no lo he visto en vivo. Solo por lo que leo y veo en google. Lo que para ustedes es un simple ensanche o conjunto de calles, en otro pais es un conjunto arquitectonico de excepcion, que no abunda,mas bien es limitado.
Un caso que creo tipico es Lyon, en muchos lugares solo mencionan el Viejo Lyon, que es precioso sin dudas, pero olvidan la tremenda belleza del resto de la ciudad,sobre todo la parte entre los dos rios. Eso es Francia, es la excepcionalidad de Francia y Europa.
Creo que sabes lo que trato de decir, nada que ver con tan magnifico paseo que ya quisiera yo poder disfrutar algun dia.
Sera que amo los adificios antiguos?!!jeje.
Me ha fascinado Palermo a traves de ti. Una ciudad que hay que visitar si o si!.

    Jordi
    22 de setembre de 2016

    Así es. Un día maravilloso. Bueno, al fin desvelé tu pregunta sobre cuál era mi ciudad siciliana preferida. En Barcelona tenemos un ensanche que es una auténtica preciosidad. Se llamó Plan Cerdá, que fue quien lo ideó. Y el modernismo lo embelleció sobremanera. Probablemente, sin embargo, estamos tan acostumbrados a este tipo de urbanismo que puede que no le demos importancia a veces, es verdad.
    Lyon me encantó a mi también. Ya viste que le dediqué un post al Viejo Lyon pero otro a la Presquille. Es curiso porque a mi Lyon me recuerda Budapest, con una colina con su iglesia, una parte nueva y otra vieja, un gran río, edificios decimonónicos… En fin, igual es una tontería.
    Un abrazo Abel.

Jorge Guía
22 de setembre de 2016

Que yuyu!!!!

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    23 de setembre de 2016

    La verdad es que sí que da un poco de impresión los capuchinos!

M.Teresa
22 de setembre de 2016

Sempre he imaginat Palerm com una ciutat decadent però increïblement bella. Les teves fotos confirmen que té autèntiques meravelles, quina passada!

Una abraçada

    Abel
    23 de setembre de 2016

    Asi es, Barcelona es para coger palco!! Una ciudad como pocas!Poquisimas! Si tienes razon,estan muy acostumbrados a la monumentalidad! Y si, ese paralelismo entre Lyon y Budapest,a pesar de ser tan diferentes, es muy valido creo, muy interesante punto,
    a ver cuando voy a la Sicilia,un abrazo, saludos

    Jordi
    24 de setembre de 2016

    Sí que té quelcom de decadent, però el sincretisme entre el seu passat àrab normand i la visceralitat de la ciutat actual la fan una ciutat bellísima.

Annick Blay
22 de setembre de 2016

Aaaaaay, no quería verlo, jopeeeee, que no llegué a ir a Palermo!!! 🙁 Quería que fuera de sorpresa cuando llegara a la ciudad, pero bueno, después de ver todo eso del turismo morboso y tétrico que pones por FB había que entrar a echar un ojo. Claro, las catacumbas.
A mí el teatro no se me parece mucho al RAH. Vale que es de planta circular, pero no tiene ese pedazo de arco tan enorme a la entrada con toda la decoración de arriba, es mucho más alto y además es abovedado, éste parece como chato, y tampoco tiene columnas. Bueno, no sé. A mí no me lo recuerda.
Tengo mucho que ver cuando vaya a Palermo, que iré, iré. Este año no ha caído nada de Italia (no ha caído mucho de nada, en realidad). Todo llegará.

    Jordi
    26 de setembre de 2016

    jajaja, no te pienses que me resultó fácil visitar las catacumbas! Isa se negaba en redondo y se quedó esperando en la puerta. A mi sí que me recordó al Royal Albert Hall, pero vamos, guardando las distancias, desde luego.

Veronica Cussi Touristear
23 de setembre de 2016

Me parece muy impresionante!!!

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    23 de setembre de 2016

    Así es. Isa y Marc se quedaron fueran sin entrar a los capuchinos.

Juan Manuel Lere
23 de setembre de 2016

Me da mucha impresión! No sé si me animo a abrir el post!!! :/

Cristina Monsalvo Lopez
24 de setembre de 2016

Yo la vi hace 20 años y mira que diría que era tenía el pelo rizado y muy pelirrojo… será la memoria que me empieza a flaquear. Eso si, la catacumbas me impresionaron pero no me parecieron un lugar desagradable.

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    24 de setembre de 2016

    No, la verdad es que no es un lugar desagradable. Aunque no pude evitar pensar : “Como se vaya la luz vas a ver…”

    Cristina Monsalvo Lopez
    24 de setembre de 2016
Cristina
24 de setembre de 2016

Me has mostrado un Palermo mucho más cuidado que cuando yo lo visité hace 20 años. Sin duda los lugares más turísticos se deben estar cuidando pues se han debido dar cuenta que el dinero que dejan los viajeros es un ingreso importante. Es genial que ahora se pueda subir al tejado de la catedral, las vistas parecen bien chulas… En cuando a las catacumbas como bien dices, no son actas para aquellos que se impresionen con facilidad.

    Jordi
    26 de setembre de 2016

    Supongo que con el paso de los año la ciudad ha ido mejorando. Sin embargo, aun son muchas las diferencias existentes con el norte de Italia, desde luego. La ciudad tiene un aire decadente y descuidado que le da un carácter muy personal. A nosotros nos gustó mucho.
    Un abrazo Cristina!

Pilar Paco Viajeros
24 de setembre de 2016

Nosotros dejamos este lugar en nuestro viaje para otra vida!!! Que poco me gustan estos sitios y que valor tienes!

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    24 de setembre de 2016

    jejeje, para otra vida estaban los allí abajo, en las catacumbas!

ipaelo (Whattimesailing)
26 de setembre de 2016

Vaya tute para ir con niños y que bien han aguantado.

La foto de la bambina es impresionante, es curioso que aguante tambien para llevar tanto tiempo en horizontal.

Un día muy bien aprovechado, no sabía yo que Palermo diera tanto de sí y que tuviera tanta influencia francesa.

Con entradas como estas es con las que te dan ganas de visitar una ciudad.

Saludos viajeros

    Jordi
    26 de setembre de 2016

    jejeje, Marc está acostumbrado al tute, por suerte! Palermo merece mucho la pena, quizá sea la ciudad más bella de Sicilia y con varios tesoros excepcionales.
    Un abrazo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.