La frontera entre Corea del Nord i Corea del Sud deu ser un dels punts més calents de tot el planeta. No obstant això, la llarga franja de seguretat que travessa d’est a oest la península de Corea i que té una longitud de 238 quilòmetres i una amplada de 4 quilòmetres rep el nom de la zona desmilitaritzada o DMZ. Per descomptat, un nom que no és més que un sense sentit per a la que és una de les zones del món sencer on més arsenal militar es congrega, a banda i banda de la frontera.

LA ZONA DESMILITARITZADA DE COREA DEL NORD. CONTEXT HISTÒRIC.

La Zona desmilitaritzada DMZ se situa a nivell del paral·lel 38, conegut també com Paral·lel de Corea. Es tracta de la línia que marca, de facto, la separació entre les dues Corees, el nord comunista i el sud capitalista i que té origen en els acords de 1953 entre els dos bàndols de la Guerra de Corea. No obstant això, mai s’ha arribat a un Acord de Pau si no, només, a un acord d’alto el foc, de manera que, de manera oficial, tots dos estats (Corea del Nord i del Sud) romanen tècnicament en Guerra.

De fet, des de la signatura dels Acords d’Armistici del 27 de juliol del 1953 que van tenir lloc a la població de Panmunjon, no han estat poques les escaramusses que cada pocs anys han tingut lloc a banda i banda de la frontera. Des de comandaments militars que han passat a l’altre costat de la frontera mitjançant túnels secrets a trets per part d’una o altra part que han acabat amb la vida de més d’un guàrdia fronterer. La guerra psicològica també es lliura en tan estratègic punt, com així ho demostra la propaganda llançada des de l’aire per part de Corea del Sud o l’emissió de propaganda per part dels altaveus provinents del sud de la frontera amb la intenció de donar a conèixer l’enorme ritme de vida producte de l’economia capitalista de Corea del Sud.

Amb tots aquests antecedents històrics és obvi que la visita a la Zona desmilitaritzada i a la Àrea de Seguretat Conjunta és una de les més importants en tot viatge a Corea del Nord o Corea del Sud.

En aquest post us descriuré el que va ser la nostra visita a la frontera més calenta del planeta des de Pyongyang, capital de Corea del Nord, mentre la meva amiga blocaire Olga Barbara Grijalva, ens explicarà al seu bloc de viatges Charcotrip, el que va suposar la visita a la mateixa zona però des Seül, capital de Corea del Sud.

LA VISITA A LA ZONA DESMILITARITZADA, PANMUNJON I L’ÀREA DE SEGURITAT CONJUNTA.

La visita a la Zona desmilitaritzada i a la àrea de Panmunjon, és a dir, el que coneixem com la frontera entre Corea del nord i Corea del Sud en el paral·lel 38, des de la capital de Corea del Nord, Pyongyang es realitza mitjançant una excursió programada fins el més mínim detall. És a dir, exactament igual que qualsevol visita que es realitzi a Corea del Nord. En aquest país no hi ha lloc per a les visites lliures ni que siguin a un simple museu, sent nul·la tota possibilitat per improvisar.

D’aquesta manera, després d’haver passat el matí a la bonica població de Kaesong, que es troba a una desena de quilòmetres de la Zona desmilitaritzada és moment d’emprendre la visita a un dels punts més calents del planeta.

IMG_2277
IMG_2331

Pugem al vell autobús que l’organització governamental ha posat a la nostra disposició camí de la Zona desmilitaritzada o DMZ. La carretera és àmplia i ni un sol cotxe es creuarà en el nostre camí de poc més de quinze quilòmetres. A banda i banda de la calçada alguns agricultors llauren el camp, deixant la feina el breu lapse de temps que transcorre mentre passem per davant. Probablement, no cada dia vegin passar un autobús de turistes. Ens adverteixen que les fotografies estan absolutament prohibides fins a nou avís. La serietat de la nostra guia no dóna lloc a interpretacions. Anteriorment, ja hem estat amenaçats a ser expulsats del país després d’haver-nos saltat, pel breu lapse de quinze minuts, l’expressa prohibició de sortir del nostre hotel sense la companyia dels nostres guies. Aquesta vegada, no hi haurà discussions. Guardem les càmeres i de pas, silenci. La tensió es mastega en l’ambient.

Passem un parell de controls militars. En el primer d’ells puja un uniformat, amb cara de poca paciència i repassa els permisos que la nostra guia li expedeix. Passeja fins al final del bus i mira fixament cada turista, encara que amb certa desgana. Més tensió. Ningú sembla sentir-se còmode en aquest ambient.

El primer pavelló que visitem està situada a Panmunjon, que era el llogaret on es va signar l’armistici de 1953, que de facto va suposar la fi de la guerra encara que tècnicament no sigui un acord de pau si no, simplement, un alto el foc.

IMG_2328

Així ens ho explica l’oficial nord-coreana que s’encarrega de recordar-nos que tots dos països segueixen en guerra o, millor dit, Corea (perquè ells mai parlen de Corea del Nord) segueix en guerra amb l’imperialisme nord-americà. Un cop més, i com hem pogut escoltar durant gairebé totes les visites realitzades a Corea del Nord, Estats Unit és el Gran Satan i el responsable de tots els mals que assolen la nació coreana, sent els actuals governants sud-coreans simples peleles a mans de l’imperialisme nord-americà. En aquesta sala, disposada a manera de museu es pot observar un bon nombre de fotografies commemoratives de l’època, així com alguns panells explicatius i una maqueta de la DMZ.

Podem visitar el pavelló annex al museu. Es tracta, exactament, de la sala on es va signar l’armistici de 1953, un lloc ampli encara que bastant fred i que, per romandre en el costat nord de la frontera, només pot visitar-se des de Corea del Nord. Les taules, escriptoris i fins i tot, les petites banderes dels països que van prendre part de l’acord, romanen en el mateix estat que fa més de 60 anys, quan va ser signat l’acord. També s’exposa una còpia de l’acord d’armistici.

Després de sortir del pavelló ens fem algunes fotos amb militars nord-coreans que posen, gustosos, amb els turistes.

Una placa de granit reprodueix les paraules del Estimat Líder, Kim Il Sung, referent als seus desitjos per a poder gaudir, algun dia, d’una Corea unida. Unes paraules que sembla que hauria pronunciat un 7 de juliol de 1994, una de les moltes vegades que hauria visitat la zona.

IMG_2341
IMG_2346
IMG_2347
IMG_2351

Visitats aquests primers pavellons és moment per apropar-nos fins al Panmungak. Es tracta d’un edifici que data de 1969 i que serveix com a oficines per als guàrdies nord-coreans que estan a càrrec de la zona. El Panmungak disposa, també, d’una mena de sales d’espera per als turistes que visiten la que és coneguda com a Àrea de Seguretat Conjunta o JSA per les sigles en anglès.

És des d’aquí on podem observar la JSA. Es tracta d’una sèrie de petits pavellons de color blau que es troben, exactament, enmig de la línia de demarcació fronterera nord-sud. És a dir, si s’entra a aquests pavellons, es pot passar, ni que sigui per uns segons, a Corea del Sud, sense més problemes. La zona està defensada per una sèrie de soldats d’ambdós estats. Sorprenentment els sud-coreans estan de cara a nosaltres, és a dir, mirant directament a Corea del Nord. Per la seva banda, els nord-coreans donen l’esquena a Corea del Sud. No sabem si això és casualitat o sempre és així, però la veritat és que resulta xocant.

En l’altra part de la línia divisòria entre les dues Corees es localitza un edifici semblant que fa les mateixes funcions que el Panmungak, però a Corea del Sud. No és difícil distingir diversos grups de marines nord-americans com, de seguida, ens apunten els nostres guies nord-coreans. Una prova, ens comenten, que confirma que manen, veritablement, a la part sud del que consideren seu país.

Cal dir que en aquest moment, la tensió ha desaparegut per complet, de manera que podem passejar més o menys lliurement per la terrassa del gris edifici del Panmungak.

Segons sembla, l’habitual és poder baixar, a continuació, a la Àrea de Seguretat Conjunta. En aquest sentit, s’intenta que els turistes del nord i del sud s’alternin a la visita. Lamentablement, avui no està permesa la visita a la JSA de manera que ens qudem sense passar a Corea del Sud, ni que sigui per uns segons.

IMG_2356
IMG_3553
IMG_3555
IMG_3560

I així és com acaba la nostra visita a la zona desmilitaritzada de Corea del Nord i la frontera més calenta del món.

Us deixo ara amb el relat d’Olga, que al seu bloc Charcotrip ens explicarà com succeeix la visita a la zona desmilitaritzada de Corea, des del sud.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE COREA DEL NORD CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

14 thoughts on “PANMUNJON . Visita a la frontera entre les dues Corees des de Corea del Nord


Gaolga
6 de març de 2016

Me ha encantado el relato, me pude sentir ahí… eso me sirve de aquí a que pueda ir a visitar esta zona desde el lado del norte.

Un mismo lugar, una frontera pero dos versiones, dos bandos, dos pedazos de un país dividido. Fue muy fuerte haber estado ahí.

Saluditos!!

Cristina Rodríguez Gomez
6 de març de 2016

Tremendo Jordi. Un sinsentido que lleva a un país a morir de hambre y a vivir en el terror. Qué miedo da.

M.Teresa
7 de març de 2016

Espero que algún día podremos visitar Corea del Norte en total libertad porqué me lo imagino un país de una riqueza natural increíble. Dicho esto, hoy por hoy, no me atrae en absoluto, todo lo que está relacionado con militares más bien me repele. Cuando estuvimos en Corea del Sur, ni siquiera nos planteamos visitar la zona desmilitarizada. Bueno, sí nos lo planteamos, pero entre la obligación de ir en tour y lo que te he comentado antes, preferimos destinar el día a visitar cualquier otro lugar. Esto no significa que no me interese el tema, por eso me ha venido de maravilla conocer de primera mano la información de tu experiencia y la de charcotrip.

Un saludo

Charcotrip
7 de març de 2016

Nos quedo divino Jordi! dos caras de la misma moneda 🙂

Carmen
8 de març de 2016

Excelente relato Jordi, hasta me he puesto nerviosa cuando os revisaban los papeles en el autobús 😉
Me ha recordado un poco a cuando visité Alemania cuando esta estaba dividida. No era tan extremo como lo que he leído, pero por desgracia es un poco más de lo mismo.
Un saludo
Carmen

    Jordi
    9 de març de 2016

    jejeje, muchas gracias Carmen! La verdad es que sí que hubo momentos de tensión! Un país curioso y que, la verdad, supuso una experiencia muy interesante, aunque nos faltara mucha libertad de movimiento.

Viajes y vivencias
8 de març de 2016

Yo creo que para visitar Corea del Norte y/o la zona desmilitarizada esperaré a que corran aires de libertad, así que dudo que pueda ir en breve. me quedo con lo que he leído en tu entrada y con eso casi que voy servida. Espero que algún día se acabe ese sinsentido surrealista de Corea del Norte, sobre todo por la población que es la que sufre estoicamente la tremenda situación. Un saludito 🙂

    Jordi
    9 de març de 2016

    Yo espero volver algún día que pueda pasear por mi cuenta e, incluso, tomarme un BigMac en plena plaza Kim Il Sung…Un beso!

Alicia
9 de març de 2016

Con el gobernante que tienen, me da un miedo tremendo el ir allí, espero que cambien como Cuba y se vayan abriendo al mundo porque en el siglo XXI todavía esten así, es un sin sentido.

    Jordi
    12 de març de 2016

    Así espero. Su modelo debería ser China, que lo tienen al lado. Incluso Vietnam, que aun manteniendo una estructura pseudocomunista se abrieron muchísimo.

Belén (Mis viajes y sensaciones)
9 de març de 2016

A mi personalmente estas visitas donde se pasa tanta tensión no me atraen para nada. Aunque reconozco que tiene que ser toda una experiencia poder visitar la frontera más caliente del mundo. Un abrazo

Evan Ocáterli
11 de març de 2016

Wow, que increíble viaje han realizado! No sabía que se podía visitar Corea Del Norte, pensé que no había posibilidad alguna.

El discurso de el imperialismo norteamericano me suena bastante, por Latinoamérica también se suele escuchar.

habrá posibilidad alguna que las dos Coreas se unan?
Tu que opinas?

Erik (Europalowcost)
15 de març de 2016

Siempre he tenido una curiosidad especial por visitar Corea del Norte, es uno de los rincones más ‘diferentes’ del planeta. Seguro que estar ahí es una experiencia inolvidable (en muchos sentidos). Relatos como el tuyo hacen que se me ericen los pelos, cuánto control, cuánta desinformación, y cuánta miseria para sus habitantes, que son quienes lo acaban pagando.

Un abrazo!

PD: Genial idea la de unir los dos blogs para mostrarnos los distintos trámites desde el otro lado de la frontera 🙂

    Jordi
    15 de març de 2016

    La verdad es que yo pienso que vale la pena conocerla ahora y poder volver en unos años, cuando espero que haya cambiado para bien sobretodo en temas referentes a libertad y democracia. Como dices tu, me pudo la curiosidad y la experiencia es, desde luego, inolvidable.
    Un saludo Erik!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.