PANMUNJON . Visita a la frontera entre les dues Corees des de Corea del Nord

La frontera entre Corea del Nord i Corea del Sud deu ser un dels punts més calents de tot el planeta. No obstant això, la llarga franja de seguretat que travessa d’est a oest la península de Corea i que té una longitud de 238 quilòmetres i una amplada de 4 quilòmetres rep el nom de la zona desmilitaritzada o DMZ. Per descomptat, un nom que no és més que un sense sentit per a la que és una de les zones del món sencer on més arsenal militar es congrega, a banda i banda de la frontera.

LA ZONA DESMILITARITZADA DE COREA DEL NORD. CONTEXT HISTÒRIC.

La Zona desmilitaritzada DMZ se situa a nivell del paral·lel 38, conegut també com Paral·lel de Corea. Es tracta de la línia que marca, de facto, la separació entre les dues Corees, el nord comunista i el sud capitalista i que té origen en els acords de 1953 entre els dos bàndols de la Guerra de Corea. No obstant això, mai s’ha arribat a un Acord de Pau si no, només, a un acord d’alto el foc, de manera que, de manera oficial, tots dos estats (Corea del Nord i del Sud) romanen tècnicament en Guerra.

De fet, des de la signatura dels Acords d’Armistici del 27 de juliol del 1953 que van tenir lloc a la població de Panmunjon, no han estat poques les escaramusses que cada pocs anys han tingut lloc a banda i banda de la frontera. Des de comandaments militars que han passat a l’altre costat de la frontera mitjançant túnels secrets a trets per part d’una o altra part que han acabat amb la vida de més d’un guàrdia fronterer. La guerra psicològica també es lliura en tan estratègic punt, com així ho demostra la propaganda llançada des de l’aire per part de Corea del Sud o l’emissió de propaganda per part dels altaveus provinents del sud de la frontera amb la intenció de donar a conèixer l’enorme ritme de vida producte de l’economia capitalista de Corea del Sud.

Amb tots aquests antecedents històrics és obvi que la visita a la Zona desmilitaritzada i a la Àrea de Seguretat Conjunta és una de les més importants en tot viatge a Corea del Nord o Corea del Sud.

En aquest post us descriuré el que va ser la nostra visita a la frontera més calenta del planeta des de Pyongyang, capital de Corea del Nord, mentre la meva amiga blocaire Olga Barbara Grijalva, ens explicarà al seu bloc de viatges Charcotrip, el que va suposar la visita a la mateixa zona però des Seül, capital de Corea del Sud.

LA VISITA A LA ZONA DESMILITARITZADA, PANMUNJON I L’ÀREA DE SEGURITAT CONJUNTA.

La visita a la Zona desmilitaritzada i a la àrea de Panmunjon, és a dir, el que coneixem com la frontera entre Corea del nord i Corea del Sud en el paral·lel 38, des de la capital de Corea del Nord, Pyongyang es realitza mitjançant una excursió programada fins el més mínim detall. És a dir, exactament igual que qualsevol visita que es realitzi a Corea del Nord. En aquest país no hi ha lloc per a les visites lliures ni que siguin a un simple museu, sent nul·la tota possibilitat per improvisar.

D’aquesta manera, després d’haver passat el matí a la bonica població de Kaesong, que es troba a una desena de quilòmetres de la Zona desmilitaritzada és moment d’emprendre la visita a un dels punts més calents del planeta.

Pugem al vell autobús que l’organització governamental ha posat a la nostra disposició camí de la Zona desmilitaritzada o DMZ. La carretera és àmplia i ni un sol cotxe es creuarà en el nostre camí de poc més de quinze quilòmetres. A banda i banda de la calçada alguns agricultors llauren el camp, deixant la feina el breu lapse de temps que transcorre mentre passem per davant. Probablement, no cada dia vegin passar un autobús de turistes. Ens adverteixen que les fotografies estan absolutament prohibides fins a nou avís. La serietat de la nostra guia no dóna lloc a interpretacions. Anteriorment, ja hem estat amenaçats a ser expulsats del país després d’haver-nos saltat, pel breu lapse de quinze minuts, l’expressa prohibició de sortir del nostre hotel sense la companyia dels nostres guies. Aquesta vegada, no hi haurà discussions. Guardem les càmeres i de pas, silenci. La tensió es mastega en l’ambient.

Passem un parell de controls militars. En el primer d’ells puja un uniformat, amb cara de poca paciència i repassa els permisos que la nostra guia li expedeix. Passeja fins al final del bus i mira fixament cada turista, encara que amb certa desgana. Més tensió. Ningú sembla sentir-se còmode en aquest ambient.

El primer pavelló que visitem està situada a Panmunjon, que era el llogaret on es va signar l’armistici de 1953, que de facto va suposar la fi de la guerra encara que tècnicament no sigui un acord de pau si no, simplement, un alto el foc.

Així ens ho explica l’oficial nord-coreana que s’encarrega de recordar-nos que tots dos països segueixen en guerra o, millor dit, Corea (perquè ells mai parlen de Corea del Nord) segueix en guerra amb l’imperialisme nord-americà. Un cop més, i com hem pogut escoltar durant gairebé totes les visites realitzades a Corea del Nord, Estats Unit és el Gran Satan i el responsable de tots els mals que assolen la nació coreana, sent els actuals governants sud-coreans simples peleles a mans de l’imperialisme nord-americà. En aquesta sala, disposada a manera de museu es pot observar un bon nombre de fotografies commemoratives de l’època, així com alguns panells explicatius i una maqueta de la DMZ.

Podem visitar el pavelló annex al museu. Es tracta, exactament, de la sala on es va signar l’armistici de 1953, un lloc ampli encara que bastant fred i que, per romandre en el costat nord de la frontera, només pot visitar-se des de Corea del Nord. Les taules, escriptoris i fins i tot, les petites banderes dels països que van prendre part de l’acord, romanen en el mateix estat que fa més de 60 anys, quan va ser signat l’acord. També s’exposa una còpia de l’acord d’armistici.

Després de sortir del pavelló ens fem algunes fotos amb militars nord-coreans que posen, gustosos, amb els turistes.

Una placa de granit reprodueix les paraules del Estimat Líder, Kim Il Sung, referent als seus desitjos per a poder gaudir, algun dia, d’una Corea unida. Unes paraules que sembla que hauria pronunciat un 7 de juliol de 1994, una de les moltes vegades que hauria visitat la zona.

Visitats aquests primers pavellons és moment per apropar-nos fins al Panmungak. Es tracta d’un edifici que data de 1969 i que serveix com a oficines per als guàrdies nord-coreans que estan a càrrec de la zona. El Panmungak disposa, també, d’una mena de sales d’espera per als turistes que visiten la que és coneguda com a Àrea de Seguretat Conjunta o JSA per les sigles en anglès.

És des d’aquí on podem observar la JSA. Es tracta d’una sèrie de petits pavellons de color blau que es troben, exactament, enmig de la línia de demarcació fronterera nord-sud. És a dir, si s’entra a aquests pavellons, es pot passar, ni que sigui per uns segons, a Corea del Sud, sense més problemes. La zona està defensada per una sèrie de soldats d’ambdós estats. Sorprenentment els sud-coreans estan de cara a nosaltres, és a dir, mirant directament a Corea del Nord. Per la seva banda, els nord-coreans donen l’esquena a Corea del Sud. No sabem si això és casualitat o sempre és així, però la veritat és que resulta xocant.

En l’altra part de la línia divisòria entre les dues Corees es localitza un edifici semblant que fa les mateixes funcions que el Panmungak, però a Corea del Sud. No és difícil distingir diversos grups de marines nord-americans com, de seguida, ens apunten els nostres guies nord-coreans. Una prova, ens comenten, que confirma que manen, veritablement, a la part sud del que consideren seu país.

Cal dir que en aquest moment, la tensió ha desaparegut per complet, de manera que podem passejar més o menys lliurement per la terrassa del gris edifici del Panmungak.

Segons sembla, l’habitual és poder baixar, a continuació, a la Àrea de Seguretat Conjunta. En aquest sentit, s’intenta que els turistes del nord i del sud s’alternin a la visita. Lamentablement, avui no està permesa la visita a la JSA de manera que ens qudem sense passar a Corea del Sud, ni que sigui per uns segons.

I així és com acaba la nostra visita a la zona desmilitaritzada de Corea del Nord i la frontera més calenta del món.

Us deixo ara amb el relat d’Olga, que al seu bloc Charcotrip ens explicarà com succeeix la visita a la zona desmilitaritzada de Corea, des del sud.