El País Lobi suposa un nou contacte amb aquesta miríada d’ètnies que conformen l’oest d’Àfrica. Conèixer els diferents pobles subsaharians, com els Lobi, els Senufo o els Gan (dels quals ja vam tenir l’oportunitat de parlar en aquest article) representa un dels moments més interessants del nostre viatge a Burkina Faso.

Però., qui són els Lobi? Com viuen? Quina religió tenen? Els Lobi, paraula que etimològicament vol dir “fills del bosc” són una de les ètnies més individualistes que trobem a l’Àfrica. Encara que podem considerar Gaua, una població d’uns 30.000 habitants, com la capital del país Lobi, la majoria d’ells continua vivint al camp, apartades unes famílies d’altres, i mantenint un molt reduït contacte entre ells.

IMG_2853

Es tracta de petits conglomerats familiars que segueixen vivint de l’agricultura i la ramaderia i que resideixen en una mena d’habitatges construïts en tova, de tipus fortificat, i que donen cabuda a una família sencera, així com als animals dels què disposa el grup familiar.

Aquestes petites fortificacions lobi, anomenades sukales, solen estar escampades en el territori que és conegut com a País Lobi, fins al punt que una regla no escrita indica que no s’ha d’edificar una sukala més a prop de la distància que una fletxa sigui capaç d’assolir.

PAÍS LOBI. VISITA A UNA SUKALA

Els lobi no són l’ètnia més amigable de l’oest d’Àfrica, precisament. Sabíem del seu caràcter bel·licós. Malgrat que ens acostem diverses vegades de forma amable i respectuosa a alguna de les sukala que trobem en el camí, fins en tres ocasions som mal rebuts. En dues ocasions, fins i tot, un parell dels joves habitants surten de la sukala amb un tronc de la mida d’un bat de beisbol a la mà i, a més, no dubten a tirar-nos pedres. Per descomptat, és clar que estan disposats a que ningú s’acosti al seu habitatge-fortalesa.

És el seu caràcter i cal respectar-lo. Al cap i a la fi, som nosaltres els intrusos que intentem violar la seva intimitat i per descomptat, les seves regles de convivència social i hospitalitat, res tenen a veure amb les nostres. Tampoc sembla poder atribuir aquest comportament a les molèsties que els turistes puguin ocasionar-los. Durant el nostre viatge per aquesta zona de l’Àfrica Subsahariana, i en concret pel País Lobi, són més aviat escassos els homes blancs que s’apropen a rondar per la zona. El que deia: és el seu caràcter i no cal donar-li moltes més voltes a l’assumpte.

IMG_2899
IMG_2898

A la quarta va la vençuda i després d’un nou acostament a una sukala sembla que serem ben rebuts. De seguida surten al nostre pas un guirigall de nens de no més de 6 o 7 anys xisclant i -sembla- celebrant la nostra presència. Després d’ells, un home ja entrat en anys ens dóna la benvinguda i es presenta com el cap de família, i segons sembla, una mena de bruixot.

Amb molt de respecte li consultem sobre la possibilitat de visitar la seva sukala al que accedeix més o menys gustós.

Com explicava, es tracta d’un habitatge de majors dimensions que les que utilitzen altres ètnies de la zona, com els Gan o els Senufo, però construït també amb fang. Malgrat la seva mida, la llar sembla estar proveïda d’una única entrada que té forma d’U, amb la idea de no facilitar l’entrada a possibles invasors. L’interior està dividit en diversos espais, tot plegat bastant a les fosques. Diverses carabasses són utilitzades com recipients. Una de les estances sembla estar condicionada a manera de cuina, com ho testifiquen algunes cassoles metàl·liques i les parets ennegrides, producte del fum. Una altra estança està condicionada a manera de dormitori comú i una altra, es disposa per al bestiar. Pocs són els detalls ornamentals que trobem a l’interior de la sukala. Entre ells, un rústic balafon.

Els sostres de la sukala no són alts i dificulta que puguem estar de peu sense ajupir el nostre cap. Els lobi són més baixos i no semblen tenir aquest problema. Aquests sostres estan confeccionats gràcies a un entramat de fusta al qual se li ha afegit palla i finalment, una capa de fang. Un podria pensar que aquesta és una estructura més aviat feble. No obstant això som convidats a pujar al terrat de la sukala per una escala interior, el que ens fa pensar que potser no ho siguin tant. Al terrat ens trobem amb una sèrie de recipients, alguns metàl·lics però altres reciclats de material vegetal, amb diverses espècies de gra.

Baixem a la superfície, però aquesta vegada a través d’una de les escales exteriors, que en forma de Y es localitzen a les parets laterals de la sukala.

IMG_2866
IMG_2867
IMG_2869
IMG_2870

Novament rebuts pel cap de família és ara el moment de presenciar una mini cerimònia. L’ancià, en el paper de bruixot, s’ofereix a llegir-nos el futur per una petita propina. Just davant de la sukala té una petita edificació, també baixeta i construïda amb tova però també gràcies a l’ajuda de blocs de ciment. A l’exterior, es disposen diversos fetitxes construïts en fang però amb una talla de fusta a la part superior que fa les funcions de cap. Tant el fetitxe com aquesta petita construcció que utilitza el bruixot està tacada de pintura blanca, producte d’algunes cerimònies realitzades.

IMG_2864

Els habitants del País Lobi són animistes. Es tracta d’un grup ètnic monoteista, el déu creador del qual és al cel. Precisament són els fetitxes que trobem a l’exterior d’aquesta habitació els encarregats de transmetre els missatges a un segon fetitxe que es troba en el bosc sagrat; i aquest, a un tercer fetitxe que es localitza en un turó i que és el responsable últim de transmetre, finalment, el missatge al ser suprem.

A l’interior d’aquesta petita habitació fa una calor terrible. A més, sent fins i tot de sostre més baix que a la pròpia sukala, hem de romandre a la gatzoneta o asseguts sobre un pedra, el que resulta certament incòmode. Igual que els bruixots que vam conèixer al País Dogon, també el bruixot lobi utilitza les petxines de caurí per predir el nostre futur i contestar a les nostres dubtes.

Passem una estona agradable amb aquesta família lobi, a la seva sukala. Després de la visita al País Lobi, el nostre viatge pel sud de Burkina Faso continua cap als Domes de Fabedougou i el Llac Tangrela.

País Lobi
IMG_2885
IMG_2886

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE BURKINA FASO CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

23 thoughts on “PAIS LOBI. Qui són i com viuen els Lobi de Burkina Faso.


21 de Febrer de 2016

Wow… muy interesante… y que fueran tan afables a la hora de mostraros su cultura. De las mejores entradas que te he leído.

21 de Febrer de 2016

Visitamos la choza de un hechicero en la Isla de Hitou, en la Casamance, Senegal. Fue una situación más “light” que la vuestra pero la verdad es que estas cosas me dan un poco de yuyu. A pesar de ello, considero que son experiencias muy interesantes.

    21 de Febrer de 2016

    Pues es esta que comentas, una zona que quiero visitar también, junto a Gambia y al norte de Senegal. También pudimos “disfrutar” de un hechicero en el País Dogón. Allí tuvimos que sacrificar una gallinas…

22 de Febrer de 2016

Wow, qué pasada, contigo siempre aprendiendo, Jordi, increíble lección de cultura y humanidad y una experiencia increíble acercarse a estos poblados ancestrales. Ojalá yo pueda algún día. Un abrazo

    22 de Febrer de 2016

    Estoy seguro que más pronto que tarde te acercarás tu también a África y a las distintas etnias. Vale mucho la pena!

22 de Febrer de 2016

Qué buena experiencia…tengo tantas ganas de África!!!
Me encanta el significado de su nombre, hijos del bosque, tuvisteis suerte encontrando a una familia amigable que os mostrase su casa, la verdad es que no sabía acerca de su carácter… Y nos quedamos sin saber qué predijo el brujo!!
He aprendido mucho con tu post, como siempre, gracias 🙂
Saludos!!

    22 de Febrer de 2016

    La verdad es que África es bastante dura y muchas más cara que Asia. Pero hay algunas experiencias que realmente son excdpcionales en este continente y que vale la pena vivir. El brujo, con el paso del tiempo, acertó solo en la mitad de cosas. En las más obvias….

22 de Febrer de 2016

Cuando vas a Mali y Burkina todo el mundo visita el pais dogón pero el pais lobi queda más olvidado y a nosotros también nos pareció un lugar muy interesante.

    22 de Febrer de 2016

    Así es Emma. Mali y Burkina están llenos de etnias interesantísimas, como los son también los Gan o los Senufo.

22 de Febrer de 2016

Solo felicitarte por esta entrada. Jodidamente interesante! ,(se puede decir esto en un blog??) En serio, muy curioso e interesante! Abrazos!

    22 de Febrer de 2016

    Muchas gracias Xipo. No solo esta permitido decir esto si no que lo celebro! La verdad es que fue una visita muy interesante.

Gracias por descubrirnos a este curioso pueblo. Hasta ahora sólo conocía lo que era un lobby.

¡Un saludo! 🙂

    23 de Febrer de 2016

    jejeje, si no es lo mismo! Muchas gracias Víctor por pasarte por aquí.

23 de Febrer de 2016

Hermoso artículo! Me encantó conocer algo de este país gracias a ti, pero sobre todo, tengo que decirte que estoy fascinada por la cantidad de aventuras que tienes a tus espaldas con tu familia. Sois una gran inspiración!

    23 de Febrer de 2016

    Muchas gracias Samanta! La verdad es que Burkina Faso merece muchísimo la pena. Pena que ahora estén en continuos conflictos, porque la verdad es que resulta de lo más interesante de África.
    Un abrazo!

    27 de Febrer de 2016

    Gracias por tus palabras Samanta! Por desgracia conocemos poco la África subsahariana. Esperemos que, poco a poco, podamos profundizar en ella.

23 de Febrer de 2016

¡Qué interesante historia! 🙂
Hasta ahora no había pasado por tu blog (sorry…), pero creo que a partir de ahora lo leeré más a menudo.
Me ha encantado tu “aventura” con la familia lobi. No tenía idea de la existencia de esta etnia. Gracias por mostrármela.
¡Enhorabuena por el blog!
Un saludo,
inma

26 de Febrer de 2016

Me has descubierto un mundo nuevo del que no conocía nada de nada, gracias

    27 de Febrer de 2016

    La verdad es que es una zona bastante desconocida, pero que vale la pena un viaje! Un beso Netikerty!

27 de Febrer de 2016

Me encanta cuando escribes artículos de sitios tan poco conocidos. Este en concreto es de los que más me han gustado, desde luego es toda una experiencia. Me alegro de que fueseis tan comprensivos a pesar del recibimiento y volvieseis a intentarlo para mostrárnoslo a todos.

Un saludo

    28 de Febrer de 2016

    No queda otra, Jose. Intentar entender a otras culturas según nuestros parámetros sería un sinsentido. Aunque, desde luego, el sentido de la hospitalidad no tiene nada que ver con la de los iranís, por ejemplo, que es el pueblo más hospitalario que jamás he conocido.

29 de Febrer de 2016

No pasasteis miedo?? A mi me reciben con palos y piedras y creo que batiría el récord de velocidad hacia atras. Y vosotros lo intentais 4 veces!! :-O

    29 de Febrer de 2016

    Bueno, miedo, no…pero respeto, un poco sí. Aunque íbamos con guía y se suponía que conocía del comportamientos de las distintas etnias. La verdad es que valió la pena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.