patrimonio humanidadEl Monestir de Guadalupe és una de les visites imprescindibles durant un viatge a Extremadura. El monestir no només forma part del Patrimoni de la Humanitat sinó que es tracta del segon lloc de peregrinació més important d’Espanya després de la tomba de l’apòstol Santiago, a Compostel·la.

És per aquest motiu que mentre preparàvem el viatge a Extremadura teniem clar que la visita al Monestir de Guadalupe no hi podia faltar.

EL MONESTIR DE GUADALUPE. UNA BREU HISTÒRIA.

IMG_0148

Hem de trobar l’origen del Monestir de Guadalupe a una primitiva ermita que va ser construïda en el lloc on es va trobar una talla d’una Mare de Déu, a la fi del segle XIII. La història explica que es tractaria d’una talla de força antiguitat que hauria estat amagada uns cinc segles enrere, en els marges del riu Guadalupe, per uns frares que fugien de la pressió musulmana durant els anys de domini àrab a la península ibèrica. Les successives ampliacions del petit temple, durant els segles següents, van donar lloc al que avui coneixem com Monestir de Guadalupe.

El disseny del cenobi respon a una autèntica amalgama d’estils, que no amaga el seu traçat medieval i que ens fa recordar una autèntica fortalesa (fins i tot, amb merlets), encara que també és evident la seva traça gòtica, com podem trobar tant a la façana principal de l’església com a l’interior de la mateixa.

Encara que durant la nostra visita al Monestir de Guadalupe tindrem l’oportunitat de conèixer alguns frares franciscans que l’habiten, no sempre va ser així. En realitat, el rei Joan I lliura l’església en custòdia a l’Ordre dels Jerònims que seran els que salvaguardaran la imatge de la Verge de Guadalupe fins l’exclaustració duta a terme el 1835. Després de diverses dècades de decadència i semiabandonament és l’ordre dels franciscans qui, en 1908, es fa càrrec del Monestir de Guadalupe. Fins i tot ara, una petita comunitat de nou frares segueix vivint al cenobi.

 

IMG_0149

ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE GUADALUPE

Arribem a Guadalupe després de visitar la bella població de Trujillo, després d’un viatge en cotxe d’una mica més d’una hora. Ens unim a una visita guiada que és, en realitat, l’única manera de visitar el Monestir de Guadalupe. Es tracta d’una visita d’aproximadament tres quarts d’hora on visitarem algunes de les dependències que envolten el claustre del Monestir de Guadalupe i que, bastant recentment, han estat museïtzades.

No obstant això, com queden gairebé 25 minuts per a l’inici de la visita, aprofitem per visitar l’església del monestir de Guadalupe, que va substituir la primitiva ermita mudèjar. Es tracta d’un temple gòtic de tres naus i cobert amb volta de creueria, com correspon a l’estil gòtic i com ja hem tingut l’oportunitat de reconèixer a la façana del mateix.

La primera mirada és, sens dubte, per la joia de l’església. Parlem del retaule major, d’estil barroc i del segle XVII, on es troba ubicada l’actual talla de la Verge de Guadalupe, patrona de la Hispanitat. Es tracta d’una preciosa peça de finals del segle XII, que suposa una de les imatges més venerades de tot el territori espanyol i que, posteriorment, tindrem l’oportunitat de conèixer de més a prop.

Per davant de l’altar major crida l’atenció la preciosa reixa de ferro forjat, una obra renaixentista de principis del segle XVI.

Alguns sepulcres, a ben segur de nobles, decoren diverses de les capelles laterals de l’església. El cor queda situat en una tribuna a la part posterior de l’església i tindrem l’oportunitat de conèixer-lo durant la visita al monestir.

IMG_0136 IMG_0141

VISITA AL MONESTIR DE GUADALUPE

IMG_0148

Després de visitar l’església és moment d’iniciar la visita guiada al Monestir de Guadalupe. El primer que ens crida l’atenció és el curiós claustre del monestir, de dos pisos, i els arcs del qual tenen forma d’arrabà, el que ens podria fer pensar en un origen àrab, tot i que la construcció del monestir i del claustre mudèjar es realitza a la fi del segle XIV i inicis del XV. La veritat és que això és una autèntica raresa entre els claustres dels monestirs cristians o, almenys, és ben poc habitual trobar-ho. Nosaltres no recordem haver visitat mai cap claustre d’aquest tipus, que segur que n’hi haurà (i us agrairé si m’ho indiqueu).

Enmig del claustre ens fixem en la bonica glorieta o lavatori, que segons ens explica el guia, té caràcter decoratiu i que està dissenyada en estil gòtic però, també, amb detalls mudèjars.

Els mateixos monjos jerònims, encarregats de la custòdia del Monestir de Guadalupe durant els primers segles de la seva existència, van ser els encarregats de decorar el claustre amb quadres que fan referència als miracles de la Mare de Déu. També trobem al claustre diversos interessants sepulcres, com el de Fra Gonzalo d’Illescas, que no solament va ser prior del monestir sinó que arribà a ser Bisbe de Còrdova i va sol·licitar ser enterrat al cenobi.

Passem a visitar diverses de les dependències del Monestir de Guadalupe. Es fa difícil entendre l’ús que tenien antany ja que han estat museïtzades i no estan decorades com abans (més o menys austerament) devien d’estar. Això marca una clara diferència amb alguns dels monestirs cistercencs que hem tingut l’oportunitat de conèixer, com el de Poblet a Catalunya o el Monestir de Maulbronn a Alemanya, on les diferents estances es conserven, en gran mesura, amb l’aspecte que tenien fa més de cinc cents anys.

Trobem en aquestes sales un Museu dels Brodats, on es custodien belles casulles cerimonials així com frontals d’altar preciosament brodats o el Museu de miniats on trobem força cantorals, alguns del segle XIV i de grans dimensions ja que havien de ser llegits pels monjos ubicats a el cor de l’església, mentre el cantoral es trobava reposat a l’enorme faristol. També trobem en aquest museu, que ocupa l’antiga sala capitular del Monestir de Guadalupe, alguns petits cantorals, que podríem arribar a anomenar “de mà”, malgrat el seu enorme pes. Entre ells, resulta d’excepcional bellesa el conegut com a Llibre d’hores del Prior, que data del segle XVI.

En una altra de les estances que envolten el claustre del Monestir de Guadalupe trobem un petit museu de Belles Arts, dedicat a l’escultura i pintura religiosa i que compta amb alguns interessants llenços de Zurbarán, Goya i El Greco, així com uns bellíssims Cristos a la creu, realitzats en ivori.

Visitada aquestes estances convertides en museu és hora es conèixer dos dels espais més bells del Monestir de Guadalupe i que suposen un motiu suficient per visitar-lo, més enllà dels merament històrics o devocionals. Estem parlant de la Sagristia i del Reliquiaris. La Sagristia del Monestir de Guadalupe, d’enormes dimensions, crida l’atenció pels seus sostres preciosament decorats al fresc. Això ha motivat que sigui coneguda com la Capella Sixtina espanyola. Les pintures murals, obra de Zurbarán, són igualment d’excepció. Posteriorment, passem al reliquiari, on més enllà de les nombroses relíquies de sants així com els exvots, destaca amb una notable decoració mural.

Després de la pujada que representa la visita al reliquiari i la sagristia del Monestir de Guadalupe és hora de conèixer el cor de l’església del monestir, que segons ens explica el guia que ens acompanya, no sempre és possible.

El cor es troba al primer pis de l’església. La veritat és que quedem gratament sorpresos per la bellesa del cadirat, una autèntica obra mestra. També destaca l’orgue, un dels més bonics que es troben a Espanya i que a ningú li passa desapercebut. Segons ens expliquen, durant els caps de setmana ve un músic a tocar durant alguns oficis, la qual cosa pot ser una bona excusa per visitar el Monestir de Guadalupe alhora que es gaudeix d’aquest instrument musical.

Així acaba la visita guiada al Monestir de Guadalupe, o almenys, pel que fa referència a la part més artística del mateix. Dic això, perquè acabada aquesta visita un dels frares franciscans que ocupen el monestir convida el grup a pujar al Cambril de la Mare de Déu, on es troba la imatge de la Verge de Guadalupe. Aquesta bella estança que queda per darrere del retaule major de l’església és també d’una bellesa sobrenatural, dissenyada en època ja barroca i amb forma d’octàgon. La decoració està formada per diversos quadres de Lucca Giordano així com vuit belles escultures barroques conegudes com les “Vuit dones fortes de l’Antic Testament” entre les quals destaca una Judit amb el cap del Holofernes en mà.

El moment cim per als més devots arriba quan el franciscà gira la imatge de la Verge de Guadalupe, patrona de la Hispanitat, una talla de finals del segle XII que ens sorprèn amb la seva pell morena (la qual cosa desconeixíem), fet que el franciscà ens explica que era una pràctica habitual en aquella època, de tal manera que a la península ibèrica (i també fora d’ella) es troben per desenes les talles gòtiques de Verges negres.

Així acaba la nostra visita al Monestir de Guadalupe, una de les més importants i que ningú es pot perdre durant un viatge a Extremadura.

Monasterio de Guadalupe IMG_0153 Interior del Monasterio de GuadalupeInterior del Monasterio de Guadalupe

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESPANYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

27 thoughts on “MONESTIR DE GUADALUPE. Visita al segon lloc de peregrinació a Espanya.


emilio
17 de febrer de 2016

Para los que hayan ido ya varias veces, o bien para los que no quieren “dar de comer a la Iglesia” existe un truco para poder ver EXCLUSIVAMENTE el momento cumbre: la Virgen.
Consiste en decir eso en al entrada, que se desea ver exclusivamente a la Virgen y entonces te meten por un atajo hasta justo donde está la Virgen y allí esperas a que llegue un grupo que ha pagado y todos juntos ven la estatuilla 😉

(las compras y recuerdo recomiendo NO hacerlas justo enfrente del Monasterio, hay tiendecillas por toda Guadalupe bastante más baratas)
Saludos.

    Jordi
    17 de febrer de 2016

    jejeje, te las sabes todas! La verdad es que la visita guiada al monasterio vale mucho la pena con algunas estancias con frescos que bien vale la visita. Casi para los que no somos muy religioso, el momento de ver la virgen es casi lo de menos.
    Un abrazo Emilio!

Marga
18 de febrer de 2016

Estuve en el Monasterio de Guadalupe cuando era pequeña que de eso hace mucho tiempo jajaja. La verdad es que no lo recordaba tan bonito como se ve en tu artículo felicidades
Gracias por tu visita
Margaviaja

    Jordi
    19 de febrer de 2016

    jejeje, supongo que debe estar igual, Marga! La verdad es que a nosotros nos encantó poderlo visitar. Muchas gracias por tus palabras!

mar
19 de febrer de 2016

Otro de los lugares mágicos de Extremadura, una región que nos encanta y tenemos cerca. Muy completa la información. Gracias

    Jordi
    19 de febrer de 2016

    Muchas gracias ti. La verdad es que volvimos encantados de Extremadura.

Evan Sinuso
19 de febrer de 2016

Interesante Monasterio 🙂

Diabarama
19 de febrer de 2016

Más Extremadura, muy bien, incitando a ir. La foto de la fachada del monasterio ya me ha dejao pasmá. No sabía que era patrona de la Hispanidad… entonces por qué se celebra el día del Pilar? Semos asín.
Me está gustando mucho todo lo que subes de esta región, ¿no tendrás un amigo médico,con coche, guapo y soltero que se preste a hacer una ruta con una triste bloguera residente en Madrid?

    emilio
    19 de febrer de 2016

    Hay que distinguir entre:
    – PATRONA DE LA HISPANIDAD que ostenta al Virgen de Guadalupe y se celebra el 8 de septiembre, Dia de Extremadura y Patrona de Extremadura
    – PATRONA DE ESPAÑA, que ostenta la Virgen del Pilar, 12 de octubre, Patrona de Zaragoza y de la Guardia Civil.

    Cristóbal Colon era un gran fiel de la Virgen de Guadalupe a la que visitó varias veces antes y después de lso viajes, donde por nombre a una isla descubierta, Guadalupe.

    Bueno, aunque un poco sesgadas, te recomiendo estas lecturas básicas:
    http://www.religionenlibertad.com/de-la-virgen-de-guadalupe-patrona-de-la-hispanidad-en-el-24715.htm
    http://www.abc.es/espana/20141012/abci-hispanidad-coincide-pilar-201410071354.html

    Jordi
    19 de febrer de 2016

    La verdad es que la región lo vale. Y bastante más que los 4 días que le pude dar. Habrá segunda vez, desde luego. En cuanto al amigo, tengo varios que cumplen los dos primero criterios e incluso un par de ellos, hasta el tercero. El único que cumple los 4 es gay. Creo que suele pasar.

      Diabarama
      20 de febrer de 2016

      Hola, Emilio.

      La patrona de España no es la Virgen del Pilar. Es la Inmaculada Concepción.

      Saludos.

Cristina Rodríguez Gomez
19 de febrer de 2016

Qué belleza de lugar! La sacristía es magnífica y el claustro no tendrá la perfección de otros, pero sin duda es muy curioso. Tengo que volver porque desde que era una niña muy pequeña no he vuelto.

    Jordi
    19 de febrer de 2016

    La verdad es que sí que es muy curioso. Yo no recuerdo haber visto ninguno de este estilo. Como dices muy bien, un lugar que merece ser revisitado.

    Diabarama
    20 de febrer de 2016

    Así no, Jordi. Yo vengo toda ilusionada pensando en que me ha escrito un amigo tuyo en ofrecimiento y resulta que es para hablarme de vírgenes católicas, y y o soy hinduista. Mi gozo en un pozo.

Arian González
19 de febrer de 2016

No lo conocía, ni sabia que era el segundo en importancia tras Compostela… A ver si tengo pronto la oportunidad de conocer Extremadura!

Cristina Monsalvo Lopez
19 de febrer de 2016

A veces pienso en Extremadura como esa gran desconocida, y lugares como este con tanto valor y que mucha gente desconoce son prueba de ello!

    Jordi
    19 de febrer de 2016

    Por desgracia, algo de razón tienes, Cristina. Para nosotros ha sido la última comunidad que hemos visitado de toda España. 42 años hemos tardado en llegar.

Olga Barbara Grijalva Alvarez
19 de febrer de 2016

La virgen de Guadalupe esta muy anclada en la cultura mexicana pero no creo que estemos hablando de la misma virgen, no creo que la imagen sea la misma y jamas escucharas en Mexico decir que la virgen de Guadalupe es la “patrona de la Hispanidad” seria bastante chocante

    Emilio
    19 de febrer de 2016

    Estamos hablando de la misma Virgen, sobre la que los colonizadores extremeños e incluso Colón sentían gran devoción.

    La forma de venerarla y representarla en diferentes tipos de estatuillas evidentemente cambia.

Eva Puente Maya
19 de febrer de 2016

Que bonita es Extremadura y menudos rinconazos “esconde”. cuando hace unos años tuve la oportunidad de conocer guadalupe y su Monasterio quedé alucinada al descubrir que aquí se creó la penicilina y que la figura del don Quijote se pude gestar por aquí. Me imagino que en tu ruta te lo contarían 🙂

    Jordi
    19 de febrer de 2016

    Pues me has dejado patidifuso con esto de la Penicilina, Eva!

Cris Motrel Morente
19 de febrer de 2016

Si lo conozco! Me llevaron mis padres siendo adolescente. Que recuerdos me has traido! El lugar es magnifico. Recuerdo su virgen morena

GranPumuki
20 de febrer de 2016

Además del Monaterio que tan bien describes y que me gustó mucho visitar, el pueblo merece la pena vivirlo, tiene un gran encanto.

Un saludo
GranPumuki

    Jordi
    21 de febrer de 2016

    Gracias Pumuki por pasarte por aquí! La verdad es que no tuvimos mucho tiempo para disfrutar de la puebla de Guadalupe. solo podimos dar un pequeño rodeo, pues se nos hacía de noche y debíamos volver a Mérida. Una pena.

Paco Piniella
21 de febrer de 2016

Hay una isla en el caribe llamada Guadaloupe que ahora es francesa, que debe su nombre a que Colón le puso Guadalupe porque antes de ir en el segundo viaje estuvo en ese Monasterio y le hizo una promesa a la Virgen. Eso dicen al menos las crónicas.
Bonito post, bonito lugar.
Saludos viajeros
El LoBo BoBo

Cristina Monsalvo Lopez
4 de març de 2017

¿Te quieres creer que de las veces que he ido a Cáceres nunca he tenido tiempo de visitar Guadalupe? Tengo que volver 😉

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    4 de març de 2017

    Merece mucho la pena. Yo me quedé don ganas de más Extramadura. 5 días fueron demasiado pocos. Pena que esté tan lejos. Tu lo tienes bastante cerquita, Cristina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.