Pueblos más bonitos de Cataluña

Quins són els pobles més bonics de Catalunya? Per respondre aquesta pregunta he demanat la col·laboració d’un bon grapat de blocaires de viatge. He demanat consell als que millor poden conèixer aquest territori. És a dir, tors els consultats, són blocaires de viatges catalans o, si més no, que porten una llarga temporada residint a Catalunya. I aprofito per donar les gràcies als 21 blocaires que han respost a la meva sol.licitut.

Cada un d’ells m’ha proposat un petit poble amb la idea que, entre tots, disposem d’una llista amb els pobles més bonics de Catalunya. He de reconèixer que no tots els coneixia. Encara que la major part d’ells els hagi pogut visitar ja sigui des de la meva època escolar o, posteriorment, viatjant en família ja de gran, mai havia sentit parlar de poblacions com les Cases d’Alcanar o Aiguamúrcia. Això es deu, sens dubte, a l’enorme desconeixement que tenim molts catalans sobre les terres de Tarragona i que, espero, amb aquest post puguem solucionar una mica.

Aquest post col·laboratiu sobre els pobles més bonics de Catalunya té, però, una segona part. Es tracta de saber quin és el més bell de tots els pobles catalans. Per saber-ho, hem realitzat una petita enquesta que han contestat cada un dels blocaires consultats. Amb això hem elaborat una classificació. No obstant això, haurem d’esperar a un segon post, on donaré a conèixer aquesta classificació alhora que us comentaré alguna cosa més sobre el que ha estat triat el poble més bonic de Catalunya.

Sense més dilació, us deixo amb els pobles escollits per cada un dels blocaires. Ells mateixos seran els encarregats de comentar-nos alguna cosa sobre la bellesa de cada població.

 

ELS POBLES MÉS BONICS DE CATALUNYA

LES CASES D’ALCANAR per MERITXELL BELTRAN de EL PROXIMO DESTINO

Les Cases d’Alcanar és l’últim o primer poble de la costa catalana, segons es miri. És una de les poques localitats de la costa que encara té gust mediterrani.

No hi ha hotels al centre del poble, però si que compta amb una oferta gastronòmica excel·lent i variada, amb una platja que mai es massifica i amb el preciós Delta de l’Ebre a pocs passos. La primera línia de mar té l’aspecte de sempre, no s’ha vist modificat i una de les millors activitats que es poden fer és anar caminant fins a la desembocadura del riu Sènia, on al lloc en que en altres pobles hi ha hotels, aquí trobem horts . Per a mi, sens dubte és un dels millors pobles no només de Catalunya sinó de tot el mediterrani.

Les-Cases-dAlcanar

 

SIURANA per MONTSE DELGADO de PETITS VIATGERS

Aquest emblemàtic poble de la Costa Daurada es conegut per la singularitat del lloc on es troba. Penjat dalt d’un penya-segat sobre el pantà que agafa el mateix nom de Siurana, gaudeix d’una panoràmica magnífica sobre les Muntanyes de la Costa Daurada.

En el poble es troba l’església de Santa Maria del segle XII, així com algunes restes d’un castell àrab del segle IX i un conjunt de cases de pedra que han mantingut l’estil d’altres temps.

Un indret amb llegendes sobre princeses i cavallers, entre elles la història de l’Abdelazia, filla del valí àrab de Siurana, donant nom així al cingle: Salt de la Reina Mora.

A més de ser considerat un dels pobles més bonics de Catalunya, la carretera que duu fins a ell també és molt particular. Passa fent giravoltes entre mig d’uns penya-segats molt coneguts pels professionals i aficionats de l’escalada que s’enfilen per unes parets de vertigen.

No es pot circular per l’interior de Siurana, però a un kilòmetre hi ha habilitat una zona d’aparcament que us permetrà deixar el vehicle i arribar a peu per passejar per aquest encisador poble.

Siurana

 

[do_widget id=text-31]

CALELLA DE PALAFRUGELL per SILVIA MONASTERIO de PURA PASIÓN VIAJERA

Als peus de la Mediterrània, al municipi de Palafrugell, comarca del Baix Empordà se situa Calella de Palafrugell, un petit poble de pescadors i per a mi un dels mes màgics de Catalunya. Tot i que el cens té registrats a 800 habitants, l’èxit turístic provoca que a l’estiu visquin a la zona milers de persones, que gaudeixen d’un clima benigne, d’una aigua neta i transparent i d’una vida ociosa i dolça mentre duren les vacances.

Calella – no confondre-la amb Calella de la Costa, a prop de Barcelona – és coneguda també per compartir territori amb alguna de les cales més boniques de la Costa Brava: el Golfet, Llafranc, Tamariu, i el Port Bo, la seva platja central, que va donar nom a un dels grups d’havaneres més populars.

Totes les cales estan unides pel Camí de Ronda o GR92, que també permet acostar-se, vorejant el mar, a Palamós a través del Castell i la Fosca, o la rocosa Begur, que té cales meravelloses com Aiguablava, Sa Riera o Sa Tuna. Un paradís en ple segle XXI, que ha sabut protegir-se de l’especulació urbanística més salvatge.

A Port Bo trobaràs les característiques voltes (porxos de volta) que antigament servien d’aixopluc als pescadors, i que ara protegeixen del sol i de les inclemències del temps a turistes i visitants curiosos, que ocupen les seves terrasses per a prendre suquet de peix, cremat, o paella. A Port Bo es celebra sempre, quan trenca l’estiu, la famosa Cantada d’Havaneres.

El primer dissabte de juliol, el mar es converteix en escenari i milers de persones s’ajunten per escoltar les actuacions dels grups d’havaneres més coneguts, que desgranen records del Carib cubà, mentre desenes d’embarcacions de pescadors, convertides en platea del concert, acompanyen la vetllada des del mar compartint un cremat, típica beguda elaborada amb cafè, rom i aiguardent de canya.

Al costat de la platja es pot visitar l’edifici Sa Perola, que servia per tenyir les xarxes dels pescadors i per endurir-les. Avui alberga l’oficina de turisme de Calella. Al pis de dalt d’aquest edifici hi ha una petita exposició sobre la història del poble.

Si et va la marxa, Calella també t’omplirà perquè és possible llogar caiacs per endinsar-se al Mediterrani i veure la façana litoral des de mar endins, i explorar i descobrir les seves impressionants cales vorejant la costa, plena de racons màgics i aigües cristal·lines.

Calella-de-Palafrugell

 

 

TOSSA DE MAR per VIRGINIA Y FRAN de 365 SÁBADOS VIAJANDO

Tossa de Mar és un d’aquells pobles de la Costa Brava que un no pot passar per alt. Potser sigui per l’ambient que es respira allà, per com va ser descobert als viatgers, o per l’entorn tan increïble en el qual té la fortuna d’estar ubicat. L’única cosa clara és que aquest és un dels pobles més bonics de Catalunya, almenys sota el nostre punt de vista, i és que ho té tot. Una mica d’història gràcies al castell-fortalesa que aguaita vigilant -o així ho feia en el passat- a possibles amenaces per a la bona gent de Tossa, que a més li aporta aquesta imatge tan simbòlica i bucòlica per la qual la Vil·la és coneguda; una mica de relax necessari quan estàs de vacances en un racó de la Costa Brava. Aquesta costa no es pot desaprofitar! encara que nosaltres som especialistes en portar pluja a cada visita que fem…

I finalment, a Tossa pots trobar un ambient festiu, que barreja a turistes de tot arreu del món, sí, però en el que encara aguanta un petit reducte de la gent local també, i és que un poble tan bonic no podia quedar ocult per sempre...

Tossa-de-Mar

 

PRADES per MARIA TERESA TRILLA de APUNTES DE VIAJE

Prades és un encantador poble de muntanya situat a 950 metres sobre el nivell del mar. Pertany a la comarca del Baix Camp (Tarragona) i, gràcies als seus fresques temperatures, és un lloc típic d’estiueig per a moltes famílies de Reus i voltants. També es coneix com la Vila vermella ja que la seva pedra arenisca de color vermellós és la que es va utilitzar per construir els principals edificis.

De l’Antiga muralla que protegia el poble en queda tan sols una part i dues de les seves portes d’entrada.

Després de creuar la porta principal arribem a la Plaça Major, el centre de l’activitat del poble. Es tracta d’una petita plaça porticada amb l’església gòtica de Santa Maria i la bonica font renaixentista, la imatge més característica de Prades. Aquesta font representa el globus terraqüi i els seus sortidors, els quatre punts cardinals. Cada any per Sant Jaume (tercer dissabte de juliol) se celebra la Festa del Cava i de la font raja cava en comptes d’aigua.

Als afores trobarem l’original Roca Foradada i l’Ermita de l’Abellera, edificada a 1020 metres d’altitud, aprofitant una cova.

La seva situació al centre de les Muntanyes de Prades, permet realitzar diverses excursions pels seus voltants, un dels principals atractius del bonic poble de Prades.

Per cert, les patates de Prades són excel·lents i tenen el segell IGP (Identificació Geogràfica Protegida).

Prades

 

BESALÚ per ROBERT Y ELI de CON ARENA EN LA MOCHILA

Entre el mar i la muntanya i molt a prop d’Olot, Banyoles i Figueres, es troba un dels tantíssims pobles medievals que existeixen a Catalunya. Besalú ens dóna la benvinguda a la comarca de la Garrotxa i ens teletransporta de cop al segle XI. Si bé avui dia poc queda del castell i les muralles que l’envoltaven en el passat, l’entrada al poble a través del pont ens farà veure que haurà valgut la pena venir fins aquí.

Passant per sobre del riu Fluvià, tindrem una perfecta vista de tot el municipi situat en altura i del seu pont angular, veritable emblema del poble. Besalú va ser declarat conjunt històric artístic pel seu valor arquitectònic, ja que endinsant-nos en els seus carrerons ens trobarem amb alguns exemples de tot el seu patrimoni com la parròquia de Sant Vicenç, els banys jueus (Miqvé) pertanyents al segle XII, la Plaça Major porticada del segle XVI o el monestir de Sant Pere de Besalú, ja a la plaça central.

Cal no oblidar-se de la gastronomia que abunda a la regió, Besalú en un bon punt per comprar en algunes de les seves botigues locals i provar part de la famosa xarcuteria de la zona o alguns dels seus formatges i carns de primera. Botifarres, bull, mel … la veritat és que hi ha on triar!

Besalú

 

PALS per HENAR Y AITOR de CÓMETE EL MUNDO

Per fi hem conegut Pals! Pals és un dels pobles amb més encant de Catalunya i també un dels més visitats. Molta gent ens havia parlat bé d’aquest petit poble així que vam decidir incloure-ho en la ruta de pobles medievals per veure en vacances d’estiu.

Pals és una de les joies del Baix Empordà. El poble està molt ben conservat i els seus carrers aconsegueixen transportar-te a temps passats. El seu casc antic es manté empedrat i les cases, decorades amb flors de colors, es mantenen fidels a l’estil de l’època. Això sí, el poble és tan turístic que les botigues que més abunden són les de souvenirs. En certa manera ens recorda al nucli antic de Carcassona, on tot està pensat per al turista. Recomanem que aneu amb la idea que us trobareu moltes botigues de souvenirs per no emportar-vos un desencant.

El millor de Pals és caminar sense pressa i recórrer els seus petits carrers fixant-se en els detalls. Destaquen l’església de Sant Pere, la muralla medieval i el campanar (conegut com Torre de les Hores) del segle XI-XII.

Per als amants del submarinisme, recordeu que prop de Pals teniu el paradís de les illes Medes.

Pals

 

MONTBLANC per CÈLIA I ENRIC de QUADERNS DE BITACOLA

Si haguéssim de d’escollir el poble més bonic de Catalunya seria una elecció ben difícil. Però si haguéssim de fer un llistat, sí que tindríem clar que Montblanc estaria inclòs en aquest. Quan un arriba a aquest indret de la Conca del Barberà (Tarragona) el primer que li crida l’atenció és la visió imponent de les muralles, transportant-lo de forma imaginària a l’època medieval i en gran mesura a la llegenda de sant Jordi, que el costumista Joan Amades situa en aquesta vila. Es pot dir que Montblanc és un lloc de conte, de dracs, de cavallers i princeses: cada any als voltants del 23 d’abril, se celebra la Setmana Medieval, recreant escenes dels oficis i del dia a dia d’aquella època, amb l’afegit que la gent del poble hi participa activament disfressant-se també amb la roba de l’època. Molt recomanable!

És ben cert que el seu gran atractiu és el seu patrimoni històric, però el visitant fugaç que es quedi només amb aquesta faceta s’estarà perdent moltes coses interessants. Montblanc és una vila per visitar-la amb calma i gaudir d’una caminada pels seus carrers de forma relaxada. Així es podrà descobrir l’amabilitat de la seva gent, la riquesa de la seva gastronomia i els seus vins amb denominació d’origen Conca de Barberà, el seu entorn natural o les pintures rupestres amb les que els primers pobladors van deixar la seva petjada i que es troben ben a prop.

Montblanc

 

CASTELLAR DE N’HUG per DANIEL de VIATGES PEDRAFORCA

El Berguedà és una comarca situada a l’extrem nord de la província de Barcelona que ofereix una gran simbiosi de paisatge, art romànic i pobles amb encant, amb el valor afegit de la tranquil.litat, perquè s’ha pogut lliurar del turisme de masses –excepte algunes zones concretes durant l’època de bolets-.

Un dels pobles més emblemàtics del Berguedà és Castellar de n’Hug, que ha sabut conservar les essències de poble medieval i de muntanya.

Passejar pels voltants de l’església parroquial romànica de Santa Maria, així com pels seus carrers empedrats amb les cases d’arquitectura en pedra i les teulades de teules és fer un viatge al passat.

No obstant el patrimoni cultural no és l´únic atractiu de Castellar de n’Hug, perquè el poble és a tocar del Parc natural del Cadí-Moixeró, que té una gran varietat d’itineraris per a descobrir els seus fantàstics paratges alpins. Un d’aquests indrets són les Fonts del Llobregat, uns espectaculars brolladors d’aigua que formen el naixement del riu Llobregat, i perfectament accessibles a peu des del mateix Castellar de n’Hug.

Castella-de-NHug 

 

PERATALLADA per TXELL Y XAVI de ESTEM DE VACANCES

Com sempre hem dit l’Empordà té alguna cosa especial que enamora, ja sigui la costa o qualsevol racó de l’interior, però tot té un encant especial que fa que aquesta sigui, per nosaltres, una de les comarques més boniques de Catalunya. Just al municipi de Forallac trobem Peratallada, una vila medieval de carrers estrets i empedrats, a la guarda d’un castell fortificat, on la muralla, les enradederes decorant els seus carrers i l’església de Sant Esteve en són les protagonistes, però la més gran protagonista n’és la pedra, i és que el poble està rodejat d’un fossat excavat en roca que impressiona.

No és que Peratallada sigui el poble medieval més bonic de Catalunya, no podem obviar que Besalú també és fascinant, però és innegable que Peratallada posseeix un encant especial, i passejar per l’interior dels seus carrers és com fer-ho en plena època, doncs justament un dels encants d’aquesta vila és que ha sabut conservar el seu aspecte i arquitectura, i en més d’una ocasió ens ha recordat la nostra estada a la Toscana.

El seu casc antic, amb places plenes d’història i racons encantadors, va ser declarat conjunt històric-artístic al 1975, per tenir un dels nuclis més ben conservats d’arquitectura medieval de Catalunya.

Sens dubte la seva ubicació privilegiada, a tan sols mitja hora de Girona o de la Costa Brava, fa que aquesta petita localitat empordanesa no passi desapercebuda i sigui visitada per molts, potser aquest fet explicaria com un poblet tan petit compta amb tan àmplia oferta gastronòmica.

Peratallada

 

[do_widget id=text-31]

ARTÍES per LAURA FERNANDEZ de MERIDIANO 180

Triar un sol poble de la Vall d’Aran és complicat, ja que tots ells tenen alguna cosa especial: cases de pedra i fusta amb l’arquitectura típica de muntanya, campanar i estan envoltades de verd. Arties és, però, possiblement un dels més bonics. Gairebé totes les seves façanes compten amb flors de colors: vermelles, roses i grogues, que trenquen la monotonia del marró i gris dels habitatges. Just pel mig del poble creua el riu, que durant els mesos d’hivern està pràcticament gelat, pel que el poble compta amb diversos ponts de fusta que porten fins el seu casc antic, on es troba l’església, les restes del castell d’Arties i petits carrerons on s’ubiquen diverses botigues d’artesania, tant de productes d’alimentació com de decoració. L’església de Santa Maria d’Arties, que data del segle XII, és el monument més turístic de la ciutat. No obstant això, per poder entrar cal pagar. Només és un euro, però tenint en compte que l’església la paguem entre tots, és una vergonya que cobrin per veure els seus interiors. L’accés al cementiri que l’envolta, però, és gratuït.

Fins al 2015, Arties comptava en els seus voltants amb dos óssos tancats entre reixes en un pàrquing del poble, motiu pel qual moltes famílies paraven allà per visitar-lo. Per sort, les queixes dels veïns i les associacions a favor dels drets dels animals han fet que l’ajuntament hagi arribat a un acord amb la Generalitat per traslladar-los a un santuari d’animals. Un punt a favor d’Arties que, si bé era l’única crítica que tenia, ara ja sí que pot presumir de ser un dels pobles més bonics i especials de muntanya. Les vistes a tota la vall, especialment a l’hivern, quan els pics estan nevats, són espectaculars.

Arties

 

BANYOLES per MYRIAM TEJADA de A DONDE QUIERA QUE VAYA

El que fa atractiva, i jo crec que coneguda, la localitat de Banyoles és el seu bell llac. Està situat a tan sols 18 km de Girona capital, de manera que el converteix en l’excusa perfecta per fer una excursió d’un dia.

D’aquesta manera, podràs gaudir de la natura i la bellesa d’una zona que no passa desapercebuda.

L’estany de Banyoles té el privilegi de ser el més gran de Catalunya i de comptar amb una llegenda popular, com no podia ser d’altra manera. Diuen que van ser primer les tropes de Carlemany qui varen aprofitar el seu viatge a la ciutat de Girona per apropar-se a Banyoles i intentar acabar amb el “drac” (al pur estil llac Ness). I que segons sembla, va ser l’Emperador qui va haver de demanar auxili a Sant Emetrio, un monjo que va arribar amb ell a terres gironines per combatre els moros. Quan el monstre va sortir de les seves aigües es va quedar mirant al monjo que resava i el va perseguir fins a la plaça del poble (pel que sembla sense fer-li res). Després d’aquest succés miraculós van fundar el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Això sí, el drac va tornar al llac, on diuen les males llengües que encara viu, però al que ningú li ha tornat a veure. Estarà?

Si ets aventurer i t’agraden les llegendes, et proposo que lloguis una barca i donis una passejada pel llac a veure si el trobes.

Banyoles

 

CADAQUÉS per ANNA SALOMÓ de DIARIO DE VIAJE DE KIANA

Cadaqués mai falta en els llistats dels indrets més especials de Catalunya i no és per casualitat. Aquest poblet de l’Alt Empordà disposa de l’encant que li proporciona l’entorn natural, l’herència d’un origen medieval, la potència d’elements culturals i la carícia del mar Mediterrani combinats en un perfecte equilibri.

Es tracta d’un poble de cases blanques que conviden a passejar pel casc antic sense pressa, recorrent sense rumb el conjunt de laberíntics carrers empedrats i desiguals en els que sembla que s’hagi aturat el temps.

En un moment o altre els carrers ens conduiran a la vora del mar on trobarem un agradable passeig que a mida que ens va allunyant ens proporciona unes boniques vistes del poble i l’església de Santa Maria, situada en el punt més alt de Cadaqués.

Són diversos els pintors que l’han trobat un lloc inspirador per les seves obres, el més conegut Salvador Dalí de qui podem visitar la seva Casa-Museu de Portlligat. També podrem visitar diverses galeries d’art i el museu de la vila.

A més, Cadaqués és un bon punt de partida per recórrer camins de ronda que faran endinsar-nos per camins i penya-segats vora el mar que ens portaran a petites cales fins arribar al far del Cap de Creus, un entorn amb uns paisatges i unes vistes que ens enamoraran.

Cadaqués

 

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA per VERÓNICA de VIAJAR CODE: VERÓNICA

Castellfollit de la Roca és famós per la seva curiosa ubicació. El centre històric es troba a sobre d’una cinglera basàltica (roca d’origen volcànic), sent un dels molts rius de lava que, en refredar en contacte amb l’aigua, van deixar la seva forma peculiar.

La pintoresca visió es pot capturar des d’un antic pont que hi ha a la part baixa del poble, però pujar i caminar entre els estrets carrers del nucli històric val molt la pena. Sobretot, perquè al acostar-nos al precipici podem gaudir d’unes vistes a la vall meravelloses.

La seva mida petita fa que sigui ideal per fer una petita parada, en una ruta per la Garrotxa. A més, en els baixos de les seves boniques cases podrem trobar-nos que alguna simpàtica anciana ven productes típics de la zona, com les famoses mongetes de Santa Pau, i fins pot ser que et acabi obsequiant amb una mica de fruita.

Situació privilegiada, vistes meravelloses, un petit nucli antic molt bonic i una gent amable. Per tot això Castellfollit bé mereix una mica del nostre temps, més enllà de les vistes des de la part inferior del cingle.

Castellfollit-de-la-Roca

 

MONELLS per GLO RIBAS de LA MALETA DE GLO

Monells és un petit poble medieval del Baix Empordà. Va ser creat al voltant del castell medieval, actualment desaparegut i del qual actualment només se’n conserven les muralles. El fet que no es conservi no és cap inconvenient per quedar enamorat la primera vegada que s’hi posen els peus. Passejar per la plaça de Jaume I emmarcada amb les grans arcades i deambular pels seus carrerons és com fer un salt en el temps i tornar al segle XIII. Dóna la sensació que en un moment o un altre hagin d’aparèixer cavallers, princeses i algun que un altre bufó de la cort.

Monells m’enamora sigui quina sigui l’època de l’any. A l’hivern per la seva calma, tranquil.litat i l’absència de turistes. És en aquesta època quan connectes al 100% amb la seva essència. Per contra, a l’estiu, les terrasses de la plaça de Jaume I s’omplen de gent, en el centre de la plaça es veuen els marrecs jugant a ple sol i els carrers del voltant trobem persones gaudint de cada racó fent fotografies i fent volar la imaginació.

Sense cap mena de dubte Monells és un dels pobles més bonics del Baix Empordà.

Monells

 

BAGERGUE per JORDI CANAL-SOLER de JORDICANAL.COM

A 1419 metres d’alçada, el poble de Bagergue és el més alt de la Vall d’Aran i un dels més singulars de la comarca. Força apartat del trànsit de la febre de l’esquí que ha devorat part de l’encant de la vall, Bagergue ha sabut mantenir el seu caràcter muntanyenc, més ple de bordes i corrals que de cases i apartaments.

L’Església de Sant Feliu del segle XIII i el santuari de Santa Margarida, a les afores, testimonien un passat assentat i ferm, i els objectes tradicionals del camp i la vida de la vall que es poden veure a Eth Corrau en testimonien la dura vida a aquesta altura.

Conten els vells que per passar de la casa al corral de les vaques pel pati havien de cavar un túnel en la neu de tant de gruix que hi solia haver. Ara ja no neva tant, però els hiverns continuen sent durs: no en va hi ha la muntanya a tocar. Les pistes forestals cap al Varradòs i els llacs de Liat, amb paisatges imponents i salvatges comencen just a la sortida del poble, allà on arrenca la pujada cap a les altes muntanyes.

Bagergue

MURA per EVA de DONDE VAMOS EVA

La província de Barcelona amaga petites sorpreses que ensenya als viatgers curiosos que decideixen allunyar-se de l’enlluernadora capital. Un d’aquests exemples és la localitat de Mura, un pintoresc i acollidor poble medieval situat a una hora de Barcelona.

L’encant medieval, la bona conservació dels seus carrers i edificis, així com l’enlluernadora natura que l’envolta han aconseguit que Mura sigui per a nosaltres un dels pobles més bonics de Catalunya.

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i L`Obac és el responsable de l’interessant paisatge i de l’aïllament de Mura. Al centre del poble se situa el Centre d’Interpretació del parc des del qual parteixen diverses rutes a peu que arriben fins al bucòlic salt d’aigua conegut com Gorg del Pare o la propera localitat de Talamanca, un altre exemple de poblet “penjat en el temps “.

Però el que realment li dóna encant a Mura són els seus ambientades terrasses, restaurants i botigues de productes de proximitat que conviden a que et quedis una bona estona. A Mura sents que el temps s’atura i no pots pensar en res més que en gaudir del moment.

Mura

 

MIRAVET per ADELA de CALLEJEANDO POR EL PLANETA

Aquest petit poble de la província de Tarragona està enclavat en el pendent d’un turó i a la vora del Riu Ebre.

Sense cap dubte, el seu castell templer del segle XII és la principal atracció del lloc. Està declarat Bé d’Interès Cultural i s’alça majestuós per sobre el casc antic. Una muralla de 25 metres d’alt envolta el que va ser una antiga fortalesa musulmana, més tard convertida en castell-convent per l’Ordre del Temple.

La seva posició estratègica ha afavorit la presència de diferents pobles des de la Prehistòria i ha jugat un paper important en els conflictes esdevinguts a Miravet com les Guerres carlines o la Guerra Civil. A l’interior podem visitar l’antic celler, el magatzem, un aljub on s’emmagatzemava l’aigua, la cuina o l’església, d’estil romànic.

El castell també gaudeix d’unes vistes espectaculars del riu, dels voltants i de l’antic transbordador, l’únic que encara segueix funcionant sense motor a l’Ebre i que es mou amb l’única força del corrent i de la destresa del barquer.

El casc antic també mereix una visita. Compta amb estrets i costeruts carrerons que conserven arcades mudèjars, antics molins o l’Església Vella, un temple renaixentista construït entre els anys 1565 i 1585 sobre una antiga mesquita àrab. Actualment acull diferents exposicions d’art i fotografia.

Aquest pintoresc poble és perfecte per a una petita escapada de cap de setmana. A més, als voltants es pot visitar les boniques coves de Benifallet, el Celler modernista de Gandesa o realitzar una caminada fins a les Piscines naturals de la Fontcalda.

Miravet

TAVERTET per DAVID Y LAURA de EQUIPATGE DE MÀ

El poble de Tavertet és un dels nostres preferits de Catalunya. Hi varem estar en una visita ràpida i ens va encantar. Veníem de visitar pobles propers com Rupit i Cantonigròs ja que volíem fer una excursió a La Foradada, però al final va ser impossible per la boira que hi havia aquell dia.

Tavertet és un poble molt petitet i creiem que poc conegut. Són tan sols tres o quatre carrers de cases de pedra. És curiós, el poble va estar molt de temps aïllat, no hi arribava cap carretera. Varem passejar pels carrers i en poc més de cinc minuts varem arribar al mirador. La panoràmica que es veia ens va deixar sense paraules. Des d’allà es veia el Pantà de Sau i totes les muntanyes del voltant. Des d’aquí surt una ruta per baixar fins al pantà que ens encantaria fer, tot i que diuen que té algun tram una mica perillós i que s’ha d’anar amb compte. La vegada que hi varem estar no teníem molt de temps, però de ben segur que hi tornarem per treure’ns l’espineta clavada.

Si hi aneu, visiteu també Rupit, un petit poble medieval a mitja hora en cotxe des de Tavertet. No us decepcionarà, és també un dels pobles més bonics de Catalunya.

tavertet2

RIVERT per PRUDEN de LOS APUNTES DEL VIAJERO

Rivert, que amb prou feines arriba als 40 habitants censats, és un petit poble del Pallars Jussà del qual segurament mai haureu sentit parlar. Gent de la zona ens va recomanar la visita i va resultar tot un descobriment.

No és un poble turístic ni queda de camí d’enlloc, però aquí resideix en bona mesura el seu encant. Amb part de les cases enclavades en les roques, un preciós entramat de carrers empedrats, una petita cascada, etc., Rivert és un poble ideal pels quals busquin calma i vulguin descobrir petits pobles amb encant.

Rivert

 

AIGUAMÚRCIA per ÀLEX Y LAIA de HISTÒRIES D’UNA CÀMERA

Aiguamúrcia és un petit poble de l’Alt Camp que, possiblement, passaria completament desapercebut sinó fos perquè alberga una de les joies patrimonials de Catalunya: el Monestir de Santes Creus.

Fundat al segle XII, aquest monestir és un dels tres que formen part de la Ruta del Cister, però, sense cap mena de dubte, per nosaltres és el millor dels tres. És un goig poder-se perdre pel seu claustre gòtic i imprescindible dedicar una bona estona contemplant tots els detalls de les tombes reials dels reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou, que van escollir aquest indret com a panteó.

A més, un cop visitat aquest increïble espai, el millor complement és fer una bona calçotada al Restaurant Catalunya, una de les millors que tastareu mai.

Aiguamúrcia

 

I amb Aiguamúcia acabem aquesta relació de 21 dels pobles més bonics de Catalunya que han escollit alguns dels millors blocaires de Catalunya. És cert que en el tinter s’han quedat altres bells pobles com Beget o Rupit, però aquests han estat els escollits. En un segon post us explicaré sobre l’enquesta que hem realitzat entre tots ells i que ens explicarà quina d’aquestes belles viles és el poble més bonic de Catalunya segons els blocaires de viatge. 

ALTRES RANKINGS QUE US PODEN INTERESSAR

Dibujo

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

45 thoughts on “ELS POBLES MÉS BONICS DE CATALUNYA segons 21 blocaires.


Rafael Durán
18 de desembre de 2016

Todos ellos son preciosos y acogedores, en algunos hemos repetido varias veces y volveremos.

Pedro
18 de maig de 2017

El pueblo de Mura que esta por la zona de Manresa también es muy bonito.

    Jordi
    18 de maig de 2017

    Hola Pedro, gracias por pasarte por aquí y coemntar. Faltan mucho pequeños pueblos con mucho interés. Pero creo que Muira sí que está incluído! 😉

Mapness: Tienda online
23 de juliol de 2018

Nosotros somos del Alt Empordà, y tenemos varios de esos pueblos muy cerquita de casa. La verdad que somos muy afortunados, porque cada poco tiempo puedes salir de excursión a visitar algún sitio precioso como los de la lista.
Muy buen recopilatorio. Un abrazo!

MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
30 d'octubre de 2016

Que raro. Yo si puedo. Has pagado el asdl este mes? 😉

Cristina Monsalvo Lopez
30 d'octubre de 2016

MIL Viatges – Bloc de viatges i etnologia vayaaaaa…. se me olvidó 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.