Kuna Yala, el meravellós conjunt d’illes caribenyes també conegudes com Arxipèlag de San Blas, és un dels més rotunds paradisos que un ha tingut mai l’oportunitat de gaudir.

Kuna Yala és un arxipèlag situat al mar Carib format per, aproximadament, tres centenars d’illes, les majoria d’escassíssima mida i envoltades per una corona d’irresistible sorra blanca i coral. Aquestes paradisíaques platges d’aigües clares i temperades, sovint solitàries o solcades només per un petit grapat de viatgers, suposen un dels millors reclams turístics de Panamà.

Kuna Yala s’ha mantingut aïllada de la civilització durant segles. Fins fa ben pocs anys només era possible gaudir d’aquest paradís gràcies als vols diaris que connectaven Panamà City amb algunes de les illes. No obstant això, la construcció d’una carretera que uneix la Panamericana amb el Puerto de Cartí (des d’on es pot accedir, via marítima, a un bon nombre d’aquests illots) ha facilitat que els viatgers puguin desplaçar-se a aquesta meravella natural d’una manera bastant més econòmica. Puerto de Cartí dista, únicament, un parell d’hores i mitja de la capital panamenya.

IMG_1141

ELS KUNA, ELS ORGULLOSOS HABITANTS DE KUNA YALA.

IMG_0985

Kuna Yala està poblada des de fa alguns segles pels indis Kuna que, segons sembla, podrien haver estat originaris del Darien. Són ells els que imposen les seves normes, gràcies a un tractat amb el Govern de Panamà que els garanteix un grau d’autonomia francament important.

Són 49 les comunitats Kuna en què es divideix la comarca de Kuna Yala. Tot i que la majoria d’elles són comunitats insulars, algunes es troben localitzades a terra ferma. Cada comunitat disposa d’un cap del poblat, conegut com sahila, que és triat per sufragi universal. El sahila és el representant de la comunitat davant del Consell General Kuna que es reuneix dos cops l’any i que és el responsable de coordinar les accions que concerneixen a tot el poble kuna tot i que, al seu torn, cada comunitat disposa d’un alt grau de autonomia que els permet organitzar-se segons les seves pròpies normes.

Aquesta quasi total autonomia ha propiciat que el Govern de Panamà limiti a l’educació i la sanitat les seves competències a Kuna Yala. És així com els kuna, que tampoc paguen impostos a l’estat, intenten preservar la seva cultura i tradicions, alhora que procuren mantenir-se com autosuficients, cosa que amb l’ajuda del turisme responsable, estan una mica més a prop d’aconseguir.

Els kuna són una societat matriarcal. Són les filles les que hereten les terres dels pares. També són elles les que mantenen la tradicional indumentària amb què s’han vestit durant segles. La mola és, en aquest sentit, la peça més destacada. Es tracta d’una tela de colorits dissenys, de formes geomètriques les més tradicionals, que les kunes elaboren de forma artesanal. Gairebé la pràctica totalitat de les dones kuna segueixen vestint amb la mola, que es disposa sobre de dels seus llargs i colorists vestits. Els wini, una mena de comptes en forma de braçalets i canelleres i una bona quantitat de cridaners braçalets, anells o collarets, completen l’ornamentació de les dones kuna.

Els homes, però, només vesteixen les peces tradicionals en molt comptades ocasions. Samarreta i pantalons texans semblen haver-se convertit en el seu abillament tradicional. Molts d’ells es dediquen a la pesca, una de les activitats amb què se sustenta l’economia dels kuna. La recol·lecció de cocos i, en els últims anys, el turisme, són dues activitats que ajuden en el sosteniment i autosuficiència de Kuna Yaka. M’estendré, en un relat pròxim, amb aquest poble tan interessant i hem tingut la oportunitat de conèixer gràcies a una visita que vam realitzar a una de les seves comunitats.

IMG_1096

VISITA A KUNA YALA. DOS DIES AL PARADÍS.

Encara que és possible contractar una excursió d’un sol dia a Kuna Yala (el que a Panama es coneix com pasadía) hem preferit poder gaudir de l’arxipèlag de San Blas durant un parell de dies sencers. Així, més enllà de poder conèixer una bona quantitat d’aquestes paradisíaques illes, podrem fer el mateix amb els indis kuna, la cultura del qual ens sembla especialment interessant.

A les 5 i quart del matí, quan encara no s’ha fet de dia, ens recullen puntuals al nostre hotel de Panamà City. El trajecte fins a Puerto de Cartí dura una mica més de dues hores i mitja. L’última hora es realitza amb per una carretera oberta fa pocs anys, parcialment asfaltada però no en la seva totalitat i que és una autèntic puja i baixa enmig de l’espessor de la selva. Val la pena que els que siguin especialment donats a marejar-se prenguin les seves precaucions, biodramina mitjançant.

Puerto de Cartí, a la vora del Carib, és un caos organitzat on es distribueix als viatgers que han arribat fins aquí en les diverses embarcacions que els repartiran per les diferents illes d’aquest sector de la comarca de Kuna Yala. El més habitual és haver adquirit un paquet complet que comprengui el desplaçament en 4×4 fins a Port Cartí, la llanxa fins l’illa on s’allotjarà el viatger, la pensió completa que serà oferta per l’amfitrió i algunes excursions a illes veïnes o properes on poder gaudir de les aigües temperades i transparents que caracteritzen l’arxipèlag.

Després de prendre la llanxa d’Elías, que serà el nostre amfitrió a les Cabanyes Corbiski que es localitzen a la comunitat homònima, és hora de solcar el mar Carib. El nostre primer objectiu és l’Illa Agulla, on realitzarem l’esmorzar. Abans, passarem per algunes illes on ja ens adonem que la vida aquí transcorre a la manera tradicional.

IMG_1154

En algunes de les ínsules més grans, es localitzen unes desenes o pocs centenars de cabanes construïdes habitualment utilitzant els productes que la pròpia naturalesa els regala, com canyes i taulons de fusta per a les parets i palla per les teulades. No obstant això, un incipient ús de la xapa, amenaça en donar massa colorit a unes comunitats que desitgen avançar, ni que sigui a poc a poc, en el sentit d’uns mínims de comoditat. Encara que fins fa pocs anys l’electricitat era impensable a Kuna Yaya, l’ús de plaques solars s’ha anat fent habitual, així com la presència d’algunes antenes parabòliques. L’ús del ciment sembla destinat, únicament, a algunes infraestructures de caràcter estratègic, com l’escola.

A Illa Agulla gaudim d’un frugal esmorzar que es compon d’una truita al gust amb patacons. Aquí tindrem el primer contacte amb algunes índies kuna, abillades amb el seu tradicional vestit. Illa Agulla és de mitjana grandària i envoltada per les, gairebé omnipresents en aquestes latituds, platges de sorra blanca. El blau cel de les aigües, juntament amb el blanc de les platges i el verd de les palmeres que s’inclinen cap a les caribenyes aigües, completen una postal que sembla un autèntic somni. Abans de dirigir-nos fins a la propera illa gaudim d’un primer bany a les càlides aigües del Carib.

IMG_1146
IMG_1135
IMG_0999
IMG_1136

El nostre proper destí és l’Illa Perro Grande. Passem abans per una infinitat de petites illes, tallades totes pel mateix patró: unes poques desenes de cocoters disposades sobre un illot que s’eleva poquíssims metres sobre el nivell del Carib i que s’envolta de platges de finíssima sorra blanca i unes aigües que disposen d’una completa paleta de blaus.

Passem per davant de la minúscula illa Pelicà i per Illa Perro  Pqueño, famosa per trobar-se encallat en ella un vell vaixell enfonsat que ha estat colonitzat pel bell coral del Carib.

L’illa Perro Grande és de mitjana grandària. No tan petita com Illa Pelicà. El seu perímetre es podria completar en un passeig de poc més de deu minuts. Aquí disposarem d’un parell d’hores d’autèntic gaudi. És el moment per al dolce far niente. Per, simplement, descansar (¿de què?) Tombats sobre la fina sorra blanca, prèvia protecció amb una bona quantitat de crema protectora solar que aquí es fa imprescindible.

Temps tindrem també per conèixer els poc profunds sòls marítims d’aquestes aigües tranquil·les, on tindrem l’oportunitat de reconèixer les primeres estrelles de mar, d’intens color vermell i més de 20 centímetres de longitud. La veritat és que són una autèntica meravella.

IMG_1046
IMG_1054
IMG_1009

LES PISCINES NATURALS I DINAR A LA ISLA WAILY

Cap a les 12.30 tornem novament el nostre bot en destinació cap un altre illot, de nom Illa Waily, on tenim el dinar.

Abans d’arribar a la destinació, però, fem una breu parada en un altre lloc veritablement sorprenent. Es tracta de les que són conegudes com piscines naturals. El mar Carib és, en aquesta localització, un mar d’escassa profunditat. I és en aquest lloc, on aquest fet pren especial preponderància, ja que la profunditat de l’oceà és de poc més de mig metre. És a dir, el Carib es comporta aquí com unes autèntiques piscines naturals. En Marc i jo no vam dubtem a baixar de la barca i gaudir d’un agradable bany en aquestes càlides aigües, novament de bells colors blau cel i verdós. La limitada profunditat de les aigües arriba a la seva màxima expressió en diversos bancs de sorra disseminats enmig del mar, als quals un pot pujar donant lloc a una de les escenes més curioses de tot el viatge.

La veritat és que la visita a Kuna Yala no deixa de sorprendre’ns. Arribem a Illa Waily o Wailidup. Es tracta d’una altra illa de petita grandària, una mica més gran que Illa Perro. Aquí tenim el dinar on podrem degustar un dels plats més tradicionals de la cuina kuna. Parlem, com no, del peix i en concret, del pagre vermell, un dels més habituals en aquestes latituds. El menjar, acompanyat d’arròs i patacones, està exquisit. No hi falta la Balboa, la cervesa panamenya més popular.

Gaudit el dinar és moment per gaudir de les platges de Wailidup i dels seus fons marins. Amb sorpresa observem la gran densitat d’estrelles de mar que es troben dispenses en aquestes aigües. En poc més de quinze minuts en podem comptar fins a quaranta d’elles, la majoria de més de 20 centímetres de longitud. Una autèntica i fràgil, preciositat, que no pot romandre fora de l’aigua més que uns pocs (escassos) segons. Val la pena recordar que si es vol fer una foto de les estrelles de mar cal mantenir-les lleugerament submergides a l’aigua. També trobem diversos cargols de mar, alguna d’elle, de considerable grandària, amb els seus gairebé 30 centímetres de longitud.

En aquesta illa, Wailidup, s’ha construït un petit lodge, en forma de cinc cabanes disposades en pilones, a sobre del mar Carib. Un petit luxe de nova construcció, tot i que preservant l’entorn.

IMG_1038
IMG_1043
IMG_1069
IMG_1062
IMG_1072
IMG_1067
IMG_0980
IMG_1204

ILLA CORBISKI, EL NOSTRE ALLOTJAMENT A KUNA YALA

Després d’un parell d’hores gaudint, novament, de les càlides i transparent aigües caribenyes tornem al nostre bot per dirigir-nos al nostre destí final, l’Illa Corbiski, on tenim el nostre allotjament per a les dues pròximes nits.

Arribem a Corbiski després d’un passeig d’una mitja horeta a la llanxa fora borda. Abans d’arribar tenim una última sorpresa. Es tracta de la presència de dos juganers dofins que no dubten a acostar-se a la nostra embarcació després d’adonar de la nostra presència.

Illa Corbiski és una petita illa on resideix una comunitat composta per un centenar de kunes. Es tracta d’una de la cinquantena d’illes que romanen habitades. Elías, un dels indis residents en el petit, ha muntat fa uns anys un petit negoci d’allotjament que ha anat millorant i ampliant any rere any. Un parell de senzilles cabanes de fusta procuren un hostalatge una mica més confortable que en altres illes, on els barracons són bastant més rudimentaris o on l’acampada és la norma.

Elías ens rep content de la nostra presència i ens explica la implicació del seu negoci a la comunitat. Part dels beneficis els reinverteix en la comunitat i en particular, a l’escola, de la qual el professor. Amb l’existència d’aquestes cabanes de fusta, construïdes amb materials sostenibles d’acord amb l’entorn, Elías s’ha anat especialitzant en un turisme familiar, on els nens són especialment benvinguts. L’estada a l’illa Cobirski ens permet interaccionar amb els indis kuna, el que ens sembla especialment interessant. Durant el nostre passeig per la comunitat, ens trobarem amb diverses kuna vestides a la manera tradicional. Posteriorment, veurem tornar als pescadors de la comunitat, que ens expliquen que avui no han tingut molta sort amb la feina. Des del senzill moll de l’illa Corbiski serem testimonis d’una bonica posta de sol a Kuna Yala. Al matí, fins i tot, serem convidats a conèixer l’escola on Elies imparteix les seves classes i a la qual acudeixen diàriament els més petits de la comunitat.

El sopar a les Cabanyes Corbiski ens espera una última sorpresa. Tenimin l’oportunitat de gaudir un altre dels menjars més típics de Kuna Yala. Parlem de la famosa llagosta que els propis kuna s’han especialitzats a pescar bussejant a pulmó lliure, és a dir, a la manera tradicional. La veritat és que la mida de la llagosta és sorprenent i, a més, està exquisida.

Així acaba el nostre primer dia a Kuna Yala o Arxipèlag de San Blas, aquest autèntic paradís de Panamà que val la pena poder gaudir. Demà serà un bon dia per aprofundir en la cultura kuna, ja ens espera la vista a una de les comunitats més importants. Però això ho reservaré per a un proper reportatge.

IMG_1087
IMG_1086
IMG_1124

IMG_1210

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE PANAMÀ CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

17 thoughts on “GUNA YALA. El paradís existeix i es troba a Panamá.


Alfonso (the world thru my eyes)
5 d'abril de 2016

En Bocas del Toro, también en panamá, encontramos algún cayo super paradisíaco pero no como ese … Madre mía !! esa langosta, esos pescados !!! … recuerdo comer muy bien en las islas eso sí, y por lo visto vosotros también, Patacón incluido !! 🙂

Abrazos

    Jordi
    7 d'abril de 2016

    Que pena que no tuviéramos la oportunidad de visitar Bocas. Nos quedamos con las ganas cuando visitamos Costa Rica y ahora, también. Desde luego, los patacones te los ponen “hasta en la sopa”!
    Un abrazo Alfonso!

Juan García Gallego (Fofi Jones)
5 d'abril de 2016

Madre mía que playas! He soltado un taco y todo al verlas… No miento cuando digo que pocas fotos de islas paradisiacas me han dejado la boca abierta como las vuestras.

Llevo ya un tiempo aplazando latino-américa porqué las playas del sudeste-asiático me gustan, y para asegurar el tiro siempre acabo por aquí. Después de ver este post pongo Panamá en el TOP 3 de próximos destinos para visitar.

Viajar por Panamá es mucho más caro que los paises del sudeste-asiático, o más o menos parecido si se mueve uno de mochilero? Es seguro el país? Que época me recomiendan para visitarlo?

Grácias Milviatges ^^ Espero con ánsias los próximos posts.

    Jordi
    6 d'abril de 2016

    La verdad es que sí, Juan. Estas playas son de las más bellas que hemos conocido jamás. y además, muy poco masificadas. Es aun un pequeño secreto. Latinoamérica es siempre más caro que el Sudeste Asiático y en particular Panamá. Tanto los precios de mochilero como los de nivel medio son más altos que en Malasia o Tailandia, por ejemplo. También es verdad que para in a Kuna Yala no hace falta tomar un avió, pues se puede ir por tierra desde la capital.
    El país es muy seguro, el que más de Centroamérica. Solo hay que ir con cuidado de no meterse en algunos barrios concretos, como haríamos en cualquier país.
    Y para visitarlo, alrededores de Semana Santa (entre febreo y abril) es una buena época. a partir de mayo empiezan temporadas de lluvias.
    Un abrazo, Juan!

M.Teresa
6 d'abril de 2016

Muy interesante conocer el sistema de organización de los Kuna y si los beneficios que dejan los turistas recaen sobre la comunidad, mejor que mejor. Espero que las grandes cadenas hoteleras no lleguen a invadir ese paraíso.

un abrazo

    Jordi
    7 d'abril de 2016

    La verdad es que sí. La comarca Kuna Yala funciona como un ente autónomo de Panamá e incluso, durante unos breves meses se declaró independiente. Espero que ello sirva para mantener alejados los rascacielos de capital extranjero, porque ahora mismo es un auténtico paraíso. Y no es solo un tópico!
    Un abrazo Teresa!

Patri
6 d'abril de 2016

Olé y olé. Aquí estoy tomando nota de tooooodo para este verano que ya tengo el billete comprado y por supuesto para el viaje a Panamá, qué ganas por favor me voy a soñar con San Blas. Me voy a estudiar todos tus post 😉
Veo que cogiste una excursión y que con dos días parece suficiente… Yo he estado leyendo por Internet que se puede hacer por tu cuenta, es un pelín complicado pero posible… Más que nada porque mi idea no es volver a Panamá city si no coger un barco hasta Puerto Obaldía para cruzar a Colombia… Estoy estudiando todo el itinerario 😉
Un besazo

    Jordi
    7 d'abril de 2016

    Hola Patri! Si, nosotros cogimos la excursión de vuelta a Panamá, pero en realidad, por un lado se coge la estadía y por otro, los traslados Panamá-Puerto de Cartí-Panamá, de manera que no es necesario volver a Panamá. Desde Puerto Cartí se toman las lanchas hasta Obaldía. Yo he visto precios de 100 USD, pero quizá haya otros más económicos. Por cierto, ahora hay una low cost que va de Panamá City a Colombia vía aerea.
    Ya me estás dando envidia, leñe!

Belén (Mis viajes y sensaciones)
7 d'abril de 2016

Vaya viaje! Las playas son impresionantes…me has dejado con la boca abierta. Un saludo

    Jordi
    7 d'abril de 2016

    Pues la verdad es que sí Belen. Ha sido uno de los destinos de playa más extraordinarios que hemos tenido la oportunidad de visitar.
    Un beso!

Dani Keral
7 d'abril de 2016

Hace un tiempo me hablaron un pelín malamente de Panamá… pero me acabas de hacer cambiar radicalmente mi pre-juicio sobre, al menos, una parte del país. Vaya pasada de paraíso!!!

Gracias por toda la info!!

    Jordi
    7 d'abril de 2016

    jejeje, la verdad Dani es que a nosotros se nos ha hecho muy corto y nos hemos quedado con ganas de conocer Bocas, Las Perlas, Chiriquí…un montón de lugares. En fin, muy sorprendidos de Panamá. Vale mucho la pena!

Josep M Fort Olive
18 de juny de 2016

Muchas gracias Jordi por estos post que nos obsequias. Nosotros estuvimos en Febrero, ya que nuestra hija Anna esta trabajando alli.
Quedamos maravillados de la belleza del pais y la conservacion de la naturaleza. Evidentemente no lo vimos todo, pero tenemos la suerte de poder viajar un par de veces al año a este pais y de contar con la compañia de Anna. Recomiendo visitar Chiriqui, Colon (poblada por comunidades afroamericanas), Portobelo (muy interesante) y Bocas del Toro. Tiene muy buenas comunicaciones internas, tanto terrestres como aereas. Reitero muchas gracias por tus post.

    Jordi
    20 de juny de 2016

    Muchas gracias Josep Maria, por tus palabras. Me quedé con muchas ganas de visitar Chiriquí, de la que teníamos buenas referencias, pero esta vez disponíamos de poco tiempo. Y lo mismo de Bocas. Estoy seguro que, si la salud nos lo permite, tarde o temprano volveremos a Panamá, un país poco conocido en cuaanto a lo turístico, pero con mucho interés.
    Una abraçada des de Mataró!

SANDRA
16 d'octubre de 2017

Hola Jordi, me ha encantado tu exposición. En breve tengo planificado un viaje a Panama y querría preguntarte si conservas los datos de la agencia quien os organizó el viaje a San Blas. Muchas gracias

    Jordi
    16 d'octubre de 2017

    Hola Sandra. Puedes hablar directamente con Elías. En su página encontraras su mail y él mismo se encarga de gestionar los traslados: http://hospedajecorbiskikunayala.blogspot.com.es/

      Sandra
      16 d'octubre de 2017

      Muchísimas gracias Jordi!!! así lo haré

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.