Un dels atractius més interessants de visitar Kuna Yala, el paradís caribeny que us vam relatar ja en un anterior article, era el de poder conèixer al poble Kuna, els habitants d’aquest meravellós paratge.

Després de dedicar el primer dia de la nostra estada a Kuna Yala o Arxipèlag de San Blas a visitar números illes de blanca sorra i turqueses i temperades aigües, hem dedicat la segona jornada a la visita a un dels poblats o comunitats Kuna.

QUI SÓN ELS KUNA. ORIGEN DELS KUNA.

IMG_1186

Encara que no està clar l’origen dels Kuna, sembla ser que caldria trobar-lo en diferents zones del nord de Colòmbia, en el que és coneguda com la zona del Darien, on en realitat segueixen vivint algunes comunitats Kuna.

No obstant això, els Kuna van arribar al que és avui la comarca de Kuna Yala fa ja alguns segles. Es tracta d’un poble tranquil, escassament guerrer, però als que els agrada de mantenir la seva pròpia identitat així com els valors que consideren identitaris de la seva ètnia.

Encara que molts dels Kuna han anat convertint-se al catolicisme sempre han tractat de preservar les seves pròpies creences, de manera que segueixen mantenint els seus bruixots i remeiers. Exactament igual ha passat a nivell polític ja que es tracta d’un poble que sempre ha rebutjat la plena submissió ja sigui al colonialisme espanyol o, posteriorment, al propi estat panameny.

Un moment important de la història del poble Kuna a Panamà la trobem en la segona i terceres dècades del segle XX. És aquest un moment on la ingerència de l’estat panameny és cada vegada més gran, procurant aquest que el poble Kuna s’integrin progressivament dins de l’estat. Per a això, les intervencions en matèria de seguretat i educació són cada vegada més grans sent considerades pel poble Kuna com una ingerència progressiva en el que són els seus costums i tradicions. Aquesta pressió constant per part de l’estat panameny va acabar per desembocar en la que és coneguda com a Revolució Kuna de 1925. Es tracta d’un moment especialment violent durant el qual els indígenes es van aixecar en armes en contra de l’estat panameny i els seus representants. Després de diverses escaramusses, incloent algunes morts violentes i fins i tot una proclamació d’una efímera República Tule, es va arribar a un armistici en forma de tractat mitjançant la intervenció dels Estats Units d’Amèrica que també tenien els seus interessos a la zona. Després d’aquest pacte, el poble Kuna va acceptar pertànyer a l’estat panameny a canvi d’un seguit de prebendes entre les quals es trobaven una autonomia gairebé total, en forma d’autogovern i organització territorial i amb gairebé completes competències en matèries religioses i culturals.

El poble Kuna segueix celebrant l’alçament de 1925 com una gran victòria. Any rere any es realitzen importants celebracions el dia 25 de febrer, dia que es commemora l’efemèride. I la veritat és que fins al dia d’avui, aquesta autonomia s’ha preservat, particularment des de la creació, el 1938, de la Comarca de Kuna Yala. Els drets del poble Kuna estan assegurats, fins i tot, a nivell constitucional.

La veritat és que a dia d’avui, el poble Kuna segueix administrant de forma autònoma, sent l’educació i la sanitat els únics apartats en què l’estat panameny té competències. D’aquesta manera, l’estat panameny segueix respectant les tradicions culturals, educacionals, lingüístiques i fins i tot, referents a la medicina tradicional kuna.

IMG_1164

 

VISITA A LA COMUNITAT KUNA DE CARTI SUGDUB

Malgrat que durant la jornada d’ahir ja vam coincidir amb diversos indis kuna (i en particular diverses dones kunes, ja que amb la seva vestimenta són les més atractives per al visitant) en les diferents illes de l’arxipèlag de Kuna Yala que vam visitar i fins i tot a l’illa Corbiski on vam fer nit i que es tracta d’una petita comunitat kuna, avui hem tingut l’oportunitat de conèixer una comunitat bastant gran, la qual resideix a l’illa Carti Sugdub. 

És aquesta una de les 49 comunitats en què s’organitza el poble Kuna. Igual que la majoria d’elles (encara que no totes, ja que hi ha algunes comunitats kuna ubicades en terra ferma) es troba localitzada en una de les moltes illes que componen l’arxipèlag de San Blas. Amb el que això comporta, és a dir, un espai limitat que dóna lloc a una progressiva pressió urbanística com ens comentaran més tard a la Casa Comunal.

A Cartí Sugdub o Illa del Cranc resideixen, aproximadament, uns 3000 habitants. Tenim la sort que el nostre guia, Gilberto, és un kuna la mare del qual segueix residint a la comunitat. Això té la seva importància, ja que ens facilitarà la visita i la interacció amb els indis.

La comunitat, a diferència de l’Illa Corbiski, està urbanísticament bastant ben organitzada, amb carrers de distribució ortogonal, alguna d’ells, relativament amples. Per descomptat, el sòl és de terra, com no podria ser d’altra manera en una comunitat que ha estat francament aïllada de la resta de Panamà fins que no es va obrir la carretera que connecta la Panamericana amb el Port de Cartí, fa ben pocs anys.

IMG_1161
IMG_1198
IMG_1178

Els habitatges de Cartí Sugdub estan construïts, gairebé de forma exclusiva, mitjançant l’ús de canyes (per a la paret) i de palla (per la sostrada). Es tracta d’habitatges d’extrema senzillesa, com tindrem l’oportunitat de comprovar en visitar la que ocupa la família de Gilberto. Es tracta d’un únic espai de poc més de vint metres quadrats, diàfan, on s’ubica el que ve a ser la cuina (representada per un foc en el mateix sòl fumejant quan visitem la vivenda, encara que també disposa d’una petita cuina elèctrica), les hamaques que fan les funcions de llits i, al mateix temps, de sala d’estar, i els pocs estris de què disposa l’habitatge.

No obstant això, abans de visitar l’habitatge en qüestió ens dirigim a la que és la Casa Comunal de la comunitat. És aquí on es debat i decideix sobre els assumptes d’interès que afecten la població. Es tracta d’una construcció de dimensions força importants ja. Potser una mica més de vint metres de llarg per una desena d’ample. A l’ interior s’ubiquen una bona quantitat de bancs de fusta. Al centre de la Casa Comunal, tanmateix, es localitzen diverses hamaques que són d’ús exclusiu per als caps de la comunitat, els Saila. Encara que algunes comunitats disposen d’un sol Saila, a Cartí Sugdub són fins a sis els sailes existents. El més important de tots, és el cap de la comunitat i representant de la mateixa davant del Consell General Kuna, format per 49 sailas de cadascuna de les comunitats que integren el poble Kuna. Ens comenten que la pràctica totalitat de sailes són homes, encara que en els últims anys alguna dona ha estat escollida representant màxima en alguna que altra comunitat.

Gilberto ens presenta el cap de la comunitat del que rebem la benedicció per visitar-la. És quelcom que, encara que no és imprescindible, els kuna solen agrair com a mostra de respecte cap al seu poble.

IMG_1168

Recorrent la comunitat podem observar com la majoria de dones kuna de mitjana edat segueixen conservat el seu abillament tradicional, amb la clàssica mola que cobreix part del seu colorit vestit, una mena de mocador vermell que cobreix el cap i els característics braçalets de comptes que cobreixen els seus avantbraços i cames i que són un signe cultural distintiu del poble Kuna. Ens expliquen que, des de fa ja uns anys, ja no és obligatori que les dones es vesteixin amb l’abillament tradicional, de manera que no són poques les joves que ja mai ho vestiran. Per contra, s’ha aconseguit que el govern panameny respecti l’ús d’aquesta indumentària, inclòs en el cas de les dones kuna que acudeixin a la universitat i vulguin portar-lo.

indios kuna yalaEls homes, però, fa ja temps que van deixar de vestir-se amb la seva vestimenta tradicional, que per altra banda, era menys vistosa. Les samarretes, sovint d’equips esportius, i els pantalons llargs, moltes vegades del tipus texà, semblen ser la vestimenta oficial kuna masculina.

Passem per davant de l’escola, de manera que no és difícil observar des de les finestres com els nois reben les seves classes. Aquesta és una comunitat que disposa d’escola primària i secundària. Els professors són enviats pel govern panameny que es fa càrrec dels seus honoraris. Els nens que assisteixen a classe vesteixen uniforme, mentre que els que estan a la seva classe d’educació física fan el mateix amb roba esportiva.

Visitar la comunitat amb Gilberto ens permet conèixer a part de la seva família. Primer ens acostem a l’habitatge de la sogra del seu germà. A hores d’ara, la dona, de mitjana edat, esta cosint una mola amb la seva filla, que fa el mateix. Totes dues vesteixen a la manera tradicional del Poble Kuna. No obstant això, la filla que s’ha casat amb el germà de Gilberto va decidir no vestir-se a la manera

ancestral. La senyora ens explica que és mare de vuit fills però, curiosament, de cap home. Segons sembla, i igual que ha passat en altres latituds, tal fertilitat ha disminuït molt en l’actualitat.

indios kuna

Un tret característic de les dones kuna, més enllà del seu abillament, és l’ornamentació de la qual fan gala, amb nombrosos collarets, braçalets i, en concret, amb la presència d’una arracada a manera de pírcing que porten al nas, travessant el seu envà nasal i que els és col·locat a partir de la pubertat, un moment d’especial celebració per al Poble Kuna, que celebra la primera menstruació de les noies amb especials festejos.

El Museu del Poble Kuna és una altra de les visites imprescindibles de la comunitat de Cartí Sugdub. El responsable del petit museu, que és també qui ens farà de guia en el mateix, és fill d’un dels argar de la comunitat. És aquesta, l’argar, una figura d’importància dins de l’organització d’una comunitat kuna. Es tracta d’una mena de l’intèrpret del Saila, els cants sagrats del qual han de ser traduïts al llenguatge del poble pel argar.

En aquest museu ens expliquen una mica més sobre les diferents celebracions que celebren els kuna, fent especial èmfasi en les que fan referència al pas de les noies a l’edat adulta i als funerals dels vilatans. Alguns instruments i diferents tipus de recipients completen el museu.

IMG_1173
IMG_1170
IMG_1197
IMG_1196
indio kuna
pueblo kuna

La veritat és que visitar una comunitat Kuna és un complement que ens sembla imprescindible per poder conèixer una mica més la Comarca de Kuna Yala, més enllà de les fabuloses illes de blanca sorra i aigües tranquil·les, autèntic paradís tropical panameny.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE PANAMÀ CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

16 thoughts on “POBLE GUNA. Visita a una comunitat Guna de San Blas.


12 d'Abril de 2016

Pues vuelves a picarme una vez más con este país. Me encanta sumergirme en las culturas y pueblos originarios de los lugares que visito y aquí te has marcado una auténtica crónica. Genial artículo!
Un abracete!!

    14 d'Abril de 2016

    Muchas gracias Dani. La verdad es que se trata de una auténtica maravilla. Y además de la belleza natural está la del propio pueblo Kuna que merece la pena conocer. Un saludo!

12 d'Abril de 2016

Estupendo relato del pueblo Kuna, dan ganas de plantarse allí ya! Eres una máquina escribiendo, a ver si nos cuentas el secreto porque nosotros somos incapaces de llevar ese ritmo y no hay forma. …. Saludos muchos

    14 d'Abril de 2016

    jajaja, le saco horas donde puedo… Y los trayectos de vuelta en avión tienen parte de la culpa, pues suelo aprovechar para ir escribiendo!
    Un abrazo amigos!

13 d'Abril de 2016

Una vez que estuve por San Blas pude asistir a la preparación de los eventos del a Revolución Kuna. Como dices, merece la pena dedicar tiempo a conocer a esta gente que ha conseguido mantener su status contra viento y marea. No todo es playa, aguas turquesas y cocoteros.

    14 d'Abril de 2016

    Muchas gracias Antonio, por pasarte por aquí y por tus palabras. Tuve oportunidad de conocer el reportaje que escribiste al respecto y me encantó. Esta gente vive el recuerdo de aquellos tiempos como algo verdaderamente muy importante para la consolidación de su pueblo. Realmente interesante.
    Desde luego, vale la pena visitar alguna de estas islas que está dedicada enteramente a una comunidad, algo que insistimos especialmente.
    Un abrazo!

14 d'Abril de 2016

Sigo descubriendo cosas superinteresantes con tus post. Después de leerte solo tengo ganas de saber mas y poder ir hasta allí para verlo.

    15 d'Abril de 2016

    Muvhas grcaias! La verdad es que la cultura Kuna es muy interesante. Vale la pena conocerlos, más allá de disfrutar de sus idílicas islitas con playas coralinas.
    Un beso!

15 d'Abril de 2016

Parece imposible seguir encontrando pueblos que luchen por mantener su identidad como los kuna. No había oído hablar de ellos, pero me parece fascinante el tema de la celebración de la Revolución Kuna, así como esas mujeres fieles a su cultura… no así como los hombres. Ay… esas camisetas de futbol que globalizan el planeta.
Un abrazo

    22 d'Abril de 2016

    Así es. Para el pueblo Guna su historia e identidad es motivo de orgullo y está bien que así sea. Espero que las mujeres sigan manteniéndose fiel a su cultura. Lo contrario, sería una verdadera pena. Un beso Cristina!

10 d'Octubre de 2017

Temas como estos son los que apacionan seguir .
Mucha suerte en estos maravillosos viajes llenos de aventura y cultura.Gracias.

    16 d'Octubre de 2017

    Muchas gracias por tus palabras Graciela!

2 de Juny de 2018

No había escuchado nunca nada sobre esta etnia. Interesante visita sin duda, el nombre de la comarca, Guna Yala, me parece precioso.
Sí que es una pena que dejen de vestir como antes, los hombres, pero supongo que no será fácil mantener constumbres y tradiciones.
Gracias por acercarnos un trocito de mundo desconocido.
Abrazos.

    4 de Juny de 2018

    Gracias a ti, Maruxaina por tus coemntarios. La verdad es que visitar este pedacito autónomo de Panamá merece muchísimo la pena. Conocer los Guna Yala fue una auténtica pasada.

23 de Novembre de 2018

Hola Jordi, estuve este pasado verano en Panamá y pasé unos dias en Kuna Yala. Coincido con todos tus comentarios y quisiera ampliar información al respecto de esta cultura para los que se han fascinado por ella.
Existe mucha información publicada al respecto, pero me gustaría aportar mi granito con dos libros escritos por la antropóloga Mònica Martínez Mauri para su tesis doctoral.
El primero: La Autonomía Indígena en Panamá – La Experiencia del Pueblo Kuna (siglos XVI-XXI) y el segundo: Ecología y Territorio Indígena en Panamá – Kuna Yala, Tierra de Mar.
Ambos editados por: Ediciones Abyya – Yala. Quito-Ecuador, editorial@abyyayala.org
Yo los he comprado en Barcelona. Una lectura más que interesante para adentrarse en esta fascinante comunidad indígena de Panamá.
Saludos a todos

    30 de Novembre de 2018

    Muchísimas gracias, Josep Maria. Valiosa información la que aportas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.