ARBANASI. Visita a les esglésies ortodoxes d’Arbanasi, les més belles de Bulgària.

La visita al petit poble de Arbanasi, a només 4 quilòmetres de la bonica antiga capital búlgara, Veliko Tarnovo, ha suposat una de les més agradables sorpreses del nostre viatge a Bulgària.

És cert que sabíem de la bellesa de les diferents esglésies i monestirs ortodoxos que atresora aquesta petitíssima població, però la veritat és que la realitat ha superat a la ficció i la visita a Arbanasi romandrà en la nostra memòria com un dels moments més memorables de la nostra estada per aquestes terres de l’est d’Europa.

Se sap que la noblesa de l’època del Segon Imperi Búlgar, a partir del segle XII, va utilitzar aquest petit enclavament proper a la llavors capital, Veliko Tarnovo, per escapar de la calor estival. Com a gran part d’aquestes terres, però, Arbanasi va ser ocupada a partir del segle XVI per l’Imperi Otomà, la qual cosa té la seva importància en el tipus de construccions que tindrem l’oportunitat de visitar i que ens rememoren aquella època. Segons sembla, durant aquell moment de colonització otomana, la població d’Arbanasi va viure un bastant important floriment a nivell comercial, el que va redundar en la construcció d’una sèrie d’habitatges fortificays que avui tindrem l’oportunitat de visitar.

A més, molts van ser els immigrants procedents d’altres zones dels Balcans que van acudir a Arbanasi a treballar en favor dels comerciants d’origen otomà. La bonança econòmica juntament amb una reconeguda tolerància religiosa van ser motius suficients perquè gent de diferents latituds acudissin a aquesta petita localitat. I d’aquesta època, són també, els diferents monestirs i esglésies ortodoxes d’Arbanasi que conserven algunes de les més meravelloses pintures murals que hem pogut visitar al llarg i ample de l’est d’Europa. Una autèntica meravella que no per coneguda va deixar de sorprendre’ns.

VISITA A ARBANASI. LA CASA KONSTANTSALIEVA.               

Agafem un taxi a Veliko Tarnovo, que en uns deu minuts ens deixa a Arbanasi. La carretera és una mica empinada i amb suficients corbes com perquè, unit a la calor de l’estiu, en Marc apuri fins a obrir la porta del darrere del taxi al arribar a Arbanasi, per treure en aquest moment tot l’esmorzar. No podia començar pitjor la jornada, però als pocs minuts s’ha recuperat totalment de manera que podem emprendre la nostra visita a la població.

Arbanasi és petit. Només uns centenars de persones viuen en aquesta població que es recorre, fàcilment, a peu. Observem, de seguida, com els habitatge predominants són els que van construir els rics comerciants d’origen otomà que van colonitzar aquesta regió a partir del segle XVI. Es tracta d’habitatges que podrien semblar una petita fortalesa amb un mur més o menys alt que els envolta. Tenen, invariablement, dos pisos i estan construïts amb amplíssimes parets que els fan suposar gairebé infranquejables. Gairebé de forma única, el disseny dels diferents habitatges que tenim l’oportunitat d’anar coneixent, tenen la planta baixa construïda en pedra i el primer pis, que és el noble i on residia la família, en fusta.

D’entre les diferents cases d’aquest tipus que es troben més o menys escampades pel poble d’Arbanasi, una d’elles, de nom Casa Konstantsalieva, està oberta al públic a manera de museu etnològic.

La veritat és que val la pena pagar el petit import de l’entrada per tal de conèixer com era una d’aquestes residències otomanes. Segons sembla, aquesta no era propietat d’un dels més acabalats comerciants. No obstant això, a nosaltres ens sembla certament luxosa. Amb diverses estances d’impressió, algunes destinades per a vida familiar, però alguna de ben curiosa, com la que feia funció del que era coneguda com Alcova de la partera. Era allà on la recentment parida passava, al costat del seu nadó, els primers 40 dies després del part. Segons ens expliquen, ni tan sols al pare se li permetia accedir a aquesta alcova i només una ajudant de la partera podia accedir-hi per tal d’ajudar-la. També resulta bella la funcional cuina que ha d’haver romàs tal com la trobem durant els últims 300 anys.

ELS MONESTIRS I ESGLÉSIES ORTODOXES D’ARBANASI

Després de visitar la Casa Konstantsalieva, veritable museu etnològic de la vila, és moment de dirigir-nos cap a algun dels monestirs i esglésies ortodoxes d’Arbanasi, que és el quee, veritablement, ens ha portat fins a aquesta petita població.

La primera església que visitem és l’Església de la Nativitat. Es tracta d’un preciós temple dels segles XVI i XVII,  l’interior del qual atresora unes pintures murals d’excepció, com la majoria de les 7 esglésies ortodoxes amb què compta Arbanasi. Segons sembla, l’església de la Nativitat va ser també la residència dels arquebisbes de Tarnovo durant el segle XVII.

L’església de la Nativitat de Arbanasi està considerada la més important obra pictòrica religiosa de Bulgària i una de les més belles de tots els Balcans, de manera que podríem considerar que es tracta d’un veritable must dins d’un viatge a Bulgària. És, a més, la més antiga de les esglésies ortodoxes de Arbanasi. Ens crida l’atenció que visitem una joia de les característiques d’aquesta esplendorosa església gairebé en solitari, però així és. El turisme a Bulgària és incipient i, particularment, pel que surt de l’itinerari més trillat o dels resorts del mar Negre.

En aquest cas, els murs de l’església de la Nativitat d’Arbanasi estan decorats completament per pintures murals que sumen diverses desenes d’escenes bíbliques. En aquells temps on l’analfabetisme era la norma, aquest tipus de decoracions a base de “historietes” eren utilitzades per explicar el contingut de les sagrades escriptures als creients. El Judici Final i el Naixement de Crist són dos del motius que podem reconèixer amb facilitat.

Malauradament no es poden realitzar fotografies amb tranquil·litat ni aquí ni a les altres esglésies ortodoxes d’Arbanasi, de manera que les que il·lustren el reportatge són preses, sense flash i amb una càmera molt simple, en el moment de distracció de la cuidadora de la església. Si he pecat en fer les fotografies, espero que qui sigui m’ho hagi perdonat.

El nostre següent objectiu dins d’aquest recorregut per les esglésies ortodoxes d’Arbanasi és la coneguda com Església dels Arcàngels Miquel i Gabriel. Igual que l’anterior, també disposa d’una zona dedicada a l’ús dels homes (la naos) i una altra, al de les dones (el nàrtex). No obstant això, no tenim problema en visitar tot el temple per meravellar-nos, novament, de la calidesa i qualitat de les pintures murals que recobreixen per complet tant les parets com la cúpula de l’església. Novament ens  hem de salta la norma i aprofitar alguna distracció per prendre algunes fotos del lloc.

L’última de les visites a les esglésies ortodoxes de Arbanasi és la que es coneix com Sveta Bogoroditsa, que en aquest cas és un monestir regentat per monges. La il·luminació en aquest cas és molt escassa i les pintures murals estan una mica més danyades que a les esglésies anteriors, fruit del continu cremar de les espelmes que els fidels encenen en honor a la Mare de Déu, que és el que significa Sveta Bogoroditsa. En aquest petit monestir visitem una icona que els fidels veneren amb especial devoció, el de la Verge de les Tres Mans.

La veritat és que ni les meves paraules ni les meus mogudes i fosques fotos poden fer justícia a aquest conjunt d’esglésies ortodoxes de Arbanasi que formen part d’un conjunt únic als Balcans. La veritat és que no seria estrany que tard o d’hora aquest conjunt d’esglésies i monestirs arribessin a formar part del Patrimoni de la Humanitat.

Abans de tornar cap a Veliko Tarnovo, ciutat de la qual us parlem en aquest post, encara tenim temps per donar una bona vola pel petit poble d’Arbanasi i prendre un refrigeri en una altra de les antigues vivendes otomanes que, en aquesta ocasió, està condicionada a manera de restaurant tradicional. Les reconeixem sempre per aquest típic cartell de Mexana. Segur que ha de ser un bon lloc per a esmorzar. No obstant això, nosaltres ens acontentem en prendre un refresc en aquesta posada de nom Chateau Karnovat.

I després d’aquest descans, agafem un taxi de tornada a Veliko Tarnovo, l’antiga capital de Bulgària. La visita a les esglésies ortodoxes d’Arbanasi ha superat, fins i tot, les expectatives creades. És aquesta, sens dubte, una de les destinacions que no ha de faltar en tot viatge a Bulgària.