gole de alcantara Sicilia

La Gola d’Alcántara o Gorges del Alcántara han estat una de les sorpreses del nostre recent viatge a Sicília. En realitat no teníem pensat visitar la Gola de Alcántara ni, tan sols, sabíem de la seva existència. Malgrat tot, uns fullets que vam llegir durant els nostres primers dies de viatge van fer que encabíssim amb calçador aquesta visita que, la veritat, ha resultat d’allò més entretinguda tant per al Marc com per a qui això escriu.

La Gola d’Alcántara no és més que una estreta gola que ocasiona el riu Alcántara, de no més d’uns pocs centenars de metres. La peculiaritat és que aquestes goles estan ocasionades gràcies al refredament del material basàltic d’origen volcànic que dóna lloc a les característiques columnes hexagonals basàltiques que ja vam tenir l’oportunitat de veure en la Calçada del Gegant a Irlanda o a diversos punts d’Islàndia.

Les Goles del Alcántara o Gola de Alcántara no només és visitable si no que, durant l’estiu, quan la llera del riu és més escàs, està permès el bany, sent aquesta una de les millors experiències que es poden realitzar amb nens a Sicília.

IMG_4299 IMG_4302 IMG_4311

Aquest bellíssim paratge natural es localitza a només una vintena de quilòmetres de Taormina, ciutat de més que imprescindible visita a causa del seu famós teatre grec. No obstant això, nosaltres ens apropem a la Gola d’Alcántara just en tornar del ascens al Volcà Etna. Per sort, hem sortit de Catània de bon matí de manera que, després de gaudir del trekking pel famós volcà sicilià, tindrem temps suficient per conèixer d’aquest bonic escenari.

EL PARC BOTÀNIC I GEOLÒGIC DE LA GOLA DE ALCÀNTARA. VAL LA PENA?

En arribar a les Gorges del Alcántara deixem el cotxe al pàrquing del que es coneix com a Parc Botànic i Geològic de la Gola d’Alcántara. En aquest parc botànic hi ha la possibilitat de dinar (com així fem, amb qualitat acceptable i preu raonable, tot i que no espereu cap exquisidesa) i de visitar una mena de centre d’interpretació del lloc amb un petit parc botànic inclòs. A més, l’entrada al complex permet baixar fins al riu en un modern i innecessari ascensor. La veritat és que totes les crítiques llegides indicaven que no valia la pena pagar el preu estipulat de manera que, després de dinar, ens dirigim carretera amunt, on després d’un centenar de metres comença un sender amb escales que ens portarà fins a la base de la gorja.

IMG_4342

Just a l’altre costat de la carretera hi ha una petita caseta on comprar els tiquets. No us feu els despistats perquè pot ser que a mitja baixada us demanin els bitllets i tingueu que tornar. A més, el cost és molt econòmic.

La veritat és que encara que la petita platgeta de pedretes està plena la gent (com no pot ser d’una altra manera) i l’aigua està realment freda, resulta una autèntica gaudida començar a remuntar el rierol, gola amunt per aquests estrets congostos que els hexàgons basàltics han ocasionat. Encara que a estones l’aigua no ens cobreix més que fins als genolls, una mica més amunt ja ens arriba a la cintura, de manera que la sensació de fred no és poca i la por que la càmera fotogràfica acabi submergida en l’aigua bastant.

Les columnes basàltiques de la Gola d’Alcántara tenen diferent orientació. En alguns llocs es disposa de forma absolutament vertical mentre que una mica més amunt, s’orienten amb una inclinació de gairebé 45 graus. Cada pocs minuts riu amunt, una mínima platgeta de no més de tres metres de longitud ens permet descansar uns segons abans de reprendre el camí.

Com dic, la Gola de Alcántara no deu tenir més que uns pocs centenars de metres (potser no arribi ni a dos centenars), de manera que en no gaire estona arribem fins gairebé al final del trajecte. En aquest lloc és on es localitza una petita cascada, de manera que el corrent és força més intens pel i remuntar el riu es fa una mica més dificultós. A més, l’aigua en aquesta zona ja cobreix per complet, de manera que mentre jo em quedo a uns trenta metres de la cascada, el Marc arriba fins al final del trajecte.

IMG_4320 IMG_4340 IMG_4345

No cal dir que la Isa ha emprès la retirada tan bon punt com ha enfonsat el seu turmell en les gèlides aigües. Ens esperarà que tornem, incrèdula que haguem arribat fins al final de les goles.

La veritat és que les Gorges del Alcántara o Gola de Alcántara suposen una molt bonica excursió que mereix ser realitzada. Particularment, si es viatja amb nens a Sicília, on el recorregut pot ser una mica dens pel que fa a monuments i jaciments arqueològics.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE SICÍLIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

18 thoughts on “GOLA D’ALCÁNTARA, SICILIA. Una divertida excursió amb nens.


Cris Motrel
11 de setembre de 2016

Mira que he leído de Sicilia, porque estoy loca por recorrer la isla (sólo conozco Catania y Taormina). Y nunca había leído nada de esta garganta. Se ve chulísimo. Algo masificado eso sí. Quizás es para ir fuera del verano…

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    11 de setembre de 2016

    El problema es que fuera de verano hay demasiado cauce y no te puedes bañar. A parte de lo fría del agua, claro. Pero sí que es preciosa, sí. Y al ladito de Taormina, Cris.

Ivan Gadea Saez
11 de setembre de 2016

Y un poco más cálido que Islandia… 😉

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    12 de setembre de 2016

    Si, desde luego!!!! No me imagino bañándome en un río de Islandia, Ivan.

Carme Sb
12 de setembre de 2016

A mi també em va agradar molt. Encara recordo la fredor de l’aigua als peus i aixó que fa un munt d’anys que hi vam anar.!

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    12 de setembre de 2016

    L’aigua segueix igual de gelada Carme Sb. Amig camí no sentíem les cames!

    Jordi
    13 de setembre de 2016

    Doncs fixa’t Carme que no sabía de ningú que hi hagués anat. Està molt xulo, tot i l’aigua tan freda!

Diabarama
12 de setembre de 2016

Anda, qué guapo! Yo no pasé por allí, en realidad lo de Sicilia era porque iba a Atenas… ya. creo que esto que acabo de decir no tiene sentido para una persona normal, pero en mi cabeza te prometo que sí, jajajaja. Voy haciendo pequeñas escalas, luego hice otra en Roma y ya llegué a donde había quedado con mi amiga chilena en Grecia.
En fin, historias aparte, la cara de Marc es un poema, cómo se lo tuvo que pasar!!! Si vuelvo a Sicilia ( que es probable, porque me queda la zona de Palermo y le puedo dar otra rodada al Este sin problema) me tomo nota 🙂

    Jordi
    13 de setembre de 2016

    jejeje, no te pienses Diabarama, yo para ir a Teheran hice una escala de 8 días por Ucrania. Así pillava vuelos low cost y de paso conocía parte de aquél país… Un abrazo guapi!

María Grau
12 de setembre de 2016

Se ve que fui en invierno porque este sitio no lo tenia previsto

    MIL Viatges - Bloc de viatges i etnologia
    12 de setembre de 2016

    Nosotros lo encontramos por casualidad. No sabíamos de la existencia, pero valió mucho la pena. Entre piedra y piedra, un poco de distracción lúdica va muy bien! Un beso María!

DinkyViajeros
12 de setembre de 2016

Qué paredes más impresionantes. Parece que los surcos han sido esculpidos en la roca.

Recorreríamos la ruta de buena gana. Aunque si el agua está tan fría, haríamos como Isa ????

¡Saludos! ????

    Jordi
    13 de setembre de 2016

    Así es, un lugar bellísimo! No te pienses que yo no tuve dudas de si quedarme fuera! Pero en estos casos, suele tocar hacer de papá…

mar
12 de setembre de 2016

Desde que me llegó este artículo al correo me llamó la atención. No sabia que era una gola, ahora lo sé y me entraron muchas ganas de conocer la Gola y Sicilia. Enhorabuena¡

    Jordi
    13 de setembre de 2016

    jejeje, de algo ha servido el artículo Mar! La verdad es que es un lugar muy lindo y en días de tanto calor casi que se agradecía bañarse en agua tan fresquita y en un paraje tan bello.

Paco Piniella
14 de setembre de 2016

Me ha encantado el post, enhorabuena, qué sitio más chulo.
Saludos viajeros,
LoBo BoBo

Gaolga
14 de setembre de 2016

Uy soy alérgica a sumergirme en el agua gélida, ya me paso en las costas del Pacifico que preferí quedarme viendo como mis amigos se sumergían y salían temblando del agua. Así que hubiera hecho como Isa probablemente XD

Saludos!

    Jordi
    15 de setembre de 2016

    Yo creo que a medida que nos hacemos más mayores nos volvemos más frioleros, además!
    Un beso, guapi!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.