El Centre de Rio de Janeiro, districte amb força mala fama (en particular pel que fa a la seguretat nocturna i els caps de setmana), mereix una visita una mica més pausada que la majoria de viatgers li dediquen. El turista arriba a Rio de Janeiro disposat a descobrir les seves platges, la seva vida nocturna i per descomptat, a gaudir de les enormes vistes des de les talaies que suposen els turons del Crist de Corcovado i el Pao d’Açucar. En canvi, al districte centre se li dedica ben poquet, o fins i tot res.

I no cal oblidar que és al districte Centre de Rio de Janeiro on trobem, encara avui, els vestigis de l’època colonial, quan Brasil formava part del Regne de Portugal. Després de la independència del país, i en particular, després de l’adveniment de la república, no van ser pocs els edificis representatius de l’antic règim, que van ser destruïts. No obstant això, alguns d’ells, en particular un bon conjunt d’esglésies que conserven els seus extraordinaris interiors barrocs i rococó, es mantenen en peu. A més, durant el nostre passeig pel districte Centre de Rio de Janeiro podrem conèixer alguns edificis posteriors a l’època colonial, com el majestuós Palau Tiradentes o el Teatre Municipal.

PASSEIG PEL CENTRE DE RIO DE JANEIRO

Comencem el nostre passeig acostant-nos fins a la moderna Catedral Metropolitana de Sant Sebastià. Es tracta d’un edifici que crida molt l’atenció amb la seva forma piramidal. És obra de l’arquitecte Edgar de Oliveira da Fonseca i va ser construït a partir de 1974. Una placa a l’església ens explica que va ser beneïda pel mateix Sant Pare, Joan Pau II. La visita és ràpida. No es tracta de cap gran catedral gòtica, amb desenes de capelles i racons per descobrir, però francament, crida l’atenció. Per cert, els vitralls, són molt originals, al mateix temps que bonics.

IMG_7861 IMG_7852

En pocs minuts arribem al Teatre Municipal, d’estil eclèctic, i que passa per ser un dels més bells del continent. Es tracta d’un edifici de principis de segle XX i que té a l’òpera de París en el seu font d’inspiració. Les marmòries columnes de la façana li donen, certament, un aire imperial al teatre i diverses estàtues, al·legories de les diferents arts escèniques, la decoren. Encara que és possible visitar l’interior del Teatre Municipal en una visita guiada, acabo per comprar unes entrades per a l’òpera de diumenge (les fotos que veieu són de quan vaig visitar el teatre per a acudir a l’espectacle). Així, encara que des del galliner, podré gaudir de l’interior del teatre alhora que gaudeixo de l’òpera.

IMG_7884 IMG_8460 IMG_8436 IMG_8431 IMG_8419

Ens acostem ara a la zona del Llarg de Carioca, davant de l’estació de metro Carioca. Arribem en poc més de cinc minuts, ja que tot el districte Centre de Rio és molt compacte i la visita d’aquest no revesteix cap dificultat.

Trobem en aquesta localització dos dels convents més antics i que fan referència als primers segles després de la fundació de la ciutat. Per arribar-hi agafem un ascensor, ja que es troben situats en un petit turó, just per sobre del Llarg de Carioca. Es tracta de l’Església i convent de Sant Antoni i el més espectacular, convent i església de Sant Francesc, d’un rococó exultant, que mereixen els 5 reals que hem de pagar per visitar-lo.

IMG_7862 IMG_7867

I d’un parell de temples celestials a un parell de temples terrenals. El primer, una pastisseria, la Confeitaria Colombo, que porta servint cafès, pastissos (i en els últims anys, esmorzars) des de fa més d’un segle. Es vulgui o no berenar o dinar a la Confeitaria Colombo, cap viatger ha de deixar de visitar-la. La planta baixa, una mica més informal, està bellament decorada gràcies a enormes miralls a les parets. La planta superior, no s’obre fins a les 11 del matí, moment en què es comencen a servir els dinars. El lluerna del sostre de l’edifici, d’estil art nouveau, és una autèntica obra d’art.

El segon temple terrenal ho és de la literatura. Es tracta del Reial Gabinet Portuguès de Leitura que fa de biblioteca pública. La seva façana neogòtica ens recorda la de l’estació do Rosio de Lisboa, amb els seus aires neomanuelins. L’interior, construït amb el gairebé exclusiu ús de fustes nobles, és un autèntic portent. No obstant això, la nostra felicitat no és total, ja que el Reial Gabinet Portuguès de Leitura es troba en aquests moments en fase de restauració, de manera que no podem gaudir íntegrament de la que és una de les més boniques biblioteques del món.

IMG_7895 IMG_7922 IMG_7929

La veritat és que a aquesta hora del matí d’un dia laborable, el Centre de Rio bull. Per descomptat, la ciutat està viva i el batibull de gent anant i venint, els múltiples mercats ambulants, els venedors cridant a la recerca de clients i els molts homes anunci (la majoria d’ells, anunciant la compra d’or) li donen molt de color al barri .

Ens acostem cap a la plaça XV parant abans a dues belles esglésies. La primera l’Església de la Santa Creu de l’Ordre dels Militars, de finals de segle XVII i principis de XIX. Encara que la seva façana és neoclàssica, el seu interior és barroc, de transició amb el rococó. La segona església, més impressionant si cap, és la petita Església de Nostra Senhora da Lapa dos Mercadores. L’interior barroc és un dels més esplèndids de la ciutat i la seva lluerna, un portent de bellesa.

IMG_7956

En pocs metres, arribem a la plaça XV que era, en l’època colonial, el centre polític i administratiu de la ciutat. Encara que alguns edificis d’aquesta zona van ser destruïts amb l’arribada de la república, molts altres es van conservar. Un dels més importants, el que domina la plaça. Es tracta del Palau Imperial de Rio de Janeiro, que va ser seu de la governació en època colonial, i Palau Imperial, després de la independència del país. Es tracta d’un edifici de moderades proporcions que es va construir a meitat de segle XVIII. En aquell moment Rio de Janeiro no era la capital del Brasil Colonial, ja que aquesta capitalitat corresponia a Salvador de Bahia. Quan la capitalitat del Virregnat portuguès és traslladada a Rio, el Palau dels Governadors és transformat en Palau dels Virreis. I a partir del 1808, amb l’arribada de la independència, el Palau és transformat en Palau Imperial. Amb l’arribada de la República l’edifici entra en franca decadència, sent transformat en oficina de correus i, posteriorment, gairebé abandonat a l’oblit. La restauració duta a terme durant els últims anys del segle XX li ha restituït part del seu esplendor. Actualment, el Palau Imperial de Rio de Janeiro ha estat transformat en local per a exposicions.

A la plaça XV ens crida l’atenció també una bonica font, que data de 1789 i que és coneguda com Chafariz do Mestre Valentim. Segons llegim, en època colonial, el mar arribava fins a la mateixa plaça, de manera que aquesta font servia per abastir els mariners que arribaven a port. Només després de la independència del país es va emplenar de terra aquesta zona de la plaça, guanyant-se terreny al mar, i quedant el Chafariz, enmig de la plaça.

IMG_7960 IMG_7959

La següent visita és la que ens porta al Palau Tiradentes, molt més modern, doncs es tracta d’un imponent edifici de 1920. El palau, que porta el nom d’un heroi nacional que va ser un  dels primers a rebel·lar-se al poder portuguès establert, va funcionar com cambra legislativa del país fins que la capitalitat es va traslladar a Brasília. La veritat és que desconeixia la possibilitat de realitzar visites al Palau de Tiradentes, però preguntant m’indiquen que sí que és possible visitar el palau, mentre m’assenyalen un lloc on mitja dotzena de noies joves ocioses amb el seu mòbil esperen algun visitant per iniciar un tour guiat. M’acosto, i m’indiquen que ara mateix surt un tour i que, a més, com estic sol, m’ho fan en espanyol i és gratuït. Carola, la jove guia m’explica que és una estudiant universitària d’Història que està fent les pràctiques al Palau de Tiradentes.

El tour val molt la pena, i en els gairebé 45 minuts que dura, m’explica sobre la història del país i en particular sobre el pas de colònia a monarquia independent i posteriorment, a república. Visitem diverses dependències del palau, inclosa la seva bellíssima biblioteca, que segons explica Carola, funciona com a biblioteca pública oberta a tothom i, en particular, la sala on es reuneixen els diputats de Rio de Janeiro, doncs actualment, el Palau de Tiradentes és la seu de Govern Regional. En aquesta sala, destaca especialment la bellíssima cúpula de vidre, així com diverses pintures que fan referència a la història del país.

IMG_7969 IMG_7973 IMG_7977 IMG_7979

Al nord de la plaça XV trobem dues esglésies. Son l’Església Nossa Senhora do Carmo i l’Església Ordem Terceira de Nossa Senhora do Carmo. Podem visitar, només, la primera d’elles, on novament ens sorprenem per la seva refinada decoració interior, rococó. Aquest temple és conegut com l’Antiga Catedral de Rio, com m’explica afectuosament una iaia brasilera que se m’ha acostat al veure’m entrar al temple.

IMG_7991

Abans d’arribar al Monestir de Sao Bento, últim punt de la nostra vista pel Centre de Rio, ens trobem de cara amb l’Església de la Candelaria, un dels temples de majors dimensions de Rio, la façana del qual domina una transitada plaça.

L’Església de la Candelaria es va començar a construir a finals del segle XVIII, encara que no va ser acabada fins a un segle després. És un dels temples més rics que hem vist fins ara, de manera que aquesta vegada la fusta rococó deixa pas als rics marbres italians, portats des de Verona per a l’ocasió.

IMG_7997 IMG_8005

L’última de les visites al Centre de Rio és també una de les més esperades. El Monestir de Sao Bento és considerat una de les obres cims del rococó en tot Brasil. Per arribar-hi, hem d’entrar per un portal i prendre un ascensor que porta fins a un quart pis. En sortir de l’ascensor, encara hem de pujar unes escales fins arribar a la placeta on es troba aquesta veritable joia.

El Monestir de Sao Bento, benedictí, està dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, encara que nosaltres no sabem trobar cap verge negra al seu interior. La història del monestir es remunta a 1590, però la decoració interior va ser realitzada a partir del segle XVIII. La sòbria façana contrasta, un cop més, amb l’extraordinari interior. El daurat sembla envair qualsevol racó, per amagat que sigui, d’aquest bell monestir. En diverses capelles laterals trobem diferents sants, entre ells Sao Bento, mentre que la Mare de Déu de Montserrat és qui presideix l’església.

IMG_8009 IMG_8020

La veritat és que la visita al Monestir de Sao Bento suposa un extraordinari colofó ​​a la nostra visita pel Centre de Rio. En aquest post podeu veure una selecció de les 10 visites més importants que fer a Rio de Janeiro.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE BRASIL CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

5 thoughts on “CENTRE DE RIO DE JANEIRO. Visita al passat colonial de Rio.


Lilián Nati
24 de gener de 2016

Soy Fanática de Río de Janeiro, de Brasil todo. Lindísima tu presentación, detallada perfectamente.

Viajes y Vivencias
26 de gener de 2016

Esta entrada me parece realmente interesante, he leído muy poco el blogs, por no decir nada del Río de Janeiro histórico, eso sí, del Pan de Azúcar, del Cristo del Corcovado y de las playas si hay escrito hasta la saciedad. Me ha sorprendido gratamente todo lo que ofrece el centro de la ciudad y que normalmente pasa desapercibido. No sé cuando iré por allí, pero desde luego cuando lo haga me llevo impresa tu entrada, no me perdería por nada del mundo todo esto que nos enseñas. Un saludito 🙂

    Jordi
    26 de gener de 2016

    Así es. Al final da la impresión de que en Río solo hay fiesta y playas. Y la verdad es que su centro histórico nos pareció realmente recomendable y digno de un buen paseo. Te recomiendo mucho Río. La verdad es que es de esos lugares que, incluso, supera las expectativas. Un beso!

M.Teresa
26 de gener de 2016

Tenia la part colonial de Río molt oblidada. Desafortunadament crec que no tinc ni una foto i quan no hi ha fotos el record es va esvaint.
En aquell viatge vam estrenar la càmera de vídeo, una gran nosa descomunal. De fotos en vam fer molt poquetes però, això sí, hores i hores de pel·lícula que no hem mirat mai més. Quin rotllo això del vídeo, si no m’empasso ni els meus, com per mirar els dels altres.
Gràcies per recordar-m’ho perquè amb aquest reportatge ho he tornat a viure.

Una abraçada

    Jordi
    26 de gener de 2016

    Jejeje, sí que és una mica emprenyador això del video. Nosaltres el portem en alguns viatges, però no en tots. Més aviat perquè son els videos que tindrem de l’evolució d’en Marc. I allà estan enmagatxemats “pel dia de demà”…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.