Etnias del mundo

Realitzar un post sobre 15 ètnies del món que haguéssim tingut l’oportunitat de conèixer durant els nostres viatges va ser la proposta que el meu amic blocaire Florencio Moreno, autor del bloc de viatges Fmanega pel món, em va proposar fa uns dies.

No m’hi podia negar, tenint en compte que l’etnologia té un apartat propi en aquest blog i conèixer els diferents pobles del món és una de les motivacions que ens fan emprendre alguns desplaçaments.

Senufo-3

Malgrat tot, voldria comentar que mai he tingut molt clar el concepte d’ètnia com a tal, noció que res té a veure amb el de raça, encara que sovint tendeixen a associar-se de manera errònia.

Quan parlem d’ètnia, fem referència als aspectes culturals comuns que identifiquen a un grup de persones. L’idioma sol estar íntimament relacionat amb aquest aspecte, encara que la falta d’una llengua pròpia i comuna no ho exclou. També una religió comuna podria contribuir a la definició d’un grup com a ètnia, encara que l’avanç de les religions monoteistes en els últims segles ha donat lloc a una pèrdua de la uniformitat religiosa de la qual feien gala molts grups ètnics en un primer moment. Vestimenta, ritus i celebracions o desenvolupament artístic (sovint, amb la dansa i la música com a punta de llança en aquest sentit) també formen part dels aspectes amb què es defineix una ètnia.

No obstant això, com deia, el concepte de raça no té res a veure amb el d’ètnia, doncs comprèn factors biològics i antropomètriques més que culturals.

M’agradaria ressenyar alguns aspectes més. El primer és que res té a veure la consideració com a ètnia amb el seu aspecte més o menys minoritari. És cert que moltes ho són (en particular, a l’Àfrica subsahariana) però moltes altres no ho són en absolut (per exemple, el 90% dels ruandesos són hutus).

Un altre aspecte és el purament etimològic. Ètnia, del grec ethnos, significa poble o nació. Això significa que encara que tenim clar que els massais, els yononamis o els boiximans són una ètnia, de vegades podem no tenir tan clar que també els escocesos, els armenis, els albanesos o els catalans, per exemple, poden ser definits com a tal. Es tracta de comunitats que tenen la noció de pertinença a un grup cultural diferenciat, sovint amb llengua i expressions artístiques pròpies i fins i tot en alguns casos, amb religió pròpia (com els armenis). En molts d’aquests casos se sol parlar de poble o nació. És a dir, parlarem del poble escocès, kurd o irlandès.

No és menys important que en algunes ocasions (i això es dóna particularment a Europa on el concepte d’estat està més arrelat, però també en altres latituds) aquestes comunitats o pobles tenen com a objectiu últim el desenvolupament d’una estructura política pròpia. Aquest seria en cas de kurds, palestins, karen, tibetans, escocesos, irlandesos, bascos o catalans, però també el d’armenis (que ja l’han obtingut). Per descomptat, en alguns casos aquests pobles ja disposen d’una estructura política pròpia en forma d’estat, reclamant en altres ocasions la unió política dels diferents estats en què es reparteix la seva comunitat (és el cas de romanesos, albanesos o serbis, per exemple ).

El fet que aquests pobles europeus siguin formats de forma gairebé universal per individus d’una mateixa raça (caucàsica) dóna lloc al fet que, en algunes ocasions, se’ls negui l’estatus d’ètnia, poble o nació, intentant que la seva diferenciació cultural (fins i tot a nivell històric en el que es refereix al respecte per l’idioma propi d’aquesta comunitat) quedi diluïda.

Després d’aquests comentaris que sé que poden ser objecte de certa polèmica us deixo amb aquesta llista de 15 ètnies, pobles o nacions que hem tingut l’oportunitat de conèixer durant els nostres viatges.

ÀSIA
  1. AKHA

Els Akha són un poble d’origen mongoloide que habita el sud-est asiàtic (Birmània, Laos, Tailàndia, Vietnam i la Xina). La seva població ascendeix a mig milió d’individus. Els akha disposen de la seva pròpia llengua i creences, encara que alguns d’ells professen la fe cristiana o el budisme.

Solen viure a les muntanyes, en petits grups poblacionals i es dediquen, fonamentalment, als cultius, encara que sovint va ser l’opi del sud-est asiàtic una de les seves fonts d’ingrés més importants. En els últims anys, el turisme s’ha convertit en una important font d’ingressos. En particular per als Akha que resideixen a Tailàndia.

És fàcil trobar a les vistoses dones Akha en els mercats de Chiang Mai, a Tailàndia, o en realitzar algun trekking de muntanya per aquesta regió tailandesa. Els seus vestits i, en particular, els seus tocats o barrets són certament peculiars, amb un important ús del metall. Solen vestir de negre i s’ornamenten amb collarets (sovint, de comptes de colors) i braçalets.

Akha-2

  1. KAREN

El poble Karen viu al sud de Birmània, formant una comunitat d’uns 4 milions d’individus. Des de fa anys el poble Karen està organitzat política i militarment fent front a l’estat birmà per tal d’aconseguir el seu reconeixement polític com a estat propi. Això ha donat lloc a una brutal repressió birmana el que ha acabat per produïr una important emigració amb destinació, sobretot, Tailàndia (on viurien uns 400.000 Karen).

Els Karen disposen de llengua pròpia (que forma part del grup de les llengües tibetobirmanes). Encara que inicialment era un grup bàsicament animista, en les últimes dècades han anat abraçant la fe budista (almenys un 60%).

Solen viure en les zones altes o de muntanya, sent fàcil trobar poblats Karen durant un trekking de dos o tres dies per la zona de Chiang Mai.

Karen-1
Karen-2

  1. HMONG

El poble Hmong o Miao és un altre dels molts grups ètnics que componen l’enorme mosaic de nacions del sud-est asiàtic. Uns nou milions de persones formen el poble Hmong (que es divideix en diferents subgrups). La majoria d’ells es localitzen a la Xina tot i que és fàcil conèixer-los durant un viatge pel nord del Vietnam (per Sapa) o Tailàndia (per Chiang Mai).

Encara que antigament tenien el seu propi idioma i religió, bona part dels integrants d’aquest grup ètnic l’han abandonat. El xinès és l’idioma predominant entre els Hmong que viuen a la Xina. Molts d’ells, han abraçat el cristianisme.

Els vius colors dels vestits de les dones Hmong, amb els seus bells tocats, que són diferents segons el subgrup al qual pertanyen, converteix aquesta ètnia en una de les més desitjables per als turistes. A Tailàndia, per exemple, és habitual trobar-los en els voltants del Parc Nacional de Doi Suthep, prop de Chiang Mai, on solen posar per als turistes a canvi d’uns bath.

Hmong

  1. POBLE JUEU

Un grup complex, on a més, poble i raça es confonen especialment. Els jueus serien els descendents dels hebreus i dels israelites que poblaven el llevant mediterrani (és a dir, els membres de les 12 tribus d’Israel que descendien dels dotze fills de Jacob, patriarca bíblic).

Un poble acostumat a l’emigració, sovint forçosa i provocada per les múltiples persecucions que han patit durant la història. Això ha portat que, igual que els gitanos, sigui un poble de caràcter francament diaspòric. Dels 14 milions de jueus que existeixen, 12 milions viuen repartits, a parts més o menys iguals, entre dos estats: els Estats Units d’Amèrica i Israel.

Les branques en què es divideix el poble jueu són moltes i escapen al motiu d’aquest post. Això dóna lloc que no sigui pocs els estudis que parlen de la inexistència d’un grup ètnic jueu com a tal o almenys, d’una enorme heterogènia del mateix.

Només comentar que no tots els jueus són ultraortodoxos, encara que aquests siguin, per descomptat, els més vistosos per als viatgers. Aquests últims els vam poder veure al barri ultraortodox i poc amigable de Mea Shearim o en alguns dels assentaments il·legals de Cisjordània.

El poble jueu té una llengua pròpia (l’hebreu, que han sabut mantenir al llarg dels anys) i solen professar la religió homònima, encara que el caràcter secular de part del grup no és excepcional. D’aquesta manera, cal tenir en compte que no tots els jueus professen el judaisme. D’aquesta manera, el terme jueu pot referir-se a tres grups diferents: els que tenen origen ètnic jueu, els que practiquen el judaisme o aquells que s’identifiquen com jueus a nivell cultural i històric.

Judíos-1
Judíos-2

  1. POBLE PALESTÍ

Un subgrup àrab que té els seus orígens en el que eren els territoris de la Palestina històrica que avui ocupa, a mitges, l’estat d’Israel i els territoris dominats per l’Autoritat Nacional Palestina (ANC).

Actualment, la diàspora palestina és tan important com la part que segueix vivint en els territoris originals. Dels 12 milions de palestins, almenys la meitat viuen fora de la Palestina històrica. Lamentablement, molts ells ho fan en camps de refugiats, tot i que molts han trobat certa dignitat a Jordània (gairebé tres milions de palestins viuen en aquest estat) o els Estats Units. La majoria de palestins professen l’islam i parlen l’àrab (dialecte palestí). En particular els que viuen als territoris controlats per l’ANC i països àrabs circumdants.

El Poble Palestí segueix en lluita enfront de l’Estat d’Israel per tal d’aconseguir el complet reconeixement de la comunitat internacional. No obstant això, ja són 136 els estats que reconeixen el palestí com a tal.

Palestinos

  1. KALBELYA O GITANOS DEL THAR

Són un grup ètnic que es localitza a l’estat del Rajasthan de l’Índia i, en concret, prop de la població de Jaisalmer i el veí desert del Thar. Els Kalbelya o Gitanos del Thar, viuen acampats en assentaments fora de la capital del desert indi. Segons sembla, només tenen permès anar a Jaisalmer durant el dia, i han de tornar als seus assentaments durant la nit. Tenen un caràcter seminòmada.

Les seves dones són especialment vistoses amb els seus saris de colors i els seus múltiples abaloris de metall. Se solen dedicar a la venda de trastos diversos i és fàcil trobar-les als voltants de les muralles de Jaisalmer o durant qualsevol excursió d’un dia pel proper desert del Thar. Se sap que els Kalbelya tenen especial destresa en l’art de l’encantament de serp.

Kalbelya

ÀFRICA
  1. SENUFO

Els Senufo són un grup ètnic que es localitza a l’Àfrica Occidental i que es reparteix entre els estats de Mali, Burkina Faso i Costa d’Ivori. Es tracta d’un grup més o menys homogeni, d’uns dos milions d’habitants (per aquestes latituds on els censos no són gens freqüents, les estimacions són francament difícils) que es reparteix en diferents subgrups cadascun dels quals manté el seu propi dialecte.

Solen viure en petits poblats on els habitatges de fang, de base circulars i culminats amb una teulada a força de palla són la norma. Els graners, especialment estrets, són molt característics. És habitual l’existència d’un bruixot a cada un dels poblats, ja que els Senufo segueixen tenint en l’animisme la seva creença primordial.

La música senufo és especialment reconeguda amb el balafon com a instrument principal. També és especialment famosa la seva artesania i, en concret, les seves màscares de fusta, que són especialment recognoscibles, encara que cal tenir en compte que l’art senufo no es limita a elles.

Senufo-2
Senufo-1

  1. TUAREG

Els Tuareg són un dels pobles seminòmades més recognoscibles entre els que viuen al desert del Sàhara, al nord del Sahel. Les seves poblacions principals es localitzen entre els estats del Níger i Mali, encara que podem trobar altres comunitats Tuareg en altres països d’Àfrica. En total, hi ha una població propera al milió i mig de tuaregs i la seva dedicació principal és el pasturatge.

Els Tuareg han emprès una lluita política i, fins i tot, armada per tal de que siguin reconeguts els seus drets com a poble. En concret, això els va portar, el 2012, a la declaració unilateral d’independència del nord de Mali en el territori que és conegut com Azawad (i amb ciutats de la importància de Tombuctú o Gao). No obstant això, la implantació de diferents guerrilles islamistes que res tenen a veure amb els Tuareg ha impossibilitat que aquesta declaració d’independència hagi pogut ser portada a la pràctica.

Es tracta d’un poble nòmada, especialment orgullosos de la seva condició. Disposen de llengua pròpia, també anomenada tuareg i s’organitza socialment de forma jeràrquica, amb una aristocràcia que està socialment per sobre del poble pla.

Els Tuareg són coneguts com Homes Blaus pel color en que vesteixen les seves llargues túniques, de color anyil, producte dels pigments naturals. Aquesta pigmentació de la vestimenta acaba per donar lloc a una certa coloració blavosa de la pròpia pell, a l’impregnar de colorant la pròpia dermis.

Tot i que no vam visitar el territori d’Azawad per la incipient guerra que assolava Mali durant la nostra visita al país, vam poder conèixer alguns Tuareg en diferents poblacions del país.

Tuareg-1

  1. BAMBARA

Els Bambara són una altra de les ètnies de l’Àfrica occidental localitzades, sobretot, a Mali, encara que també en altres països limítrofs com Guinea, Senegal o Burkina Faso. En total hi ha uns tres milions de bambara, ètnia que sol professar les seves pròpies creences i que lluita davant el progressiu avanç de l’islam (segons alguns estudis, aquest arribaria ja a més del 70% de la població bambara)

Els Bambara es dediquen, principalment, a l’agricultura, sent el mill el principal dels aliments conreats. També es dediquen a la ramaderia i en particular a la cria d’ovelles i cabres.

És habitual trobar molts pobles bambara durant un viatge per Mali i Burkina Faso doncs són bastants els que segueixen vivint més enllà de la gran ciutat.

Es dóna la curiositat que la llengua bambara no només és parlada pels tres milions de bambara si no per més de 10 milions de persones a tot l’Àfrica Occidental i, en particular, a Mali on és utilitzada com a llengua interètnica, encara que l’idioma oficial segueix sent el francès.

L’art bambara és especialment reconegut més enllà de les fronteres del país i, en concret, a occident. Figures de fusta, fetitxes diversos i màscares són alguns dels objectes més cobejats. Cuirs i teles pintades també formen part de l’artesania bambara.

Bambara-2
Bambara-1
Bambara-3

  1. PEUL O FULANI

Un altre grup ètnic transnacional que es reparteix entre més de vint estats de l’Àfrica Subsahariana i que té una població total d’uns 40 milions d’individus. Vam tenir l’oportunitat de conèixer-los tant a Mali com a Burkina Faso, on viuen més d’un milió d’ells. Allà vam poder visitar alguns poblats habitats enterament per fulani, a més de poder-los reconèixer en els diferents mercats, on els fulani hi acudeixen per vendre el seu bestiar.

Es considera que uns trenta milions de fulani o peul utilitzen l’idioma propi com a primera o segona llengua, en algun dels diferents dialectes. Tradicionalment eren un poble nòmada. Actualment, encara que la majoria s’han sedenteritzat, es considera que, almenys una quarta part d’ells, segueixen sent nòmades o seminòmades.

Gairebé la totalitat dels peul han adoptat l’islam com el seu dogma de fe. Malgrat que els nens sovint van a escoles alcoràniques, els fulani segueixen mantenint algunes pràctiques prèvies a aquest procés d’islamització.

Els peul són reconeguts, sobretot, com a pastors (en particular, de vaques, bous, cabres i ovelles). Solen tenir el seu propi bestiar tot i que no és inhabitual que els bambara els cedeixin els seus propis ramats perquè els pasturin. Comercialitzen la llet que produeix el bestiar. Molts segueixen acudint als mercats no només per vendre la seva mercaderia, sinó per intercanviar-la per la produïda per altres ètnies.

Peul-1
Peul-2
Peul-3

  1. MASSAI

Per descomptat, els Massai són una de les ètnies més conegudes i populars de tot el continent africà. Una població propera al milió d’individus que es reparteix entre els estats de Tanzània i Kenya.

Els Massai parlen la seva pròpia llengua, anomenada maa, i mantenen els seus propis ritus i creences, encara que molts ells han estat cristianitzats durant l’últim segle.

Encara que molts Massai s’han desplaçat a la ciutat, gran part d’ells segueixen vivint en els seus poblats o manyattes. Es tracta d’un conjunt de barraques envoltades per una estacada de palla. Les barraques són construïdes mitjançant un tova a base de fang, palla i excrements d’animals.

L’agricultura i, particularment, la ramaderia són les dues fonts principals amb què se sustenta l’economia massai. Durant un viatge per Tanzània és molt comú trobar-se amb múltiples pastors, molt d’ells, nens menors de quinze anys que tenen cura el seu bestiar.

En els últims anys, moltes de les mayattes de Kenya i Tanzània han vist en el turisme una oportunitat per guanyar uns diners extres.

Encara que, de vegades, una visita a una manyatta massai pugui assemblar-se a la visita a un poblat artificial, això sol ser bastant allunyat a la realitat. Durant un viatge per Tanzània i Kenya són centenars les manyatta que un es va creuant en el camí. Els Massai hi viuen i vesteixen tal com els veurem després en el poblat que visitem, amb les seves túniques a quadres, les seves llances i les seves sabatilles de goma i les dones amb els múltiples complements de comptes i metall, ja siguin braçalets o arracades. Així són, així han viscut i així els coneixerem, encara que en la comunitat que visitem ens intentin vendre un braçalet per deu dòlars. La cultura massai no és cap circ i segueix viva.

Masai-3
Masai-2
Masai-1

EUROPA
  1. POBLE ROM

Coneguts amb diferents noms (zíngars o romanís, per exemple), el poble gitano és un dels més estesos al voltant del món. Sembla que el seu origen es trobaria en el subcontinent indi.

Suposen la minoria ètnica més important a nivell numèric de tot Europa i la població total s’estima en uns dotze milions de persones.

A Espanya són, aproximadament, mig milió d’habitants i són coneguts com gitanos. Tot i que en el seu moment van tenir un estil de vida nòmada o itinerant, la majoria d’ells s’ha sedenteritzat durant el segle XX. No obstant això, part del poble gitano continua vivint en els extraradis de les ciutats i es resisteix a la total integració amb la resta de població. Als gitanos els agrada mantenir les seves pròpies lleis, regles i ritus que, en alguns casos, no casen amb els de l’estat on viuen.

La llengua pròpia del poble rom és el romaní, que disposa d’una infinitat de dialectes. No obstant això, la majoria de gitanos acaba per adoptar la llengua pròpia de l’estat on habiten. Sovint, amb una estructura gramatical heterogènia i allunyada de les oficials de les llengües en qüestió.

El nomadisme, la marginació respecte a la resta de la població (de vegades, voluntària), l’analfabetisme i el racisme han estat diversos dels esperons amb què s’ha topat el poble gitano. El comerç, però també les arts, han estat històricament, dues de les sortides professionals més habituals per al poble Rom.

Rom-2
Rom-1

  1. ARMENIS

El Poble Armeni té totes les característiques per ser considerat un poble diferenciat. Disposen d’una història pròpia que es remunta a milers d’anys, una llengua amb alfabet propi i un evident sentit de pertinença a la seva pròpia comunitat. Per si fos poc, els armenis també disposen d’una religió amb característiques pròpies i que són úniques del seu poble. No obstant això, els Armenis han aconseguit sortir vencedors en el llarg camí fins a la consecució d’una organització política pròpia reconeguda com a estat.

El camí, però, ha estat llarg i tortuós, sofrint múltiples vicissituds durant la història, fet que els va portar pel camí d’un parell d’execrables genocidis i a la pèrdua de part del seu territori, que avui correspon a l’estat de Turquia.

La diàspora armènia és una de les més importants del món sencer, alhora que una de les més actives culturalment parlant. La llengua, la cultura i les tradicions armènies són conservades i propagades al voltant del món gràcies a un poble orgullós de la seva armenicita.

Així, poc més de tres milions d’armenis viuen és el seu propi estat. És a dir, tres de cada quatre armenis viuen a l’estranger, sent les comunitats nord-americana (uns dos milions) i russa (dos milions i mig) les més nombroses.

Armenios

AMÈRICA
  1. MENNONITES

He dubtat si incloure o no aquest grup religiós que vam tenir l’oportunitat de conèixer durant el nostre viatge per Amèrica Central. En concret, vam poder coincidir amb mennonites tant a Belize com a Guatemala.

Els mennonites són, en realitat, un grup religiós anabaptista cristià originat a Europa Central a partir de 1525, aproximadament. No obstant això, diferents vicissituds van acabar per convertir a aquest grup religiós en refugiats que van haver d’emigrar a diferents latituds. Primer a Rússia, però després de la incomprensió durant el règim comunista de Stalin, van trobar acomodament a Amèrica del Nord i Amèrica Central. Actualment, sobre un milió i mig de mennonites es troben repartits per gairebé tot el món, inclòs l’Àfrica (mig milió) i Àsia (uns 250.000).

El que converteix a aquest grup religiós en comunitat ètnica és la seva gairebé nul·la integració en relació a les comunitats d’acollida (en el nostre cas, en relació a belicenys i guatemalencs). Ells viuen en els seus propis poblats, amb unes normes estrictes i pròpies de màxima austeritat i amb una vestimenta peculiar que ens retrotrau a principis del segle XX. Si a això li unim la seva especial manera de viure el cristianisme, una llengua pròpia a mig camí entre l’holandès i l’alemany d’origen prussià i l’evident sentit de pertinença a una comunitat diferenciada, és evident que ens permet incloure els mennonites al concepte cultural d’ètnia, ja que la seva peculiaritat no es circumscriu únicament a l’aspecte religiós.

La majoria de mennonites de Centreamèrica es dediquen a treballar el camp. A Guatemala i, particularment, a Belize, ens van explicar que es tractava d’un grup especialment respectat per la seva ètica, la seva dedicació a la feina i la seva honestedat.

Menonitas

  1. INDIS KUNA

Encara que recentment li he dedicat un post sencer als Indis Kunas de l’Arxipèlag de San Blas de Panamà, no vull deixar d’incloure’ls en aquesta llista de diferents ètnies del món.

Com comento, es troben localitzats, sobretot, a la Comarca de Kuna Yala o San Blas, al Carib panameny, encara que el seu origen hauríem de trobar-lo a la Selva del Darien, a Colòmbia. Solen viure en algunes de les illes de l’arxipèlag en qüestió (encara que alguns ho fan a terra ferma), construint les seves pròpies barraques gràcies a l’ús fusta, canyes i palla.

El més vistós dels indis Guna és el cridaner dels vestits amb que s’ornamenten les seves dones. I en concret, la mola, una peça que solen disposar a la part anterior de la seva vestimenta i que suposa una autèntica peça d’artesania, molt apreciada pels turistes.

En aquest article podeu saber més sobre els Indi Guna.

Kuna-1
Kuna

I amb els Guna acabo la meva succinta descripció de quinze dels grups ètnics que hem tingut l’oportunitat de conèixer. Us recomano ara que us passeu pel post de Florencio, on al seu bloc ens descriurà quinze dels diferents pobles del món que ha pogut visitar durant els seus viatges pels cinc continents.

ALTRES RÀNKINGS QUE US PODEN INTERESSAR

Dibujo

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

27 thoughts on “15 ÈTNIES O POBLES AL VOLTANT DEL MÓN


fmanega
9 de maig de 2016

Una magnífica selección, como siempre, que me ha hecho caer en la cuenta una vez más en lo mucho que me queda por aprender en esto de los viajes.

Entre los seis grupos étnicos con los que no he tenido contacto de los que mencionas me atraen especialmente los tuareg, a los que me encantaría poder ver en Tombuctú, aunque ahora no es un buen momento. Muy curioso lo que cuentas sobre los menonitas, de los que no tenía demasiada información. Entre los que mencionas de África Occidental, tan solo he llegado a ver a los peul, que también viven en Senegal. El gran músico Youssou N’Dour es de origen peul, por cierto.

Curiosamente, me suena la señora akha que muestras en la foto de portada. Juraría que me crucé con ella cuando los visité. 🙂

Todo un placer este nuevo reto y a por el siguiente, que llegará pronto espero.

    Jordi
    12 de maig de 2016

    Caramba, no sabía lo de Youssour N’Dour. Recuerdo que de joven me gustaba mucho un dueto que tenía con Neneh Cherry.
    Esto de las Akha me lo ha comentado también Pepa Lozano. Debes ser como los chinos, que todos son iguales! 😉

    Xime Rivas
    20 de febrer de 2018

    Hola esta padrísima la información

      Jordi
      23 de febrer de 2018

      Muchas gracias Xime!

M.Teresa
9 de maig de 2016

Excelente introducción y no menos interesante selección de las 15 etnias. En la mayoría de los casos tiene mucho mérito que consigan mantener su propia identidad, lengua y cultura en un mundo cada vez más globalizado que tiende a ningunear a las minorías. Felicidades a los dos!

Un abrazo

    Jordi
    11 de maig de 2016

    Muchas gracias MT. Así es. No debe ser fácil mantener las costumbres e idioma propio en según que latitudes. Fíjate que incluso en Europa se están perdiendo muchas lenguas y las culturas mayoritarias intentan que las minoritarias queden diluiudas en la suya.

Maria Grau
10 de maig de 2016

Impresionante estudio. Cuanto me falta por aprender y ver! Enhorabuena a ambos.

    Jordi
    11 de maig de 2016

    Y tiempo tendremos, María. Espero que esto de viajar nos dure unos años!

Patri cosmopolilla
10 de maig de 2016

¡Madre mía! Si es que leo esto y me quedo sin palabras… ¡Impresionante! Cuánto me queda por ver… Las fotos preciosas, casi ves el alma a través de sus ojos, me fascina cómo se refleja la cultura y las costumbres a través de sus ropas, colores, adornos… Sólo puedo decir que necesito y quiero seguir viajando tanto como tú para ver a todos. A pesar de que en Europa este concepto esté más diluido como comentas yo creo que sí se podrían incluir algunos ¿no? Como por ejemplo los samis… ¿Qué te parece? Un abrazo

    Jordi
    11 de maig de 2016

    Muchas gracias Patri! Así es, los sami son el claro ejemplo de etnia en Europa. Tienen su lengua propio y un enorme sentido de pertenencia a su grupo cultural. Por desgracia aun no he visitado el pais sami en ninguno de los 4 estados donde residen.
    un abrazo!

Maruxaina
11 de maig de 2016

Qué buen post Jordi…es de los que me guardaré en favoritos!
Desconozco la mayoría de ellas, sí tuve oportunidad de ver a algunos romaníes con grandes sombreros y faldas coloridas ellas y nunca interactuando con rumanos.
Me llaman mucho la atención todas y en especial los menonitas., no sabía que su origen era europeo…
Gran trabajo!Un abrazo!!

    Jordi
    12 de maig de 2016

    La verdad es que nosotros no sabíamos que estaban por allí. Pero nos llamo la atención encontrar algunos en la ciudad y luego nos enteramos que había una población importante de ellos. Son bien curiosos y algo semejantes a los amish (creo yo, vamos!).
    Un beso Maruxaina!

      Maruxaina
      12 de maig de 2016

      Sí, a mí también me han recordado a los amish, también me encantaría conocerlos!!
      A seguir investigando 😉

Diana
12 de maig de 2016

Felicidades Jordi! Tu post es muy completo, está muy bien explicado y maravillosamente acompañado por brillantes fotografías. Por mi parte, sólo he coincidido con la tribu Akha y la Hmong durante mi paso por Chiang Mai, pero deseando conocer más. Aunque no les mencionas, también coincidí con los Bereber en Marruecos, pero supongo que tienes un gran abanico en el que elegir y has seleccionado otras tribus africanas para esta ocasión.
Un saludo!

    Jordi
    12 de maig de 2016

    Hola Diana. Si, de bereberes hemos visto en Marruecos y en Tunez. Estuve a punto de ponerlos, pero el post se me hacía eterno!
    Muchas gracias por tus palabras y feliz finde!

Bo
12 de maig de 2016

Hola Jordi

Me he quedado sin palabras las descripciones y los nombres de las etnias del mundo, las fotos son de “Yo también existo y estoy en la Tierra” ganas de visitarles me ha entrado.

Me llamó mucho la atención la etnia “Karen” pensaba que se trataba de un error involuntario de redacción y efectivamente he googleado para ahondar más y encontré más información.

Gracias por compartir, rescato todo el post y mucho encanto en las fotos ¡Enhorabuena! 🙂

    Jordi
    12 de maig de 2016

    Muchas gracias Bo. Si, los Karen existen y son muy numerosos. Aunque hay controversias sobre si forman parte de ellos, para algunos etnicistas las famosas mujeres jurafa forman parte del grupo Karen.
    Un abrazo!

Rebeca - Viajeros 3.0
16 de maig de 2016

Qué pasada de post Jordi,

Para los que no os hemos recorrido tanto mundo como tú es una pasada leer este tipo de artículos. Qué poco sabemos del mundo, la mayoría no las conocía. Muy interesante el caso armenio. Tan cerquita y apenas sabía nada de ellos.
En serio, me ha encantado.
¡Enhorabuena por el post!

    Jordi
    17 de maig de 2016

    Muchas gracias Rebeca. Curiosamente, a raíz del viaje a Armenia me puse en contacto con algunas organizaciones armenias en otros paises y quedé maravillado del interés que ponen en preservar su lengua y cultura.
    Un abrazo, Rebeca!

Abraham
25 de maig de 2017

Lamento decirle que el pueblo palestino no es una etnia, en primer termino Palestina es el nombre puesto por el invasor romano al Reino de Israel (año 135), ya que sostenian que estas tierras habian pertencido al pueblo filisteo (pueblo de origen asirio-egipcio) que termino asimilandose al antiguo pueblo judio. Luego de diversas invasiones, los ultimos invasores de la zona fueron los turcos quienes denominaron a la region como Siria Otomana (1516-1918) , luego de la finalizacion de la Primera Guerra Mundial, y por mandato de la Sociedad de Naciones, esta region paso a manos de los britanicos (incluia tambien la llamada Transjordania, actual Reino de Jordania), y comenzo a llamarse Palestina, para que no sea confundida con la “Siria” que quedo bajo mandato frances (tal vez no hubo la ocurrencia de llamar Siria Francesa y Siria Britanica), nombre que como antes explique le dieron los romanos al Reino de Israel. Luego de la particion de la region decretada por las Naciones Unidas el 30 de noviembre de 1947 (donde una parte se convertiria en el Estado de Israel), los arabes (que en la zona sur, provenían de la etnia beduina y en la zona norte, algunos eran descendientes de los drusos y de arabes de Turquia) decidieron continuar con la lucha armada en contra de los judios (la primer matanza de judios en la region ocurrio en 1929) ya que ellos no aceptaban la decision tomada por la mayoria de los Estados de la orbe, decidieron autodenominarse “palestinos” ya que en la documentacion britanica figuraban que provenian del Mandato Britanico de Palestina (o sea Palestina=palestinos), para finalizar mi comentario debo aclarar que los Gazaties (beduinos, que si pertenecen a una etnia) en realidad provenien en su mayoria de Egipto, mientras que los Cisjordanos (que son de origen hachemita) provenien del actual Reino de Jordania (antes parte de Iraq, Libano y Siria) donde forman el 55% de la poblacion, hago este comentario con el fin de “blanquear” la verdad historica del “Pueblo Palestino” una invencion antigua que perdura hasta nuestros dias.

Dra.crescen
8 de juliol de 2017

Muy hermozas las etnias y pueblos indígenas ;mi admiracion y
Mis respetos por sus saberes ancestrales
Saludos raza

Rolando
20 de juny de 2018

Pensé que cuando se hablaba de etnias se refería a pueblos con pocos habitantes en vías de extinguirse, sin un sistema de gobierno, sin leyes y sin infraestructura. No se si decir “soberana ignorancia la mía”, que este artículo generosamente me ilustra. Enterarme que hay etnias con millones de habitantes, con sistemas de gobierno con infraestructura me sorprende. Que a judíos y a árabes los incluyan, también. Pensé que ambos conformaban ya cada uno un estado. Eso me pone aún más dubitativo. Me seguiré ilustrando. Pregunta: ¿Los descendientes de los Mayas de México y los descendientes de los Incas de Perú, son etnias ?

    Jordi
    22 de juny de 2018

    Hola Rolando. Gracias por pasarte por aquí.
    en realidad el término etnia no tiene relación con el tamaño de la comunidad. Sería semejante a raza, por ejemplo. Suele ser una comunidad que comparte rasgos comunes en cuanto a raza, religión, lengua o costumbres. Aunque no siempre tienen que compartirlos todos. algunas etnias han conformado estados. Otras, sin embargo, están repartidas en varios estados o solo existen en algún lugar remoto de algún estado.
    Si, los descendients de los mayas son una etnia que se divide en varias subetnias, a su vez. Por ejemplo, entre los mayas existen más de 50 subetnias, con Tzeltales, tzoziles, choles o zoques.
    Lo mismo pasa con los andinos.

Elvis Hugo Pupo Mesa
18 d'octubre de 2018

muy ilustrativo tu trabajo.Es un placer navegar por el mundo junto a ti y conocer el vasto mundo de los pueblos originarios.un abrazo Profesor Elvis Pupo

    Jordi
    20 d'octubre de 2018

    Muchas gracias por sus palabras, Elvis.

Blogitravel.com
19 de març de 2019

Muy buen artículo sobre los tipos de etnias del mundo y sus características.

cristobal
20 de juliol de 2019

SOLICITO ME AYUDEN CON ALGUNOS NOMBRES DE LIBROS DE CULTURAS ÉTNICAS Y/IO Diversidad étnica y cultural en México Y EL MUDO, Editorial

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.