Heidelberg és una de les ciutats més boniques d’Alemanya. I tot i que el nostre viatge de Setmana Santa de 2015 transcorre sobretot, per la Selva Negra i Alsàcia, no hem volgut deixar la oportunitat de que estem de visita per l’oest d’Alemanya , per conèixer la que és coneguda no només per ser una de les ciutats més boniques d’Alemanya, si no per la que té la fama de ser també la ciutat més romàntica del país.

És per això que abans de marxar de casa hem estat buscant què veure a Heidelberg en un dia sencer, doncs aquest és el temps que tindrem per conèixer la ciutat. Tan bon punt com hem arribat al aeroport de Baden Baden hem posat el nostre cotxe de lloguer en direcció Heidelberg, on farem dues nits.

Un cop despertats i esmorzats, comprovem que el dia està força gris i que els núvols amenacen pluja, de manera que ens posem l’impermeable, per si de cas i ens disposem a descobrir si la fama que té Heidelberg de ser una de les ciutats més boniques d’Alemanya i de retruc, de les més romàntiques, és o no merescuda.

Un passeig d’uns vint minuts ens porta des del nostre hotel fins  la Plaça Bismarck. Des d’aquí comença el que és conegut com Altstadt o Ciutat Vella de la ciutat de Heidelberg, el barri que té els monuments, carrerons i places més importants que veure a Heidelberg, una zona gairebé exclusiva per a vianants que fa de molt ben visitar.

És aquí, on comença la nostra visita d’un dia a la ciutat de Heidelberg. A peu, es clar.

QUE VEURE A HEIDELBERG.

CIUTAT VELLA DE HEIDELBERG O ALTSTADT.

IMG_0621

Prenem el carrer Hauptstrasse que és el més comercial de la ciutat i que s’allarga més enllà d’un quilòmetre i mig, fins la Karlstor, la porta de la ciutat. En aquest carrer per a vianants no només trobem les mateixes botigues que la globalització ha instal.lat per tot el món, si no també preciosos comerços locals, situats molts d’ells en construccions centenàries, diverses esglésies i palaus, molts restaurants i com no pot ser d’altre manera a Alemanya, diverses cerveseries.

Durant el nostre passeig pels gairebé dos quilòmetres de la Hauptstrasse i pels carrers laterals que hi confinen, no parem de badar boca, de tants racons que hi ha per  veure i descobrir. Un dels primers edificis imponents del carrer més bonic de Heidelberg és la coneguda com Haus zum Reisen o Casa del Gegant que era la vivenda del general von Veningen, personatge que trobem en una fornícula de la façana i que data de principis del segle XVIII. No massa més endavant trobem l’església de la Providència, que destaca pel seu campanar en forma de bulb de ceba. Data de mitjans del segle XVII, tot i que va ser destruïda pocs anys després durant la guerra contra França, de manera que va haver de ser reconstruïda el 1700. El seu interior neo-renaixentista és auster, de manera que el que més destaca és el seu òrgan, el més antic de la ciutat de Heidelberg.

Poc després, a mà esquerra destaca l’edifici del Palau Morais, que és la seu del Museu del Palatinat, dedicat a la història local i de l’art.

Abans de seguir pel carrer Hauptstrasse cal desviar-se una mica, primer a mà esquerra i després a mà dreta. A mà esquerra, per Schiffgasse arribem a un edifici imponent, però massa reformat: el Marstall. Es tracta d’un palau renaixentista del segle XVI, reconstruït a principis del XIX. Ara es la seu d’un museu arqueològic amb peces que pertanyen a la universitat. El seu pati, convertit en una espècia de Biergarden deu ser agradable a l’estiu, però avui, amb el dia gris i a estones fins i tot, amb un breu plugim, no ho és gens.

Tornem al carrer principal i aquesta vegada trenquem a mà dreta, per trobar-nos amb diversos edificis que pertanyen a la Universitat. Heidelberg no només és una de les ciutats més boniques d’Alemanya si no que a més és la seu d’una de les Universitats més antigues i més prestigioses del país. En aquesta zona trobem els edificis de la Alte Universitat (barroca), de la Neue Universitat (del primer terç del segle XX) i sobretot, el bonic edifici de la Biblioteca Universitària, que és dels més bonics que hi ha a Heidelberg. Hi entrem lliurement, però en canvi no podem entrar a la coneguda com presó universitària, on sembla que els estudiants més díscols s’hi podien passar una bona temporada. Malauradament, els dilluns és tancada.

IMG_0625
IMG_0463
IMG_0467
IMG_0471
IMG_0479

En aquesta zona, de fet, just al davant de la Biblioteca, trobem la Peterskirche, la més antiga de la ciutat, que data del segle XII, tot i que actualment no està oberta al públic per estar en procés de reformes.

Ben a prop trobem l’edifici de l’antiga església dels jesuïtes, convertida actualment en museu d’art Sacre. La façana barroca ens mostra un dels edificis més imponents de la ciutat i que data del segle XVIII.

Tornem al carrer Hauptstrasse per seguir donant la raó als que consideren Heidelberg com una de les ciutats més boniques d’Alemanya. Quedem admirats amb la façana de la casa coneguda com a Haus Zum Ritter, de finals del segle XVI i en estil renaixentista. La façana és preciosa, però val la pena a més, donar un cop d’ull a la planta baixa, que està ara mateix ocupada per un restaurant.

Gairebé davant de la Haus Zum Ritter entrem a una de les esglésies més boniques de la ciutat, la Heiliggeistkirche o Església de l’Esperit Sant. Es tracta d’una església de planta gòtica que va ser construïda en el lloc on ja existia una església basilical romànica. L’església data del segle XII i el seu interior és també força auster, encara que destaca a la nau esquerra, el sepulcre del príncep Ruprecht i de la seva dona. Es pot pujar a la torre gòtico-barroca, tot i que no ho fem, en espera de millors vistes des del Castell i des del Passeig de la Filosofia.

L’església de l’esperit Sant està situada a la bonica Plaça del Mercat, on trobem al centre, una font amb una estàtua d’Hèrcules, del segle XVI i l’ajuntament o Rathaus (on hi ha l’oficina de turisme); però encara és més bonica la plaça que trobem poc més enllà, la Karlsplatz, que destaca sobretot, per les precioses vistes que del castell es tenen des d’aquesta plaça.

Abans de pujar al castell, un altre de les coses que veure a Heidelberg, ens arribem encara fins al final del Hauptstrasse, on trobem la bonica porta de la ciutat, coneguda com a Karlstor i que sembla més un arc triomfant que una porta. Data del 1775 i és certament imponent.

IMG_0492
IMG_0493
IMG_0498
IMG_0505
IMG_0609

EL CASTEL DE HEIDELBERG.

IMG_0545

Però si Heidelberg és coneguda per ser una de les ciutats més romàntiques i boniques d’Alemanya probablement sigui per culpa del castell que domina la ciutat. Y això que no es tracta ni d’un castell en bon estat, ni d’un castell que tingui un interior sumptuós. Però probablement el fet de que els francesos el deixessin pràcticament en runes a finals del segle XVII el fa encara més romàntic i que quedi envoltat d’un aura francament mística.

En origen, el Castell de Heidelberg data de principis de segle XV, en època en que el Príncep Elector era Ruprecht III. Al llarg dels segles, el castell va ser ampliat, de manera que la construcció era una successió d’estils. Tot plegat va quedar aturat amb la guerra contra França, de finals del segle XVII, quan el castell va patir molts desperfectes que van ocasionar que cap dels intents posteriors de remodelació poguessin ser portats a terme.

Entrem al castell després de pujar fins la seva alçada en funicular. Les torrasses, els fossars, les destruïdes muralles…tot plegat és imponent i el seu estat de conservació no en resta gens d’interès. Des de l’esplanada del castell, abans d’entrar al mateix, es gaudeix d’alguna de les millors vistes de la ciutat, que s’estén als peus del turó.

Travessem la porta principal d’accés al pati del castell, la Torturn, per quedar perplexes amb la mescla d’estils que dominen les construccions que queden de peu. És veritat, que d’algunes només en queda la façana i d’altres ha tingut que ser fortament restaurades, però els palaus que veiem al nostre davant ens deixen admirats.

Entrem a la bodega, on es poden degustar els vins de la zona, si un vol, o gaudir de dos enormes tinasses de 50 mil i 220 mil litres de vi. Segons ens diuen, aquesta última és la més gran del món i rep el nom de Grosses Fass . Data de 1751.

Tornem al pati del castell i observem el Friedrichsbau, que va ser manat construir per Frederic IV a finals de segle XVI en estil renaixentista. Passem per sota del palau i ens acostem així a una altre preciosa terrassa des d’on gaudir de les precioses vistes que de la ciutat es tenen. Distingim les diverses esglésies de Heidelberg, així com el pont de Carles Teodor, una altre de les construccions que fan de Heidelberg una de les ciutats més boniques d’Alemanya i una dels monuments més importants que veure a Heidelberg.

Tornem al pati central per meravellar-nos del que queda del Ottheinrichsbau, una altre joia del Renaixement, que data de mitjans de segle XVI en un temps en que el Príncep Elector era Otón Enric. Tot i que gairebé només queda de peu la seva façana, aquesta és una de les més esplendoroses de tot el país.

Sota d’aquest palau sí que visitem el Museu Alemany de Farmàcia, molt més interessant del que el seu nom ens podia fer pensar. Hi trobem diverses farmàcies d’arreu del país que han estat transportades al museu tal i com eren en el seu moment d’esplendor. Algunes d’elles són dels segles XVII i XVIII i son francament precioses. També trobem un ampli apartat dedicat a l’alquímia i un altre on es mostren gran quantitat d’utensilis utilitzats pels apotecaris durant la història per tal de fer la seva feina.

Visitat el castell de Heidelberg tornem a la ciutat, novament en funicular, per fer camí cap el Pont Vell de Heidelberg, una altre de les construccions que ha fet de Heidelberg una de les ciutats més boniques d’Alemanya.

IMG_0530
IMG_0549
IMG_0548

IMG_0537
IMG_0559
IMG_0588
IMG_0567
IMG_0533

PONT VELL DE HEIDELBERG

IMG_0516

És el nom amb que tothom coneix el pont que oficialment rep el nom de Pont de Carles Teodor, en honor del Príncep Elector de mitjans de segle XVIII, que va tenir un regnat, segons sembla, quallat d’èxits i al que s’atribueix un gran mèrit en el desenvolupament econòmic, però també cultural, de l’Alemanya del segle XVIII.

És aquest pont, una de les icones de la ciutat i monuments més destacats que veure de Heidelberg. Es tracta d’una construcció de pedra sobre el riu Neckar, que va ser manada construir, el 1786, pel Príncep Elector del que rep el nom, en el mateix lloc on ja hi havia hagut dos ponts. De fet, l’anterior havia quedat destruït pocs anys abans, per culpa d’unes inundacions, de manera que es va decidir que el nou pont seria construït de pedra.

És un dels ponts més bonics d’Europa, amb el seu característic color rogenc, com molts dels edificis de la ciutat de Heidelberg, i amb la seva bonica porta d’entrada, a l’extrem que dóna a la Ciutat Vella, construïda gairebé a mode d’Arc del Triomf, utilitzant dues torres anteriors. Per cert, a l’esquerra d’aquesta original porta trobem la estàtua d’una curiosa mona. Al pont també trobem diverses enormes escultures, algunes d’elles en honor del propi Príncep Elector.

L’idea seria travessar tot el pont per dirigir-nos a l’entrada del Passeig de la Filosofia, que queda just en aquesta zona. Però quan ens hi acostem, comprovem que aquesta entrada està tancada, sembla que per obres, de manera que tornem a travessar el Pont Vell, passem novament per la Ciutat Vella i ens dirigim al Passeig de la Filosofia per l’entrada que queda a nivell del pont de Theoor Heuss.

IMG_0521
IMG_0527

IMG_0507
IMG_0615

PASSEIG DELS FILÒSOFS DE HEIDELBERG.

Un passeig que ningú no s’ha de perdre. Es tracta d’un sender que s’eleva turó amunt, a la ribera contraposada del castell, de manera que les vistes de la ciutat vella i el castell i per descomptat, amb el riu Neckar als peus, son espectaculars. Potser, fins i tot, més encara que les vistes de les que hem gaudit des del castell.

Tot i que estem a Setmana Santa, ni a Heidelberg ni al Passeig dels Filòsofs ens hem trobat amb massa turistes, de manera que la mitja hora que triguem a fer el trajecte, és francament plàcid. Les parades per fer fotografies son continues, i la veritat es que suposen un final perfecte per a la que és una de les ciutats més romàntiques i boniques d’Alemanya.

IMG_0640
IMG_0650

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ALEMANYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

16 thoughts on “HEIDELBERG. Que veure a una de les ciutats més boniques d’Alemanya.


Eva Puente
11 d'abril de 2015

Que localidad más bonita Jordi y que gusto da visitar estos lugares con pocos turistas como bien dices :-).

Me ha recordado mucho, por el estilo, las casas y la historia a una localidad que descubrimos en nuestra visita a la Selva Negra, se llama Ettlingen y también nos pareció muy romántica 🙂

Nica Lh
11 d'abril de 2015

Me gusta esta ciudad!!!

Viajar code: Verónica
12 d'abril de 2015

Precioso!!! Al menos eso me transmiten las fotos!
Curioso lo del museo de famacias…nos gustaría sin duda.
Y me ha llamado la atención que también tengan paseo del filósofo, como kyoto… Bueno, en plural…en Japón parece ser que solo tenían uno jaja

Un saludo!

    Jordi
    12 d'abril de 2015

    Ciertamente Vero. Una ciudad preciosa. Ha valido la pena desviarnos de nuestra rtuta inicial para irnos más al norte hasta Heidelberg. Encantadora!

Eva Puente Maya
12 d'abril de 2015

Menuda ruta más bonita has hecho!. Me ha recordado batante a la nuestra 🙂

    Jordi
    12 d'abril de 2015

    Ha sido una ruta preciosa, Eva. Desde luego, la Selva Negra y Alsacia da para mucho.

Netikerty BlogAnden
12 d'abril de 2015

Que viaje de semana santa más bonito!! Una idea muy buena.

JAIME QUITO CORREDOR
9 de maig de 2016

es hermoso no tengo como describirlo, ya mis vacaciones para alla son en septiembre me gustaria que me recomedaran que clase de ropa se utiliza para esa temporada

    Jordi
    11 de maig de 2016

    Hola Jaime. En septiembre suele hacer aun buena temperatura por Europa Central. Sobre 20 grados de media, de manera que ropa ligera y de día manga corta es lo suyo. No suele ser un mes muy lluvioso, aunque esto nunca se sabe y vale la pena ser precavido.
    Un abrazo y feliz viaje!

Ramiro
26 de juliol de 2016

Buenas tardes.
Dónde pararon para almorzar o tomar el té de la tarde?
Saludos desde Argentina.

    Jordi
    27 de juliol de 2016

    Lo he tenido que buscar y me he estado un buen rato! Almorzamos en Heidelberg bier brezel, en 184 Hauptstrasse. Muy céntricoo. y 100% recomenadable.

      Ramiro
      27 de juliol de 2016

      Mil gracias Jordi.
      Genial el blog!

Irene
30 de juliol de 2016

Gracias por compartirlo! mi chico y yo nos vamos por Europa y que nos des el trabajo hecho da gusto… 13 ciudades a visitar y ya no puedo ver ni un mapa más!!!Seguiremos vuestra ruta. Un saludo!

    Jordi
    4 d'agost de 2016

    Muchas gracias Irene. Espero que disfrutes mucho del viaje. Un abrazo!!!

Vanesa
25 de maig de 2017

Que bien lo has explicado, me lo he apuntado todo, estoy preparando nuestras vacaciones en Selva Negra para este verano, nos vamos 10 dias y esta sera nuestra primera parada. Gracias por compartirlo, un saludo

    Jordi
    25 de maig de 2017

    Muchas gracias Vanesa. Es una ciudad que merece mucho la pena. Mucho ambiente y preciosa. Estoy seguro que la váis a disfrutar un montón.
    Un beso! Supongo que ya tienes los hoteles, pero si no, te dejo ete cupón de 15 euros para tu próxima reserva en booking: https://www.booking.com/s/7042631d
    Besos!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.