patrimonio humanidad

El Palau Papal d’Avinyó és el que ens ha portat fins a aquesta zona de la Provença, que serà la primera parada del nostre viatge de tardor de 6 dies pel Sud de França. No obstant això, hi ha molt més a veure a Avinyó, i de fet, si alguna cosa ha fet famosa la ciutat, més enllà del Palau dels Papes, és una coneguda cançó francesa anomenada precisament “Sobre el Pont d’Avinyó”. Si, efectivament, el Pont d’Avinyó existeix, es diu Pont de Sant Benezet, i per descomptat, es troba a Avinyó.

Però abans de veure què es pot veure a Avinyó en un dia, o millor dit, què va donar de si la nostra primera tarda a la ciutat, donarem quatre pinzellades d’història.

IMG_6669

 

BREU HISTÒRIA DE L’AVINYÓ PAPAL

Encara que la història de la ciutat es remunta a diversos segles abans, Avinyó presenta un gran creixement amb l’arribada dels papes. Això succeeix el 1309, quan a causa d’una incessant inestabilitat política y després de greus disturbis ocasionats a Roma, el francès Climent V decideix traslladar la capitalitat papal a Avinyó, que en aquell moment no formava part del Regne de França, si no del de Nàpols, que rendia vassallatge a l’església.

Encara que al principi el desig papal és el de tornar en pocs anys, això no serà possible, de manera que durant gairebé un segle, Avinyó serà la seu papal. Per a això, no només es construirà un Palau Papal, sinó que s’en construiran dos. El segon, és construït en època de Climent VI, quan el Papa compra la ciutat a la Reina Joana de Nàpols, que era comtessa de Veinaissin, comtat on es trobava la ciutat d’Avinyó.

Després de la tornada del pontificat a Roma, la ciutat entrarà en un període de progressiva decadència.

 

PALAU PAPAL D’AVINYÓ

IMG_6675

El Palau Papal d’Avinyó, recinte que forma part del Patrimoni de la Humanitat, és la primera de les nostres visites a la ciutat. Hem arribat a primera hora de la tarda i no hi ha temps a perdre. Són diversos els monuments a veure a Avinyó i volem aprofitar la tarda visitant els dos més importants: el Palau dels Papes d’Avinyó i el Pont de Sant Benezet o Pont d’Avinyó.

Després de l’arribada de ClIment V a Avinyó, el Sant Pare s’instal·larà en un convent dominic, però el seu successor Joan XXII s’adona que no serà possible el retorn a Roma durant un llarg període de manera que inicia la construcció d’un Palau Papal digne d’un rei més que d’un Sant Pare.

Els successius papes que seguiran a Joan XXII ampliaran el Palau. Es tracta d’una època en què l’austeritat no era la norma principal de la màxima jerarquia eclesiàstica. Els fastos i grans banquets es succeeixen a la mateixa velocitat que les amants papals entren i surten de palau.

Fins a sis conclaves es van realitzar durant l’estada dels Papes a Avinyó, de manera que cada papa entrant desitjava embellir, més encara, el Palau Papal heretat. No tenint-ne prou amb això, Climent VI, el quart dels papes d’Avinyó, decideix construir un segon palau, que avui coneixem com Palau Nou, en juxtaposició al Palau Vell construït per Juan XXII. En realitat, tots dos palaus acaben per formar un sol Palau Papal d’Avinyó, que resulta en ser el Palau Gòtic més gran del món.

A l’entrar al Palau dels Papes d’Avinyó notem que Benet XXII va construir el Palau com si d’una fortalesa es tractés. Altes torres amb merlets i amples muralles no deixen cap mena de dubte, que aquest havia de ser un palau inexpugnable.

Després d’entrar a l’interior del Palau Papal ens trobem en un pati disposat a manera de fals claustre, al voltant del qual se situen les diferents estances papals. En aquest pati, conegut com la Cort d’Honor, se celebra cada any el Festival de Teatre d’Avinyó.

Durant la visita, i gràcies a l’ajuda d’una audioguia, gaudim de les enormes sales del Palau Papal, sense poder arribar a ser conscients de l’opulència que va regnar en aquest recinte durant un segle sencer. En efecte, la majoria de les parets resten ara nues, no havent estat així en el seu temps, quan preciosos tapissos i bellíssimes pintures, obra dels més cèlebres pintors de frescos (com els italians Simone Martini i Matteo Giovanetti), decoraven les estances més importants.

 

IMG_6678 IMG_6681

Descobrim pas a pas els diferents secrets de palau, com la Sala on es rebia als ambaixadors (la Sala de les Grans Audiències), les Sala del Gran Tinell, on es reunien els cardenals per escollir el nou papa (el conclave), les cuines o l’habitació papal (una de les més bellament decorades).

Una de les més boniques estades és la coneguda com a capella de Sant Marcial. Es tracta d’un petit oratori annex al Gran Tinell on encara es conserven els preciosos frescos, obra de Matteo Giovanetti, manats pintar per Climent VI. Una altra estada també bellament decorada amb frescos, és la coneguda com habitació del Cérvol, que era utilitzada com a gabinet de treball de Climent VI. La caça i la pesca són representades en aquesta estança. Com veiem, motius ben poc eclesiàstics.

IMG_6700

Curiosa és també la sala que podríem anomenar Sala del Tresor. S’hi emmagatzemaven els impostos recaptats per l’administració papal a tots els monestirs i convents que en depenien, demostrant, d’una o altra manera, l’especial vassallatge a la qual eren sotmesos. En una sala inferior a aquesta, es trobava el que podríem anomenar una mena de caixa forta. Per sota del nivell del sòl, i segellat mitjançant pesades lloses, es trobaven una sèrie de dipòsits on es custodiaven totes aquestes riqueses. Per arribar a aquesta dependència des de la sala anterior, s’havia de recórrer un passadís en ziga-zaga i obrir les pesades portes que eren controlades per les més estrictes mesures de seguretat de l’època.

Finalment, ja gairebé al final de la visita, coneixerem l’esplèndida església del Palau Papal d’Avinyó, on només s’oficiaven cerimònies en dies molt concrets, com els més importants del calendari litúrgic o la missa de coronació Papal. Aquesta Capella Major, és una de les obres més important de l’època de Climent VI i té unes dimensions certament catedralícies, de fins a 52 metres de llarg per 19 d’ample. Va ser acabada en 1351 i consagrada als apòstols Pere i Pau. La decoració era també exquisita en aquesta església, amb abundants teles, tapissos i pintures que l’adornaven.

L’època daurada d’Avinyó va acabar-se en sec quan el pontificat torna a Roma després de cedir a múltiples pressions. No obstant això, no un, sinó fins a dos papes es parapeten en el Palau Papal d’Avinyó, negant-se a reconèixer als Sants Pares escollits a Roma. Es tracta de Climent VII i Benet XIII, coneguts també com antipapes, que arriben a excomunicar els Papes residents a Roma, mentre aquests feien el mateix amb els avinyonencs. Climent VII aconsegueix resistir al Palau dels Papes d’Avinyó durant tot el seu pontificat, però, el seu successor, Benet XIII ha d’abandonar el Palau, passant la resta dels seus dies a Peníscola. No obstant això, cal tenir en compte que algunes diòcesis sí que van mantenir el seu reconeixement, com la pròpia Corona d’Aragó, fet que ja vam poder conèixer en la nostra visita a Torre Bellesguard de Barcelona. És aquesta l’època coneguda com el Cisma d’Occident.

Encara que durant uns anys el Palau Papal d’Avinyó passa a forces antipapals, és retornat a l’església a partir de 1433. No obstant això, mai més tornarà a resplendir com en els anys del papat d’Avinyó. Malgrat això, el Palau, així com el Comtat de Veinaissin, seguiran sent propietat papal durant 350 anys.

IMG_6694 IMG_6695 IMG_6685 IMG_6698

IMG_6799

 

PONT D’AVINYÓ O DE SANT BENEZET

Després de visitar el Palau Papal d’Avinyó és moment d’apropar-nos a la segona de les visites imprescindibles d’Avinyó. Es tracta del famós Pont de Sant Benezet, més conegut com Pont d’Avinyó.

La fama del pont no li ve donada, però, ni per la seva bellesa ni pel seu interès monumental, que dit sigui de passada, no són pocs. Ha estat una cançó infantil francesa la que ha donat popularitat a aquest pont, ja sigui dins de França o fora de les seves fronteres. Malgrat tot, no són poques veus les que indiquen que la cançó original no hauria parlat de “Sobre el pont d’Avinyó” (Sur el pont) si no “Sota el pont” (Sous le pont). Això seria més comprensible, ja que el pont és una estructura més aviat estreta. No obstant això, diversos dels seus arcs originals haurien descansat sobre una illa fluvial, l’Illa Barthelasse, on hauria estat més fàcil que els nens haguessin jugat i dansat. Aquesta illa, dit sigui de passada, és la més gran de les illes fluvials de França.

La qüestió és que l’original pont sobre el Roine, ja no es pot visitar en tota la seva longitud. De manera que si inicialment s’hauria unit la ciutat d’Avinyó, propietat dels papes, amb la ciutat de Villeneuve d’Avignon, la titularitat de la qual corresponia al Regne de França, a causa de diverses crescudes del riu Roine que hauria destruït gran part de la seva estructura, actualment ja no uneix les dues ribes. Ben al contrari, ja que només tenim l’oportunitat de visitar el tram que corresponia als quatre primers arcs des de la ciutat d’Avinyó. És a dir, dels 900 metres originals, només persisteixen poc més de 100.

La visita al Pont d’Avinyó, però, no està mancat d’interès. Gràcies a una nova audioguia, coneixem part de la història del pont, així com les llegendes que s’associen a ella. La més popular és la llegenda que explica que un pastor local, Sant Benezet, va rebre l’encàrrec diví, àngels mitjançant, de construir un pont sobre el Roine. En primera instància ningú va creure en el projecte i fins i tot el pastor va ser ridiculitzat en públic. No obstant això, Benezet va alçar un enorme bloc de pedra que, segons sembla, va donar veracitat al mandat. Això va succeir el 1171, de manera que en uns quinze anys es té construït el primer pont.

Com diem, l’afable Roine que observem en l’actualitat, sembla que no ho era tant en l’antiguitat, de manera que les constants crescudes van anar destruint paulatinament part del Pont d’Avinyó. No sempre es reconstruïa aquesta estructura, de manera que en no poques ocasions, part del pont era substituït per entramats de fusta. La qüestió és que després d’una última destrucció el 1660, el pont ja no va ser reconstruït.

Gaudim de les històries sobre la construcció del Pont d’Avinyó i de les seves llegendes, abans de dirigir-nos a sopar.

IMG_6804 IMG_6738

 

El menjar al sud de França, en realitat a tot el país, és exquisit. Tenim l’oportunitat de degustar una estupenda amanida de verat (que aquí en diuen mackerel) i un bravíssim filet de bou al Restaurant Le 46, a Rue de Balance. Com que no som molt amants del vi, ho reguem amb bona cervesa belga.

Així acaba el nostre primer dia de viatge pel sud de França. Demà tindrem oportunitat de fer un volt pel centre històric d’Avinyó.

IMG_6751

 

EL NOSTRE HOTEL A AVINYÓ

Durant la nostra estada a Avinyó ens allotgem a l’Hotel de l’Horloge, a escassos quinze metres de la plaça homònima, que és la principal de la ciutat i on es troba l’Hotel de Ville, és a dir, l’ajuntament de la ciutat. Es tracta d’un hotel amb molt d’encant, localitzat en un edifici amb més de 100 anys d’història. Les habitacions estan decorades amb estil, el wifi és gratuït i l’esmorzar excel·lent. Molt recomanable, i un lloc de descans ideal després de gaudir de la visita al Pont de Sant Benezet i al Palau Papal d’Avinyó.

IMG_6656

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE FRANÇA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

14 thoughts on “AVIGNON. El Palau Papal i el Pont d'Avinyó, FRANÇA.


Viajar code: Verónica
26 d'octubre de 2015

Sabía de la historia pero la verdad es que no recordaba haber visto fotos del palacio…me parece que ha de impresionar en persona.
Vamos una maravilla…

    Jordi
    28 d'octubre de 2015

    Si, la verdad es que es una auténtica maravilla. Y parece que los papas lo tenían muy bien montado por allí…menudas comilonas se debieron hacer…

Patri (la cosmopolilla)
27 d'octubre de 2015

¡Qué pasada! Había visto fotos de Aviñón y tenía muchas ganas de ir, estuve en la Provenza hace unos años (en Marsella) y al final como era verano tiramos más para la Costa Azul, pero a la próxima me acerco porque veo que merece mucho la pena. Muchas gracias, Jordi, siempre me descubres sitios increíbles 🙂
Abrazo

    Jordi
    27 d'octubre de 2015

    Pues sí Patri, yo creo que merece mucho la pena acercarse nuevamente por la zona y dedicarle 4 o 5 días. A mi se mi hizo el viaje cortísimo, pues me quede con la ganas de bajar hasta Aix en Provence o Aigues Mortes. Un beso, Patri!

Veronica
28 d'octubre de 2015

Que precioso el palacio y por lo que veo se pueden visitar casi todas las estancias. Me encanta!!!

Netikerty
30 d'octubre de 2015

Genial el post y las fotos muy chulas. Avignon es una ciudad que me suena de siempre pero no sabía lo que tenía para visitar y parece que merece mucho la pena.

    Jordi
    31 d'octubre de 2015

    La verdad es que a nosotros nos encantó. Más allá del puente y del Palacio Papal, tiene un bonito centro histórico, además. Saludos!

Sarah Y. Richards
31 d'octubre de 2015

Mi abuela siempre me cantaba esto de pequeña, no he podido evitar tararearla al leer el post http://m.youtube.com/watch?v=uJKfxtYAt0s

Viajando Odvyrcl
31 d'octubre de 2015

Tan famosísimo el puente de Aviñón y hasta ahora que te leí supe algo de el. Que ignorante !!! jijiji. Saludos 🙂

    Jordi
    31 d'octubre de 2015

    jajaja, esto es habitual que pase! Es una escapada de 5 o 6 días que vale mucho la pena.

Olga Barbara Grijalva Alvarez
31 d'octubre de 2015

Ah ah ah este si que lo conozco 😉

    Jordi
    31 d'octubre de 2015

    A bien pocos quilómetros de casita lo tienes. Para tí es una escapadita de fin de semana!

Cristina Monsalvo Lopez
1 de novembre de 2015

Fabuloso palacio y preciosa ciudad…

    Jordi
    1 de novembre de 2015

    Desde luego Cristina. la chozita papal estaba pero que muy bien!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.