Aprendre a esquiar. Aquest era un dels objectius que per l’hivern de 2014-2015 teníem preparat per en Marc, que als seus 6 anys, encara no havia tingut la oportunitat de posar-se unes botes de ski.

Per això, vam programar un llarg cap de setmana a Andorra ple d’activitats (aquí en podeu veure el pressupost), on se’ns dubte, l’estrella seria la primera esquiada que en Marc faria a la seva vida, però on a més, podria gaudir del patinatge sobre gel, de les activitats en plena naturalesa que ofereix el parc lúdic de Naturlàndia o d’una preciosa Ruta del Romànic.

Vam compartir aquesta experiència amb els nostres nebots, en Pol i l’Aina, que també debutaven amb unes botes d’esquí als peus i amb els seu pares (i cunyats nostres) que també eren debutants en aquesta matèria.

IMG_9549
IMG_9548
IMG_9566

POSSIBILITATS D’ESQUÍ A ANDORRA.

Les pistes de ski d’Andorra es divideixen en dos grans dominis esquiables: Vallnord i Grandvalira.

El primer d’ell, Vallnord, es va formar gràcies a la unió el 2004 de dues estacions d’esquí: Ordino-Arcalís i Pal-Arinsal. 66 pistes i gairebé 90 quilòmetres esquiables són els que es poden gaudir a Vallnord, que queda situat a l’oest del país.

El segon domini és el de Grandvalira, que neix el 2003 gràcies a la fusió de diverses pistes d’esquí i que amb els seus 210 quilòmetres de pistes, suposa el domini esquiable més gran de tot els Pirineus. Son sis els sectors en que es divideix Grandvalira, cadascun d’ells amb el seu propi accés: Encamp, Canillo, El Tarter, Soldeu, Grau Roig, Pas de la Casa. El domini de Grandvalira, queda a l’oest del país.

Nosaltres vam triar Grandvalira per fer la jornada d’esquí , doncs és el domini que té una mica millor accés, ja que tots ells es realitzen des de la pròpia carretera general CG2, que és una de les principals d’Andorra i que gairebé no té corbes. En canvi, per accedir a Vallnord, cal desviar-se per la carretera CG-3, que té més revolts. El motiu d’evitar aquesta va ser l’enorme tendència al mareig que té un dels assistents a la primera esquiada d’en Marc: el seu cosí Pol, de la mateixa edat.

Com que estem allotjats a Canillo, prenem el telecabina de Canillo, que en 10 minuts ens deixa al sector Canillo, just al davant de l’escola d’esquí, a la zona que és coneguda com a la Vall del Forn.

IMG_9555
IMG_9559

AGAFAR O NO MONITOR D’ESQUI. AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ.

No hi ha massa dubtes al respecte. Perfectament recordo la primera vegada que vaig pujar a esquiar amb 19 anys. Vaig anar a Baqueira Beret amb els companys de facultat. Tots ells esquiaven. Em van pujar amb un telecadira fins la cota més alta de l’estació i un cop a dalt no em va quedar més remei que aprendre a esquiar a base caigudes i més caigudes. Per sort, van ser tres dies d’esquí i vaig acabar per aprendre el més bàsic, això sí, amb una pila de defectes que probablement mai hagi corregit.

És per això que no dubtem en contractar un monitor ni que sigui durant dues hores, perquè ensenyi a en Marc a fer les primeres passes en el món de l’esquí. Les possibilitats solen ser dues: contractar un monitor particular o apuntar-se a un grup (segona opció aquesta, més econòmica). Però com que entre setmana no existeix la possibilitat de contractar un grup i el dia triat per esquiar és divendres no ens queda altre que contractar un monitor particular. Ha estat un encert i el preu queda repartit entre sis (els tres nens, però també els meus cunyats i la Isa,  que s’apunten a les classes particulars). Son  aproximadament uns 25 euros per persona.

Mentre, el que escriu això, pot gaudir d’un parell d’hores d’esquí en solitari. Des del sector Canillo, que és el més senzill es pot accedir amb facilitat als altres sectors que formen part del domini Grandvalira. Després de baixar per un parell de pistes de Canillo, m’acosto al sector de Soldeu i el Tarter, on a més de gaudir de les precioses vistes d’aquesta part del Pirineu, parcialment nevat, gaudeixo d’una pila de pistes vermelles, on gairebé no hi baixa cap esquiador, com sol ser habitual a la setmana següent de reis. És un plaer no haver de fer gens de cua a l’hora de pujar als telecadires, per tal de baixar per una i altra pista. Son dues hores d’esquiar sense parar, abans de tornar a l’escola d’esquí per saber com ha transcorregut l’aprenentatge amb el monitor.

En Marc i també els seus cosins, com no podia ser d’altre manera, vessen felicitat. Després d’una petita estona on han après a aixecar-se en cas de caiguda, han pogut a aprendre a fer els seus primer metres d’esquí, gràcies a una pista verda d’uns cent metres de longitud, que han pogut recórrer, sense pals, diverses vegades. Per pujar a aquesta pista hi ha un tapis rodant.

Quan arribo, la mare d’en Marc se’n va amb la més gran dels tres nens, l’Aina, a provar la primera pista blava, i jo segueixo amb en Marc, fent aquesta vegada de monitor, i ensenyant-li a fer els primers revolts. Fem unes sis o set baixades més. Acabades aquestes, decidim que ja és hora que també en Marc provi la pista blava.

IMG_9552

Aquesta zona més baixa del Sector de Canillo és el coneguda com a Món Màgic. Un espai dedicat als més menuts, on a les pistes hi trobem les imatges de fades i follets i les pistes no son gens difícils. Sabut és que els nens aprenen força més ràpid que els adults l’art de l’esquí. Un centre de gravetat força més baix hi te força a veure. La escassa sensació de perill que tenen en fa la resta. És per això que el Marc no dubta a repetir pista tot i que la primera vegada que baixa la blava cau dues vegades. Al final del dia, és capaç de baixar per la pista blava sense caure durant tot el recorregut. La veritat és que en Marc acaba aprenent força més ràpid del que pensàvem. En aquest dos vídeos podeu veure a en Marc esquiant. El primer, just després de deixar el monitor. El segon vídeo, a les quatre de la tarda. La veritat és que potser sigui amor de pare, però a mi no em sembla gens malament el que ha après en un dia.

IMG_9563

QUANT COSTA ESQUIAR A GRANDVALIRA.

Esquiar no és barat. El preu del forfait general és de 45 euros. A més, cal afegir el preu del material  d’esquí de lloguer, si no es disposa d’ell (uns 15 euros per persona) i el del monitor, que ens sembla gairebé imprescindible pels debutants. A tot això, cal afegir el preu de l’allotjament a Andorra, que a l’hivern, en plena temporada alta pot no ser precisament econòmic. Val la pena mirar les diverses ofertes dels portals especialitzats en esquiades, doncs sovint pot compensar el contractar un paquet que inclogui el forfait i l’allotjament.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ANDORRA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

8 thoughts on “ANDORRA. Aprenent a esquiar a Grandvalira.


26 de Gener de 2015

pues yo ni a los 6 ni a los 19… Nunca he esquiado.. A ver si me animo! En ese caso, te pediré algunas recomendaciones!!

    1 de Febrer de 2015

    Bueno Arian, nunca es tarde! Yo empecé precisamente a los 19, y cuesta un pelín más que cuando eres pequeño, pero en un par de días aprendes mucho. Anímate!

26 de Gener de 2015

Vaya día bueno pasasteis y Marc ha aprendido muy rápido, yo cuando he ido las caídas ha sido una constante pero lo bien que se pasa en la nieve!
La verdad es que los niños aprenden super rápido! que envidia ^^.

¡Un abrazo!

    26 de Gener de 2015

    Si, los niños aprenden rápido! Yo aprendí de mayor y recuerdo haber pasado dos días iniciales como para no volver!

28 de Gener de 2015

Hola Jordi, como siempre (o casi) totalmente de acuerdo contigo. Lo del monitor es casi imprescindible. La verdad es que es muy divertido esquiar y me encantaría que mi hijo aprendiera algún día….antes tengo que convencer al padre para que se anime también. Ja, ja…

Gracias por recordarme Andorra, precioso lugar al que también me encantaría volver.

    28 de Gener de 2015

    Sí, yo también creo que vale la pena el monitor, al menos la primera vez. Dentro de 15 días repetiremos, uno poca más cerca de casa, pero también contrataremos un par de horas con monitor. Un abrazo!

30 de Gener de 2015

Que carita lleva!!

    1 de Febrer de 2015

    Sí, Marc estaba hiperemocionado!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.