La mesquita d’Eyüp es troba al barri homònim, un dels més tradicionals i conservadors d’Istanbul. Tot i que per moltes guies no formi part de la llista de barris i monuments que veure a Istanbul, per nosaltres és, sense dubte, una de les visites imprescindibles de la ciutat del Bòsfor.

El barri d’Eyüp rep aquest nom en honor a un dels companys del profeta Mahoma, anomenat Abu Ayyub al-Ansari, cap militar de l’exèrcit àrab que va intentar, l’any 670, una primera conquesta de Constantinoble, però que va caure durant aquest assalt. Quan les tropes de Mehmet el Conqueridor es van fer finalment amb la ciutat, el 1453, van reconèixer la tomba d’ Abu Ayyub al-Ansari, convertint-se, de seguida, en un important focus de peregrinatge per la comunitat musulmana.

IMG_5671

En aquesta localització es va decidir de construir un mausoleu que honorés Abu Ayyub al-Ansari, les clàssiques türbe, així com una mesquita, que és la coneguda com a mesquita d’Eyüp. Com moltes altres mesquites d’Istanbul, el complex es va completar amb una escola islàmica i d’altres construccions, com banys i fonts. La mesquita d’Eyüp, és doncs, la primera de les mesquites que es va construir a la nova capital otomana, després de la conquesta per part de Mehmet, doncs data de 1458. Cal dir, però, que la mesquita d’Eyüp que podem conèixer avui en dia, data del segle XIX, doncs la original va quedar molt malmesa després d’un terratrèmol.

La importància de la mesquita d’Eyüp com a centre de peregrinatge, va donar lloc, a més, a que molts musulmans desitgessin ser enterrats a les rodalies de la mesquita, es per això que son diversos els cementiris de tombes centenàries que trobem per tota la zona que circumda la mesquita d’Eyüp.

Al arribar a la mesquita d’Eyüp, i de fet, ja a les seves rodalies, comprovem com aquest és un barri molt més tradicional i conservador que d’altres d’Istanbul. El percentatge de dones amb hiyab, i fins i tot, amb xador o niqab que els cobreix la pràctica totalitat del cos, és molt més alt que a Sultanahmet o per descomptat, al carrer Iskidal. La quantitat de turistes que trobem a la mesquita d’Eyüp també és mínima si el comparem als que visiten qualsevol de les mesquites imperials d’Istanbul. El que sí que crida l’atenció és un bon grapat de famílies que acompanyen a un nen disfressat de sultà. Ens crida l’atenció tant la disfressa com que alguns d’ells caminen de manera certament peculiar, de manera que no podem si no preguntar a què es deu la disfressa, i de pas, el caminar incòmode. Ens expliquen que és habitual que els nens que han estat recentment circumcidats, se’ls vesteixi d’aquesta manera (seria l’equivalent de la disfressa de marineret de la primer comunió pels catòlics) i es vingui a retre homenatge a Abu Ayyub al-Ansari, que té la seva türbe a la mesquita d’Eyüp.

IMG_5668
IMG_0415
IMG_0407

VISITA A LA MESQUITA DE EYÜP.

Cal passar un arc per entrar dins del complex religiós. La mesquita és de color gris, com la majoria de mesquites imperials, i tot i que la seva grandària es incomparable a les mesquites Blava o a la Suleymaniye, no és pas petita. Té dos esvelts minarets, que s’assemblen molts als de les grans mesquites d’Istanbul.

Al patí interior del complex hi trobem una senzilla però bonica font de les ablucions que està sent usada per diversos fidels, però de seguida els nostres ulls es dirigeixen cap un edifici adjunt, amb la façana decorada amb múltiples rajoles, que fa les funcions de türbe i que és on s’honora a Abu Ayyub al-Ansari, a qui va dedicada la mesquita.

IMG_0409
IMG_0425

Entrem en aquesta petita construcció on l’ambient és de respecte profund, amb molta gent resant. Les rajoles amb decoracions geomètriques i vegetals dominen l’estança, així com les múltiples inscripcions amb caligrafia cúfica que trobem repartides per l’habitacle, que és ple de fidels. La majoria d’ells resen mirant la tomba, que queda dins d’un enreixat, que molts toquen abans de sortir de l’estança, ja sigui amb la mà o amb el cap. L’ambient és tens, però no opressiu, i sobretot de respecte. Ningú no ens diu res per haver entrat en aquesta zona que per l’Islam entenem força sagrada, com passa a la majoria de mesquites d’Istanbul, on sembla imperar la màxima tolerància.

Tot seguit entrem a la mesquita, construïda en pedra gris i que a diferència d’altres grans mesquites d’Istanbul, té una decoració més aviat escassa, sense la força habitual presència de rajoles que adornen moltes de les mesquites imperials. Això si, tan el mihrab, que ens indica la direcció cap a la meca, com el minbar, el púlpit d’es d’on l’imam dóna els sermons durant l’oració del divendres, estan ricament decorats. Dins de la mesquita d’Eyüp també trobem fidels resant, tot i que menys que la türbe. Com sempre a les mesquites turques, les dones tenen una zona habilitada per elles.

IMG_0421
IMG_0419
IMG_0418

informacionA diferència d’altres països musulmans, les mesquites d’Istanbul son d’accés lliure pels no musulmans, i a més, no cal pagar entrada. En qualsevol cas, en moltes d’elles s’agraeix una petita contribució econòmica pel seu manteniment. Cal descalçar-se per fer la visita. Les sabates es poden deixar a l’exterior, o ser entrades a la mesquita, tapades amb una bossa de plàstic.

EL CAFÈ PIERRE LOTI: UNA DE LES MILLORS VISTES D’ISTANBUL

Ningú que visiti la mesquita d’Eyüp pot deixar d’acostar-se al mític cafè Pierre Loti que es troba en un turó adjacent al barri d’Eyüp i des d’on es poden contemplar una de les millors vistes del Corn d’Or. Hi ha dues maneres d’accedir al Cafè Pierre Loti des de la mesquita d’Eyüp. La primera és en un telefèric que en pocs minuts puja turó amunt. L’altre manera, molt més romàntica, és pujar caminat el turó, per un camí que passa pel mig d’un cementiri que és ple de tombes musulmanes grisoses, que gaudeixen, probablement d’una de les millors vistes de la ciutat. El camí és empedrat, i tot i que es tracta d’un cementiri, el trajecte no es fa gens opressiu. Just al contrari, es tracta d’un passeig assossegat i agradable, que convida a parar-se a fer fotografies o a descansar en alguns dels bancs habilitats a mig camí. La veritat és que val la pena fer o bé la pujada al cafè Pierre Loti, o bé la baixada, a través d’aquest cementiri. No son pocs, els cementiris que s’acaben convertint en autèntics museus, com el Cementiri de la Recoleta a Buenos Aires o el Cementiri de Lychakivskiy, a Lviv, que vam tenir la oportunitat de visitar.

Un cop dalt del turó d’Eyüp, és hora de gaudir d’un te a la terrassa del Cafè Pierre Loti. Si bé a la mesquita d’Eyüp hi ha ben pocs turistes, val a dir que al cafè Pierre Loti pot no ser tan fàcil aconseguir taula, doncs n’hi ha uns quants.

Però per sort, podem seure i gaudir de l’enorme vista sobre el Corn d’Or, mentre degustem un te a la menta amb pinyons. És un d’aquells moments que no s’obliden.

La baixada cap el barri d’Eyüp la fem aquesta vegada amb el telefèric, que ens deixa a pocs metres de la mesquita d’Eyüp. Abans de tornar cap el centre de la ciutat, encara donarem una volta per les rodalies de la mesquita, on hi dominen comerços tradicionals, entre ells, alguns de dedicats a la parafernàlia religiosa.

IMG_0427
IMG_0426
IMG_5674
IMG_0435

COM ARRIBAR A LA MESQUITA D’EYÜP

Per arribar al barri d’Eyüp el més còmode és l’autobús, que surt de les proximitats dels molls d’Eminomu. Una altre possibilitat, és prendre el ferri que va fa el trajecte pel Corn d’Or, parant a banda i banda, i que té una parada (Eyüp) just a cent metres de la mesquita d’Eyüp.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ISTANBUL CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

14 thoughts on “MESQUITA D’EYÜP I CAFÈ PIERRE LOTI. L’Istanbul més tradicional.


Quieroinvitartea Ameli
30 de març de 2015

Me encanta Estambul, el tido, volvere

Al infinito y más allá.
31 de març de 2015

Que wapo Estambul!
y muy interesante Eyüp.

Maruxaina Ysumochila
1 d'abril de 2015

Ya tengo más motivos para volver a Estambul.
A mí también me llamaron mucho la atención los trajes de los niños 🙂
Muy buenos consejos,un saludo!!

Cristina
2 d'abril de 2015

Me has recordado mi paso por estos dos lugares ya hace unos cuantos años. La mezquita me gustó especialmente, sobre todo por la ausencia de turistas y por ese ambiente de devoción y respeto especial que se respiraba. Y de las vistas desde el café… bueno, no hace falta decir nada. Gracias Jordi por haberme llevado de nuevo hasta allí.
Un abrazo

    Jordi
    6 d'abril de 2015

    Efectivamente, Eyup es especialmente interesante porque allí suelen llegar ya pocos turistas. Es uno de los lugares más encantadores de la ciutat, a mi modo de ver.

Almu
2 d'abril de 2015

No conozco muchas Mezquitas solo las que he visto en España, pero viendo tu post, no tienen nada que ver con las de Estambul, esta es especialmente bonita.

Un saludo!!

    Jordi
    6 d'abril de 2015

    Sí, desde leugo las que hay en España no tienen nada que ver. Las de Estambul, en particular la de la época Otomana, tienen un patrón muy definido que las hace muy interesantes.

María Viaxadoiro
3 d'abril de 2015

Bonitas fotos las de los niños el día de la circuncisión ( y yo pensaba que lo del traje de marinerito era raro…)

Elena
6 d'abril de 2015

Los aromas, los colores, los sabores y el continuo movimiento hacen de Estambul, un lugar extraordinario. Tanto, que cuando volvi,quedo mi corazon alli…

    Jordi
    8 d'abril de 2015

    Desde luego, para mi la ciudad más interesante del mundo y a la que deseo volver una y otra vez.

Veronica
13 d'abril de 2015

Precioso lugar. Con este tipo de visitas es como se aprenden muchas cosas y cómo también aprendes incluso de tu propia cultura, costumbres que parecen extrañas en otras culturas pero si nos miramos las nuestras haberlas, también las hay . Genial poder entrar en la mezquita y vivir desde dentro otras creencias.

    Jordi
    14 d'abril de 2015

    Así, es, Verónica. De eso tratan también los viajes, de conocer y aprender, sin ser necesario juzgar. Un abrazo!

      Juan de Dios Vasquez
      29 de març de 2019

      Visitaremos por iremos por segunda vez Estambul, ciudad encantadora, e iremos sin dudar a Eyup

        Jordi
        30 de març de 2019

        La mezquita de Eyup merece mucho la pena. Y luego tomarse un te en el Café de Pierre Loti, relajadamente, también!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.