patrimonio humanidadLa Cripta de la Colònia Güell, de Gaudí, que es troba a la localitat de Santa Coloma de Cervelló, és un altre dels béns declarats Patrimoni de la Humanitat dins de les nombroses obres de Gaudí que estan sota l’auspici de la Unesco. És per això, i per la seva proximitat a Barcelona, ​​així com per la seva facilitat per ser visitada (la Cripta Güell té la seva pròpia parada de tren a escassos metres), que resulta una preciosa visita d’un dia des de Barcelona.

Però la Cripta de la Colònia Güell, del genial Gaudí, no és l’únic a destacar en aquest emplaçament, ja que la Colònia Güell en si mateixa, és un autèntic tresor patrimonial que es remunta a una època de vital importància en el desenvolupament industrial català.

LA COLÒNIA GÜELL, COM A GÈNESIS DE LA CRIPTA GÜELL. ¿QUÈ ERA?

Les colònies fabrils, entre elles la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, van ser una sèrie de conjunts arquitectònics dedicats a la implantació del mètode industrial en quant, generalment, a la fabricació de teixits.

Per a això, el patró de la colònia, construïa una autèntica ciutat, on no només es trobava la fàbrica en si mateix, sinó també, els habitatges per als obrers i els seus familiars, les escoles per als fills dels treballadors, els economats, i molt sovint, els serveis mèdics i fins i tot, espais per a l’entreteniment dels propis obrers, en els escassíssims dies lliures de què disposaven.

La Colònia Güell, com moltes d’aquestes colònies que es troben al llarg del trajecte de Riu Llobregat, apareix a finals del segle XIX. En concret, el 1890.

En aquest cas, el patró de la Colònia Güell va ser ni més ni menys, que un dels industrials més amant de les noves tendències arquitectòniques que apareixen a l’Europa d’entre segles. Estem parlant d’Eusebi Güell, que a més d’empresari, va ser un prestigiós polític (regidor de l’ajuntament de Barcelona, ​​diputat provincial i president de la Lliga Catalanista) i que és conegut com el més gran dels mecenes del genial Antoni Gaudí, a qui li encarregaria, entre altres projectes, la Cripta de la Colònia Güell (en realitat tota l’església) i fins i tot la seva residència de Barcelona, ​​el Palau Güell, a la Rambla de la ciutat comtal.

IMG_4534

Eusebi Güell, va confiar en el seu home de confiança, Ferran Alsina, també polític d’important reputació, com a director de la Colònia Güell, sent aquest qui va dissenyar el recinte industrial de la Colònia Güell, i va impulsar els nous sistemes per tal d’augmentar la productivitat de la colònia, seguint els mètodes importats d’Anglaterra, autèntica meca del desenvolupament industrial.

Cal tenir en compte, que les colònies fabrils, i la Colònia Güell és un clar exponent d’això, funcionaven com un món relativament aïllat de la resta. El cap de la colònia, actuava, en certa manera, com a alcalde d¡aquest petit poble i fins i tot com a jutge de pau de la colònia. Part dels obrers de la Colònia Güell procedien de les comarques camperoles, i trobaven en la colònia, una veritable oportunitat per prosperar, ja que en ella se’ls solia oferir habitatge gratuït, espaios i en molt bon estat per a l’època (incloent el seu manteniment) , així com escolarització per als fills (en una època on aquesta no era universal) i fins i tot sanitat gratuïta (per exemple, la Colònia Güell tenia el seu propi metge que residia al complex). Es tractava d’un mètode en certa manera paternalista, que tot i comptar amb unes condicions laborals que encara que ara puguin semblar properes a l’esclavatge (amb jornades laborals que van arribar a ser de fins a 12 hores), suposaven una pas més cara a la prosperitat d’una societat que en aquell moment era primordialment agrària. En aquest sentit, Güell i la direcció de la Colònia Güell creen un entorn amable i favorable en benefici de mantenir la pau social així com una bona productivitat, finalitat última, és clar, de l’empresariat de l’època. És en aquest context, on hem d’entendre que la Colònia Güell, que certament en aquest sentit estava més avançada que altres colònies fabrils, comptava amb escolarització de qualitat gratuïta (el que afavoria el treball femení a les fàbriques), amb sanitat gratuïta i en la pròpia colònia (que reduïa l’absentisme laboral) o amb espais per a l’oci, com un Ateneu que funcionava com a lloc d’esbarjo, però també com a seu per a grups corals o balls.

LA COLÒNIA GÜELL COM A MODEL ARQUITECTÒNIC

La Colònia Güell suposa una certa revolució en el model arquitectònic de les colònies fabrils, doncs el seu patró, Eusebi Güell, autèntic mecenes de l’art català, confia en alguns dels més prestigiosos arquitectes de l’època (i no parlo només de Gaudí, autor de la cripta de la Colònia Güell) per dissenyar el complex.

La Colònia Güell té forma de L. En el vèrtex d’aquesta L, trobem Ca l’Ordal, un preciós conjunt d’habitatges dissenyats a manera de Masia, l’habitatge camperol tradicional català. Ca l’Ordal data de 1894 i és obra de Joan Rubió i Bellver. És aquí on arribava el camí d’accés a la colònia. En els extrems de la L, trobem dos dels edificis de major importància, també a nivell ideològic, de la Colònia Güell: l’església (la Cripta de la Colònia Güell és posterior a aquesta primera època constructiva) i l’escola. Cal tenir en compte que Eusebi Güell era un home de profundes conviccions religioses i a més, molt catalanista. La Colònia Güell s’utilitza així, no només com a model productiu, si no com formatiu en la moral del que Güell considerava adequat, tant en el religiós com en el polític. La part dedicada a l’esbarjo (l’Ateneu) es troba a la plaça principal de l’eix major de la L, en el que ara es coneix com Plaça Joan Güell. En aquest eix major podem observar alguns dels edificis més interessants de la Colònia Güell, com el propi Ateneu, l’habitatge del Mestre (al costat de l’escola, una preciosa construcció de Francesc Berenguer) o Ca l’Espinal, l’habitatge més luxós, obra de Rubió i Bellver, i que era el que feia servir l’encarregat de la Colònia Güell. Aquest habitatge destaca pel seu preciós mirador en forma de petita torre medieval, per les seves gelosies, així com pel joc de sanefes a la façana. Més modesta, i adossada a Ca l’Espinal, trobem l’antiga casa del metge. Tant Rubió i Bellver com Berenguer i Mestres, estan sota la influència de l’estil modernista, utilitzant el maó com a element constructiu primordial (però també decoratiu) però al seu torn, adopten elements neogòtics o neomudèjars, tan típics de l’estil modernista, que es va inspirar en tan diverses fonts.

Una característica important del model arquitectònic de la Colònia Güell, és que la part industrial queda separada de la part residencial per una àmplia zona verda.

IMG_4533
IMG_4535
IMG_4538

LA CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL, OBRA DE GAUDÍ.

IMG_4511La Cripta de la Colònia Güell és l’element més important de tota la colònia, fet que s’explica que el seu dissenyador va ser, ni més ni menys, que el més important dels arquitectes modernistes catalans, Antoni Gaudí.

No obstant això, cal tenir en compte que Gaudí s’incorpora al projecte de la Colònia Güell quan aquesta ja funcionava a ple rendiment. Això és així, fins al punt que la primera església de la Colònia Güell s’havia quedat en aquell moment petita, i Güell, patró de la Colònia, però també enorme mecenes artístic, confia en el seu autor fetitxe i amic, Antoni Gaudí, per a la realització d’una nova església.

Gaudí, després d’anys de vicissituds diverses no acabarà el projecte si no, només la Cripta de Colònia Güell, que en realitat és únicament el primer pis dels dos que havia de tenir l’església. En aquest sentit, el projecte dissenyat per Gaudí té certa semblança amb la preciosa Sainte Chapelle de París.

L’encàrrec de l’església li arriba a Gaudí l’any 1898 i no és fins al cap de 10 anys, en 1908 quan es realitza la col·locació de la primera pedra.

Gaudí dissenya el projecte utilitzant una revolucionària tècnica per al càlcul d’estructures: la maqueta esteteostática o polifunicular. Com explicava, el projecte inicial, inacabat, comprenia la construcció d’una doble església. La inferior, que finalment seria la Cripta Güell de la Colònia Güell i la superior, que havia de culminar amb un cimbori central a 40 metres d’altura. Malgrat que en 1915 el temple és beneït, la nau superior mai es durà a terme. A més, Gaudí va abandonar el projecte un any abans, el 1914, encara que les raons són desconegudes.

Gaudí utilitza per al disseny i construcció de la Cripta Güell una diversa quantitat de materials ben poc comunes fins a la data, com el maó recuit, el basalt o l’escòria (material de rebuig procedent de les fundicions). Per descomptat, també utilitza la característica ceràmica vidriada, el ferro o el maó comú, ja habituals en moltes de les obres modernistes de l’època, com podem veure a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona o la Casa Coll i Regàs de Mataró.

Quan visitem la Cripta de la Colònia Güell i després de gaudir d’un preciós porxo d’entrada (no cal perdre’s el bonic mosaic que es troba sobre el portal, realitzat a base de vidre i ceràmica) ens crida l’atenció la seva original planta. Es tracta d’una planta de tres naus, però disposades de forma concèntrica, dins d’un espai oval més aviat irregular. Aquesta disposició s’aconsegueix gràcies a la col·locació de quatre columnes basàltiques centrals, així com gràcies a una sèrie de columnes més excèntriques construïdes a base de maó i pedra.

IMG_4530
IMG_4510
IMG_4507

colonia güellinformacionLA COLÒNIA GÜELL. Imatges. Editorial Triangle Books. Un petit llibre que ens proposa un recorregut fotogràfic no només per la Cripta Güell si no per tota la Colònia Güell. Les esplèndides fotografies s’acompanyen d’un breu text que ens acosta al context històric de la Colònia Güell.
El llibre suposa un bon record per emportar-nos a casa després d’aquesta bonica visita a la Colònia Güell.

El pes de la Cripta Güell no està suportat per arcbotants i contraforts, sinó que són les pròpies columnes, i en particular les quatre columnes basàltiques, els qui ho suporten. Per això, aquestes columnes adopten una disposició inclinada, francament sorprenent. I a més, un conjunt de nervis de maó sorgeixen d’aquestes columnes per tal de distribuir el pes cap a l’exterior.

Gaudí era un gran coneixedor de les arts aplicades i d’això es beneficia la Cripta Güell de la Colònia Güell. En aquest sentit, hem de destacar el mobiliari, dissenyat també pel mateix arquitecte. En aquest sentit, destaquen els preciosos bancs amb reclinatori col·locats de forma circular al voltant de l’altar major o les vidrieres amb dissenys florals.

La visita de la Colònia Güell, i en particular la de la Cripta Güell, obra de Gaudí, suposa una de les millors visites d’un dia que es poden realitzar des de Barcelona.

IMG_4532
IMG_4522
IMG_4528
IMG_4524

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE LA RUTA DEL MODERNISME CLICA AQUÍ
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESCAPADES PER CATALUNYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

10 thoughts on “CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL I COLÒNIA GÜELL. Un model per a les colònies fabrils del segle XIX.


De mayor quiero ser mochilera
7 de setembre de 2015

Fue hace poquito, una visita super recomendable y muy cerquita de Barcelona!

Alejandro Martinez Notte
8 de setembre de 2015

Cada obra de Gaudí me deja sin aliento y esta no es la excepción. Increíble la interpretación de Gaudí de la naturaleza, la arquitectura y la ciudad, y como estos elementos pueden consertirse en uno a través de la construcción.

Gracias por compartirlo. Saludos!

Encarnacion Hernandez Clotet
8 de setembre de 2015

Ahí me case hace años …………….

    Jordi
    12 de setembre de 2015

    Pues me parece un lugar precioso para hacerlo! Muy buen gusto el tuyo, sin duda!

Mauxi Leal
10 de setembre de 2015

Me gusta mucho cuando compartes lugares como este de Cataluña, interesantes aunque quizás menos conocidos de lo que deberían ser ,y que ofrezcas información tan detallada.

    Jordi
    12 de setembre de 2015

    Así es Mauxi. Vale mucho la pena y además, es una visita muy relajada en comparación a otros sitios, obra del propio Gaudí, mucho más masificados.

Sandra
10 de setembre de 2015

Me resulta increíble no conocer, ni de oídas, lugares como éste. Desafortunadamente hay cierto patrimonio cultural en España que permanece un poco olvidado a la hora de promocionarlo turísticamente. Menos mal que salimos los bloggers en su ayuda jeje Un abrazo y gracias por descubrirme este lugar!

    Jordi
    12 de setembre de 2015

    Pues tienes toda la razón Sandra. Yo vivo a 30 kilómetros y he tardado 41 años en acercarme allí. Y eso que forma parte del Patrimonio de la Humanidad.

Cris M. Morente
11 de setembre de 2015

Me he propuesto conocer todos los monumentos de Gaudí, ¡me encantan! Apunto éste a la lista y en la próxima visita a Barcelona a ver si me puedo escapar.

    Jordi
    12 de setembre de 2015

    Pues vale mucho la pena, Cris. Además tiene muy fácil acceso con transporte público.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.