La visita al Castell del Comte Dràcula, a Transilvània és una de les visites més habituals que es fan a Romania. La llegenda de Vlad Tepes, l’empalador, conegut popularment com a Comte Dràcula persegueix el viatger per tota Transilvània, tot i que la història d’aquest príncep de Valàquia estigui farcida d’una pila de mites que el cinema ens ha reportat i que probablement no s’acostin exactament a la realitat.

La preciosa ciutat de Sighisoara i el Castell de Bran, conegut com a Castell del Comte Dràcula, son dos dels punts culminants del que es podria conèixer com a Ruta de Comte Dràcula. Avui ens disposem a gaudir del Castell de Bran, i de retruc, de les fortaleses de Rasnov i Prejmer. 

CASTELL DEL COMTE DRÀCULA. MÉS APROP DE LA FICCIÓ QUE DE LA REALITAT.

De bon matí l’autobús 16 ens acosta a l’autogara 2 des d’on agafem el primer bus que surt cap a Bran, que es troba a trenta quilòmetres de distància. N’hi ha molt sovint de manera que no és cap problema. Només cal preguntar i els romanesos, que en general ens estan semblant molt amables, de seguida ens acompanyen fins l’autobús que surt cap a Bran.

Com explicava, el Castell de Bran és conegut com el castell del Comte Dràcula. Només baixar de l’autobús ja queda clar: hi ha un munt de botigues de records, sempre amb el leitmotiv del memorable personatge de ficció creat per la ment d’un escriptor dublinès, Bram Stoker, que mai va estar a Transilvània. L’ambient però, no és aclaparador. Ningú t’emprenya perquè t’emportis la samarreta o la gerra del Dràcula a casa. Si vols, pots mirar i prou, la qual cosa s’agraeix.

Vlad Tepes, conegut com a Vlad l’empalador, el personatge en que s’inspira Bram Stoker per crear la figura del Comte Dràcula, si que va existir. Fou un voivoda, és a dir, un  príncep transilvà que és considerat a Romania un autèntic heroi nacional. Sembla ser però que era un mica sanguinari, de manera que tenia per costum empalar els seus enemics (clavar-los en un pal per l’anus, fins que el pal els sortia per la boca) i beure’s la seva sang (aquest fet era una costum força recurrent en aquella època). Bram Stoker però, hi va afegir un mica de vampirisme i d’aquí en surt en Comte Dràcula, que pren el nom de Vlad Dracul, que era com es coneixia a Vlad Tepes, per pertànyer a la ordre del dragó. És a dir, que d’un personatge històric se’n va fer una novel.la d’èxit. I tot plegat,  juntament amb les diverses versions cinematogràfiques que de la novel.la s’han filmat, han acabat fent tant de Vlad Tepes com del Comte Dràcula un autèntic filó turístic per aquesta zona de Transilvània, on la realitat i la ficció es mesclen de tal manera, que és difícil saber on acaba una i comença l’altre.

Feta una mica d’història, cal mirar de front la realitat: Vlad Tepes no va viure mai en aquest castell. És més, sembla que ni tan sols el va visitar en cap ocasió. En fi, que la visita a un dels punts culminants de qualsevol viatge a Transilvània, el Castell del Comte Dràcula de Romania és una mica un bluf, de manera que l’únic interès és el de visitar un petit i preciós castell medieval de Transilvània, que té el seu origen al segle XIII i que va passar sucessivament per diverses mans fins que del 1920 al 1947 es va convertir en residència d’estiu dels sobirans romanesos. Segons ens expliquen, el Castell de Comte Dràcula està ara en venda i amb un xec de 40 milions d’euros se’n pot començar-ne a parlar.

Val a dir que el castell decep una mica la Isa (que se l’imaginava més gran) i menys a mi (que ja havia llegit que era poca cosa). El Castell de Bran té un pati central, al voltant del qual s’edifica tot el castell amb els seus angostos passadissos i les seves estretes habitacions, algunes de les quals mantenen bonics mobles de fusta de l’època. Triguem aproximadament uns tres quarts d’hora en visitar el Castell, doncs és de mides reduïdes, de manera que després de fer un capuccino al bar del mateix castell, tornem a agafar un bus, ara en direcció a Rasnov que està a menys de 10 quilòmetres, en direcció a Brasov.

CASTILLO BRAN-2
CASTILLO BRAN-5
CASTILLO BRAN-4
CASTILLO BRAN-3
CASTILLO BRAN-1

FORTALESA DE RASNOV

La població de Rasnov està dominada per una impressionant fortalesa, que se situa dalt de tot d’un turó i des del que es divisa una immillorable visita que s’estén 360 graus a la rodona. Des d’on ens deixa l’autobús caminem cap el poble, i després, cal pujar el turó, per un estret sender amb escales. En mitja hora som dalt de tot de la fortificació, que s’està restaurant amb la idea de convertir-la en un focus turístic. Hi ha un intent de museu etnogràfic, senzill però interessant i la visita es fa molt agradable, sent fins i tot, més interessant que el propi castell de Bran.

La ciutat de Rasnov va ser fundada, com moltes de les poblacions que trobem en aquesta zona de Transilvània, pels colons saxons. Era el 1225.  La fortalesa de Rasnov data del segle XIII i respon a la voluntat dels habitants de la ciutat de defensar-se dels atacs dels otomans i tàrtars que periòdicament assetjaven la zona. En concret, és després de l’atac tàrtar del 1241 quan es decideix edificar la fortalesa dalt d’un turo. I el disseny respon a la voluntat de no només oferir resistència als invasors, si no al fet de  poder passar-hi temporades més o menys llargues, en cas de setge. Es per això, que dins de la fortalesa no només hi trobem diversos habitatges, si no també capella o el que vindria a suposar una escola en temps medievals.

Al igual que el Castell de Bran o de Dràcula, la fortalesa es visita en poca estona. Després, baixem a l’estació d’autobusos, i dinem allà mateix abans d’agafar un bus cap Brasov. Un cop arribem a Brasov, anem de l’autogara 2 a l’autogara 1 (amb el bus 23) i des d’allà, agafem el primer bus cap a Prejmer, que surt en cinc minuts i que arriba en menys de mitja hora.

RASNOV-2
RASNOV-1
RASNOV-3
RASNOV-4
RASNOV-5
RASNOV-6

PREJMER, CIUTAT SAXONA. LA FORTALESA CAMPEROLA.

prejmer-5

Prejmer, també és una antiga ciutat saxona (coneguda en alemany com a Tartlau) i és coneguda per la seva extraordinària fortalesa camperola, una de les millors de les moltes que hi ha a Transilvània i que ha estat inclosa, junt a algunes altres, a la llista del Patrimoni de la Humanitat. El patrimoni llegat pels colons saxons és enorme en aquesta zona de Transilvània i les fortaleses camperoles, així com les esglésies fortificades, en son alguns dels exemples més importants.

La visita a la fortalesa no decep. Hi ha una església envoltada per una extraordinària fortificació d’alts (14 metres) i amples murs (6 metres). Dins la fortalesa hi ha 272 edificis, adossats, de manera que en cas d’assetjament (sobretot otomà, que era el que més sovintejava en aquella època) el poble es refugiava dins la fortificació i podia així resistir una pila de temps, donat que també hi havia  magatzems per fer acopi d’aliments per aquests casos. Segons sembla, l’església que hi ha al mig de la fortificació, del segle XIII, hauria estat construïda pels Cavallers Teutònics abans de fugir del país (de fet, van ser expulsats de Transilvània). Si voleu conèixer una mica més sobre els Teutònics, no us perdeu el post sobre el Castell de la Ordre Teutònica a Malbork.

Visitada la fortalesa de Prejmer, tornem a Brasov, que ens està servint de base per conèixer aquesta zona de Transilvània, i que és una de les ciutats més boniques del pais. Acabem sopant a l’esplèndid Sirul Vamii (Muresenilor, 18). Per 70 leis gaudim d’una bonica vetllada amb dos plats i beguda i amb l’amenització d’un pianista que toca clàssics de tota la vida, com My way o What a wonderful life. Abans d’anar a dormir, fem el gelat de rigor a la Plaça Sfatului. Un bon final per Brasov.

ue de la novel.la s’han filmat, han acabat fent tant de Vlad Tepes com del Comte Dràcula un autèntic filó turístic per aquesta zona de Transilvània, on la realitat i la ficció es mesclen de tal manera, que és difícil saber on acaba una i comença l’altre. 

Feta una mica d’història, cal mirar de front la realitat: Vlad Tepes no va viure mai en aquest castell. És més, sembla que ni tan sols el va visitar en cap ocasió. En fi, que la visita a un dels punts culminants de qualsevol viatge a Transilvània, el Castell del Comte Dràcula de Romania és una mica un bluf, de manera que l’únic interès és el de visitar un petit i preciós castell medieval de Transilvània, que té el seu origen al segle XIII i que va passar sucessivament per diverses mans fins que del 1920 al 1947 es va convertir en residència d’estiu dels sobirans romanesos. Segons ens expliquen, el Castell de Comte Dràcula està ara en venda i amb un xec de 40 milions d’euros se’n pot començar-ne a parlar.

Val a dir que el castell decep una mica la Isa (que se l’imaginava més gran) i menys a mi (que ja havia llegit que era poca cosa). El Castell de Bran té un pati central, al voltant del qual s’edifica tot el castell amb els seus angostos passadissos i les seves estretes habitacions, algunes de les quals mantenen bonics mobles de fusta de l’època. Triguem aproximadament uns tres quarts d’hora en visitar el Castell, doncs és de mides reduïdes, de manera que després de fer un capuccino al bar del mateix castell, tornem a agafar un bus, ara en direcció a Rasnov que està a menys de 10 quilòmetres, en direcció a Brasov.

prejmer-1
prejmer-2
prejmer-4

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ROMANIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

18 thoughts on “CASTELL DE BRAN. El castell de Vlad Tepes, l’empalador.


Alejandro Martinez Notte
9 de març de 2015

Sin duda el sitio le hace honor a la historia. Que terrorífico! Imagino el encanto de poder descubrirlo y rememorar el clásico de Bran Stoker.

Raúl
10 de març de 2015

Vaya favor les hizo este señor irlandés! No he estado, y aunque sea pequeño por las fotos que han colgado se ve muy chulo, muy interesante los apuntes históricos. Saludos viajeros.

    Jordi
    14 de març de 2015

    Sí, desde luego son rumanos pero no tontos,…tienen una buena historia con el marketing, Raúl!

Mauxi Leal
10 de març de 2015

Bueno, después de leerte, y como nunca me ha gustado Drácula y sus historias, ya sé que me puedo ahorrar la visita al castillo. En cambio, sí me gustaría conocer Prejmer 🙂

    Jordi
    14 de març de 2015

    Si, el castillo es majo, pero la verdad es que Prejmer nos gustó incluso más, Mauxi.

ViajesxelMundo
11 de març de 2015

Ya me daría miedo a mi mismo si viviese en ese castillo jejeje. Me encantan los castillos, me la apunto para una próxima visita! Gracias por compartirlo!!!

    Jordi
    14 de març de 2015

    Gracias a ti por pasarte!

Patri
11 de març de 2015

Yo también soy de las que piensa qué más da que no viviera allí… La literatura y el cine y el romanticismo han convertido en Transilvania en un lugar mítico y yo tengo muchísimas ganas de ir. Más porque soy una gran fan de la literatura vampírica (El clásico de Bran Stoker, “La historiadora”, etc) ¡Por cierto qué fotos tan bonitas 🙂 un abrazo de la cosmopolilla.

    Jordi
    14 de març de 2015

    Pues no te va a decepcionar Patri. Yo me quedé con ganas de más Transilvania y más Rumanía en general, por ejemplo la zona de Maramures, que tenía muy buena pinta.

Maruxaina Ysumochila
11 de març de 2015

Mi visita la recuerdo bastante agobiante,era agosto y aquello estaba imposible de gente 🙁
Pero me gustan mucho los castillos y la historia de Vlad T. así que mereció la pena.
Rasnov me gustó mucho,muy tanquilo y agradable.
Me ha gustado mucho el post!
Un saludo 🙂

    Jordi
    15 de març de 2015

    Nostros tuvimos suerte, porque estuvo bastante tranquilo, Maruxaina. Y como dices tu, Rasnov, que es como un hermano pequeño, merece mucho la pena.

Netikerty
11 de març de 2015

No me había parado a pensar en Rumanía como destino turístico, pero veo que lo puedo apuntar en mi lista de deseos. A mí el personaje de Bram Stoker me encanta desde jovencita, así que, sería visita obligada, seguro!!

Eva Puente Maya
15 de març de 2015

Qué ganas de Rumanía!, es un vuaje que siempre planifico y acaba siendo cambiado por otro, espero que pronto vayamos!

    Jordi
    15 de març de 2015

    Pues no decepcionará, Eva. Tiene un montón de sitios encantadores!

Almu Rj
15 de març de 2015

¡Como mola! 😀

Iciar Prieto
20 de març de 2015

Me pasa como a Eva, al final hemos cambiado por Italia, pero no lo descarto!

MAPANI
31 de març de 2017

En unos días tenemos prevista la visita a estos lugares. Muchas gracias por estos post con información sobre Transilvania, nos han venido genial para organizar la ruta. Nosotros vamos con los peques, así que tenemos prevista la parada también en el parque de dinosaurios de Rasnov. Muy curioso todo el tema de los sajones en Rumanía, yo lo desconocía hasta que no me puse a buscar información para viajar a la zona. Gracias de nuevo!

    Jordi
    6 d'abril de 2017

    Pues fíjate que no había oído hablar de este parque de dinosaurios. Espero que no estén por allí sueltos o que, al menos, no sean carnívoros! 😉 Estaré al quite de vuestros relatos.
    Un abrazo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.