MONESTIRS DE SANAHIN I HAGHPAT. Com anar d’Erevan a Tbilisi coneixent els monestirs del nord d’Armènia.

Com anar d’Erevan a Tbilisi o Tiflis era un dels mals de cap més importants que vam tenir quan vam organitzar el viatge a Armènia i Geòrgia. El trasllat des de Tbilisi a Erevan ja havíem decidit que seria en tren nocturn. Però per arribar a Erevan des de Tbilisi volíem fer el trajecte per carretera i a més, fer algunes parades en els monestirs armenis que hi ha al nord del país.

Després de mirar diverses opcions vam veure que hi havia un tour d’un dia que permetia anar de Erevan a Tiflis tot fent parada als monestirs de Sanahin, Haghpat i Akhtala.

El grup es composava de poc més d’una dotzena de viatgers: 4 italians divertidíssims que no van dubtar a treure la guitarra i amenitzar-nos el trajecte amb les seves cançons, una parella d’eslovens, una parella d’alemanys, una noia valenciana que ha recorregut més de 100 països, un català de Lleida i nosaltres tres.

Per anar d’Erevan a Tbilisi es triguen unes 5 hores per recórrer els aproximadament 300 quilòmetres que separen les dues capitals. A això cal afegir una parada d’aproximadament una hora o hora i mitja a cadascun del tres monestirs, una parada tècnica per esmorzar al cap d’una hora de sortir d’Erevan i una parada d’una hora i mitja per gaudir d’una extraordinària barbacoa armènia casolana: el khorovats, de la que vam gaudir abans de passar la frontera entre els dos països.

MONESTIR DE SANAHIN

És el primer dels tres cenobis que visitem. Comentar que tan el Monestir de Sanahin, com el de Haghpat, formen part del Patrimoni de la Humanitat i son dos llocs imprescindibles que gairebé tots els viatges a Armènia inclouen, tot i que el turisme a Armènia està encara ara en una fase molt incipient per al viatger occidental.

Les construccions que a partir del segle X es van anar edificant en aquesta localització ens semblen realment extraordinàries. Fins a vint edificis podem trobar al complex de Sanahin, entre les que destaquen la preciosa Catedral de Sant Amenaprkitch o del Salvador, l’església de Sant Astvatsatsin o de la Mare de Déu i la capella de Sant Gregori. A més de les esglésies, les dependències monacals comprenen el Matenadaran (les biblioteques on es guardaven els llibres sagrats), refectoris, cel.les pels monjos o les típiques torres campanar que hem anat veient al llarg del viatge. En el monestir hi trobem també diverses tombes que corresponen a monarques de la dinastia Bagràtida, fet que revela la importància que el cenobi va tenir a l’antiguitat.

El monestir de Sanahin, al igual que el de Haghpat està construït en pedra volcànica, la toba armènia. A diferència dels monestirs del centre i del sud del país on la toba armènia té una tonalitat rosada, la toba volcànica dels monestirs dels nord és grisosa.

Sembla ser que aquest monestir no només es va dedicar a propagar i estudiar la fe cristiana, si no que també es va dedicar a l’estudi de les humanitats i de diverses branques de la ciència, com l’astronomia o la medicina.

El Monestir de Sanahin hauria sigut edificat uns anys abans que el de Haghpat. De fet el mateix nom de Sanahin vol dir precisament “aquest és més vell que aquell”, fet que fa referència a Haghpat.

Fins i tot, hi ha qui diu que el Monestir de Haghpat hauria sigut obra d’un deixeble del mestre de Sanahin, que li hauria volgut demostrar que ell també era capaç de construir un gran complex. Sigui com sigui, és evident que els mateixos artesans haurien treballat en les dues construccions, doncs les semblances son enormes. Per desgràcia, però, els frescos que sembla ser que recobrien les esglésies principals del cenobi s’han perdut per sempre (també a al Monestir  de Haghpat) de manera que fins que arribem a Akhtala no podrem gaudir d’aquest art, ja que segons ens expliquen, allà sí que es conserven alguns dels millors frescos de l’Armènia medieval.

Ens estem poc més d’un hora gaudint del complex, de les decoracions, de les columnes, de l’atri, dels jocs de llums i ombres. El guia, a més, ens fa una visita molt completa, que ens fa confirmar, que hem triat bé en apuntar-nos a aquest tour que ens portarà d’Erevan a Armènia.

MONESTIR DE HAGHPAT

Tant el Monestir de Sanahin com Haghpat estan dalt de tot de turons, de manera que des d’un monestir es pot veure l’altre. En línia recta probablement no hi hagi més de 6 o 7 quilòmetres. De fet, hi ha una ruta de trekking entre Sanahin i Haghpat que uniria els dos monestirs en un preciós trajecte d’uns 10 quilòmetres. Nosaltres però, hem de baixar el turó de Sanahin, passar per la ciutat d’Alaverdi i pujar muntanya amunt, fins arribar al Monestir de Haghpat. Només son quinze quilòmetres, però plens de corbes tant per baixar de Sanahin com per pujar de Haghpat, de manera que gairebé triguem mitja hora en fer el recorregut. La Isa va concentrada en no marejar-se, i la veritat és que en Marc sembla que és qui ho porta millor.

El Monestir de Haghpat també data del segle X i com explicava, sembla que seria la obra d’un deixeble del mestre de Sanahin. Algunes fonts, parlen de que fins i tot, el mestre del Monestir de Haghpat seria el fill del mestre de Sanahin. Com el seu cenobi germà, a Haghpat no només s’hi va resar si no que també s’hi va estudiar. Segons sembla, els monestirs del nord d’Armènia van ser un autèntic focus de propagació de la cultura i la ciència medieval.

L’església o Catedral de Sant Nishan és la més antiga de les construccions de Haghpat, data del segle X i es va construir en època del rei Abas I. A més d’aquesta església, al Monestir de Haghpat hi trobem també capelles, biblioteques, refectoris, campanars (del segle XIII), scriptoriums,….Vaja, que al igual que Sanahin, Haghpat es tracta d’un veritable complex monàstic. 

Com al Monestir de Sanahin, a Haghpat hi trobem també diversos khachkars, les clàssiques creus armènies esculpides sobre pedra, i que suposen una de les obres d’art més característiques del país.  La pedra amb la qual s’ha construït aquest monestir és també la toba volcànica grisosa. La veritat és que quedem meravellats del cenobi. Sens dubte, imprescindible, al igual que el de Sanahin. No ens estranya que els viatges a Armènia els intentin incloure al seu recorregut.

Un cop hem gaudit de Haghpat és hora de dinar. I res millor que el khorovats, la clàssica barbacoa armènia, per tal de reposar forces. Per gaudir de l’àpat, parem al que sembla que és una casa particular de camp, al mig del no res i al costat de la carretera. La carn està boníssima i les diverses verdures i hortalisses que l’acompanyen, també. Aprofitem per parlar amb la majoria de viatgers que ens acompanyen en el trajecte, tots ells gent molt viatjada i amb un munt d’anècdotes a les seves espatlles. El dinar transcorre agradable, i quan acabem ens disposem a seguir la nostra ruta monàstica, aquesta vegada per acostar-nos a la fortalesa-monestir de Akhtala. 

MONESTER D’AKHTALA

Sense tenir la importància dels monestirs anteriors (de fet el Monestir d’Akhtala, no forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat), tenim ganes de conèixer aquest cenobi, doncs ens han promès que en ell s’hi conserven alguns dels millors frescos medievals de l’art armeni.

Quan arribem, ja veiem que el que queda del monestir es limita a l’església de la Verge Maria, del segle XIII i que a més, ha perdut el clàssic conus que sol coronar les esglésies armènies. Aquesta església, està situada a dins d’una fortalesa anterior, que correspondria al segle X, i de la que encara en queden les restes, com una muralla que sembla més aviat que faci de mur de contenció del turó i la porta d’accés a la planícia on es troba l’església. De fet, la vista des de la carretera d’accés a Akhtala, amb l’església sobresortint dels murs de la fortalesa és realment bonica. Llàstima que el sol ens vingui de cara.

Els frescos de l’església de la Verge Maria, ens recorden alguns dels que hem vist a Macedònia, Grècia o Bulgària. L’església està profusament decorada i la veritat és que l’estat de conservació és força bo, sobretot després de la restauració portada a terme el 1979. Hi trobem escenes que fan referència tan a l’Antic com al Nou testament, així com retrats de diversos apòstols (com Sant Juan, Sant Pau o Sant Mateu) o de sants importants de l’Església armènia, com Sant Gregori l’Il.luminador, com no podia ser d’altre manera.

Un cop visitat el monestir és hora de tornar al vehicle que ens portarà de retorn a Tbilisi, on fa gairebé quinze dies va començar el nostre viatge per Geòrgia i Armènia.

El tram fins la frontera és curt i els tràmits duaners ràpids. Un cop passada la frontera, els italians treuen la seva guitarra i no dubten en amenitzar el tram final amb les seves divertides cançons trobadoresques. Al capvespre arribem a Tbilisi. La minivan ens deixa a la Plaça de la Llibertat i nosaltres ens acomiadem dels companys de trajecte. Definitivament, ha estat una molt bona opció triar aquest tour d’un dia que ens ha permès anar d’Erevan a Tbilisi i de pas, poder conèixer els Monestirs de Sanahin, Haghpat i Akhtala.