A principis d’estiu, en motiu d’un viatge a Armènia i tenint en compte que feia ben poc havia visitat Cambodja, països els 2, les poblacions dels quals han patit dos dels genocidis més grans de la història, vaig llegir el llibre de Bernard Brunetau “El siglo de los genocidios”. 

El llibre, explica que tot i que el fenomen de l’extermini físic i cultural d’un poble no és exclusiu dels nostres temps, ha estat precisament al segle XX, on ha florit amb més freqüència i sobretot d’una manera més acurada i programada.
Pobles com el ruandès, el bosníac, el jueu, el palestí o l’armeni han vist com unes vegades els seus colonitzadors i d’altres vegades els seus dominadors, no només sotmetien la seva cultura si no que també intentaven exterminar els seus representants.
Es per això, que quan el Gran Pumuki em va reptar a publicar 5 fotografies en blanc i negre no vaig dubtar de que el tema escollit seria el del patiment humà ocasionat pel propi ésser humà, amb l’intent per part del poble dominant, sovint també en forma de poble colonitzador, d’eliminar qualsevol rastre de cultura del poble sotmès, però amb l’intent alhora, d’eliminar físicament i de forma metòdica qualsevol representant del poble en qüestió.

Des d’avui, cada dia i durant 5 dies, publicaré una fotografia en blanc i negre que faci referència a aquest fet. Alhora, jo nominaré cada dia a un blogger de viatge perquè faci el mateix: publicar un post amb 5 fotografies en blanc i negre, sobre el tema que vulguin..

 

Si accepten el repte, quan hagin escrit el post, els enllaçaré al final d’aquest post. Si algún altre blogger si vol afegir, només cal que m’ho comenti als comentaris i serà enllaçat. Que cadascú triï el tema que vulgui.

 

1. AUSCHWITZ. POLÒNIA. 1940-1945

Quan entres al Camp de Concentració d’Auschwitz es fa difícil de pair la història de tan sinistre indret. Ben a prop  de la preciosa ciutat de Cracòvia hi trobem aquest centre d’internament on hi van anar a parar bona part dels que el regim nazi, que havia ocupat Polònia, considerava indignes de compartir amb els aris el mateix espai: més d’un milió d’intel.lectuals polonesos, gitanos, jueus, homosexuals, eslaus i presoners de guerra soviètics van passar per aquest horrible camp de concentració i pel seu camp germà de Birkenau, que va ser utilitzat per exterminar-los en massa. La porta d’entrada, amb el cartell que resa Arbeit match frei, “El treball us farà lliure”, encara fa fredor.

IMG_0408

2. MOSTAR. 1992-1995

Els anys noranta del segle XX van sacsejar el cor d’Europa. A l’’antiga Iugoslàvia van esclatar un seguit de guerres que van durar pràcticament 10 anys i que van acabar per dividir el país en 7 nous estats. Tothom hi va patir, però les imatges de la ciutat de Mòstar, amb l’històric pont obra de Mimar Sinan i que unia els barris serbobosnis i bosníacs (els musulmans de bòsnia) destrossat van ser una de les imatges més icòniques de la guerra. També la gent corrent pels carrers de Sarajevo, per tal de resguardar-se dels franctiradors o les imatges del genocidi de Srebrenica, un dels més durs que s’han viscut a l’Europa de després de la Segona Guerra Mundial. Quan vam visitar Mòstar, la bonica ciutat Bòsnia, vam quedar garrativats en comprovar que la pràctica totalitat del parcs de la ciutat s’havien convertit en immensos cementiris de morts per la guerra de Bòsnia

MOSTAR002
3. HIROSHIMA. 1945

El 6 d’agost de 1945 es va enfosquir el món. I no només va ser Hiroshima. Quan el president nord americà Harry Truman, presumpte paradigma de la democràcia, va decidir que el millor per fer rendir el Japó a la II Guerra Mundial era  llençar una bomba atòmica sobre una gran població japonesa va ser la dignitat humana el que va passar a millor vida.

Entre la bomba d’Hiroshima i la de Nagasaki (llençada 3 dies després) van ser gairebé un quart de milió de civils els que van perdre la vida. Més de 100.000 durant els primers dies posteriors al llançament de les armes més mortíferes que l’home hagi creat.

Paul Tibbets, l’home que va pilotar l’Enola Gay, l’avió que va bombardejar Hiroshima, mai es va penedir. Paul Bregman, que va pilotar el B-29 que va llençar la bomba sobre Nagasaki va entrar en una profunda depressió i va anunciar que es suïcidaria el dia del 40è aniversari del llançament de la bomba. I així ho va fer. Bregman va ser trobat penjat a la seva casa de Los Ángeles.

Quan es va llençar la bomba sobre Hiroshima, tota la ciutat va quedar reduïda a runes, només part de la cúpula de Genbaku va quedar d’empeus, tot i que molt malmesa. I així ha quedat, com a símbol del sense sentit, exactament en el mateix estat en que va quedar després d’aquell vergonyós moment.

IMG_1070

4. ARMENIA. 1915-1923.

Entre un milió i mig i dos milions d’armenis van ser deportats i exterminats durant l’infaust període del govern dels Joves Turcs, el partit polític nacionalista que es va rebel.lar contra el sultà otomà Abdul Hamid II i el va succeir en el govern de Turquia fins el final de la Primera Guerra Mundial.

Tot i que el Govern turc mai ha acceptat que aquell negre episodi de la seva història formés part d’un pla sistemàtic d’extermini cultural, religiós i ètnic i l’enquadra dins de les lluites en el si de la Primera Guerra Mundial, la pràctica totalitat dels estudiosos neutrals ho han qualificat com un dels genocidis més brutals de la història de la humanitat.

Quan vam visitar el Memorial del Genocidi de Erevan no hi havia ningú. En aquell moment va arribar un autobús i unes quaranta persones, en silenci, es van situar al voltant del foc etern que commemora la massacre. Van deixar uns rams de flors al seu costat i van començar a cantar la melodia més trista que mai hem sentit. No calia entendre la lletra. La música era suficient. Vaig haver de fer tres passos enrere per plorar en silenci davant d’un dels moment més emotius que mai haguem viscut.

IMG_0891

 

5. PALESTINA. 2002 – Vigent a l’actualitat. 

És difícil reprimir els sentiments de vergonya quan et trobes davant del Mur de Cisjordània. La barrera va ser aprovada per govern israelià en 2002, amb la única finalitat d’annexionar-se de forma il.legal part del territori palestí. Només així s’entén que el mur s’endinsi fins a 22 quilòmetres a territori cisjordà i que només un 20% es trobi a la línia verda i un 80% a territori cisjordà. Una vergonya que ha estat admesa per la ONU que en diverses resolucions i fins i tot per la Cort Internacional de Justícia. Res ha reprimit l’estat d’Israel, que quan tingui acabat el mur, de més de 700 quilòmetres de longitud s’haurà annexionat més d’un 10% de territori palestí.

I no només això, si no que les darreres lleis proposades pel govern Netanyahu no només han aprofundit en l’annexió de terreny palestí per la via dels fets consumats si no que ha proposat l’estat d’Israel com a estat teocràtic, a l’alçada de l’Estat Islàmic o de l’Iran dels Aiatol.làs, acceptant que sigui la Torà, la llei jueva qui dicti les lleis de l’estat i creant ciutadans de primera (jueus) i de segona (les minories que sumen més del 20 de la població d’Israel) emulant  els pitjors moments de l’Apartheid Sud africana.

.

IMG_8478

 

BLOGGERS QUE FORMEN PART DEL REPTE VIATGE EN BLANC  NEGRE

Gran Pumuki

Milcamins

Diarios de viaje

Charcotrip

Ida y vuelta blog

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

17 thoughts on “VIATGE EN BLANC I NEGRE: EL SEGLE DELS GENOCIDIS.


Iciar
22 de novembre de 2014

Siempre que he leído sobre esto, he imaginado las cosas en blanco y negro. Has acertado con el tema. Pelos de punta.
El puente de diciembre vamos Cracovia. Raúl quiere ir a Auswitch, yo no sé hasta que punto te puedes quedar “tocado”.
Seguiré tus black and White!

    Jordi
    23 de novembre de 2014

    Gracias Iciar. Desde luego los genocidios son historias grises más no poder. Pero el b/n puede estar asociado a mil cosas alegres también!

Milcamins Bloc de Viatges via Facebook
23 de novembre de 2014

Tinc una asignatura pendent amb l’Europa de l’est…

GranPumuki
23 de novembre de 2014

Historias muy adecuadas para describir en blanco y negro. Espero ansioso el resto. Ya te he enlazado en mi blog.

saludos

    Jordi
    23 de novembre de 2014

    Gracias Pumuki por tus palabras. Yo también espero el desarrollo completo de tu post!

Mercè
25 de novembre de 2014

He plorat. M’has fet plorat amb l’explicació del post “ARMENIA. 1915-1923”.
He imaginat a les quaranta persones, descendents dels que van ser assassinats. He sentit el càntic tan ben descrit per tu.
Gràcies, Jordi, per la teva acurada explicació.

    Jordi
    25 de novembre de 2014

    Si Mercè, jo també. L’emoció que transmetia aquella gent era enorme. Probablement eren armenis de la diàspora que visitaven la terra o ens seus avantpassats hi van deixar la pell. Els viatges estan formats de moments i aquell va ser un dels moments del viatge.

Olga Barbara Grijalva Alvarez via Facebook
28 de novembre de 2014

No he olvidado el reto, este fin de semana me pongo con el 😉

Nica Lh via Facebook
28 de novembre de 2014

Viajar en el tiempo a través de estas visitas!

Cristina Rodríguez Gomez via Facebook
29 de novembre de 2014

Madre mía Jordi, qué ad-hoc el tema con el blanco y negro, aunque también estos colores me evocan nostalgia y un punto de vista poético. Lo tomaré por ahí para el futuro post que espero poder escribir en la próxima semana! Gracias.

Ivette
15 de desembre de 2014

Genial el post! Yo también me he unido a esta iniciativa, me ha gustado mucho la idea. Y si es verdad que cambiando el color de la imagen se transmiten unos sentimientos o otros y los genocidios siempre aparecen en blanco y negro en mi imaginación.
Saludos

Ivette
16 de desembre de 2014

Hola soy Ivette del blog traslapuertadeishtar, pero me he cambiado a compasstrip, si puedes redireeccionarlo aquí te lo agradezco
Saludos!

    Jordi
    16 de desembre de 2014

    Perfecto, te cambio el link.

Raúl - Que bonito es viajar
6 de gener de 2015

Un tema muy adecuado para el blanco y negro, yo sólo he estado en Auschwitz de los sitios que mencionas y me impresionó mucho. Yo también me he añadido a la iniciativa del viaje el blanco y negro por si alguien queréis echarnos un vistazo. Saludos viajeros.

    Jordi
    6 de gener de 2015

    Estupendo Raúl! Te añado en el directorio!

Abel
20 de juliol de 2016

Estremecedor , duele tanta muerte. No te falta razon.El hombre extermina a su propia gente, a los humanos, que somos todos sea cual sea la raza. No obstante creo que restas importancia al lanzamiento de la bomba nuclear. Evito mas muertes y destruccion al final. Japon, que no lo hubiera hecho,se rindio. Es cruel pero asi funciona. Nagasaki sobraba,es posible que fue un exceso. Las consecuencias eran ademas ineditas.USA aprendio,tambien Japon y hoy son fuentes aliados.. Es un tema aun no claro ,muy espinoso. El tema palestino creo que lo reduces a poner a Israel como agresor e ignoras la violencia y terrorismo en contra de ciudadanos israelies dedicados a trabajar y hacer prosperar una tierra que fue y es de ellos. En todo caso ya hay generaciones que la llaman su tierra,su patria,no se puede gnorar. Si a tus ciudadanos hoy les cae una bomba, mañana otra y luego aquello se vuelve la norma y encima tu agresor toma a su propia familia, a su gente, como escudo ,no te queda de otra que ir directo a casa de tu vecino a poner las cosas en orden. La realidad de Israel hay que aceptarla,tanto comocomo que Las Malvinas es britanica, y si se les ha ido la mano, a los palestinos tambien ,creo que te falto mencionarlo. Los palestinos deben ponerse a trabajar mas por su pais, dejar de escuchar a lideres corruptos y tendensiosos y tratar de imitar a su vecino que es una democracia al final, tolerante.No pueden presumir de logros,solo fracasos.Desde el rencor y el odio no llegaran a nada. Ademas su objetivo no es esa franja en disputa,es destruir a un verdadero pais, mejor que el de ellos, que esta para quedarte. ….Israel. El llanto por la supuesta y manipulada causa palestina ya no es nada seria, es mas cliche y un peligro para la seguridad de Israel,un pais que necesita ser escuchado. No pasa nada con la violencia palestina en contra de gente indefensa.Palestina necesita creces y madurar,como todo el medio oriente.Esto es una opinion personal,pero Israel,gracias a Dios, no esta solo. Espero que Occidente,con USA a la cabeza, los siga apoyando .Saludos.

    Jordi
    24 de juliol de 2016

    La verdad Abel es que no se tanto de historia como para decir si Japón se hubiera rendido. Creo que ya estaba bastante debilitada para cuando se lanzó la bomba. Sin embargo me cuesta entender que sea la manera ideal de terminar una guerra el exterminar a miles de inocentes en un solo segundo e hipotecar las futuras generaciones.
    El gran problema del conflicto israelí-palestino es que Israel no acepta las fronteras acordadas por la ONU e invade constantemente territorio palestino, creando asentamientos ilegales (que la propia ONU y la comunidad internacional considera ilegales). La creación de dos estados bajo auspicio de la ONU y, siguiendo las directrices de las fronteras que la ONU, dictaminó sería una posibilidad.
    Feliz semana Abel!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.