Costa Rica és coneguda per ser un dels paradisos mundials pels amants de la naturalesa. Probablement no hi hagi cap país al món amb tants metres quadrats de parcs naturals en relació al total de la seva superfície. Des de que el 1970 es va crear la xarxa de  Parcs Nacional, fins a 28 parcs s’han incorporat a la llista. I a més, hi ha una pila de Reserves Forestals. Un altre de les característiques del país és la gran quantitat de volcans que hi ha. Entre ells alguns tan impressionants com el Poas o l’Irazú. Aquest últim, s’eleva fins als 3432 metres sobre el nivell del mar.

Pel primer dia a Costa Rica hem contractat una excursió per internet. És el tour que denominen 4 en 1. Tot i que el trajecte el pots fer per teu compte sense necessitat de contractar cap excursió, hem preferit fer-ho així per aprofitar bé el dia, ja que si no hauríem necessitat un parell de jornades per completar les visites. A més, ahir vam arribar al vespre i preferíem tenir el dia ben lligat.

Hem dormit poc i malament. A l’habitació hi entra molta llum i ens hem deixat l’antifaç a Mataró. A més ben aviat es fa de dia i la llum es filtra fàcilment amb aquestes cortines tan primes que tenim. Això junt al jet lag després del canvi de continent fa que a les tres del matí estiguem desperts. Ja no tornarem a dormir més fins que a quarts de sis sona el despertador.

De bon matí ens encaminem cap a una cooperativa cafetera. És una de les moltíssimes que hi ha repartides pel que s’anomena la Vall Central. I es que els agricultors s’han organitzat en diverses cooperatives per tal de rendibilitzar millor el seu treball. El cafè de Costa Rica és de la varietat aràbiga i està reconegut a tot el món. Aquí diuen que té el nivell del de Kènia o Colòmbia, tot i que la seva producció és molt menor a la que es fa al Brasil. Qualitat contra quantitat segon ens expliquen.

IMG_0013_Small

Els camps cafeters son immensos. El verd es reparteix per tota la vall. Es curiós estar envoltat de tants cafetars i no sentir olor a cafè. La indústria cafetera és una de les més pròsperes del país i així ens ho expliquen. Després, coneixem el procés de recol.lecció, secat, torrefacció i empaquetat.

A la mateixa planta cafetera aprofitem per agafar forces, de manera que ens serveixen l’esmorzar. Després ens dirigim cap el Parc Nacional del Volcà Poás, que està ben a prop, just a mitja hora de camí, muntanya amunt.

L’Omar, el nostre guia bilingüe, ens explica quatre coses del Parc Nacional abans de pujar al cràter.

El Volcà Poás, pertany a la llarga serralada de volcans que travessa tota Amèrica Central, des de Colòmbia fins a Guatemala. Només cal mirar un mapa per veure que es podria traçar una línia recta que passés per tots els cràters. Això es deu a que dues plaques tectòniques, la cocos i la caribe es troben al llarg d’aquesta línia. De la col.lisió entre elles en surten els volcans. A més, son responsables dels eventuals terratrèmols que assolen la zona.

IMG_0021_Small

Com que està a prop de San José, el Parc Nacional del Volcà Poás és l’àrea protegida més visitada del país. Avui però no hi ha massa gent i la visita és molt agradable.

Tot i que fa anys que no té cap erupció, el Poás és un volcà actiu. I així ho proven les diverses fumaroles que surten del seu cràter. Al fons, una preciosa llacuna sulfúrica d’aigua calenta desprèn un fort olor a ous podrits. Des del mirador, la imatge és bellament desoladora. A la llacuna no t’hi pots acostar perquè el volcà només dorm i podria ser perillós. Millor no despertar-lo. A més estem de sort. Sovint hi ha molts núvols a la part alta del volcà i això no permet veure el cràter. Avui però el dia és esplèndid i el cràter amb la seva llacuna està preciós.

Degut al fenomen de la pluja àcida, a la falda oest del volcà no s’hi pot cultivar ni cafè ni cap altre planta. En canvi la resta de volcà és molt fèrtil, i a més,  hi ha un bosc plujós amb gran quantitat de plantes epífites que anem trobant en el caminet que ens porta des del cràter principal fins a la llacuna de Botos, fruit d’un cràter ja extint i que ara s’omple de l’aigua de la pluja. Aquesta llacuna, d’un intens blau que contrasta amb el verd que l’envolta, és d’aigua freda.

IMG_0035_Small

Els Jardins de les Cataratas de la Paz són el pròxim objectiu. Mitja hora de baixada des del volcà i hi arribem. Els Jardins, han aprofitat les cascades que el riu La Paz forma al passar per aquesta zona. Son cinc preciosos salts d’aigua, tots ells de més de vint-i-cinc metres d’alçada i alguns d’ells, com l’espectacular Cascada la Magia Blanca, d’uns quaranta metres d’alçada. Els senders estan perfectament senyalitzats i és que Costa Rica ha vist en el turisme un autèntic filó per a la seva economia. Tot està preparat perquè el visitant no tingui cap dificultat per gaudir de les meravelles naturals del país. Això, juntament amb l’afany conservacionista del país, fa que sigui un autèntic paradís pels amants de la naturalesa.

El turisme i també el fet de que el país estigui lliure de conflictes militars des de fa més de mig segle fa que Costa Rica sigui la primera potència econòmica de la zona, amb una renda per càpita cinc vegades superiors a Nicaragua, o dues vegades superior a Panamà. I es que el 1948 el país va abolir l’exèrcit, de manera que va poder destinar el pressupost que hi havia per la defensa del país a polítiques socials i a la millora de la salut, l’educació i les infraestructures. Per això Costa Rica és una espècie de Suïssa centreamericana, salvant, es clar, les diferències. I tot i que encara pots trobar bosses de pobresa, el nivell del país és molt superior en tots els aspectes al dels seus veïns i la classe mitja és percentualment molt superior a la de qualsevol país de la zona.

IMG_0088_Small
IMG_0079_Small
IMG_0075_Small

Amb creixent admiració gaudim dels jardins i de tot els seus complements. Per exemple, hi ha un immens viver de papallones, de més de cent metres de llargada, on les papallones es compten per milers. També hi ha un aviari, on veiem els primers tucans i guacamais. Més avall, també hi ha un serpentari i un granotari, on hi ha gran quantitat de petits batracis de colors, amb algunes  granotetes, de menys de dos centímetres de llargada.

Després de dinar un suculent buffet al restaurant dels jardins, el plat fort: l’espectacular sender que ens anirà descobrint un a una, les cinc impressionants cascades que el riu La Paz ens regala.

Abans de tornar a San José encara tenim un altre objectiu. Per això ens acostem a la localitat de Puerto Viejo de Sarapiqui, ja a la vessant caribenya del país. De camí veurem la fantàstica cascada San Fernando amb un preciós salt d’aigua emmarcat per un frondós bosc primari.

IMG_0095_Small

A Puerto Viejo pugem a una allargada embarcació de fusta. Durant una hora, l’Omar ens anirà ensenyant els diversos animals que hi ha a les riberes, sobretot aus, però també una família de mones aranya, algunes tortugues d’aigua i una immensa iguana. Un fantàstic dia que s’acabarà a San José després de passar pel Parc Nacional Braulio Carrillo, un dels més grans del país i que protegeix una extraordinària selva plujosa ara trencada per la carretera que uneix Puerto Viejo de Talamanca, al carib, amb San José, a la Vall Central i que és una de les artèries principals de Costa Rica.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE COSTA RICA CLICA AQUÍ

POST AMIC. Altres posts sobre el volcà Poás de blogs amics.

Mi baul de blogs. Volcán Poás e Irazú en Costa Rica

Si t’ha agradat la entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

17 thoughts on “COSTA RICA. Tour al Volcà Poás, les Catarates la Paz i Puerto Viejo de Sarapiqui.


Janku Retana
11 de juliol de 2014

Saludos me alegra que hayas visitado mi pais y te gustase de hecho tú entrada fue publicada en el faceb deL Sistema de Áreas de Conservación..

    Jordi
    11 de juliol de 2014

    Muchas gracias Janku! Fue un verdadero placer descubrir un país tan volcado en la conservación de los espacios naturales. Disfrutamos enormemente del un país al que esperamos volver a visitar bien pronto. Como dicen ustedes: Pura Vida!

Gaolga
14 de juliol de 2014

Que impresión estar tan cerca de un volcán!… me imagino que un poco de adrenalina si han de haber tenido por que con eso de que se puede despertar en cualquier momento pues… 🙂

Y como ya te dije en FB, que lindas las ranitas ^^

Saludos!

    Jordi
    14 de juliol de 2014

    Si, subir a un volcán siempre da bastante emoción. Probablement el que más hemos disfrutado es el Masaya, en Nicaragua, al que le dediqué un post. Allí salí mucho, mucho, humo!!! Y por desgracia, no pude disfrutar del Pacaya, en Antigua Guatemala. Por dos días no lo pillé en erupción y es una lástima porque allí sí que puedes ver ríos de lava literalmente a tus pies.

Julio Peñalver- Mochilero en Europa
15 de juliol de 2014

Hola chicos, un saludo desde Venezuela. En agosto del año pasado tuve la oportunidad de visitar esas tierras que llenan de pura vida al cuerpo y al alma. Y, sin duda alguna, te dejan con ese sabor en los labios y en los pies; con muchas ganas de seguir recorriéndola. Me comentaron del Volcán Poas, pero por la hora no pude subir.

Esas fotos de la laguna y el sapito están bellísimas! Les daré un pin!

Por cierto, si les parece, podemos ponernos en contacto y hacer blog roll (mencionando lo que más os guste de mi artículo de CR). Saludos!

    Jordi
    15 de juliol de 2014

    Gracias Julio por tu comentario. Una pena que no pudieses subir, pero ya tienes una razón para volver a este maravillosos país. Por cierto, me encanta que nos escribas desde Venezuela un país que lleva en mi mente desde hace años. Me encantaría poder coger una anaconda de Los Llanos con mis manos!

Pri
18 de juliol de 2014

Que dicha que te gustó el tour por el volcán, las cataratas, los cafetales y todo lo demás. Vi tu comentario ya que este es mi pueblo y me alegra muchisimo que les haya gustado. Espero que vuelvan pronto que acá se les recibe con los brazos abiertos y espero conocer España que es un país que me encanta y que sueño con conocer esas bellezas. Pura vida

    Jordi
    19 de juliol de 2014

    Desde luego que esperamos volver a tu país! Nos quedaron demasiados rincones por descubrir. Un país apasionante y apasionado por la conservación de su espacio natural.

Eva
20 de juliol de 2014

Realmente Costa Rica es un país donde disfrutar de la naturaleza. Otro de esos lugares que tenemos en nuestra agenda. Muy interesante la ruta, sobre todo la visita al volcán!. Me ha gustado tu comentario sobre el ejercito y las políticas sociales, ojala más países tomaran ejemplo.

    Jordi
    21 de juliol de 2014

    Ciertamente, si los gastos en defensa se utilizaran en salud y educación otro gallo nos cantaría.

Cómete el Mundo
20 de juliol de 2014

Los volcanes son algo que siempre me ha llamado la atención, pero aún no hemos tenido la oportunidad de visitar ninguno que siga activo. Los paisajes parecen espectaculares y vaya fauna! Una ruta muy completa e interesante!

Un saludo!

Alfonso (the world thru my eyes)
23 de juliol de 2014

A nosotros nos encantó el Volcán Poás y los alrededores, fue nuestro primer día … bueno, el segundo día en Costa Rica. De ahí ya nos fuimos hacia pacífico y tal …

    Jordi
    23 de juliol de 2014

    Nosotros no fuimos al pacífico, nos quedamos en el Caribe. En fin, que Costa Rica da para varios viajes.

El Guisante Verde Project
1 d'octubre de 2014

Todo el recorrido desde San José, los cafetales, es muy entretenido. Y el volcán un espectáculo. Que buen tiempo os hizo. Nosotros tuvimos “suerte” porque después de empaparnos hasta los huesos, salió el sol y pudimos ver el cráter con tranquilidad… Vuestro post ilustra perfectamente una de las visitas que hay que hacer en Costa Rica, sin duda.
Saludos!

    Jordi
    1 d'octubre de 2014

    Desde luego lo del cráter es una lotería. Nosotros lo vimos a primera hora y luego se tapó. Creo que esta es una de las excursiones más bonitas y fáciles de hacer desde San José. Vale mucho la pena y disfrutas de varios puntos diferentes en el mismo recorrido. En cambio, me quedé con ganas de subir al Irazú, por falta d tiempo.

GranPumuki
24 de desembre de 2014

La vista al Póas me quedó pendiente. Las ranas, muy simpáticas, pero altamente venenosas si tuve la oportunidad de verlas en varios lugares a lo largo de mi viaje a Costa Rica.

Saludos,
GranPumuki
Mis relatos de Costa Rica en: http://cort.as/N2d8

    Jordi
    26 de desembre de 2014

    A nosotros también nos quedaron un montón de cosas pendientes, como la costa este…en fin, otra vez será!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.