Tetovo, a mig camí entre Skopje i Ohrid, la ciutat més bonica de Macedònia, suposa una de les parades més interessants en aquest país balcànic. Hem llogat un cotxe a Skopje, que ja ahir ens va portar a conèixer Kosovo (no us perdeu el post sobre l’últim dels estats europeus) i que avui ens porta per una ruta que a més de Tetovo, ens farà conèixer el monestir ortodox de Sant Joban Bigorski i el de Rajcika, que encara compten amb comunitats monàstiques residents, abans d’arribar a Ohrid, la bonica ciutat, Patrimoni de la Humanitat, que es troba a la ribera del riu homònim.

A Tetovo hi tenim bàsicament dos coses que veure: la mesquita pintada i l’Arabati Baba Tekke. Arribem a aquesta ciutat en poc més de tres quarts d’hora, doncs només 40 quilòmetres la separen de Skopje, la capital de Macedònia.

Val a dir que a Tetovo hi ha una important comunitat d’ètnia albanesa, de manera que durant les guerres fratricides dels 90 va ser de les poques ciutats macedònies que van tenir certa rellevància en el conflicte. Una de les ambicions d’Albània o almenys, de part de la seva població, era la restitució d’una Gran Albània que comptés amb tots els territoris on hi hagués habitants d’aquesta ètnia, de manera que a més de l’actual estat albanès, hauria de donar cabuda a Kosovo o a part de Macedònia. És per això que hi va haver a Tetovo i a les seves rodalies diversos enfrontaments entre forces macedònies i grups de guerrillers albanesos. Aquests enfrontaments es produïren sobretot el 2001, ja a les acaballes del conflicte balcànic, per be, que l’exèrcit macedoni va acabar expulsant els guerrillers albanesos que havien ocupat Tetovo i la zona muntanyenca que l’envolta.

MESQUITA PINTADA DE TETOVO.

IMG_4565

No portem mapa de Tetovo de manera que quan arribem a aquesta ciutat no ens queda altre que preguntar. I no sense una certa dificultat, al final trobem la Mesquita Pintada, que es troba gairebé a la ribera del riu Pena.

És aquesta una construcció ben curiosa, doncs si bé la mesquita no destacada per unes dimensions extraordinàries si que ho fa per la seva exquisida decoració tan pel que fa a l’exterior com al interior, fet que li dóna el sobrenom de Mesquita Pintada. La mesquita és una mostra més del domini que de la zona va tenir l’imperi turc, que va ser qui va exportar l’Alcorà pels Balcans. És per això, que ja sigui a Macedònia, Albània, Kosovo, Sèrbia, Bòsnia o Bulgària no és gens estrany anar-se trobant amb mesquites, per bé que la població musulmana sigui més o menys gran, depenent del país.

Però no sempre va estar pintada aquesta mesquita, doncs des de la seva construcció el 1459 fins a mitjans de segle XIX no hi va haver cap tipus de decoració, més enllà de l’escassa decoració que acompanya bona part de les mesquites balcàniques. Va ser a partir del 1833 que es va emprendre la restauració de l’edifici, o millor dit, la decoració del mateix mitjançant pigments naturals que van ser mesclats amb rovell d’ou per tal de que la decoració quedés ben adherida tant a la façana com al seu interior. Va ser una obra finançada per Abdurrahman Pasha, que era un autèntic entusiasta del l’art i que no va dubtar en contractar artesans cristians, més acostumats en l’art de la decoració al fresc (com veiem al llarg de tot el viatge en els diversos monestirs ortodoxes) per tal d’escometre la decoració de la mesquita.

IMG_4536

Tant la decoració exterior com la interior es basa, sobretot, en els motius geomètrics, doncs conegut és que l’Islam no sol permetre el dibuix figuratiu al seus temples. Verds, ocres i blaus dominen la façana. Però quan superem el nàrtex que se sosté sobre deu columnes blanques i entrem a l’interior de la mesquita son els tons groguencs i vermellosos els que dominen la preciosa sala d’oració. Però la decoració aquí no es basa només en motius geomètrics si no que a la cúpula, per exemple, hi ha pintades una sèrie de pintures d’edificis i ciutats, fet que es repeteix a dalt de tot de les parets, i que dona la volta a la pràctica totalitat del temple. També crida enormement l’atenció els tres balcons, que gaudeixen d’una exquisida decoració i que donen a un primer pis que queda per sobre del nàrtex. El mimbar, el púlpit on se situa el imán durant la oració, i el mihrab, la fornícula que ens indica la direcció cap a la Meca, son igualment preciosos, i de marbre blanc.

Quan visitem la mesquita pintada de Tetovo només un fidel està llegint o estudiant algun llibre en silenci, de manera que podem gaudir del temple en total tranquil.litat. Probablement sigui aquesta, una de les més boniques mesquites dels Balcans.

Només cal travessar el pont sobre el riu Pena i a l’altre ribera del riu trobem l’antic bany Hamman Abdurrahman, nova mostra de l’època d’esplendor otomà als balcans. Actualment l’edifici s’ha reconvertit en galeria d’art i ja no fa funció de banys públics.

IMG_4563
IMG_4553
IMG_4562
IMG_4559
IMG_4558
IMG_4534
IMG_4533

ARABATI BABA TEKKE. EL MONeSTER BEKTASHI DE TETOVO.

IMG_4546

El pròxim destí a Tetovo ens ha de portar fins la seu que l’ordre dels Bektashi té a Tetovo. No cal agafar el cotxe, perquè tot i que el monestir es troba a les afores de la ciutat, no hi ha ni vint minuts caminant. I això que entremig fem una mica el badoc al mercat a l’aire lliure que trobem a mig camí i on ja ens adonem que ètnicament, Tetovo és molt més diversa que Skopje, i que aquí hi ha una bona part dels habitants que porten el típic barret musulmà albanès.

Però, qui son els bektashi i d’on son originaris? El bektashisme és una ordre mística sufí que és originària de Turquia i que son seguidors del mestre Haci Bektash Velí, que va viure al segle XIII. Malgrat que els bektashis van ser els responsables d’islamitzar gran part de l’Anatòlia turca i dels balcans, poc a poc es van anar allunyant de la ortodòxia islàmica, de la que només en conserven una petita part. Durant la revolució laica a Turquia, portada a terme per Ataturk, els bektashis, així com altres ordres religioses sufís van ser expulsades del país i els seus monestirs (els tekkes) tancats. Els bektashis es van establir a Albània, on formen una comunitat relativament important i on tenen la seva direcció. Es considera que un 20% dels albanesos musulmans professen la fe bektashi.

A Tetovo, no son poques vegades les que els bektashis han sigut atacats pels fonamentalistes islàmics, les tombes dels seus mestres profanades i inclús, el Arabati Bababa Tekke, el monestir bektashi de Tetovo ,ocupat pels religiosos islàmics per tal d’instaurar-ne les cinc crides diàries a la oració, que consideren els bektashis autèntics heretges de l’Islam. Els Bektashi, que es consideren musulmans no sunnites, no reconeixen l’autoritat islàmica de Macedònia, que alhora, no n’accepta la seva autonomia. Aquest fet contrasta amb Albània, doncs des de 1920, la comunitat Bektashi s’organitza de forma autònoma respecte la comunitat sunnita albanesa i aquesta, ho tolera.

IMG_4545
IMG_4542

Els Bektashis no només estan enfrontats amb la comunitat sunnita de Macedònia, de la que no en reconeixen la seva autoritat si no també amb el propi govern macedoni, que sí que reconeix de forma legal diverses ordres sufís establertes al país, com els dervixos (també originaris de Turquia) però no ho fa amb els bektashis.

El Monestir Bektashi de Tetovo, el Arabati Baba Tekke va ser construït al segle XVIII al voltant de la tomba del mestre sufí Sersem Ali Baba, que havia viscut un parell de segles abans en aquesta zona. El monestir es va construir gràcies a la donació de terres que Rexhep Pasha va fer a la comunitat sufí.

L’Arabati Beba Tekke està construït doncs en un ampli terreny on es disposen diversos edificis que estan construït en estil tradicional turc, un estil aquest, que ja hem trobat a diverses poblacions búlgares o sèrbies. Entre els diversos edificis, hi ha les dependències monàstiques dels pocs monjos que encara sobreviuen en aquest indret o la Kubeli Meydan, la sala d’oracions. També hi trobem una türbe, la típica sala que fa de mausoleu dels antics mestres sufís, que està francament, en un estat de conservació força deplorable.

IMG_4552

El monestir va patir molt a la segona part del segle XX, quan a partir de 1945 va ser confiscat per forces comunistes. Fins i tot a la dècada dels 60, la construcció va ser convertida en un hotel, restaurant i discoteca. No va ser fins el 1994 quan el bektashis van recuperar part del control del monestir. Malgrat tot, com explicava, el 2002 van ser els fonamentalistes islàmics els que en van reclamar la seva propietat, malgrat que durant la seva història, el monestir mai havia funcionat com a mesquita. Els islamistes es van fer amb el control de la històrica sala d’oracions bektashi, el Kubeli Meydan, en van construir un minrab i a falta de minaret, van col.locar uns altaveus per fer la crida a l’oració. Lamentable tot plegat. I a més, un absurd, donat que hi ha més de vint i cinc mesquites a la ciutat de Tetovo i als seus vorals. Els bektashis van ser igualment perseguits a Albània, on tenien (i de fet, tenen) la seva seu principal, doncs amb l’arribada al poder del dictador Enver Hoxha, no es va tolerar la seva fe i els tekkes van ser igualment tancats. No va ser fins la caiguda del règim, el 1992, quan els tekkes van poder reobrir.

Els bektashis son gent humil, que professa la llibertat religiosa, gens extremista. T ot i que contempla diversos dels ritus que l’alcorà explica, s’allunya de la ortodòxia religiosa en temes tan bàsics com a que no obliga a les dones a tapar-se el cap o als homes a deixar-se barba. Els bektashis estan oposats a la lluita interreligiosa, doncs fan bandera de la tolerància.

Donem una volta per les diverses dependències de la tekke, algunes de les quals, com hem dit encara ara, estan ocupades pels radicals sunnites i quan ja pensem que no trobaríem cap mestre bektashi, vam trucar a una porta i un avi de llarga blanca i amb extrema hospitalitat, ens convida a entrar en el que son les seves dependències. Val a dir que el Baba no parla res d’anglès, però si una mica d’albanès i italià, de manera que entre una cosa i l’altre, intenta expressar-se, durant la més de mitja hora que estem amb ell. El Baba, que és el nom que reben els mestres sufís, ens explica sobre les diverses branques de l’Islam i ens deixa clar que la seva branca, la del Islam místic, no té res a veure amb la radicalitat d’altres branques i que els bektashi fan de la tolerància, la pobresa i la humilitat, la seva bandera. Orgullós ens mostra fotografies amb diverses autoritats, entre elles el que fa funció de pontífex bektashi a Albània i ens convida a escriure en el seu llibre de convidats, alhora que treu una caixa amb caramels per en Marc, que mira sorprès la llarga barba del Baba.

Contents per haver pogut conèixer una mica sobre la història dels bektashis i un dels monestirs més grans que l’ordre té als balcans, l’Arabati Baba Tekke, tornem al cotxe per seguir amb el recorregut que ens portarà fins a Ohrid, la ciutat més bonica de Macedònia (i de la que us recomano us llegiu el seu post).

IMG_4539
IMG_4541
IMG_4550

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE MACEDÒNIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

21 thoughts on “TETOVO, Macedònia. Mesquita Pintada i Arabati Baba Tekke.


Viajar code: Verónica
22 de desembre de 2014

Pues les ha quedado una mezquita de lo mas curiosa y llamativa!!!
Por cierto, gran filosofías la de los Bektashi! mas religiones tendrían que ser así… en fin.

un saludo!

    Jordi
    22 de desembre de 2014

    Pues la verdad es que con filosofías como la d los Bektashi o los budistas las cosas irían bastante mejor…

Que bonito es viajar
22 de desembre de 2014

Me ha encantado esta entrada de un país que desconozco pero con tu artículo me dan muchas ganas de visitarlo. Como comentaba Verónica muy interesantes los Bektashi.
Saludos viajeros y felices fiestas!

    Jordi
    22 de desembre de 2014

    Pues la verdad es que es un país que nos sorpendiço gratamente y que vale la pena visitar en el contexto de un viaje por los Balcanes. Gracias por pasarte por aquí!

GranPumuki
23 de desembre de 2014

Sobre todo la Mezquita Pintada me ha encantado. No la conocía. Gracias y felices fiestas.

GranPumuki

Patricia Rojas Soto
23 de desembre de 2014

Me ha encantado. ¡Preciosas imágenes! Muchas gracias por compartirlas y por hablarnos de este destino, hasta ahora para mí desconocido. A partir de ahora lo tendré en mi lista (larga) de deseos. La verdad es que no me deja de sorprender como destinos relativamente cercanos tenga mundos tan distintos que ofrecernos… Un abrazo de la cosmopolilla.

    Jordi
    27 de desembre de 2014

    Muchas gracias Patricias. Realmente, los Balcanes, tanto los occidentales como los Orientales valen mucho la pena!

M.Teresa
23 de desembre de 2014

Va ser un lloc que em va sorprendre molt, a més, una gent amb una gran amabilitat. Ens va encantar!

Una abraçada

    Jordi
    24 de desembre de 2014

    Hola M.Teresa! Realment, un lloc sorprenent i que val moltíssim la pena. Al lloc més insospitat sempre hi ha coses interessants!

Cristina
23 de desembre de 2014

A ver… me has descubierto tantas cosas que desconocía en este post que dudo mucho ser capaz de reternarlas todas. Me quedo con esa maravillosa mezquita que me recuerda no se bien la razón a una iglesia ortodoxa, con el nombre de Totovo y con lo que nos cuentas de los Bektashi. Y sobre todo con lo mucho que sabes de esa zona de Europa por si tengo que pedir consejo alguna vez. Un abrazo y Feliz Navidad Jordi.

    Jordi
    24 de desembre de 2014

    Hola Cristina! Si, un lugar apasionante los balcanes y bastante desconocido por aquí. Vale la pena sumergirse en su cultura. Feliz Navidad Cristina!

Alvaro (El Coleccionista de Ciudades)
23 de desembre de 2014

Wow, preciosa la mezquita, interesante lugar Tetovo. Nos lo saltamos en nuestra ruta por la República de Macedonia de la que precisamente estoy escribiendo en mi blog ahora mismo.
Un saludo viajero!

    Jordi
    24 de desembre de 2014

    Sí, realmente un lugar que vale muchísimo la pena. Estaré atento a vuestras entradas!

Víctor Sánchez (DinkyViajeros)
27 de desembre de 2014

La mezquita parece preciosa. Macedonia es una gran desconocida para mí. Tendré que echarle un vistazo a tus entradas para ver si la apunto como próximo destino. 🙂

    Jordi
    27 de desembre de 2014

    Realmente la mezquita es muy bonito y Macedonia vale la pena en combinación con un viaje más amplio por todos los balcanes. Es cursioso porque cada país tiene sus peculiaridades.

Mauxi Leal
27 de desembre de 2014

Un post muy interesante: por la mezquita pintada, por la ciudad y el país en el que está, por la religión Bektashi y su filosofía, y por los datos históricos que aportas. Gracias por compartir tu experiencia. Y feliz 2015!

    Jordi
    27 de desembre de 2014

    Muchas gracias Mauxi! Me alegra de que te haya gustado. Feliz 2015 también para ti y muchos viajes!

Cristina
29 de desembre de 2014

Como siempre, Jordi, todo un descubrimiento tanto de sitios desconocidos, como de creencias de carácter minoritario.

Gracias una vez más. Y Feliz 2015.

Cristina.

    Jordi
    29 de desembre de 2014

    Muchas gracias por tus palabras Cristina! Esto es lo que intentamos: ir un pelín más allá!

Merche
13 de setembre de 2016

Gracias Jordi. Me voy a conocer Macedonia en noviembre y gracias a tí no me iré sin ver Tetovo.

    Jordi
    15 de setembre de 2016

    Pues te va a encantar Macedonia, Merche! Tetovo vale la pena, ni que sea parar para ver la Mezquita Pintada.
    Un abrazo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.