TETOVO, Macedònia. Mesquita Pintada i Arabati Baba Tekke.

Tetovo, a mig camí entre Skopje i Ohrid, la ciutat més bonica de Macedònia, suposa una de les parades més interessants en aquest país balcànic. Hem llogat un cotxe a Skopje, que ja ahir ens va portar a conèixer Kosovo (no us perdeu el post sobre l’últim dels estats europeus) i que avui ens porta per una ruta que a més de Tetovo, ens farà conèixer el monestir ortodox de Sant Joban Bigorski i el de Rajcika, que encara compten amb comunitats monàstiques residents, abans d’arribar a Ohrid, la bonica ciutat, Patrimoni de la Humanitat, que es troba a la ribera del riu homònim.

A Tetovo hi tenim bàsicament dos coses que veure: la mesquita pintada i l’Arabati Baba Tekke. Arribem a aquesta ciutat en poc més de tres quarts d’hora, doncs només 40 quilòmetres la separen de Skopje, la capital de Macedònia.

Val a dir que a Tetovo hi ha una important comunitat d’ètnia albanesa, de manera que durant les guerres fratricides dels 90 va ser de les poques ciutats macedònies que van tenir certa rellevància en el conflicte. Una de les ambicions d’Albània o almenys, de part de la seva població, era la restitució d’una Gran Albània que comptés amb tots els territoris on hi hagués habitants d’aquesta ètnia, de manera que a més de l’actual estat albanès, hauria de donar cabuda a Kosovo o a part de Macedònia. És per això que hi va haver a Tetovo i a les seves rodalies diversos enfrontaments entre forces macedònies i grups de guerrillers albanesos. Aquests enfrontaments es produïren sobretot el 2001, ja a les acaballes del conflicte balcànic, per be, que l’exèrcit macedoni va acabar expulsant els guerrillers albanesos que havien ocupat Tetovo i la zona muntanyenca que l’envolta.

MESQUITA PINTADA DE TETOVO.

No portem mapa de Tetovo de manera que quan arribem a aquesta ciutat no ens queda altre que preguntar. I no sense una certa dificultat, al final trobem la Mesquita Pintada, que es troba gairebé a la ribera del riu Pena.

És aquesta una construcció ben curiosa, doncs si bé la mesquita no destacada per unes dimensions extraordinàries si que ho fa per la seva exquisida decoració tan pel que fa a l’exterior com al interior, fet que li dóna el sobrenom de Mesquita Pintada. La mesquita és una mostra més del domini que de la zona va tenir l’imperi turc, que va ser qui va exportar l’Alcorà pels Balcans. És per això, que ja sigui a Macedònia, Albània, Kosovo, Sèrbia, Bòsnia o Bulgària no és gens estrany anar-se trobant amb mesquites, per bé que la població musulmana sigui més o menys gran, depenent del país.

Però no sempre va estar pintada aquesta mesquita, doncs des de la seva construcció el 1459 fins a mitjans de segle XIX no hi va haver cap tipus de decoració, més enllà de l’escassa decoració que acompanya bona part de les mesquites balcàniques. Va ser a partir del 1833 que es va emprendre la restauració de l’edifici, o millor dit, la decoració del mateix mitjançant pigments naturals que van ser mesclats amb rovell d’ou per tal de que la decoració quedés ben adherida tant a la façana com al seu interior. Va ser una obra finançada per Abdurrahman Pasha, que era un autèntic entusiasta del l’art i que no va dubtar en contractar artesans cristians, més acostumats en l’art de la decoració al fresc (com veiem al llarg de tot el viatge en els diversos monestirs ortodoxes) per tal d’escometre la decoració de la mesquita.

Tant la decoració exterior com la interior es basa, sobretot, en els motius geomètrics, doncs conegut és que l’Islam no sol permetre el dibuix figuratiu al seus temples. Verds, ocres i blaus dominen la façana. Però quan superem el nàrtex que se sosté sobre deu columnes blanques i entrem a l’interior de la mesquita son els tons groguencs i vermellosos els que dominen la preciosa sala d’oració. Però la decoració aquí no es basa només en motius geomètrics si no que a la cúpula, per exemple, hi ha pintades una sèrie de pintures d’edificis i ciutats, fet que es repeteix a dalt de tot de les parets, i que dona la volta a la pràctica totalitat del temple. També crida enormement l’atenció els tres balcons, que gaudeixen d’una exquisida decoració i que donen a un primer pis que queda per sobre del nàrtex. El mimbar, el púlpit on se situa el imán durant la oració, i el mihrab, la fornícula que ens indica la direcció cap a la Meca, son igualment preciosos, i de marbre blanc.

Quan visitem la mesquita pintada de Tetovo només un fidel està llegint o estudiant algun llibre en silenci, de manera que podem gaudir del temple en total tranquil.litat. Probablement sigui aquesta, una de les més boniques mesquites dels Balcans.

Només cal travessar el pont sobre el riu Pena i a l’altre ribera del riu trobem l’antic bany Hamman Abdurrahman, nova mostra de l’època d’esplendor otomà als balcans. Actualment l’edifici s’ha reconvertit en galeria d’art i ja no fa funció de banys públics.

ARABATI BABA TEKKE. EL MONeSTER BEKTASHI DE TETOVO.

El pròxim destí a Tetovo ens ha de portar fins la seu que l’ordre dels Bektashi té a Tetovo. No cal agafar el cotxe, perquè tot i que el monestir es troba a les afores de la ciutat, no hi ha ni vint minuts caminant. I això que entremig fem una mica el badoc al mercat a l’aire lliure que trobem a mig camí i on ja ens adonem que ètnicament, Tetovo és molt més diversa que Skopje, i que aquí hi ha una bona part dels habitants que porten el típic barret musulmà albanès.

Però, qui son els bektashi i d’on son originaris? El bektashisme és una ordre mística sufí que és originària de Turquia i que son seguidors del mestre Haci Bektash Velí, que va viure al segle XIII. Malgrat que els bektashis van ser els responsables d’islamitzar gran part de l’Anatòlia turca i dels balcans, poc a poc es van anar allunyant de la ortodòxia islàmica, de la que només en conserven una petita part. Durant la revolució laica a Turquia, portada a terme per Ataturk, els bektashis, així com altres ordres religioses sufís van ser expulsades del país i els seus monestirs (els tekkes) tancats. Els bektashis es van establir a Albània, on formen una comunitat relativament important i on tenen la seva direcció. Es considera que un 20% dels albanesos musulmans professen la fe bektashi.

A Tetovo, no son poques vegades les que els bektashis han sigut atacats pels fonamentalistes islàmics, les tombes dels seus mestres profanades i inclús, el Arabati Bababa Tekke, el monestir bektashi de Tetovo ,ocupat pels religiosos islàmics per tal d’instaurar-ne les cinc crides diàries a la oració, que consideren els bektashis autèntics heretges de l’Islam. Els Bektashi, que es consideren musulmans no sunnites, no reconeixen l’autoritat islàmica de Macedònia, que alhora, no n’accepta la seva autonomia. Aquest fet contrasta amb Albània, doncs des de 1920, la comunitat Bektashi s’organitza de forma autònoma respecte la comunitat sunnita albanesa i aquesta, ho tolera.

Els Bektashis no només estan enfrontats amb la comunitat sunnita de Macedònia, de la que no en reconeixen la seva autoritat si no també amb el propi govern macedoni, que sí que reconeix de forma legal diverses ordres sufís establertes al país, com els dervixos (també originaris de Turquia) però no ho fa amb els bektashis.

El Monestir Bektashi de Tetovo, el Arabati Baba Tekke va ser construït al segle XVIII al voltant de la tomba del mestre sufí Sersem Ali Baba, que havia viscut un parell de segles abans en aquesta zona. El monestir es va construir gràcies a la donació de terres que Rexhep Pasha va fer a la comunitat sufí.

L’Arabati Beba Tekke està construït doncs en un ampli terreny on es disposen diversos edificis que estan construït en estil tradicional turc, un estil aquest, que ja hem trobat a diverses poblacions búlgares o sèrbies. Entre els diversos edificis, hi ha les dependències monàstiques dels pocs monjos que encara sobreviuen en aquest indret o la Kubeli Meydan, la sala d’oracions. També hi trobem una türbe, la típica sala que fa de mausoleu dels antics mestres sufís, que està francament, en un estat de conservació força deplorable.

El monestir va patir molt a la segona part del segle XX, quan a partir de 1945 va ser confiscat per forces comunistes. Fins i tot a la dècada dels 60, la construcció va ser convertida en un hotel, restaurant i discoteca. No va ser fins el 1994 quan el bektashis van recuperar part del control del monestir. Malgrat tot, com explicava, el 2002 van ser els fonamentalistes islàmics els que en van reclamar la seva propietat, malgrat que durant la seva història, el monestir mai havia funcionat com a mesquita. Els islamistes es van fer amb el control de la històrica sala d’oracions bektashi, el Kubeli Meydan, en van construir un minrab i a falta de minaret, van col.locar uns altaveus per fer la crida a l’oració. Lamentable tot plegat. I a més, un absurd, donat que hi ha més de vint i cinc mesquites a la ciutat de Tetovo i als seus vorals. Els bektashis van ser igualment perseguits a Albània, on tenien (i de fet, tenen) la seva seu principal, doncs amb l’arribada al poder del dictador Enver Hoxha, no es va tolerar la seva fe i els tekkes van ser igualment tancats. No va ser fins la caiguda del règim, el 1992, quan els tekkes van poder reobrir.

Els bektashis son gent humil, que professa la llibertat religiosa, gens extremista. T ot i que contempla diversos dels ritus que l’alcorà explica, s’allunya de la ortodòxia religiosa en temes tan bàsics com a que no obliga a les dones a tapar-se el cap o als homes a deixar-se barba. Els bektashis estan oposats a la lluita interreligiosa, doncs fan bandera de la tolerància.

Donem una volta per les diverses dependències de la tekke, algunes de les quals, com hem dit encara ara, estan ocupades pels radicals sunnites i quan ja pensem que no trobaríem cap mestre bektashi, vam trucar a una porta i un avi de llarga blanca i amb extrema hospitalitat, ens convida a entrar en el que son les seves dependències. Val a dir que el Baba no parla res d’anglès, però si una mica d’albanès i italià, de manera que entre una cosa i l’altre, intenta expressar-se, durant la més de mitja hora que estem amb ell. El Baba, que és el nom que reben els mestres sufís, ens explica sobre les diverses branques de l’Islam i ens deixa clar que la seva branca, la del Islam místic, no té res a veure amb la radicalitat d’altres branques i que els bektashi fan de la tolerància, la pobresa i la humilitat, la seva bandera. Orgullós ens mostra fotografies amb diverses autoritats, entre elles el que fa funció de pontífex bektashi a Albània i ens convida a escriure en el seu llibre de convidats, alhora que treu una caixa amb caramels per en Marc, que mira sorprès la llarga barba del Baba.

Contents per haver pogut conèixer una mica sobre la història dels bektashis i un dels monestirs més grans que l’ordre té als balcans, l’Arabati Baba Tekke, tornem al cotxe per seguir amb el recorregut que ens portarà fins a Ohrid, la ciutat més bonica de Macedònia (i de la que us recomano us llegiu el seu post).