Des d’Erevan, la capital d’Armènia, hi ha diverses excursions de mig o un dia, ben fàcils de fer i que ens porten a alguns dels racons amb més simbolisme del país. Si el dia anterior, la ruta ens havia portat a descobrir Echmiadzin, la seu del Catolicós armeni, avui ens hem llevat disposats a conèixer dos dels temples més importants que hi ha a Armènia: el temple romà de Garni i el Monestir de Geghard, que no només impressionen per la seva bellesa, si no per l’increïble efecte escènic que suposen els seus emplaçaments. Tant un com l’altre formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

TEMPLE DE GARNI

El temple de Garni, es troba a pocs quilòmetres d’aquesta localitat, a uns 30 quilòmetres d’Erevan i se situa a dalt de tot d’un penya segat, on a banda i banda del precipici, podem gaudir de les increïbles gorges del riu Azat.

Segons sembla, el Temple de Garni va ser construït pel rei Tirtades I, en honor al Déu del Sol, Mitra, als voltants del segle I DC. El motiu de la construcció podria ser la celebració de la incorporació d’Armènia a l’òrbita de l’imperi romà. Hi ha però, una segona teoria sobre la seva construcció, i explica que es tractaria d’una tomba d’algun dignatari d’aquella època en que el Regnat d’Armènia va formar part de les províncies romanes.

Es tracta d’un edifici de clares formes helenístiques, construït en basalt negre. Està envoltat de columnes pels quatre costats  (és un peristil), amb 6 columnes a la seva façana i 8 als laterals. Son columnes basàltiques, no nervades i que acaben amb capitells d’ordre jònic.  Sobre el fris, trobem el clàssic frontó dels temples grecoromans, però sense cap imatge al seu interior.

Val a dir, que el temple de Garni va quedar gairebé destruït a finals del segle XVII i així va quedar durant un llarg període, fins que a partir del 1979, les autoritats soviètiques el van sotmetre a una total reconstrucció que l’ha deixat en l’estat actual. Si ens hi fixem bé, podem comprovar com part de les columnes i de la cel.la no son les originals. La reconstrucció, en qualsevol cas, va ser un èxit, i l’efecte escènic que té el temple de Garni, al cap de vall de l’esplanada on s’ubica i amb els penya segats que es troben a dreta i esquerra del temple, fa que sigui una de les visites imprescindibles d’Armènia.  

Hi ha un sender, que partint del temple, et porta gorja avall, en un camí que sembla ser que és ben bonic i que arriba fins el mateix riu Azat. Nosaltres, però, no el vam seguir, doncs havíem de continuar ruta cap al Monestir de Geghard. Des de dalt del temple de Garni, es podien veure les clàssiques columnes hexagonals basàltiques a la paret contrària de la gorja. També a Islàndia o a Irlanda del Nord hi ha algunes formacions geològiques similars (com la que vam veure a la Calçada del Gegant, en l’excursió des de Belfast).

IMG_0806

IMG_0802

IMG_0785

IMG_0809               

 

MONESTIR DE GEGHARD

Des de Garni, cal seguir uns deu quilòmetres, carretera amunt, fins arribar al que per nosaltres ha estat el més fantàstic dels monestirs armenis: el monestir de Geghard.

Novament, la conjunció de la construcció humana amb la naturalesa fan d’aquest indret, un escenari sobrenatural. En aquest cas, el monestir de Geghard queda encastat literalment a les parets de les gorges Geghardatzor. De fet, el propi monestir es mimetitza amb la mateixa paret de la gorja, doncs part d’ell va ser excavat directament a la pròpia pedra.

Sembla ser que aquesta localització ja podria tenir certa importància com a lloc sagrat, abans de l’arribada del Cristianisme a Armènia. Aquí s’haurien realitzat algun tipus de ritus pagans. És però amb l’arribada del Cristianisme, quan Geghard es converteix en un  lloc de vital importància.

Cal tenir en comte, que Armènia va ser el primer estat-nació del món que va instaurar el Cristianisme com a religió d’estat. Va ser el 301, quan Sant Gregori l’l.luminador va curar al rei Tirítades III de la seva bogeria, després de que el monarca hagués tancat a l’evangelitzador durant tretze llargs anys, en una masmorra localitzada al que ara és el monestir de Khor Virap que visitarem demà. Com a recompensa pel guariment, el rei va abraçar la Creu com a religió nacional, fet que situa el país com al primer dels estats del món a fer-ho.

                  

IMG_0815

IMG_0814

          

Doncs bé, sembla que les primeres construccions en aquesta zona van ser precisament del segle IV  i van ser impulsades pel mateix Sant Gregori. Van ser excavacions realitzades a la mateixa roca, en forma de coves.  Les invasions àrabs, però, van acabar amb aquest primer monestir, de manera que el que veiem ara, és posterior. De fet es tracta d’una sèrie de complexos, la majoria construïts en basalt, però alguns utilitzant la pròpia roca excavada per formar part de l’edifici, i que daten dels segles XII i XIII.

L’església principal, data del 1215  i va ser aixecada en temps de la reina Tamara de Geòrgia, a la que s’atribueix l’expulsió dels turcs dels dominis armenis i durant el mandat de la qual, Armènia va tenir la màxima extensió territorial. Haurien sigut els generals de la reina Tamana, Zakare i Ivan, els que haurien impulsat la construcció del nou monestir. El complex va ser adquirit posteriorment pel príncep Prosh Khaghbakian , que va seguir amb la construcció de diverses esglésies a la mateixa de la zona, algunes, novament, perforant la mateixa roca. Al monestir, trobem algunes tombes de la dinastía proshiana, que hauria sigut fundada pel príncep en qüestió.

Però si per alguna cosa es va fer famós el monestir, ja des d’un primer moment, va ser perquè posseïa una de les relíquies més venerades de tot el Cristianisme: ni més ni menys que la punta de llança que Longinos li va llençar a Jesús quan aquest estava agonitzant a la Creu i li va travessar el costat. Segons sembla, aquesta punta de llança va ser portada  per un dels dotze apòstols, Sant Judes Tadeu, que va arribar a Armènia al segle I per tal d’evangelitzar el país, juntament amb un altre apòstol, Sant Bartolomé, i que va ser martiritzat. De fet, el nom del monestir Geghardavank, vol dir, precisament, Monestir de la Llança. Qui vulgui veure la llança en qüestió, que no la esperi trobar aquí, doncs resta custodiada al museu de la Catedral d’Echmiadzin.

IMG_0857

IMG_0845

IMG_0842

IMG_0839

          

Poc a poc, anem descobrint les diverses dependències del monestir, unes construïdes i les altres, foradades a la roca. Els jocs de llum son espectaculars, i les construccions, excelses.  Dins d’una de les esglésies cau aigua d’un manantial que sorgeix de la paret. Deu tenir propietats sagrades perquè hi ha una mica de cua per abeurar de la font. La Isa no perd la ocasió, i després de cinc minuts pot beure una mica d’aigua. Sembla ser que aquesta aigua té propietats fins i tot, per embarassar les dones. Doncs bé, que no sigui per no haver begut aquí que en Marc es quedi sense germà. En qualsevol cas, tan joves com grans fan cua per igual, de manera que les propietats de la font deuen ser múltiples.

Al monestir hi trobem també algunes de les precioses creus armènies esculpides sobre  la roca de toba armènia, tan característica: els khachkars, que suposen una de les màximes expressions de l’art armeni.

A fora, per cert, hi trobem una pila de velles armènies que venen gata, una pa dolç artesanal, que està farcit d’una pasta de nous. Comprem la meitat d’un d’aquests pans i la veritat és que està francament molt bo.

           

IMG_0834

IMG_0830

IMG_0825

IMG_0858

IMG_0880

 

COM ARRIBAR A GARNI I GEGHARD

Val a dir que nosaltres vam contractar una excursió organitzada. Els motius van ser principalment dos: eren molt barates, de manera que l’estalvi de fer-ho pel nostre compte era més aviat poc (uns 12 euros per fer l’excursió  amb la guia, aigua i una pasta a mig matí). L’altre motiu és que si bé arribar a Garni és més o menys fàcil en transport públic (hi ha marshrutkes cada hora des d’Erevan que et deixen al poble de Garni i des d’allà, cal caminar uns minuts fins el temple), fins a Geghard no hi ha transport públic. Per anar-hi cal hi ha dos opcions: agafar un taxi des de Garni, que t’esperi, i després que et torni fins a Garni per agafar la marshrutka de tornada a Erevan, o bé, arribar amb marshrutka fins a Gogh, a uns 6 quilòmetres de Garni i un cop allà caminar fins el monestir o fer autoestop, uns 5 quilòmetres.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ARMENIA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

4 thoughts on “TEMPLE DE GARNI I MONESTIR DE GEGHARD. ARMÈNIA. Del paganisme al cristianisme.


Viajar code: Verónica
30 d'agost de 2014

Me ha gustado mucho el monasterio. Tiene pinta de impactar en persona.
Voy aprendiendo historia de una zona bastante desconocida para mi 😉
Un saludo!

    Jordi
    30 d'agost de 2014

    Realmente es uno de estos lugares donde la mística y la realidad se unen. La luz, la oscuridad, los rayos de sol, la piedra volcánica, el silencio, las velas…desde luego, no te deja indiferente.

fmanega
31 d'agost de 2014

Preciosas fotos de un lugar fantástico. Uno de esos sitios que hay que visitar alguna vez en la vida, y al que particularmente no me importaría volver.

    Jordi
    31 d'agost de 2014

    Si, duda. Sobretodo Geghard es de esto sitios que deben estar en la agenda de cualquier viajero.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.