La capital de la República d’Estònia, Tallin, s’ha anat situant, poc a poc, com un dels destins més interessants per gaudir d’un cap de setmana. La ciutat medieval de Tallin és una de les més ben conservades d’Europa, i l’actual oferta de vols low cost des de diversos punts del vell continent, l’ha situat en el mapa turístic.

Nosaltres vam gaudir de la capital d’Estònia gràcies a un viatge que vam fer pels països bàltics, des de Helsinki, a Finlàndia, fins a Vilnius, a Lituània, i la veritat és que els dos dies que vam gaudir de Tallin van ser una de les sorpreses més agradables de tot el viatge.

IMG_3508_Small

QUATRE APUNTS HISTÒRICS

Tot i que Tallin apareix per primera vegada en un mapa el 1154 amb el nom de Kaluria, és a partir de principis de segle XIII quan comença a ser relativament important, sobretot, donada la seva situació geoestratègica com a port marítim entre Rússia i la península escandinava. Es per això, que el Regne de Dinamarca conquereix Tallin i tot el nord d’Estònia en la batalla de Lyndanisse del 1219. La dominació els dura poc als danesos, doncs ben aviat perden la plaça en favor dels alemanys.

El 1248, Tallin es converteix en soci de la Lliga Hanseàtica, una federació de ciutats comerciants, amb origen al nord d’Alemanya (ciutats com Lubeck o Hamburg eren les dominadores), però que aglutinava places tan diverses com Bergen, a Noruega, Gdansk, a Polònia, o Riga, a Letònia. Tallin va pertànyer a la lliga hanseàtica fins el 1865, fet que li va suposar un gran creixement econòmic, doncs es tractava d’un port de vital importància per connectar l’occident de la federació (Alemanya, bàsicament), amb l’extrem més oriental (la ciutat russa de Novgorov, principalment).

Amb tot, entre els segles XII i XIX el poder se’l van repartint entre els danesos, els alemanys, els suecs i els russos, que son els que mantenen l’hegemonia a partir de la Gran Guerra del Nord, del 1710.

L’imperi Rus manté la hegemonia fins que el 1918 Estonia proclama la seva independència.

Durant la Segona Guerra Mundial, els russos es tornen a fer novament amb el control d’Estònia, després del pacte de no agressió entre l’Alemanya nazi i els soviètics (el pacte de Molotov-Ribbentrop).

Tallin es manté fins a principis dels 90 del segle XX com a capital de la República Socialista Soviètica d’Estònia. Però amb l’obertura econòmica de la URSS i posteriorment, amb la desintegració de tot el bloc socialista de l’est d’Europa, Estònia, al igual que les altres repúbliques bàltiques, assoleix la seva independència, fins ara definitiva. Era el 20 d’agost del 1991.

 

QUE VISITAR A TALLIN.

La ciutat vella de Tallin, una de les ciutats medievals més ben conservades de l’est d’Europa i el turó de Toompea, son, sense dubte, els dos dos eixos turístics més importants de la capital d’Estònia.

Ciutat Vella.

IMG_3445_Small

La ciutat vella o medieval de Tallin és coneguda com a Vanalinn i està formada per una bona quantitat de carrerons i places, moltes d’elles per a vianants, envoltades d’una monumental muralla.

Els carrerons, estrets, empedrats, plens de petites botiguetes d’artesania o preciosos restaurants solen confluir en alguna plaça on hi trobem algunes de les esglésies més boniques de la ciutat, o en la Plaça de l’ajuntament, que és la més monumental, i de fet, una de les més boniques d’Europa.

En aquesta Plaça del Ajuntament, hi trobem, es clar, l’ajuntament medieval, que es va construir a finals del segle XIV i que té, en el seu extrem una de les atalaies imprescindibles de la ciutat (n’hi ha diverses): la torre de l’ajuntament, que s’alça fins a 64 metres d’altura i que és culminat per el Vell Tomàs, el símbol de la ciutat que no és si no la figura d’un vell guerrer, que dalt de tot de la torre de l’ajuntament fa les funcions de penell. Durant l’estiu, es poden visitar diversos salons de l’ajuntament.

IMG_3373_Small

Un altre dels edificis que destaquen a la plaça és la vella farmàcia, que data del 1422 i que sembla ser que seria la més vella d’Europa. Això també ens ho van dir quan en vam visitar una a la ciutat de Dubrovnik a Croàcia, de manera que sigui o no cert que és la més vella, sí que almenys és una de les més antigues que han estat de forma continuada en funcionament.

Hi ha diversos carrerons que s’obren des de la Plaça de l’ajuntament. Un d’ells és el carreró Sajakang, just al costat de la farmàcia, que porta a l’església de l’Esperit Sant, on hi destaca un bonic rellotge del segle XVII.

Des de l’església de l’Esperit Sant, cal agafar el llarg carrer Pikk (carrer llarg) o el seu paral.lel, el carrer Lai (ample), per arribar a la que probablement sigui l’església més monumental de la ciutat antiga, i de ben segur, la que té la torre campanar més alta de totes: Sant Olaf.

Abans d’arribar a Sant Olaf, cal fer una parada per gaudir de la façana de la Germandat dels Caps Negres, al número 26 del carrer Pikk. Sembla ser que aquesta associació, sorgida el 1399 era reservada als comerciats solters d’origen alemany. La façana ens mostra una bonica edificació gòtica, amb una portada realment treballada.

Ara si, arribem a Sant Olaf, una església del segle XIII, que quan es va construir, amb els seus 123 metres del campanar (diuen que originalment, s’alçava fins els 154 metres), era l’edifici més alt d’Europa. Per descomptat, previ pagament, es pot pujar dalt de tot del campanar i gaudir de les precioses vistes de tota la ciutat vella. Això si, cal estar preparat per pujar per l’empinada escala de cargol. El premi, però, compensa l’esforç.

IMG_3473_Small

Una mica més enllà, seguint pel mateix Carrer Pikk, arribem a les Tres Germanes, un conjunt de tres boniques cases medievals, que es remunten al segle XIII. Les Tres Germanes, en el seu moment van ser cases de mercaders, però actualment estan ocupades per un hotel.

I si caminem només una mica més enllà, ens trobem amb el massis bastió conegut com Margarida la Gorda, que era una de les portes de la ciutat medieval i que actualment és la seu del museu marítim. De fet, fa molts anys, les aigües del mar bàltic arribaven fins aquesta zona de la ciutat, de manera que aquesta era la porta marítima.

Després d’aquest recorregut és hora de tornar a la Plaça de l’Ajuntament i agafar un altre dels carrer que surten de la plaça, el carrer Viru, que és un dels més animats i més comercials de la ciutat i que ens porten fins la Porta Viru, una altre de les portes de l’antiga muralla i on hi destaquen les seves dues imponents torres.

Ben a prop, i unint els preciosos carrers Muurivahe (que fa el recorregut de l’antiga muralla) i Vene hi ha el carreró o passatge de Santa Caterina (Katariina käik), estretíssim, encantador i probablement un dels carrers més fotografiats de la ciutat. Diversos artesans tenen el seu taller en aquest carreró.  

IMG_3571_Small

IMG_3542_Small
IMG_3498_Small
IMG_3487_Small
IMG_3482_Small

IMG_3474_Small
IMG_3472_Small
IMG_3459_Small
IMG_3455_Small

Toompea

Després d’haver vist el més important de la ciutat vella, i sobretot, després d’haver-se perdut, sense rumb, pels múltiples carrers i carrerons, potser sigui hora de pujar fins el turo de Toompea. Per arribar-hi, hem seguit el carrer empedrat Cama llarga (Pikk jalg), encara que també es pot pujar pel carrer-escala Cama Curta (Lühike jalg).

IMG_3381_Small

A dalt del turó, s’obre una plaça on ens espera un dels monuments més excelsos de la ciutat: la catedral ortodoxa d’Alexander Nevski, majestuosa amb les seves cúpules en forma de bulbs de ceba, a l’estil de les catedrals imperials ruses. La catedral és relativament moderna (acabada el 1900) i va ser dissenyada per Mikhail Preobrazhensky, en un moment de màxima russificació d’Estònia. Tot i que va ser restaurada després de la independència d’Estònia, el 1991, i que l’aspecte actual és grandiós, per molts estonis, encara suposa un símbol de la dominació russa de la seva nació. No us perdeu l’interior.

Just al davant, hi ha l’edifici del Parlament i el Govern d’Estònia, en un preciós palau de color pastel.

A menys de 200 metres de la Catedral d’Alexander Nevski hi trobem la Catedral de Santa Maria o Toomkirik. Si Alexander Nevski suposa en certa manera, un monument a l’ocupació russa, la gòtica Catedral de Santa Maria, ho és de l’ocupació alemanya durant l’època medieval. Va ser construïda el 1233. De fet va ser construïda pels danesos, però de seguida es va convertir en l’església dels alemanys bàltics, que dominaven Estònia, però també Letònia i Lituània. És per això que a l’interior de l’església hi dominen les tombes i els escuts familiars de les famílies que van ostentar el poder polític a Tallin durant aquests anys.

Després de gaudir dels principals monuments del turó, no es pot marxar de Toompea sense acostar-se a algun dels miradors més bonics de la ciutat, com els Kohtuotsa o Rahukuhtu. Les vistes son extraordinàries.

IMG_3389_Small
IMG_3523_Small
IMG_3585_Small

Visitada la Ciutat baixa o vella i el Turó de Toompea cal anar direcció est fins a trobar-nos un dels palaus més bonics dels països bàltics: el Kadriorg. Aquest preciós palau barroc, que data del 1718 (acabat el 1738) és la seu, hores d’ara, d’un Museu d’art estranger. El Palau de Kadriorg també va ser construït en temps de la dominació russa. Concretament, després de la Gran Guerra del Nord, quan Rússia es fa amb la supremacia de la zona i el tsar Pere el Gran comença la construcció del palau en honor a la seva esposa, Caterina. El que veiem actualment, però, és fruït de les renovacions empreses per Nicolas I a partir de 1727. Amb tot, durant el segle XX, el palau va acabar sent abandonat i es va anar deteriorant progressivament, de manera que va haver de tancar-se el 1991, per realitzar-se la definitiva restauració que l’ha deixat tal i com el veiem actualment.

Al davant del Palau hi ha un jardí ben bonic i més enllà, un immens parc, on hi té la seu el modern museu KUMU, que és una de les seus del Museu d’art d’Estònia.

IMG_3588_Small

COM ARRIBAR A TALLIN 

A Tallin s’hi pot arribar per terra, mar i aire. De fet, nosaltres hi vam arribar per mar (des de Helsinki, capital de Finlàndia) i vam marxar per terra (cap a Parnu, que està uns 130 quilòmetres direcció sud).

L’aeroport d’Ülemiste, a Tallin, rep vols des de tota Europa, també des d’Espanya. En particular hi ha línies de baix cost que uneixen Girona amb Tallin.

Els ferris de Tallink-Siljka Line ofereixen el servei Helsinki-Tallin-Helsinki (que en dos hores uneix les dues capitals bàltiques).

Los ferrys de Tallink-Siljka Line ofrecen el servicio Helsinki-Tallin-Helsinki (que en dos horas une las dos capitales bálticas ).

POST AMIC. Entrades sobre Tallin en altres blogs amics.

7 buenas razones para viajar a Tallin en Ida y vuelta blog de viajes.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

9 thoughts on “TALLIN. La ciutat medieval més bonica de l'est d'Europa.


4 de Juny de 2014

Qué recuerdos, Jordi1
Justo hace dos semanas regresamos de un crucero por el Báltico y nuestra última ciudad visitada fue Tallin desde donde partimos de regreso a Madrid.

Las vistas desde Toompea son espectaculares, nosotros primero visitamos esa zona y luego “cuesta abajo” acabamos en la ciudad vieja, la subida a la Torre del Ayuntamiento demoledora para las piernas…

En el fondo del Pasaje de Santa Catalina trabajan el vidrio maravillosamente.

Un saludo cordial!

    4 de Juny de 2014

    Desde luego Tallín en una de las grandes desconocidas y hacer un crucero que abarque ciudades tan bonitas como San Petersburgo, una excelente oportunidad para descubrirla. Me alegro enormemente que el post te haya traído buenos recuerdos.

9 de Juny de 2014

Que bonita es Tallin! Me encantan las ciudades medievales… Buen dató el de la conexión low cost!

9 de Juny de 2014

¡Me encanta, me encanta, me encanta!
Que buen reportaje chicos, con un montón de información y datos útiles.
Curioso que siempre en todos los sitios a los que viajas, hay algo que es lo más de algo, jejeje

    10 de Juny de 2014

    Jajaja, cierto…aquí nos dijeron que la farmacia era la más vieja del mundo y la torre de la iglesia de San Olaf, el Burj Khalifa de la época!

9 de Juny de 2014

Muchas gracias chicos por este nuevo post, además de seguir agendando destinos lo que me encanta de leerlos es que hay un montón de información de utilidad para cuando prepare el viaje, eso es de agradecer el doble.

¡Un saludo!

21 de Juny de 2014

Me ha encantado el post, Jordi. Estoy totalmente de acuerdo contigo en que Tallinn es una pequeña-gran desconocida que bien merece una visita tranquila. Es una ciudad ideal para perderse y pasear por sus calles adoquinadas.

Gracias por el post. Un saludo.

Cristina de IdayVuelta.

    21 de Juny de 2014

    Un saludo Cristina. Me alegro que te haya gustado el post y que también te encante Tallin, una ciudad que seguro que se va poniendo poco a poco en el mapa turístico mundial.

Está muy de moda Tallinn, me encantan estas ciudades medievales, creo que tiene que ser ideal para una escapada corta, las fotos que has colgado me parecen muy chulas, saludos viajeros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.