En qualsevol viatge iniciàtic a Costa Rica no pot faltar l’estada d’un parell o tres de dies al que és un dels estendards del turisme ecològic del país: el Parc Nacional de Tortuguero, al nord de la costa caribenya de Costa Rica. I es que Tortuguero s’ha fet mundialment famós per ser la zona de fresa d’ almenys tres de les vuit espècies de tortugues marines que existeixen: la verda, la baula i la carey. A Costa Rica els hi agrada explicar que Tortuguero és un dels platós favorits del canal de televisió de National Geographic.


IMG_0141Segons sembla, només hi ha un lloc a Austràlia on hi arribin més tortugues marines que aquí. La sort per això no està del nostre cantó, i és que, a l’abril no és època de fresa en aquesta zona. Ens haurem de conformar a recórrer el Parc Nacional, que segons sembla, no és poc espectacle.

Hem contractat un paquet de tres dies i dues nits a Tortuguero. Una llicència turística que no solem permetre’ns. Aquesta vegada però i després de molt meditar-ho hem considerat que la relació qualitat-preu era avantatjosa, doncs arribar a Tortuguero pel nostre comte, tot i que possible, és un pel enrevessat. Així amb el paquet contractat a l’agència Exploradores Outdoors, ens vindran a buscar a l’hotel de San José, i l’últim dia ens deixaran a la zona del carib sud, a Puerto Viejo. A més, inclou l’estada a un modern lodge a un parell de quilòmetres del poble de Tortuguero, amb pensió completa i les diverses excursions que farem pels canals del Parc Nacional. O almenys aquests són els tractes.

Vaja, que hem contractat l’antítesi del viatger de motxilla, però de tant en tant ja ho fem això, i a més, aquesta vegada estem en viatge de noces, o sigui, que algun caprici ens podem permetre.

DE SAN JOSÉ A TORTUGUERO

Amb tot això, ens hem llevat ben aviat. I la veritat és que no hem començat gens bé perquè la buseta que ens havia de recollir ha arribat una hora tard, quan ja pensàvem que havíem fet salat.

Nosaltres i els altres set turistes comencem a fer camí per la carretera 32 que porta cap a Limon. És la mateixa que vam recórrer ahir de tornada de Sarapiqui (podeu veure el post sobre l’anada al Parc Nacional del Volcà Poás aquí)  i que passa pel mig del Parc Nacional Braulio Carrillo. Ara, ben de dia, el parc es manifesta immens, amb una vegetació exuberant a banda i banda de la carretera i d’un intens verd que cega els ulls, tot i que estem a l’època seca i fa uns mesos que gairebé no plou.

IMG_0126

Abans d’agafar el bot que ens portarà a Tortuguero fem dues parades. La primera a un restaurant de carretera on farem un esmorzar de forquilla. La segona, a la plantació bananera “Del Monte”, una de les moltes que poblen la zona, i juntament amb la Dole, la més important del país.

I és que aquesta zona és plena de plantacions bananeres de capital transnacional. És sens dubte, una de les indústries més pròsperes del país i que donen feina a milers de ticos i també de nicas que han vingut del país veí per buscar-se la vida.

La indústria bananera té però un fosc passat. Durant gairebé tot el segle XIX la mà d’obra fa ser proporcionada pels jamaicans que havien vingut a treballar en la construcció del ferrocarril que anava de San José a Limon. La realitat però va ser que tant amb la construcció de la línia ferroviària com després amb el cultiu del bananer, els jamaicans, van ser tractats com autèntics esclaus, amb maratonianes jornades sota el sol, amb uns salaris indignes i amb una alimentació pèssima i deficitària. Van ser milers els jamaicans que van marxar el seu país per guanyar-se el pa i que a Costa Rica només hi van trobar la misèria en forma de modern esclavatge. Costa Rica mai va reconèixer la nacionalitat d’aquells immigrants i els seus descendents i a més, van perdre el dret a la seva nacionalitat inicial, convertint-se en apàtrides. La qüestió és que els descendents d’aquella negritud s’han establert a la zona caribenya, des de Limon cap el sud. De fet, fins més enllà de la frontera amb Panamà. Encara ara tenen una escassa consciència de ser costariquenys, conservant la cultura rastafari pròpia dels seus avantpassats.

IMG_0128

Per altre part, la indústria bananera va provocar un autèntic desastre ecològic en forma de desforestació de milers d’hectàrees de bosc primari que es van cremar per tal de fer-hi zones aptes pel conreu del plataner. El paisatge en cinquanta anys va canviar, i els centenaris arbres van donar pas a les uniformes i quilomètriques planícies de plataners. La United Fruit Company, que així es deia l’empresa inicial i que era coneguda com Mamita Yunai, fou una de les peces més importants en l’engranatge de l’explotació de Centreamèrica, des de Guatemala fins a Panamà.

Avui les coses han canviat. Els petits agricultors s’han agrupat en cooperatives per tal de vendre el seu producte al millor preu possible. Les grans multinacionals, començant per Dole i Del Monte, procuren imposar preus més baixos. Res que no coneguem del nostre país. És la mateixa polèmica entre els productors de cava i els que conreen la vinya, transportada aquesta vegada, més enllà de l’atlàntic.

A la plantació podem veure la recol.lecció del plàtan i la posterior classificació i empaquetament, just una o dues setmanes abans de que madurin. I es que el plàtan s’envia als Estats Units o Europa pel seu consum. Aquí diuen que els pitjors plàtans són els que queden pel consum nacional. És curiós: a Tenerife diuen el mateix.

Aprofitem la parada per fer una pipa. És a dir, per beure el suc d’un coco. Avantatges de ser al tròpic: pots substituir la Coca Cola per un suc natural en qualsevol moment.

Després, i de camí a Cañas Blancas passem també per enormes plantacions de pinya. Descobrim que aquesta és el fruit d’una planta del tipus bromèlia. Coses que descobrim passats els trenta.

Un cop a l’embarcador de Cañas Blancas pugem a una barca de fusta allargada. Al llarg de gairebé hora i mitja passem per diversos canals, molt amplis tots, fins arribar al Laguna Lodge, on ens estarem aquests dies. Pel camí, el guia, ens explica algunes peculiaritats de Tortuguero i la zona i de tant en tant ens ensenya algun animal. Demà tindrem temps per descobrir els canals i senders del parc.

IMG_0172
Hotel Laguna Lodge Tortuguero
Hotel Laguna Lodge Tortuguero

Al arribar al Laguna Lodge, breu explicació dels horaris i funcionament del lodge i còctel de benvinguda. Suposo que deu ser ’habitual en aquests casos, però per nosaltres, més aviat poc habituats dels gran hotels, és gairebé una novetat.

IMG_0160

Tortuguero, el poble, està a uns dos quilòmetres del lodge. S’hi pot anar per un sender paral.lel al canal o pel mateix canal. I així ho fem, de manera que després de dinar un bufet més que correcte, ens acostem al poble on hi estarem un parell d’hores. De seguida ens adonem de dues coses. La primera es evident: la població és una mescla de criolls i negres, a ben segur, descendents dels jamaicans que van venir a construir el ferrocarril. La seva pell negra, nua i musculosa, sense samarreta i el seu llarg cabell rasta els fa inconfusibles. La segona encara està més clara: si alguna vegada la va tenir, Tortuguero ha perdut la seva essència. En menys de vint anys ha passat de ser un petit poble de pescadors a ser un pròsper poble dedicat enterament i gairebé en exclusiva al turisme. Les cabines, que així s’anomenen els petits hostals, se succeeixen als supermercats per guiris, als restaurants i a les botigues de records, aquestes últimes a preus que et fan dubtar si estàs a Costa Rica o a Noruega. El poblet de seguida s’acaba, just allà on comencen els senders del parc natural, o sigui, que toca girar cua i fer temps, tranquil.lament en aquesta poblet perdut del carib.

IMG_0159

 

PASSEIG PELS CANALS DEL PARC NACIONAL DE TORTUGUERO

IMG_0236

Novament la llum del sol ens ha despertat de bon matí. No deuen ser ni les cinc del matí. El despertar del dia i de tots els animals que viuen a la selva fa que ja no dormim més. Dormim a plena selva, de manera que els sorolls, sobretot de les aus, semblen multiplicar-se per mil en aquest paratge.

De totes maneres calia matinar. I es que hem quedat amb en Nacho, el nostre guia, per fer un matiner recorregut pels canals de Tortuguero i així gaudir de la fauna de l’indret. Segons sembla, a primera hora del matí és el millor moment per veure animals, i això és el que volem tots. O sigui, que just després de fer un cafè, hem pujat a una petita barca per deu o dotze persones i hem començat amb la descoberta dels canals del Parc Natural. I no ens ha defraudat pas. Hem pogut veure un munt de rèptils (caimans, cocodrils, basiliscs, iguanes,…), mamífers (mones aranya) i multitud d’aus (voltors, bernats pescaire, garses de totes mides i colors, ahingues, trogons, montezumes, tucans,… i molt altres dels que ja no recordem els noms). Un enorme festival que ens ha fet gaudir de debò enmig d’un silenciós passeig de gairebé dues hores.

Després hem tornat al lodge per tal d’esmorzar i encara hem tingut temps de fer una refrescant remullada a la piscina, que està al bell mig del jardí, envoltada de palmeres i diversos arbres tropicals, i de llegir una mica sobre Tortuguero.

IMG_0269
Parque nacional de Tortuguero
Parque nacional de Tortuguero
IMG_0193
IMG_0176
Parque nacional de Tortuguero
IMG_0231

A quarts d’onze hem tornat a quedar amb en Nacho que ens porta aquesta vegada a la zona dels senders terrestres del Parc Natural. Ara el grup s’ha reduït, i calçats amb botes d’aigua per si està enfangat, som sis els “aventurers” que ens disposem a aprendre una mica més sobre la flora i la fauna de Tortuguero.

El recorregut, per l’estret sender d’uns dos quilòmetres de llargada ens ha durant una hora i mitja i és que en Nacho s’anava parant per explicar-nos sobre els diferents arbres i arbusts de la zona. Tot molt il.llustratiu, encara que d’animals n’hem vist menys. Si que hem pogut veure la primera família de mones congo, amb algunes cries penjades de les seves mares.

I per la tarda repetim canals, aquesta vegada per una altre secció. Novament ens sorprenem amb caimans a un metre de la nostra barca, precioses iguanes suspeses d’una branca i una formidable sorpresa, un mandrós, un mamífer molt difícil de veure i del que en  veiem una parella a dalt de tot d’un arbre altíssim a la ribera oriental del Canal de la Penitència.

Un final fantàstic per un dia on hem pogut aprendre força sobre la flora i la fauna d’un país tan divers com Costa Rica. Abans d’anar a dormir, encara tenim temps de fer l’última remullada a la piscina i repassar les nostres guies.

IMG_0218
Canales del Parque nacional de Tortuguero
Hotel Laguna Lodge Tortuguero
Hotel Laguna Lodge Tortuguero

 

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE COSTA RICA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

17 thoughts on “PARC NACIONAL DE TORTUGUERO, COSTA RICA. Gaudint de la flora i fauna de Costa Rica.


GranPumuki
24 de novembre de 2014

Precioso lugar: selva, fauna, canales…. parece uno un auténtico explorador, pero…. te me has adelantado. Tengo a punto alguna entrada sobre Tortuguero proximamente en mi blog. Espero que se complementen.

Saludos,
GranPumuki

    Jordi
    24 de novembre de 2014

    Los estaré esperando Pumuki. Desde luego, Costa Rica es uno de los paraísos más importantes para los que disfrutamos de la naturaleza.

Mercè
24 de novembre de 2014

No estaran petrificats els petits rat-penats de la palmera? 😉 Es que també hi eren quan hi vaig anar!

Quina entrada més complerta! M’has portat a llocs on no hi vaig ser.

Abraçades!

    Jordi
    24 de novembre de 2014

    Jajaja, a veure si és que estan pintats!!! Jo ja vèia molt quiets els cocodrils i les iguanes. No seran de pedra? 😉

Que bonito es viajar
24 de novembre de 2014

Nosotros hemos estado este septiembre, de hecho fuimos a CR porque es la época idónea para ver el desove en Tortuguero, impresionante. Muy buena entrada Jordi. Saludos viajeros.

    Jordi
    25 de novembre de 2014

    Wow! Que envidia. Ver el desove tiene que ser espectacular. Espero que lo podamos ver algún día en algún siti!

Con arena en la mochila
25 de novembre de 2014

Muy chula y completa la entrada. Qué bonito el basilisco! Cuando estuvimos recorrimos los canales en canoa con un lugareño llamado Ernesto, el tío era una enciclopedia. Uno de los recuerdos más bonitos sin duda que tenemos de Costa Rica junto a Corcovado. Saludos!

    Jordi
    25 de novembre de 2014

    Sí, la verdad es que los guías estan muy preparados tanto para descubrir animalitos como para explicarte sobre ellos. Vale mucho la pena hacer los recorridos guiados.

Esmeralda Legorburo Valero via Facebook
25 de novembre de 2014

Tuvistéis la suerte de ver el nacimiento de tortuguitas en un nido?? Uff, una experiencia increíble ¿verdad?

Cristina
25 de novembre de 2014

No se que me ha gustado más, si esa playa, la maravillosa selva o esos animalitos…. incluidos unos que me han parecido murciélagos

    Jordi
    26 de novembre de 2014

    Si, Cristina! Son murciélagos y adoptan esta forma para simular ser una serpientes y que otros animales no los ataquen, según nos contaran. Para playas mejores, hay que ir un pelín más abajo, en el Caribe Sur. Aquello sí que es el verdadero paraíso!

Diana Miaus
26 de novembre de 2014

Genial esta entrada, Jordi. Muy completa.
No pasa nada por contratar de vez en cuanto algún paquete turístico completo, a veces las cosas se vuelven mucho más fáciles. Y además en estos casos es muy conveniente llevar guía para conocer más al detalle la realidad del parque y de donde salen la piña (tengo 31 y me acabo de enterar que existe algo llamado bromelia en este mundo…).
Espero conocer pronto ese paraíso costarricense, mientras tanto viajaré entre tus posts 😉
Un saludo!

    Jordi
    26 de novembre de 2014

    Si Diana, no somos nada radicales en esto. Tanto podemos diseñar los viajes al 100% por nosotros o tomar pequeñas partes contratadas a agencias locales. A veces vale la pena hacer algunos tramos de este modo. Jejeje, yo cuando vi la piña nunca me había planteado de donde salía!

Ameseros Viajeros
26 de novembre de 2014

increible aquest viatge, la gent, la natura, tot immortalitzat amb aquestes fotografies que ens han encantat!

    Jordi
    26 de novembre de 2014

    Si, és un viatge que val moltíssim la pena i que recomanem a tothom.

Olga Barbara Grijalva Alvarez via Facebook
28 de novembre de 2014

La naturaleza, que bonita… eso si… hay que mantenerse lejecitos de los cocodrilos!!

Francisco Javier Domingo Bríngola via Facebook
28 de novembre de 2014

Me quedé con las ganas de ir a Tortuguero, pero con las nefastas comunicaciones costarricenses hacer un desplazamiento tan corto suponía varios días que no tenía. Pero para la próxima vez no se escapa…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.