Arribem a Paros una mica de rebot perquè inicialment no teníem previst anar-hi. Problemes amb els horaris dels ferrys ens van fer decidir de posar un dia entremig de Mikonos i Santorini, per tal de visitar Paros. I la veritat és que vam encertar de ple. Paros és també una illa turística, però molt menys que Mikonos o Santorini. El ritme és molt més calmat i els pobles mantenen l’encant de les antigues poblacions pesqueres de les illes gregues, fet que tant a Mikonos com a Santorini ja s’ha perdut. A més, Paros és conegut per tenir algunes de les millors canteres de marbre de Grècia, de manera que peces tan importants de l’art universal com la Venus de Milo, la Victòria de Samotràcia o l’Hermes de Praxíteles (que varem veure al museu d’Olímpia) es van fer amb marbre de Paros.

PARIKIA

Arribem amb el Ferri des de Mikonos. No tardem ni una hora i ja estem a Parikia, la capital de l’illa. Al igual que a Mikonos, els captadors de turistes esperen al moll per tal de caçar clients pels seus hotels. Nosaltres però, som previnguts, i ja tenim habitació reservada a l’Hotel Hermes, que està a cinc minuts d’on ens deixa el ferri i que resulta ser una excel.lent elecció (30 euros amb esmorzar).

Després de deixar les maletes a l’habitació comencem la nostra visita a Parikia i certament ens encanta. Estrets carrerons amb les emblanquinades cases a banda i banda, amb les seves portes i finestres blau marí, i sovint amb petits jardins plens de flors. En aquesta població si que es veu que la gent hi viu, que és un poble de debò encara ara, a diferència de Mikonos, que per moments et sembla estar en una espècie de Poble Espanyol de les Illes Gregues. També hi ha restaurants i petites pensions i tendes de records, però la pressió al turisme no és tan forta com a Mikonos. Entrem també a algunes botigues de productes naturals on l’oli d’oliva, el famós vi de Paros i el formatge en són l’estrella. També es ven molta mel.

Volem anar a la platja però abans decidim dinar al restaurant Hipòcrates, al passeig marítim, ben aprop del port pesquer, on els pescadors estan aprofitant per refer les grans xarxes que s’han malmès a l’última sortida, i on gaudim d’un excel.lent plat de peix fregit, amb gambes, xipirons, calamars, morralla i popet. Perfecte i bé de preu.

IMG_0094_Small
Paros.
IMG_0079_Small
Paros. Ekatontopiliani.
IMG_0085_Small
Paros. Ekatontopiliani.
IMG_0080_Small
Paros. Ekatontopiliani.
IMG_0073_Small
Paros

Hi ha diverses platges a l’illa de Paros, però nosaltres anem a la que tenim a la mateixa capital, Parikia. Està a deu minuts caminant. Es diu platja de Livadia. Tot i que fa força vent, s’hi està bé, sense ser cap platja paradisíaca (si existeixen a Grècia, no les hem vist. Al menys el que nosaltres entenem per paradisíaca).

No cal perdre’s a Paros, l’església de Ekatontopiliani, coneguda com la de les cent portes. És bizantina i va ser inicialment construïda al segle IV, tot i que es va anar modificant i prenent la forma actual al segle X. A diferència de les altres esglésies que veiem a les illes gregues, no és emblanquinada, si no que està construïda en pedra. Ens impressiona, amb un munt de detalls (el baptisteri de pedra, el preciós iconòstasi, la galeria del primer pis…) que la fan realment encantadora. Hi tornem de nit, quan està il.luminada. A Grècia il.luminen molts monuments per la nit, i encara és més bonic.

IMG_0071_Small
Paros. Parikia,
IMG_0069_Small
Paros. Parikia,
IMG_0065_Small
Paros. Parikia,
IMG_0062
Paros. Parikia,
IMG_0138_Small
Paros. Parikia,

 

NAOUSA

Per la tarda ens acostem a Naousa. No us podeu perdre aquest preciós poblet mariner que està a mitja hora de Paros (autobusos cada hora, 1.40 euros). El seu port pesquer, dominat pel que queda d’un atrotinat fort, vestigi d’un antic domini Venecià, el fa una autèntica delícia. H ha un munt de vaixells pesquers, fruit de l’evident activitat marinera que encara perdura a la població.

Donem una bona volta per Naousa, que combina les cases dels seus habitants amb alguns restaurants i bars. L’ambient és relaxat i molt saludable, res a veure amb Mikonos. Imprescindible.

Acabem la tarda, abans d’agafar l’autobús de tornada, prenent un frappé en un dels bars amb terrassa que hi ha al port pesquer. També hi ha un munt de restaurants de peix. Segur que hauria estat una bona elecció haver vingut a dinar a Naousa. En fi, un altre any serà,…

IMG_0104_Small
Paros. Naousa.
IMG_0103_Small
Paros. Naousa.
IMG_0099_Small
Paros. Naousa.
IMG_0098_Small
Paros. Naousa.

Al vespre, de tornada a Parikia, encertem a l’hora d’escollir Il sussurro del Pino per anar a sopar. És un petit restaurant situat en un pati on hi ha un gran pi on sempre hi ha grills (d’aquí el nom). El menjar és una mescla de menjar italià i grec. Nosaltres provem les especialitats gregues i ens agraden molt i a més, a bon preu. La veritat és que en línies generals estem menjant força bé a Grècia, amb una cuina força semblant a la catalana, on els productes naturals i de la terra hi tenen una evident preponderància.

IMG_0106_Small
Paros. Parikia.

Dormim bé a l’Hotel Hermes i de bon matí agafem el ferri que ens acosta en quatre hores fins a Santorini.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE GRECIA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat la entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

5 thoughts on “PAROS. Les Illes Cíclades com eren abans.


M.Teresa
15 de juliol de 2014

Simplement meravellosa, una passada. Fa pocs anys vam viatjar a Grècia per primera vegada i sempre em pregunto per què havíem esperat tant. M’agradaria conèixer totes les illes, missió gairebé impossible, de totes formes, Paros me l’apunto.

Una abraçada

    Jordi
    15 de juliol de 2014

    Es veritat, Grècia és un dels països més complets d’Europa. Jo només he conegut tres illes i m’encantaria tornar i visitra Rodas o Creta, per exemple. Y banyar-me a la Cala del Naufragi, a Zakynthos! A més, el mejar grec és boníssim.

Calíope Viajes y Vivencias
14 de març de 2015

Muy bonita Paros, ultimamente estoy con mono de Grecia, a ver si puede ser que vaya pronto. Las playas paradisiacas en Grecia están en Creta 🙂 otra isla muy aconsejable. Un abrazo.

    Jordi
    15 de març de 2015

    Pues la verdad es que no hemos estado ni en Creta ni en Rodas, y ambas nos apetecen mucho. Ojalá pueda encontrarles un huequecito!

Gemma
15 de juliol de 2018

Llegeixo el teu bloc sortint de Paros cap a Sifnos. Jo també sóc una enamorada de les Illes gregues i els blocs de viatges. Pots visitar el meu? http://www.viatgesialtresderies.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.