Palmira, la ciutat de la Reina Zenòbia de Palmira, encarna la defensa d’un petit estat davant d’un Imperi, el romà. La Reina Zenòbia va declarar Palmira ciutat independent de Roma, però la metròpoli va acabar sotmetent la ciutat del desert siri, després d’una de les més grans històries de coratge per part d’un poble. La visita a Palmira era –quan visitar Síria era possible-, una de les més extraordinaries del preciós país de l’Orient Mitjà, ara reduït, lamentablement a runes.

IMG_0063Tenim un trajecte prou llarg fins a Palmira de manera que ens llevem ben aviat per començar a fer quilòmetres primer en direcció nord, cap a Homs, i després cap a l’est, direcció al desert. I és que Palmira, l’autèntica joia de l’arqueologia a Síria, està situada al mig d’una enorme planície desèrtica, però just en un punt on hi ha un gran palmeral, del qual li pren el nom.

Tot i que dormim els primers quilòmetres, poc a poc ens anem despertant i aprofitem per preguntar al Radwan sobre el seu país. Temes com l’educació, la salut o la regió se succeeixen. Ens explica (en un perfecte castellà fruit dels quatre anys que va estar estudiant enginyeria a Cuba) que ell és musulmà, però com molts altres, ni resa cinc vegades al dia, ni deixa de menjar porc si li ve de gust, ni deixa de beure si surt amb els amics (diu que li encanta la cervesa). Ens explica que li agrada veure les dones poc tapades, però que prefereix que la seva porti mocador al cap (aquí en diríem ser una mica moro). En qualsevol cas, de seguida aclareix, que a la seva dona li agrada portar mocador al cap i que si se’l vulgues treure no tindria cap inconvenient.

Ens explica també que ja poques dones arriben verge al matrimoni, sobretot a les ciutats (també aclareix de seguida que la seva dona sí que hi va arribar, i es diverteix explicant-nos amb detalls la nit de noces que va tenir amb la seva dona morta de por). Diu que moltes d’elles es fan cirurgia estètica abans de casar-se per tal de reconstruir-se l’himen (deu ni no,…). També ens explica com són, encara ara, molts casament aquí. Ens explica que els pares són els que arreglen el casament i que sovint els nuvis no es coneixen fins l’últim moment. De fet diu que ell no va conèixer la seva dona fins tornar de Cuba. Mentre ell hi era, la seva mare va ser l’encarregada de buscar-li parella. Diu que al principi la seva dona no el volia ni veure’l però que en deixar-se barbeta les coses van canviar,… En qualsevol cas, diu que poc a poc les coses estan canviant i cada vegada més (sobretot a les ciutats) són els joves els que decideixen amb qui volen estar.

En fi, que entre explicacions diverses i després de fer una aturada de mitja hora al Bagdad Café 66, a la carretera del desert, arribem a l’antiga Ciutat de Palmira, la ciutat de la Reina Zenòbia.

IMG_0077

BREU HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE PALMIRA

Aquesta ciutat-estat és famosa sobretot per la resistència que va presentar a l’Imperi Romà sota el regnat de la Reina Zenòbia de Palmira. Palmira, que durant anys s’havia beneficiat dels  estratègics pactes comercials amb Roma, mantenint però sempre, una certa independència, va voler trencar definitivament amb Roma. Per això fa anar a la batalla i la va guanyar. En pocs anys, la Reina Zenòbia fa fer un imperi que arribava fins a Egipte. Roma però no va consentir l’avenç de la ciutat de Palmira. De manera que el període de més esplendor de Palmira va acabar al poc de molts pocs anys, quan els romans van derrocar la ciutat de Palmira i la van saquejar. Corria el segle III d.c. i tot i les seves posteriors reconstruccions, la ciutat mai va recobrar l’esplendor del seu passat. L’extrema ambició de la Reina Zenòbia de Palmira, que ha passat a la Història per la seva bellesa i també per la seva intel.ligència, va ser la que va portar a la ciutat-estat als moments més àlgids de la seva història, però ben ràpidament també, a la seva destrucció. De fet, la independència de Roma va durar només del 266 a 272 dC.

IMG_0054
IMG_0122

UN PASSEIG PER LAS RUÏNES DE PALMIRA

IMG_0031

Només arribar a Palmira ens dirigim a la Vall de les Tombes, on hi ha les runes d’una pila de tombes. Algunes estan certament en molt bon estat i són realment molt interessants. Hi ha quatre tipus de tombes: la tomba-casa, la tomba-torre (d’aquestes n’hi ha un munt), la tomba-hipogeu i la tomba-mausoleu. Visitem una de les tombes-torre més ben conservades, la dels tres germans i després una de les tombes-hipogeu més precioses que hi ha. També al Museu Nacional, a Damasc, havíem vist una tomba-hipogeu de Palmira que va ser traslladat a Damasc al construir-se el museu.

Després ens acostem a les impressionants ruïnes de Palmira. Comencem per l’immens Temple de Bel, on en Radwan ens obsequia amb tot tipus d’explicacions. Aquí se’ns ha unit un pare i una filla brasilera. En Radwan es descentra cada vegada que mira la filla (esta chiquilla me trae loco –ens confessa-). Després de passar sota el preciós Arc Monumental, entrem a la Via Porticada, i tot seguit passem pel Temple de Baal Shamin, el Teatre, l’Àgora, els Banys, el Mercat, el Nimfeu, el Senat,… Un munt d’edificis que se succeeixen un darrera l’altre en un apoteòsic viatge al passat.

IMG_0044

Hem estat un parell d’hores caminant per recinte, i a més, és la una del migdia, de manera que el sol crema de debò. Dinem en un restaurant de carretera per guiris (de fet, nosaltres ho som) i després ens acostem a la piscina de l’hotel, de la cadena Cham Palace, on descansem fins que el sol comença a estar més baix. I és que a quarts de set hem quedat amb el conductor que ens portarà novament a les runes (on donem una volta de més d’una hora) i finalment ens acostarem fins el Castell de Qala’at ibm Maan, que està al capdamunt d’un turó, des del que es domina tota la ciutat de Palmira i des del que es gaudeix d’una d’aquelles postes de sol que només es poden veure al desert.

IMG_0126
IMG_0118
IMG_0100

Abans de tornar cap a l’hotel, passem novament per les ruïnes, que ara són solitàries i enllumenades. Fem un curt passeig per la Via Porticada, que la tenim per nosaltres sols, abans d’anar a sopar.

La visita a la Ciutat de Palmira i la història de la defensa de la ciutat per part de la Reina Zenòbia de Palmira, quedarà per sempre més a la nostra memòria. 

IMG_0083
IMG_0071
IMG_0060
IMG_0167

IMG_0175

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE SÍRIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

27 thoughts on “PALMIRA, SÍRIA. La ciutat de la Reina Zenòbia.


Viajar code: Verónica
10 de novembre de 2014

Precioso lugar! da lástima pensar que habrá sido de ello…

Y también de Radwan…espero que algún día podáis saber de él :S

Saludos!

    Jordi
    10 de novembre de 2014

    Si, es horrible pensar como está ahora el país, y sobretodo, su gente.

Diana M.
10 de novembre de 2014

Qué gracioso vuestro guía! Aunque la parte de la virginidad de su mujer me parece bastante indiscreta! De todas formas es algo que nos acerca más a su realidad. Gracias por compartir!

    Jordi
    10 de novembre de 2014

    Si, Radwan era el típico gracioso bocazas. Nos hartamos de reír con él. El pasar tantas horas con él, nos pudo explicar un montón de cosas de su sociedad.

GranPumuki
10 de novembre de 2014

Haber viajado tanto permite rebuscar destinos poco habituales. M parece un lujo poder visitar sitios como este. Gracias por compartirlo.

Saludos
GranPumuki

    Jordi
    10 de novembre de 2014

    Gracias Pumuki. Orientre medio está lleno de paises increïble. Siria nos encantó, pero también Jordania, o recientemente, Iran, con la gente más hospitalaria que hemos conocido jamás.

Iciar
10 de novembre de 2014

Gracias por esta entrada. Me da tanta pena que se hayan destruído cosas así…
Veo que os lo pasásteis bien con el guía, siempre he oído que los sirios son muy simpáticos.
Debéis guardar buen recuerdo del viaje,
Saludos chicos!

    Jordi
    10 de novembre de 2014

    Si, el pueblo sirio me pareció muy agradable. Lo que ha pasado es horrible y además, no se le ve el final. Fue un viaje muy bonito, nosotros dos con el guía y el conductor durante una semana.

Gaolga
10 de novembre de 2014

Ohh Jordi que padre que ustedes pudieron visitarla cuando todavia se podia… yo desgraciadamente ya perdi la esperanza por que el polvorin se ve que va para largo en esa zona :'(

silvia
10 de novembre de 2014

Preciosas Ruinas a las que me encantaría ir algún día ( si es que queda algo de ella para entonces) ya que mi madre se llama Palmira y siempre he tenido la cosa de conocer las ruinas, pero según están las cosas… Que pena.

Me ha encantado el relato y saber toda la historia de la ciudad.

Un saludo!

Mercè
10 de novembre de 2014

Crec que ja saps, que Síria és un dels quatre països que tinc al meu cor, juntament amb Algèria, la Rep. Democràtica del Congo i, per suposat, Catalunya.
Els qui hem estat a Síria, crec que no l’oblidarem mai: les seves gents, la seva cultura, la seva música… i les inigualables runes de Palmira.
Fantàstiques fotos il.lustren el teu post!

    Jordi
    11 de novembre de 2014

    Sí que ho se. I no m’extranya. Es un poble amable, on nosaltres també vam gaudir de grans moments amb la seva gent. Fa molta ràbia quan vig imatges de Siria a la televisió.

Ameseros Viajeros
11 de novembre de 2014

No había escuchado hablar nunca de Palmira (valga mi ignorancia) pero me ha encantado, increíble que se conserven todavía maravillas así!

    Jordi
    11 de novembre de 2014

    Si, todo el país era una preciosidad y Palmira, un top ten de la arqueología de Oriente Medio.

Que bonito es viajar
22 de maig de 2015

Una pena que la maldad humana destruya estas obras de la grandeza humana. Para los interesados en la increible Reina Zenobia recomiendo el libro “La prisionera de Roma”.

    Jordi
    23 de maig de 2015

    No eres el primero que me lo recomienda, o sea que lo voy a tener en cuenta. Muchas gracias!

Olga Barbara Grijalva Alvarez
23 de maig de 2015

Que suerte que pudiste visistarlo antes de que se volviera imposible 🙁

Cristina Monsalvo Lopez
23 de maig de 2015

Esperemos que esta maravilla de la antigüedad que tan bien nos muestras finalmente sobreviva a la barbarie…

    Jordi
    24 de maig de 2015

    Así es, aunque las vidas humanas sean lo más importante, la memoria histórica que vive en las piedras, no lo es menos.

Meraviglia
23 de maig de 2015

Toda una desgracia para la cultura, y una pena que cada vez se puedan visitar menos cosas, y por lo tanto, conocer peor a culturas distintas o pasadas a la nuestra.

    Jordi
    24 de maig de 2015

    Ciertamente! Ahora nos arrepentimos de no haber visitado Yemen, por ejemplo. Un auténtico desastre para la humanidad entera.

Mauxi Leal
23 de maig de 2015

Es increíble que la ignorancia esté ganando tanto terreno en algunos lugares y que se destruyan tedoros como éste.

    Jordi
    24 de maig de 2015

    Sin duda, un auténtico sinsentido.

Sarah Y Richards
24 de maig de 2015

qué preciosidad, que triste que la gente no lo aprecie más

Netikerty
25 de maig de 2015

Preciosas ruinas, con lo que me gustan a mí, y veo que tienes más entradas de este estilo que me paso ahora mismo a leerlas. Una pena lo que está pasando ahora mismo allí….

Iciar Prieto
31 de maig de 2015

Se me ponen los pelos de punta. Ojalá que algún día podamos visitarla de nuevo lejos de este desastre de mundo 🙁

    Jordi
    31 de maig de 2015

    Desde luego, lo que está pasando te deja sin hablas, Iciar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.