Un avió de Ryanair ens porta de bon matí des de Girona fins l’aeroport internacional de Luqa, a Malta. Ens hem tingut que llevar ben d’hora i hem deixat el nostre cotxe al mateix pàrking de l’aeroport gironí. Però això té avantatges. Per exemple que abans de les nou del matí, ja hem aterrat a Malta. I és que, com la majoria de vols que hem agafat amb Ryanair, l’avió no només ha sortit puntual, si no que ha arribat a destí abans d’hora.

Recollim les maletes i sortim fora de la terminal per agafar l’autobús de línia (el número 8) que ens portarà fins la capital de Malta: La Valletta. De seguida ens adonem de dos dels trets característics de l’illa.

IMG_0013

Primer, els seus autobusos, que semblen trets dels anys 50, alguns d’ells, molt de l’estil de les pel.lícules americanes (molt semblants als autobusos escolars nord-americans), són una autèntica relíquia, però segons ens han dit, arriben a tot arreu i tenen una freqüència molt raonable. De fet, és per això (i pel fet de que a Malta condueixen per l’esquerra i les carreteres no tenen gens bona fama), que hem optat per visitar l’illa amb transport públic, o sigui, en autobús.

En segon lloc, i de camí al nostre destí, comencem a observar el paisatge  més aviat monòton de l’illa. Aridesa i més aridesa, amb un terreny que s’ha aclimatat al sol i al vent, amb més aviat poques zones de vegetació (vaja, que no estem ni a Escòcia ni a Irlanda). A més, els nuclis urbans se succeeixen força sovint, fins que arribem a La Valletta.

L’estació central d’autobusos de La Valetta està situada a la rotonda d’entrada al casc antic de la ciutat. És una mica caòtic, però sembla que força efectiu. De fet, ens els dies següents, agafarem un munt d’autobusos i mai no tindrem cap problema per trobar el que va al destí triat.

El nostre Hotel està just al davant de la rotonda, estratègicament situat. Es diu Phoenicia i representa que és un dels millors del país, tot i que en entrar a l’hotel ja veiem que l’estàndard del país no és el de casa nostra. L’habitació, això si, és ampla i ens han posat una cuna pel Marc, que té vuit mesos, cosa que de vegades, com a Suïssa, per exemple, ens costava de trobar.

IMG_0002

Deixem les maletes i ens disposem a gaudir de la ciutat que els Cavallers de l’Ordre de Sant Joan, van fundar el 1566 i que el 1980, la Unesco va incloure dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

La Valetta impressiona només d’arribar-hi. És una ciutat emmurallada i fortificada com poques, amb diversos nivells de muralles. Hi ha les muralles marítimes, i després, les que envolten el casc antic, també situades a diversos nivells. Sempre altíssimes i amplíssimes, fet que les feia realment infranquejables. És aquest, sens dubte, un dels fets que més impressionen de la ciutat.  En superar el fossar (fondíssim) que hi ha davant de la rotonda, entrem a la Ciutat Antiga de la Valletta.

El seu carrer principal, és ple d’edificis nobles. Entre ells, els diferents Albergs, que així és com s’anomenaven, els edificis consulars de les diferents nacions que defensaven la ciutat (Provença, Itàlia, Aragó o Castella, entre d’altres). Son aquests uns edificis construïts amb robusta pedra, realment massissos, amb unes portades ricament decorades, sovint amb blasons de profusa decoració. Alguns són ara edificis oficials de la república de Malta, i d’altres, museus.

Entre tots els albergs, el que més ens agrada és sens dubte, el de Castella i Portugal, un edifici que et deixa sense alè.

Caminem pel carrer de la república, i entrem a la Concatedral de Sant Joan. És aquest un edifici superb, amb una extraordinària decoració a base de pintura al fresc i estucats. Cadascun dels albergs tenia la seva capella a la Concatedral i ni que dir-ho, hi ha enterrats una pila de Maestres (que era així com es deixa el que manava) de l’Ordre de Malta.

IMG_0010

Gaudim de debò de la visita, gràcies a un sistema d’audioguia inclosa en el preu, i en castellà, que ens permet entendre la història de l’Ordre i de l’església. A més, la visita té premi final en forma de dos quadres de Caravaggio, el meu pintor favorit, que es va exiliar a Malta durant uns mesos quan va haver de fugir de Nàpols, cames ajudeu-me, perseguit per la justícia.

IMG_0021

Dinem al centre de la ciutat fortificada, ben a prop de la Concatedral, en una terrassa, aprofitant que el dia és perfecte, assolellat i amb bona temperatura. Dinem pasta amb salmó, que està boníssim. Ja ens hem adonat que a Malta menjarem bé, amb una cuina semblant a la nostra, amb els típics ingredients de la cuina mediterrània.

Havent dinat ens acostem al Palau dels Grans Maestres i la veritat és que ens deixa una mica freds. No es visiten masses estances i a més estan poc i mal il.luminades. Res a veure amb altres palaus reials o per exemple, el Palau dels Dux de Venècia. Una visita que passa amb més pena que glòria.

Fem una bona volta per la ciutat, acostant-nos a diversos miradors, com l’Upper Barraca Gardens, que són uns petits jardins i des dels quals es gaudeix d’una preciosa visita del que és un dels ports naturals més grans i més impressionants d’Europa: el port de la badia de Malta, amb el que anomenen les tres ciutats –emmurallades- al davant: Vittoriosa, Cospicua i Senglea.

Finalment ens dirigim a la zona del teatre Manoel, que malauradament no es pot visitar per aquestes dates, visitant també la propera església Carmelita, amb la seva gran cúpula. Ens sobta la gran quantitat d’esglésies que hi ha a La Valletta i la gran quantitat de Sants i Mares de Déu que hi ha a totes les cantonades. Sembla ser que el maltès, és un dels pobles més devots d’Europa.

IMG_0023

No anirem molt tard a retiro, perquè ens hem llevat molt aviat i estem baldats, de manera que ens pugem unes hamburgueses a l’habitació i sopem allà mateix, quan en Marc ja ha agafat el son.

IMG_0016
IMG_0060
IMG_0173

En els dies següents visitarem la illa de Malta, on gaudirem de restes arqueològics com els de Tarxien o l’Hagar Qim, pobles de pescadors com Marsaloxx o preciositats naturals com la Blue Grotto o els penya segats de Dingli. Però això, ja és una altre història.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

6 thoughts on “LA VALLETTA. La capital de Malta: història, pedra sobre pedra.


Dani López
10 de febrer de 2014

M’ha agradat la entrada. Malta es un lloc que mai no m’ha fet sentir ganes d’anar-hi, però veig que per passar-hi uns dies està força bé.

Qui sap si més endavant em tenen per allà.

Gràcies per mostrar-nos La Valletta 🙂

Salutacions.

    Jordi
    10 de febrer de 2014

    Si Dani. Jo penso que val la pena conèixer Malta. De fet, espero poder tornar-hi a l’estiu, perquè els vam quedar amb ganes de banyar-nos a la llacuna Blava, per exemple.

Roberto
29 de juliol de 2014

He conocido Malta y la capital me ha encantado. Muy bueno el recorrido, escribiré pronto sobre ella en mi blog.
Saludos desde Argentina

    Jordi
    29 de juliol de 2014

    Sí, un país que me sorprendió y que yo recomiendo para una escapada de 5 o 6 días desde Europa.
    Saludos viajeros, Roberto!

Diabarama
20 d'agost de 2015

Madre mía, Jordi, pero si tu viaje y el mío han sido prácticamente un calco, jajajaja!! Bueno, yo no llevaba un bebé tan superguapo… por lo visto, hemos hecho lo mismo: Marsaxlokk, Gozo, Victoria y Rabat, Tarxien… hasta le hemos hecho la foto a la cabina de teléfono!! Lo único, que yo fui en diciembre de 2010 y estaba todo decorado de Navidad. Me encantó el viaje, y ya veo que a vosotros también.
Pasadlo bien en el que estáis ahora 🙂
Abrazotes!!

    Jordi
    20 d'agost de 2015

    jejeje, entonces es que escogí bien los destinos! Yo me quedé con las ganas de bañarme en la blue lagoon, pero en octubre ya no estaba el mar para muchas fiestas…Un abrazo Diabarama!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.