La petita ciutat de Kruja és una de les poblacions més encantadores d’Albània i una de les excursions més fàcils de fer des de la capital del país, Tirana. Kruja es troba a poc més de 30 quilòmetres de Tirana, dalt de tot d’un turó situat a uns 600 metres d’alçada.

Kruje suposa un punt important en la creació de l’estat albanès, doncs ja des de l’antiguitat estava habitada per la tribu ilíria dels albani i a partir del 1190 es va convertir en la capital del primer estat albanès, el que s’anomenava el Principat d’Arber, que va donar pas, amb el temps a l’Estat d’Albània.

IMG_4840_Small
Kruja

Com gran part dels balcans, Kruja va ser ocupada i conquerida per l’exèrcit otomà, però el 1443 va ser reconquerida per un dels herois més estimats pels albanesos,  Skanderbeg que havia nascut a la pròpia població amb el nom de George Kastrioti i que va dirigir la defensa de la ciutat durant tres setges otomans, fins que va morir el 1468. De fet, Skanderbeg havia sigut capturat pels otomans quan encara era molt jove, doncs el seu pare era un opositor al règim turc. Inicialment es va formar dins l’escola militar otomana i va dirigir i guanyar diverses batalles per l’exèrcit otomà, fins al punt de guanyar-se el títol de Lord Alexandre, que és el que vol dir Skanderbeg. Tot i això, el 1433 va desertar i tornà a la seva població natal, per tal de recuperar-la del poder otomà.

A la mort del mite albanès, Kruja no va resistir un quart setge i va caure novament a mans otomanes. Era el 1478 i el domini turc va durar fins a principis del segle XX, quan després d’unes revoltes locals es declarà la independència d’Albània, el 1912.

Fruit d’aquesta convulsa història hi trobem les dues senyes d’identitat d’aquesta població: el basar i el Castell de Skanderbeg.

 El Castell de Kruja és un dels punts de més interès històric pels albanesos i està situat al cap de munt de la població. Tot i que el castell està molt restaurat (fins i tot es podria parlar d’una reconstrucció quasi total), ens mostra molts documents i objectes que expliquen la importància històrica de la fortalesa, i de fet, de la pròpia Albània. Tot plegat, ha portat que el castell  sigui un indret de veritable peregrinatge i veneració pels albanesos.

IMG_4807_Small
Kruja. Castell.

 

L’altre punt destacable és el basar, molt probablement reminiscència de l’època de dominació turca, tot i que va ser restaurat als anys 60 del segle passat. En efecte, el basar de Kruja recorda  els que es poden veure en altres zones dels Balcans que van estar sotmeses a l’Imperi Otomà, com els de Mòstar, a Bòsnia o Skopje, a Macedònia.

La diferència però, és que la majoria de botigues venen artesania que té relació amb el nacionalisme albanès, entre elles, les vistoses teles i catifes que sovint el.laboren in situ en els tel.lers tradicionals, les vestiments tradicionals albaneses o els barrets albanesos, que ja varem veure a Kosovo. És un basar que s’allarga per un estret carrer empedrat que arriba fins la fortalesa.

IMG_4841_Small
Kruja. Basar.
IMG_4839_Small
Kruja. Basar.
IMG_4836_Small
Kruja. Basar. Tel.ler al basar.
Kruja. Museu etnogràfic.

Hi ha però altres indrets ben interessants a Kruja, com per exemple, el Museu Etnogràfic, que està situat en una antiga, preciosa i perfectament conservada residència otomana, i que ens permet veure com devia ser la vida de les elits otomanes durant aquell període. De fet, aquesta casa va pertànyer als Toptani, una de les famílies més importants de la població. La residència ens va recordar algunes que hem vist a Bulgària (per exemple, a Veliko Tarnovo) o a Sèrbia, zones que també van estar sota domini turc.

A la planta baixa de la casa otomana veiem les dependències pels animals. També hi ha un indret per esprémer el raïm i un altre per fabricar eines. La zona noble de la casa està l primer pis, on encara ara podem veure alguns mobles d’època. També podem veure el seu propi hamman, o bany turc, com no podia faltar a una residència otomana. A la casa, també hi  podem veure diversos tipus de vestimentes d’èpoques passades.

IMG_4811_Small
Kruja. Museu etnogràfic.
IMG_4812_Small
Kruja. Museu etnogràfic.
IMG_4816_Small
Kruja. Museu etnogràfic.

 

El Tekke dels Dollma és un altres dels edificis interessants de Kruja i també està situat a prop del castell. Es tracta d’una casa bektashi. Aquesta creença, el bektashisme, és una secta sufí d’origen turc, de la que ja hem visitat alguna seu a Macedònia: l’interesantíssim Arabati Baba Tekke, de Tetovo. La seu central del bektashisme està però, a Albània, des de que van haver de marxar de la  nova Turquia de Mustafà Kemal Ataturk, que havia arribat al poder passada la Primera Guerra Mundial. Els bektashis, tot i tenir un origen islàmic i creure en un sol Déu, son una secta molt més tolerant i liberal i menys conservadora, de manera que en molts països islàmics està considerada una secta blasfema. Els tekke son la casa d’oració dels bektashis.

Aquesta tekke va ser utilitzada com a magatzem durant el període comunista, quan els cultes religiosos van estar prohibits a Albània. Ara però, es pot visitar i el guardià t’explica la història de la tekke i del seu mausoleu, en una mescla d’albanès i italià que es fa difícil d’entendre. El més interessant, com deia, és el mausoleu, on hi ha enterrats alguns dels babes del bektashisme local.

IMG_4790_Small
Kruja. Basar.
IMG_4795_Small
Kruja. Basar.
IMG_4845_Small
Kruja. Basar.

COM ARRIVAR A KRUJA

Hi ha molts minibusos que surten de la capital d’Albània, Tirana, en direcció Kruja. Alguns arriben fins a Fushe-Kruja, uns 10 quilòmetres abans de Kruja, i cal canviar de minibús. Altres, arriben fins a Kruja. En total son poc més de 30 quilòmetres, però el bus triga gairebé una hora en arribar a Kruja. Una vegada a Kruja només cal preguntar pel carrer del basar i caminar en direcció al castell. Tot està a tocar.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

7 thoughts on “KRUJA. Un tros de Turquia a Albània i la cuna de l’estat albanès.


7 d'Agost de 2014

Bonito y “exotica” escursión.

Aporto una idea. ¿sebes que llegar a Albania en coche desde españa no es tan dificil?. Ferri Barcelona-Roma, con el coche dentro, y a Bari para cojer el coche a Durres Albania.

No son tantos Kilómetros, la mayoría los hace el coche.

Saludos,
GranPumuki

    7 d'Agost de 2014

    Si, es una buena idea. También se de gente que pasaba a alguna isla griga y de ahí tomaban un vuelo low cost hasta España.
    Nosotros cogimos una buena oferta BCN-Belgrado / Tirana-BCN por menos de 200 euros.

7 d'Agost de 2014

Disculpad la ortografía “movil”

23 d'Agost de 2014

Muy interesante post!!!! Albania me ha llamado la atención desde hace mucho… sin saber realmente lo que hay ahí…

Que otras ciudades visitaron? cuantos días se quedaron? la gente si habla ingles? me imagino que es barato verdad? 🙂

Saludos ^^

    23 d'Agost de 2014

    Albania fue el final de un trayecto por los Balcanes que nos llevó de Serbia a Albania, pasando por Kosovo y Macedonia. En Albania estuvimos solo 3 días enteros. Lo que más nos gustó fue Berat y Kruja y la capital, Tirana, creo que la menos atractiva de toda Europa (y nos faltan solo 4 por conocer, creo). El país esta muy poco desarrollado y el nivel de inglés es muy bajo.
    Un beso!

9 de Juny de 2017

Guau. ¿Y aún hay quien dice que Albania NO tiene nada que merezca la pena? Pues está ciudad me ha parecido bien cuca, y me ha recordado mucho a Mostar en Bosnia y a Melnik en Bulgaria. Tomo buen nota. Un abrazo

    10 de Juny de 2017

    Pues no he estado en Melnik pero es cierto que el bazar es muy semejante al de Mostar. Debe ser por su origen otomano, desde luego.
    Un beso!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.