KRUJA. Un tros de Turquia a Albània i la cuna de l’estat albanès.

La petita ciutat de Kruja és una de les poblacions més encantadores d’Albània i una de les excursions més fàcils de fer des de la capital del país, Tirana. Kruja es troba a poc més de 30 quilòmetres de Tirana, dalt de tot d’un turó situat a uns 600 metres d’alçada.

Kruje suposa un punt important en la creació de l’estat albanès, doncs ja des de l’antiguitat estava habitada per la tribu ilíria dels albani i a partir del 1190 es va convertir en la capital del primer estat albanès, el que s’anomenava el Principat d’Arber, que va donar pas, amb el temps a l’Estat d’Albània.

Com gran part dels balcans, Kruja va ser ocupada i conquerida per l’exèrcit otomà, però el 1443 va ser reconquerida per un dels herois més estimats pels albanesos,  Skanderbeg que havia nascut a la pròpia població amb el nom de George Kastrioti i que va dirigir la defensa de la ciutat durant tres setges otomans, fins que va morir el 1468. De fet, Skanderbeg havia sigut capturat pels otomans quan encara era molt jove, doncs el seu pare era un opositor al règim turc. Inicialment es va formar dins l’escola militar otomana i va dirigir i guanyar diverses batalles per l’exèrcit otomà, fins al punt de guanyar-se el títol de Lord Alexandre, que és el que vol dir Skanderbeg. Tot i això, el 1433 va desertar i tornà a la seva població natal, per tal de recuperar-la del poder otomà.

A la mort del mite albanès, Kruja no va resistir un quart setge i va caure novament a mans otomanes. Era el 1478 i el domini turc va durar fins a principis del segle XX, quan després d’unes revoltes locals es declarà la independència d’Albània, el 1912.

Fruit d’aquesta convulsa història hi trobem les dues senyes d’identitat d’aquesta població: el basar i el Castell de Skanderbeg.

 El Castell de Kruja és un dels punts de més interès històric pels albanesos i està situat al cap de munt de la població. Tot i que el castell està molt restaurat (fins i tot es podria parlar d’una reconstrucció quasi total), ens mostra molts documents i objectes que expliquen la importància històrica de la fortalesa, i de fet, de la pròpia Albània. Tot plegat, ha portat que el castell  sigui un indret de veritable peregrinatge i veneració pels albanesos.

L’altre punt destacable és el basar, molt probablement reminiscència de l’època de dominació turca, tot i que va ser restaurat als anys 60 del segle passat. En efecte, el basar de Kruja recorda  els que es poden veure en altres zones dels Balcans que van estar sotmeses a l’Imperi Otomà, com els de Mòstar, a Bòsnia o Skopje, a Macedònia.

La diferència però, és que la majoria de botigues venen artesania que té relació amb el nacionalisme albanès, entre elles, les vistoses teles i catifes que sovint el.laboren in situ en els tel.lers tradicionals, les vestiments tradicionals albaneses o els barrets albanesos, que ja varem veure a Kosovo. És un basar que s’allarga per un estret carrer empedrat que arriba fins la fortalesa.

Hi ha però altres indrets ben interessants a Kruja, com per exemple, el Museu Etnogràfic, que està situat en una antiga, preciosa i perfectament conservada residència otomana, i que ens permet veure com devia ser la vida de les elits otomanes durant aquell període. De fet, aquesta casa va pertànyer als Toptani, una de les famílies més importants de la població. La residència ens va recordar algunes que hem vist a Bulgària (per exemple, a Veliko Tarnovo) o a Sèrbia, zones que també van estar sota domini turc.

A la planta baixa de la casa otomana veiem les dependències pels animals. També hi ha un indret per esprémer el raïm i un altre per fabricar eines. La zona noble de la casa està l primer pis, on encara ara podem veure alguns mobles d’època. També podem veure el seu propi hamman, o bany turc, com no podia faltar a una residència otomana. A la casa, també hi  podem veure diversos tipus de vestimentes d’èpoques passades.

El Tekke dels Dollma és un altres dels edificis interessants de Kruja i també està situat a prop del castell. Es tracta d’una casa bektashi. Aquesta creença, el bektashisme, és una secta sufí d’origen turc, de la que ja hem visitat alguna seu a Macedònia: l’interesantíssim Arabati Baba Tekke, de Tetovo. La seu central del bektashisme està però, a Albània, des de que van haver de marxar de la  nova Turquia de Mustafà Kemal Ataturk, que havia arribat al poder passada la Primera Guerra Mundial. Els bektashis, tot i tenir un origen islàmic i creure en un sol Déu, son una secta molt més tolerant i liberal i menys conservadora, de manera que en molts països islàmics està considerada una secta blasfema. Els tekke son la casa d’oració dels bektashis.

Aquesta tekke va ser utilitzada com a magatzem durant el període comunista, quan els cultes religiosos van estar prohibits a Albània. Ara però, es pot visitar i el guardià t’explica la història de la tekke i del seu mausoleu, en una mescla d’albanès i italià que es fa difícil d’entendre. El més interessant, com deia, és el mausoleu, on hi ha enterrats alguns dels babes del bektashisme local.

COM ARRIVAR A KRUJA

Hi ha molts minibusos que surten de la capital d’Albània, Tirana, en direcció Kruja. Alguns arriben fins a Fushe-Kruja, uns 10 quilòmetres abans de Kruja, i cal canviar de minibús. Altres, arriben fins a Kruja. En total son poc més de 30 quilòmetres, però el bus triga gairebé una hora en arribar a Kruja. Una vegada a Kruja només cal preguntar pel carrer del basar i caminar en direcció al castell. Tot està a tocar.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!