Istanbul és per mi, la ciutat més bonica d’Europa. Probablement no pugui competir amb Paris o Londres en molts aspectes, però només Roma se li acosta en història, monumentalitat i encant. Per gustos, el colors, es clar.

I és curiós, perquè quan un pensa en les places més boniques d’Europa, li venen al cap places tan extraordinàries com les de Praga, Cracòvia o Venècia, però probablement cap d’elles iguala en monumentalitat la Plaça  d’Istanbul, que compta amb dos dels edificis religiosos més extraordinaris que mai s’hagin edificat: la mesquita de  i la Basílica de .

BASÍLICA DE SANTA SOFIA

La Basílica de Santa Sofia es va construir cap l’any 360, però l’actual edifici, el tercer en aquesta situació, data del 532 i va ser construït per ordre de l’emperador bizantí Justinià I. És obra conjunta de dos dels més grans genis de l’antiguitat: Antemi de Tralles i Isidor de Milet. Per entendre la grandiositat i monumentalitat de l’obra, potser n’hi ha prou amb una dada: va ser durant gairebé mil anys, el temple més gran de la Cristiandat. En efecte, fins que el 1520 es va completar l’edificació de la catedral gòtica de Sevilla, Santa Sofia va ser el temple més gran del món.

IMG_0295

La Basílica, està dedicada a la Divina Sabiduria, i és famosa, entre d’altres coses, per l’enorme cúpula, una de les obres més extraordinàries que l’home hagi edificat.  L’edifici és pràcticament de planta quadrada (77 x 71 metres), tot i que des de l’exterior, dóna la sensació de ser més rectangular. Sobre quatre petxines, s’eleva la cúpula que té un diàmetre de gairebé 32 metres i s’eleva a una alçada de 56.6 metres.  A diferència de moltes mesquites posteriors, la cúpula s’aixeca directament des de les petxines, sense utilitzar el clàssic tambor d’unió. Als laterals de la cúpula principal, hi ha dues mitges cúpules que cauen en cascada, sent aquest un patró que es repetirà posteriorment, a les diverses mesquites imperials otomanes.

Podem gaudir també d’una bona quantitat de preciosos mosaics, tot i que per nosaltres, els mosaics més bonics d’Istanbul es troben a l’església de Sant Salvador in Chora.

IMG_0349

Quan els otomans, comandats pel Sultà Mehmed van conquerir Constantinopla, la Basílica va ser saquejada i els seus ocupants, esclavitzats. A l’arribada del Sultà, aquest va manar que el temple fos convertit en mesquita immediatament. Santa Sofia es va convertir de seguida en la mesquita imperial i amb el pas dels temps es van elevat els quatre minarets que veiem actualment.  Un dels que va contribuir més en la reconstrucció del temple i en enfortir la malmesa estructura va ser Mimar Sinan, el més gran dels arquitectes otomans (amb obres a tot l’imperi, des d’Istanbul, a Damasc o Mòstar). Sinan, va remodelar l’estructura, va erigir els 2 minarets més grans, va construir la llotja pel Sultà i també la türbe o mausoleu per Selim II. Mimar Sinan, està enterrat en una humil tomba al costat de la mesquita Suleymaniye d’Istanbul, probablement la seva obra més excelsa.

Després de la Primera Guerra Mundial, amb la caiguda de l’Imperi Otomà i la pujada al poder de Mustafà Kemal Ataturk, els nous aires de laïcitat s’apoderen del país, i l’antiga Basílica, ara mesquita es converteix en Museu de Santa Sofia, de manera que per visitar-la, el turista no s’escapa de pagar entrada.

http://www.ayasofyamuzesi.gov.tr/

 

MESQUITA DE SULTANAHMET

A l’altre banda de la plaça, encara a Santa Sofia i separada per un petit parc amb fonts, on els venedors de Simit, llibres i records intenten convèncer el turista, hi ha una de les mesquites més boniques d’Istanbul: la mesquita de Sultanahmet, mes coneguda amb la Mesquita Blava.

IMG_0298

Va ser construïda entre el 1609 i 1617 per l’arquitecte otomà Mehmet Aga, deixeble de Mimar Sinan, que fa servir les mesquites imperials que havia construït el seu mestre com a base (la Suleymaniye d’Istanbul i la Selimiye d’Edirne son els punts culminats de l’art de Sinan) per tal de fer els plànols de la mesquita que s’havia d’edificar al davant de Santa Sofia. De fet, la mesquita Blava suposa la culminació de l’estil artístic que porta des de les esglésies bizantines fins a les mesquites imperials otomanes, de la que Sultanahmet en seria l’últim exponent.

Curiosament l’entrada principal no dóna a la plaça de Sultanhamet, si no a la veïna plaça de l’hipòdrom, que pren el nom d’un antic hipòdrom que hi havia en època bizantina. Des de fora, la majestuositat és difícilment igualable a cap edifici d’Istanbul. Les diverses cúpules i mitges cúpules que cauen en cascada, amb el seu característic color grisós, emmarcades pels seus sis minarets (la única d’Istanbul que té aquest honor) és una de les estampes més conegudes de la ciutat. De fet, la construcció dels sis minarets no va ser exempta de polèmica, doncs igualava en nombre de minarets la mesquita de La Meca, la més sagrada de l’Islam, de tal forma que el Sultà va haver de sufragar els costos de construcció d’un setè minaret a la mesquita d’Aràbia Saudita per fer front a les crítiques.

IMG_0312

Cal fregar-se els ulls quan hom traspassa la porta d’entrada al pati principal, que està emmarcat per una galeria continua. Al centre del pati, que és tan gran com la pròpia mesquita, hi ha una font hexagonal per les ablucions.   

Per entrar al temple, passem per una gran porta, on destaquen els mukarna, les formes geomètriques en forma d’estalactita que pengen de la part superior de la cúpula que hi ha sobre la porta d’entrada.

Un cop dins, l’espectacle es multiplica. Quatre grans columnes s’eleven per tal d’aguantar el sistema de cúpules i mitges cúpules. La central, de 23.5 metres de diàmetre, s’aixeca fins els 43 metres d’alçada.  El revestiment de la mesquita és el que li ha donat nom. Fins a 20.000 rajoles de ceràmica d’Iznik es van col.locar a les diverses parets i pilars. El to blavós predominant fa que la mesquita sigui coneguda com a Mesquita Blava. Segons sembla, per adquirir les rajoles de ceràmica es va destinar un pressupost concret i tancat, però com que són fetes a mà, s’anaven comprant a mesura que els artesans les anaven fent. Això va fer que el preu de la rajola pugés amb el temps i que les darreres que es van adquirir fossin de menor qualitat que les primeres. Tot això, a ulls del no expert es fa difícilment visible, i el cert, és que hagin o no canviat de color original, l’espectacle visual que suposa la sala d’oracions de la mesquita blava és realment impagable.

Dins la sala d’oracions hi trobem tots els elements tradicionals de les mesquites, com en minhrab i el minbar (el púlpit on se situa el imam per fer el sermó dels divendres).

La mesquita Blava d’Istanbul és un temple viu, obert al culte actualment. Per sort, a les mesquites de no hi ha cap restricció per l’entrada als no musulmans, més enllà de no fer-ho en els moments de culte. A més, a diferència de Santa Sofia, entrar a les mesquites es gratuït. Això si, s’agraeix un donatiu, a qui el vulgui oferir.

IMG_5638

IMG_5652
IMG_0304

BANYS DE ROXELANA I BASÍLICA CISTERNA

La visita a zona de Sultanahmet no s’acaba aquí, a un cantó de la plaça hi ha els banys de Roxelana, un antic hammam manat construir per Soliman I el Magnífic per la seva esposa. És obra també de Mimar Sinan. Va ser utilitzat com a bany fins el 1910, però després va entrar en desús. Una primera restauració del 1957 el va convertir en un basar dedicat bàsicament a la venta de catifes, però a partir de 2008, una segona restauració li ha tornat el seu us inicial. És a dir, ara tornen a ser uns banys públics, això si, una mica cars.

http://www.ayasofyahamami.com/

I ben a prop de la plaça de Sultanahmet, hi ha un dels edificis més singulars d’Istanbul, la Basílica Cisterna.

IMG_0368

Durant l’època bizantina, va ser habitual la construcció de cisternes subterrànies per tal d’emmagatzemar l’aigua de la pluja. Tot i que n’hi havia una seixantena, ara n’hi ha ben poques que es conserven en bon estat. La més espectacular, és sens dubte, aquesta, que està a cinc minuts de la Plaça Sultanahmet i que destaca (i per això té el nom de Basílica Cisterna) per la gran quantitat de columnes que la sostenen. En efecte, el bosc de 336 columnes d’uns nou metres d’alt i que sobresurten de l’aigua, reflectint-se en ella, és una de les imatges més màgiques de la ciutat. És habitual a més, que la visita s’acompanyi d’una música (a vegades, gravada, a vegades, en directe) que fan especialment evocadora la visita.

Com moltes de les obres destacades de l’època bizantina, la Basílica Cisterna va ser manada construir per  l’emperador Justinià I, sobre una estructura inicial que havia sigut construïda per Constantí I. Era el 532. L’aigua emmagatzemada servia per garantir el subministrament al Gran Palau de Constantinopla, que va ser la seu dels emperadors bizantins entre el 330 y 1081.

El recorregut per la Basílica Cisterna es va sobre pasarel.les de fusta, arribant al final,  on hi ha una columna que misteriosament està edificada sobre una base on hi destaca un cap de medusa, demostrant l’aprofitament de bases i columnes d’altres èpoques (probablement, romana)  per la construcció de la cisterna.

 

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

11 thoughts on “ISTANBUL. SANTA SOFIA I LA MESQUITA BLAVA. Dos cares de la mateixa moneda.


2 de Novembre de 2014

Si he de triar entre un edifici o un altre, només diré que les vegades que he estat davant la Mesquita Sultanahmet, m’han saltat les llàgrimes: tanta perfecció i tanta bellesa poden amb mi.
I no vull deixar d’esmentar, en bellesa, a la Suleymaniye.

Et dono la raó, els mosaics de l’esglèsia bizantina San Salvador in Chora, són inigualables.

Com m’agrada Istanbul!!

    2 de Novembre de 2014

    Sultanhamet, com diu tu, és la perfecció, la simetria ideal, el máxim desenvulupament de l’art otomà cent anys després de que Sinan en presentés els cànons amb la Suleymaniye. Però Santa Sofia, amb 1500 anys d’antiguitat és una de les obren culminant de l’arquitectura mundial. Per sort, no cal triar!

22 d'Agost de 2015

Hola Jordi!!! Tengo planeado un viaje por Europa para octubre 🙂 En teoría voy 5 días a Estambul, aunque no estoy segura dados los últimos atentados en la ciudad (lo de la embajada de EUA y el tiroteo en el palacio del primer ministro). En las páginas de las embajadas no hacen ningún tipo de recomendación excepto el evitar zonas con conglomeraciones y transporte, o sea, sitios turísticos. Qué harías tu?

    25 d'Agost de 2015

    Hola Dani, gracias por pasarte por aquí. Estambul es una ciudad preciosa. Desde luego con la situación actual yo no tendría temor alguno. No más que para ir a Londres o París, por ejemplo. Yo he estado 4 veces y no he tenido nunca ningún problema. Un abrazo!

      25 d'Agost de 2015

      Uff q bueno me dejas más tranquila!!! Suerte en su viaje por Asia!!! 🙂

10 de Setembre de 2015

Juan me ha guiado durante todo el viaje y en Estambul me toca guiarlo yo a él, sobre todo porque yo ya estuve por allí antes, en el 2009. Aún así, temo perderme y que él se burle de mí jajaja

La plaza se Sultanhamet y ese café con vistas del otro post tuyo era lo único que tenía claro, más otras cosas que recuerdo de mi visita anterior (paseo por el Bósforo, el palacio de Dolmabahce y el de Topkapi, la cisterna… y el bazar, claro).

Como no tengo nada escrito (pero lo tendré) con tu post refresco un poco para no ir tan en el aire 🙂

¡Saludos!

    12 de Setembre de 2015

    Y seguro que volverás allí Flor, porque es una ciudad que merece ser revisitada cada cierto tiempo. Esperaré tus posts para disfrutar nuevamente de ella!

26 de Juny de 2017

Hola, estoy por viajar con mi pareja en enero a europa, tambien estaremos en estambul , capadoccia, atenas. Quisiera saber en donde se pueden conseguir los tikets por internet, para evitarnos colas Desde ya muchas gracias !!!!!

    3 de Juliol de 2017

    Hola Jorge. Puedes probar en Getyourguide, veo que tienen tickets para saltarse la cola en Hagia Sofia (Santa Sofia) y otros tours en Estambul. Te dejo el link.

10 de Setembre de 2017

Gràcies pels consells, hem aprofitat un transfer llarg a istambul per fer una visita als monuments més emblemàtics:. Seguint els vostres conseñls hem disfrutat d’unes hores per La plaça Sutanahmed. La mesquita blava posa la pell se gallina, bonica perquè sí! 🙂 Gràcies!

    10 de Setembre de 2017

    Moltes gràcies a vosaltres per escrire. Curiosament fa 4 mesos també vam tenir una escala llarfga, tornamt d’Oman i ens va donar temps per donar una altre bona volta pel centre d’Istambul.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.