Río Dulce és una petita població guatemalteca a la ribera del preciós llac Izábal. És la porta d’entrada al riu homònim (el Río Dulce), que ens portarà en un apassionant trajecte fins a la població costanera de Livingston, bressol dels garífunes de Guatemala, i a la que només s’hi pot accedir amb llanxa.

Un trajecte en una mini van que hem contractat ens ha portat des de Copán, Honduras fins a Rio Dulce, Guatemala. Tot i que el trajecte duraria unes tres hores, hem fet parades al petit però interessant Museu de Paleontologia d’Esquipulas, i al Recinte Arqueològic de Quiriguà, on hem conegut una mica més de la cultura maia.

Arribem al migdia, però abans d’anar a l’hotel, volem acostar-nos fins al Castell de San Felipe de Lara.

Per això, des de l’Hotel Backpapers, prenem un tuk tuk per travessar l’enorme pont de més d’un quilòmetre que salva el Río Dulce. Al final del pont, agafem una minivan que ens porta en menys de 10 minuts al castell.

CASTELL DE SAN FELIPE

La històrica fortalesa de San Felipe, està situada a la ribera llac Izábal, just abans de que doni pas al Río Dulce. El Castell es troba en un preciós parc enjardinat, que és ple de palmeres i altres arbres, i on fins i tot, hi ha alguna petit platja lacustre.

El castell és una construcció de finals del segle XVI, manada construir pel rei Felip II d’Espanya, i que va ser erigida per tal de defensar les possessions colonials de les incursions dels pirates anglesos, holandesos, belgues i portuguesos, que provinents del Carib, remuntaven el Río Dulce fins arribar al llac Izábal. El castell ha estat testimoni, al llarg de la seva història, d’un munt de setges, destruccions, ampliacions i reconstruccions, fins arribar als nostres dies. De fet, l’últim atac al castell es remunta al 1819, quan va quedar gairebé destruït. Finalment, el 1824 es va abandonar.

Ahora mismo, el Castillo de San Felipe está reconstruido de forma exquisita y el paseo por sus dependencias, celdas y torres lo hace una visita imprescindible de Río Dulce.

IMG_9083_Small
IMG_9024_Small

Ara mateix, el Castell de San Felipe està reconstruït de forma exquisida i el passeig per les seves dependències, garjoles i torres el fa una visita imprescindible si esteu a Río Dulce.

Visitat el castell, tornem a la zona del hotel Backpapers, doncs hem quedat que a les 5 de la tarda ens vindrà a buscar la llanxa que ens ha de portar al hotel Tortugal River Lodge, que està a uns deu minuts de trajecte.

La tria del hotel ha estat un encert. Està situat en un entorn envejable. Just a la ribera del llac Izábal, disposa de port propi i d’una sèrie de bungalows i petites casetes de fusta, senzilles però molt còmodes. L’hotel té una sèrie de senders pels que pots donar una volta per l’entorn de l’hotel, envoltats d’arbres i manglars. També hi ha kayaks gratuïts, que varem utilitzar el dia següent. La veritat és que podem recomanar el Tortugal River Lodge sense por a equivocar-nos.

El dia següent, ens llevem d’hora, com gairebé cada dia. Abans de fer camí cap a Livingston donem una volta amb el kayak. En Marc gaudeix de debò de l’experiència. Estem gairebé mitja hora remant fins arribar a mig camí en direcció al Castell de San Felipe. La tornada la fem més ràpida, doncs ja hem pres la mida al Kayak.

IMG_9066_Small
IMG_9062_Small
IMG_9067_Small

 

NAVEGANT PEL RIU DULCE

A les 9.30 ens passen a buscar amb la llanxa col.lectiva que fa el trajecte Río Dulce Livingston. Hem contractat el servei el dia anterior des d’una agència de viatges, però es pot fer des de qualsevol hotel. El preu és fix, de 125 quetzals i durant el trajecte, d’unes dues hores, fa diverses parades en llocs interessants. De col.lectives, també n’hi ha al migdia (a les 13.30h), però si no et va bé l’horari de la llanxa col.lectiva es pot contractar una llanxa privada. En principi, té un cost d’uns 1000 Q, però en la nostra volta pel castell de San Felipe ens la varen oferir per 500Q. És a dir, el preu és negociable.

Com deia, la llanxa fa diverses parades durant el trajecte. El primer que fa és remuntar el llac en direcció el Castell de San Felipe. El veiem des d’una altre perspectiva, des del llac. Il.luminat per la llum del matí, l’estampa és realment preciosa. Després ens dirigim riu avall, passant per la isla de les aus, que com el seu nom indica és plena d’aus i pel jardí flotant, moment en que la llanxa para els motors per tal de navegar tranquil.lament entre grans nenúfars. És un lloc realment preciós.

Més endavant, fem una parada a una zona d’aigües sulfuroses. La llanxa para uns vint minuts i els que anem preparats amb banyador podem gaudir d’una estona entre aigües calentes i sulfuroses. És un altre moment realment recomanable. El paisatge és sempre esplendorós, sovint navegant entre canons i sempre amb una vegetació exuberant a banda i banda de riu.

IMG_9102_Small
IMG_9119_Small

Al cabo de un par de horas llegamos a Livingston, la pequeña población garífuna de la costa guatemalteca. Hay muchas aves en esta zona, entre ellas preciosos garcetas y altivos pelícanos, que posan para nosotros en las diversas embarcaciones que vamos encontrando en los diversos muelles.

Al cap d’un parell d’hores arribem a Livingston, la petita població garífuna de la costa guatemalteca. Hi ha moltes aus en aquesta zona, entre elles preciosos martinets blancs i altius pelicans, que s’estan en les diverses embarcacions que anem trobant en els diversos molls. De seguida arribem a la Casa Rosada, que serà el nostre allotjament a Livingston. Un senzill hotel, recomanat per molts viatgers. Els seus bungalows tenen cert encant, però no tenen lavabo. Recomanable per passar-hi una sola nit. De totes maneres, Livingston no és poble de grans establiments hotelers.

 

Livingston seria un poblet més del carib (amb molt menys encant que molts altres poblets de Costa Rica, per exemple) si no tingués una particularitat que el fa especialment atractiu pels viatgers. Entre els seus pobladors no hi predominen els indígenes ni els mestissos, com a altres zones de Guatemala, si no que son els garífunes els que en son majoria.

Els garífunes son un grup ètnic descendent directament dels africans. És per això que passejant pel poble un es troba estampes més pròpies de Gàmbia que no de Guatemala. Sembla ser que l’origen inicial seria un vaixell ple d’esclaus provinent de l’actual Nigèria que hauria naufragat el 1635 prop de l’illa de San Vicente, territori que actualment pertany a l’estat de San Vicente i les Granadines, una de les Antilles menors del carib. Els que van poder escapar, van arribar fins la illa de San Vicente, on haurien estat acollits pels caribes, que en aquell moment eren els pobladors de la illa. Els matrimonis entre els caribes i els africans hauria donat lloc als Garinagu, també coneguts com a caribes negres o garífunes.

Els garífunes van ser expulsats de San Vicente, quan l’antilla va caure en mans britàniques. En aquell moment van ser deportats a Roatan, a l’actual Hondures, i a Jamaica. Particularment van ser els que tenien més aspecte africà, els que van ser deportats, de manera que els que tenien més aspecte indígena, donada la seva mescla amb els caribes, se’ls va permetre romandre a la Illa de San Vicente. 

IMG_9126_Small
IMG_9138_Small
IMG_9139_Small

Actualment, trobem assentaments garífunes tant a Hondures, com a Guatemala (a Livingston) o Belize (sobretot, a la costa sud del país). Mantenen part de la seva cultura africana i també la seva llengua que té influències africanes, però també angleses, franceses i espanyoles. Quan els garífunes parlen entre ells en el seu idioma, l’estranger no sol entendre res. Com a bons descendents de l’oest d’Àfrica, els garífunes tenen especial traça en la música, particularment pel que fa als instruments de percussió. Tant la llengua, com la dansa i la música, formen part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El fet de que a Livingston no s’hi pugui arribar en cotxe (només es pot arribar en llanxa des de Río Dulce, Puerto Barrios o Punta Gorda, al sud de Belize), fa que aquesta comunitat hagi mantingut de manera especial, les seves tradicions.

El poble és petit, en un parell d’hores està vist tot: el moll principal, els mercats, les esglésies…el ritme és pausat. És un poble sense estrès. Els garífunes fan vida al carrer. Semblen tenir-ho tot fet. La pressa no entra al seu vocabulari.

Dinem a un dels molts restaurants que hi ha a la població. Tots son molt senzills. Triem un dels que ens ofereixen el plat local per excel.lència: el tapado. I com gaudim del tapado! Tot i que hem tingut que esperar gairebé una hora a que ens el servissin (érem els únics al restaurant, i ens havien avisat de que trigarien uns vint minuts), l’espera val la pena. El tapado és una espècie de sopa feta amb llet de coco, on hi ha peix i marisc a dojo. Bananes i iuca també acompanyen el plat, però els reis en son les cloïsses, el cranc o les gambes. És un d’aquets plats que recordarem especialment.

Havent dinat ens dirigim a la zona dels Siete Altares, que és la excursió típica a Livingston.

Per anar-hi, primer cal agafar un taxi, doncs cal anar fins al Pont Penjant, que està a uns quatre o cinc quilòmetres, de pujada i per mala carretera. Cal quedar a quina hora et recollirà al taxista, o com varem fer nosaltres, apuntar el telèfon per tal de trucar-lo des d’algun dels xiringuitos.

Un cop al Pont Penjant cal anar caminant per la Platja Blanca, que en aquesta zona del carib no té aigües turqueses i a més, hi ha força onades. I hi ha un moment, en que sembla que el camí es bifurca per tal de dirigir-se cap als pous dels Set Altars. Però val a dir, que nosaltres no ho varem saber trobar, i a més, cada vegada hi havia menys tram de platja, doncs la pujada de la marea se la menja gairebé per complet. Total, que al cap de més de mitja hora de caminar per la Platja Blanca, varem girar cua i tornarem a la zona inicial de la platja, on en Marc i el seu pare varen gaudir d’un relaxant bany, mentre la seva mare prenia un refresc a un dels xiringuitos.

A la tornada, li varem dir al taxista que ens deixés a mig camí, prop de l’església, per tal de tornar caminant cap a la zona marítima, sense presses, gaudint d’aquesta població que sembla detinguda en el temps a algun racó de la costa oest africana.

IMG_9128_Small
IMG_9130_Small
IMG_9133_Small
IMG_9145_Small

COM ARRIVAR I SORTIR DE LIVINGSTON

Com he explicat, només es pot arribar a Livingston en llanxa. Les opcions son 3 i es poden contractar a qualsevol hotel, tot i que sembla que a la agència de viatges Happy Fish Travel és on és més fàcil contractar el desplaçament, almenys cap a Belize. Al nostre hotel (Casa Rosada), no ens van saber donar la informació de forma correcte.

– Cap a Rio Dulce, pel Rio Dulce. S’hi pot anar en llanxa col.lectiva o privada. N’hi ha diverses cada dia.

– Cap Puerto Barrios, Guatemala. També n’hi ha diverses cada dia (o gairebé), però cal confirmar els horaris a qualsevol agència (ja us dic, Happy Fish semblava la més espavilada).

– Cap a Punta Gorda, Belize. No n’hi ha cada dia. Nosaltres volíem fer aquest trajecte en diumenge, que no és dia de desplaçament. A Happy Fish ens van dir en un primer moment que no hi havia llanxa, però després ens van trucar al hotel per dir-nos que finalment havien més viatgers interessats en el trajecte, de manera que finalment la llanxa partiria de bon mati. El trajecte costa 200Q els dies que hi ha sortida regular i 300Q els dies que no (com va ser el nostre cas). Si es decideix de marxar cap a Belize cal passar per la oficina d’immigració per tal de segellar el passaport i pagar les taxes duaneres. Per cert, el trajecte cap a Punta Gorda, de poc menys d’una hora va ser molt mogut. Varem quedar xops tot i que ens van tapar amb plàstics i per moments, varem pensar que la llanxa bolcaria. I no érem nosaltres els únics espantats. Tots els que anàvem a les 4 últimes files varem sortir blancs de l’ensurt passat. Si voleu un consell, seieu-vos a les fileres del davant.

Si t’ha agradat la entrada, COMPARTEIX-LA, sisplau!!!

 

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

17 thoughts on “DE RÍO DULCE A LIVINGSTON. Camí del Carib de Guatemala.


22 de Maig de 2014

Me encantó el post, me dieron muchas ganas de ir y conocer. Sobre todo el jardín flotante ¡qué paraíso!

    22 de Maig de 2014

    Desde luego, Guatemala es un paraíso con mayúsculas. Te lo recomiendo!

25 de Maig de 2014

Madre mía Jordi, que buen post que os habéis marcado. Muy buena información histórica, geográfica y sobre todo de sensaciones. Un agradable paseo por la desconocida Guatemala gracias a ti.
Y que bien sueno lo de río Dulce 😉
Saludos!

    26 de Maig de 2014

    Muchas gracias Eva. La diversidad de Guatemala, con cultura, arqueologia, etnografia, playas, selva y gastronomía la convierte en uno de los viajes más bonitos de América.

26 de Maig de 2014

Vaya! Esa playa de arena blanca es increíble! Yo quería estar ahí, y probar el tapado, que por los ingredientes tiene que estar buenísimo!!
Un saludo!

    26 de Maig de 2014

    Pues más por el tapado y por la curiosidad que supone ver una etnia diferente en Guatemala, Diana. La Playa blanca, desde luego que queda muy por debajo de las vistas en Belize o Costa Rica.

19 de Maig de 2015

Hola Jordi , ¿ una consulta ? ¿día y medio en Livingston es demasiado tiempo? En el viaje tenemos un día libre y nos lo dan en Livingston, y yo preferiría una día de paz en el Lago Atitlán?
Sugerencias, merci

    19 de Maig de 2015

    A mi, día y medio en Livingston sí que me parece mucho. En un día entero hay suficiente para visitar el pueblo (en tres horas has pasado 20 veces por los mismos lugares) y hacer la excursión a los 7 altares. En cambio en Río Dulce sí que nos quedamos con ganas de ir a la Finca El Paraíso donde hay unas cataratas donde te puedes bañar.
    Igual puedes cambiar el día extra de Livingston para hacerlo en Río Dulce.
    Salutacions maresmenc!

7 de Juliol de 2015

Hola, mi marido y yo tenemos pensado realizar un viaje parecido, la verdad que el post nos esta viniendo de maravilla, pero no se si me puedes ayudar, tenemos pensado salir de Tikal y hacer una noche en Rio Dulce, nos gustaría pasar una noche en livingston, pero tenemos la duda de donde dejar el coche. ¿Crees que si llegamos temprano a Rio Dulce, podríamos verlo e ir a comer a Livingston en el mismo dia?
¿Como visteis el hotel Backpapers para pasar la noche?

    7 de Juliol de 2015

    Yo creo que si, Rio Dulce tiene poco que ver, solo el castillo, lo bonito es el trayecto de Rio Dulce a Livingston y Livingston se ve en un par o tres de horas y te sobra, a no ser que quieras hacer excursiones allí. Tienes que cotejar los horarios de las barcas publicas, o tendrás que alquilar una para ti. En el hostel no estuve. Un abrazo!

17 de Març de 2018

Estoy viajando por centro AMÉRICA, ahora me encuentro en RIO DULCE, y quiero ir a COPAN, que ruta me aconceja?

    18 de Març de 2018

    Hola Ramón. Nosotros contratamos un servicio privado, para de esta manera parar en Quirigua.
    Feliz viaje!

20 d'Abril de 2018

Hola, nosotros vamos a Guatemala en noviembre y nuestra duda:
Llegamos desde Flores a Rio Dulce, si salimos temprano contamos con llegar sobre las 12. Tenemos la tarde de ese dia y todo el dia siguiente. AL otro nos vamos hacia Copan pasando por Quirigua
Pregunta: ¿las dos noches las hacemos en Rio Dulce y hacemos excursión a Livinsgton? O una noche en Rio Dulce y otra en Livinsgton? o ¿LAs dos en Livingston??
GRàcies

    23 d'Abril de 2018

    Hola Silvia. Esto es muy personal, pero yo dormiría una noche en Livingston y otra en Río Dulce. Así iría un poco más tranquilo. Pero asegurate de los horarios actuales de las lanchas de subida y bajada hasta Livingston.

      23 d'Abril de 2018

      Gracias Jordi. Y Feliz dia de sant Jordi

22 de Setembre de 2018

Excelente información Muchas Gracias!

    25 de Setembre de 2018

    Muchas gracias, Migue, por tus palabras.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.