L’etnografia, representada fonamentalment per l’enorme ambient indígena, és un dels atractius principals del país. Guatemala, és un dels països d’Amèrica que conserva més població autòctona, i algunes zones con l’altiplà o les rodalies del llac Atitlan estan poblats majoritàriament per maies de les diverses branques.

I per gaudir de l’espectacle de color que suposa veure cents de maies vestits amb les seves robes tradicionals res millor que acostar-se a algun dels mercats que per aquesta zona es munten una o dues vegades per setmana, i que són lloc de reunió de les gents de la zona, ja sigui per comprar, per vendre, o senzillament per conversar amb els vells coneguts.

MERCAT DE CHICHICASTENANGO

IMG_8674Potser sigui aquest un dels mercats indígenes més coneguts no només de Guatemala, sinó de tota llatinoamèrica.

Situada al departament del Quiche i a gairebé 2000 metres sobre el nivell del mar, Chichicastenango, o com és coneguda per tothom, Chichi, és una ciutat relativament gran (uns 50.000 habitants) que té el seu màxim atractiu en el preciós mercat indígena, que se celebra tots els dijous i diumenges, al bell mig de la plaça central del poble i a les seves rodalies.

Els maies de les diverses poblacions del departament s’acosten a Chichi, molts d’ells la nit abans, per tal de començar a muntar el tenderet ben aviat al mati. Molts d’ells hauran baixat de l’altiplà fent una pila de quilòmetres a peu. Altres, hauran agafat els chicken bus o les furgonetes que els acostaran a Chichi. Solen ser maies quiché, que son els que viuen en aquesta zona.

Al mercat s’hi ven de tot. Des de fruita i verdures, a artesania, gran quantitat d’articles per la llar i també, es clar, roba, molta roba. Donat el progressiu flux de turistes que s’acosten al mercat de Chichi, també hi ha força botigues dedicades a tot tipus d’artesania que pugui interessar al viatger. Tant les venedores com les compradores, van vestides invariablement amb els vestits maies tradicionals, sovint, amb el seu fill o net a l’esquena. El color que es pot veure al mercat de Chichi és difícil de trobar enlloc.

També trobem al mercat diversos llocs per menjar. Es tracta de llocs senzills, muntats el mateix dia de mercat, on podrem seure i menjar, envoltats d’una bona pila d’indígenes que fan un breu descans, abans de continuar amb la seva venda.

A la mateixa Plaça Central de Chichi, hi ha a banda i banda, dues esglésies. La més bonica és la de Santo Tomás, que data del 1540 i que està precedida per una blanca escalinata que en dies de mercat és plena de venedors i de xamans. L’incens crema a dojo, per tal d’allunyar els mals esperits. Dins l’església, podem gaudir de l’espectacle del sincretisme entre la religió catòlica i els ancestrals ritus maies. Diverses dones maies resen agenollades a les primeres files, i un parell d’homes caminen de genolls, mentre resen, des de l’entrada de l’església, fins a l’altar major.  Al mig del passadís central i per darrera de les files de bancs hi ha ofrenes fetes per fidels, entre elles, algunes ampolles de coca cola i tònica.  L’ambient de l’església de Santo Tomás recorda a la de San Juan Chamula, a Mèxic, encara que aquella és encara més opressiu.

A l’altra banda de la plaça hi ha la petita Capella del Calvari, que és similar però molt més senzilla.

IMG_8666
IMG_8663
IMG_8693
IMG_8676
IMG_8687

Com arribar a Chichicastenango.

El més habitual és fer-ho des d’Antigua o des de Panajachel (a la riba del llac Atitlan). Hi ha shuttles amb horaris marcats, que es poden contractar a alguna de les cents d’agències de viatges que hi ha, tant a Antigua com a Panajachel. La infraestructura pel viatger és molt menor a Chichi, que a Antigua o Pana, de manera que al nostre entendre, no és necessari acostar-se a Chichi la nit abans, i amb una excursió d’un dia (entre tres i cinc hores per gaudir del mercat sense presses) n’hi ha prou.

Nosaltres vam agafar un shuttle des d’Antigua a les 7 matí. Va arribar cap a les 10 a Chichi, després de fer una parada de mitja hora a mig camí. Vam poder deixar les maletes dins dels shuttle per gaudir del mercat tranquil.lament, i a les 2 de la tarda, en vam agafar un altre cap a Panajachel, on vam arribar en una hora i mitja.

IMG_8704
IMG_8710
IMG_8715
IMG_8717

 

 

MERCAT DE SOLOLÀ.

Sololà és una ciutat relativament important, d’uns 60.000 habitants, que està a només uns 10 quilòmetres de Panajachel i a la que s’hi arriba després d’un preciós ascens des dels 1500 metres d’altura sobre el nivell del mar de Pana (a la ribera del llac Atitlán) fins als 2110 metres d’altura de Sololà. Les vistes al llac són extraordinàries, a mesura que vas agafant altura i ja per això valdria la pena acostar-se a Sololà.

En AQUEST POST, expliquem que el llac Atitlán es un dels paratjes imprescindibles en tot viatge a Guatemala.

Però el veritable motiu per anar a Sololà, que es els dimarts i divendres s’hi munta un dels mercats més grans de la zona i que és lloc de trobada dels maies de les rodalies. És un mercat on pràcticament no hi ha cap turista, a diferència del de Chichicastenango, on se n’hi poden trobar força més. Per això, tot i que pugui haver alguna botiga dedicada a la artesania, la majoria son de venda de fruites, hortalisses, coses per a la llar i roba. Els maies i les maies vesteixen el seu vestit típic, que pot variar una mica depenent de la comunitat de procedència.

Però aquí ens crida especialment l’atenció la indumentària dels homes, sobretot dels que son una mica grans. Tots van amb barret, amb una camisa de màniga llarga amb botons i coll i estampada, amb pantalons també estampats de colors força vius on sovint hi destaquen dissenys d’arbres i sobretot amb una curiosa manta, el xerk, que està elaborat amb llana d’ovella i serveix per resguardar-se del  fred. També poden portar el koton, una espècie de jaqueta de color cafè. Per subjectar els pantalons, porten una faixa. Son homes cachiquels, un subgrup de maies i que son la ètnia majoritària a Sololà (i també a la part nord del llac Atitlán). Les dones vesteixen els seus vistosos huipiles.

Ens estem un parell d’hores donant voltes pel mercat de Sololà, abans de tornar cap a Panajachel, on hi fem nit. De baixada, enlloc de parar al centre del poble, parem just al davant de la Reserva Atitlán, un bon lloc per donar una volta enmig de la naturalesa, entre arbres centenaris, mones aranya i coatís.

IMG_8847
IMG_8855
IMG_8850
IMG_8848

Com anar a Sololà.

A Sololà s’hi arriba des de Panajachel en els vistosos autobusos locals que surten aproximadament cada mitja hora. Triga una mitja hora en recórrer els 10 quilòmetres que separen les dues poblacions. De pujada, val la pena asseure’s a l’esquerra del bus, per tal de gaudir de les esplèndides vistes sobre el llac Atitlán. Un cop a Sololá, el bus et deixa a la seva Plaça Central, que està a uns tres quilòmetres del mercat però de pujada. Es pot agafar un bus local que et deixa al mercat i que val 1 o 2 quetzals, o es pot anar fent camí, sense pressa. 

IMG_8839
IMG_8843
IMG_8841

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

10 thoughts on “CHICHICASTENANGO I SOLOLA. La màgia dels mercats maies de Guatemala.


2 de Juny de 2014

Muchísimas gracias por toda la información que aportas de Guatemala, valiosa info y de gran utilidad para preparar el viaje. Saludos!!!

    2 de Juny de 2014

    Pues que disfrutes de Guatemala, Erika. Me alegro de que el post te haya sido de utilidad.

6 de Novembre de 2014

Unes fotos molt xules!! quins colors….
Ara, els noms dela zona tenen tela xD a mi em traven la llengua jajaja

una abraçada

    6 de Novembre de 2014

    Jajaja, sí, los nombre se las traen!!! Pero ellos lso acortan…y hablan de Chichi, y listos….claro que para nosotros esto de Chichi es otra cosa… 😉

21 de Gener de 2018

Este post me viene muy bien, como todos los que tienes de Guatemala. Estas dos ciudades ya estaban en mi ruta, tienen cosas que me apetece mucho ver. Aunque ese mar de plásticos en Chichicastenango… me hace valorar si merece la pena olvidar el mercado y visitar la ciudad un día más tranquilo!

    25 de Gener de 2018

    Hola Kris. No! Si visitas Chichi lo debes hacer en día de mercado. Es el verdadero motivo, si no es un pueblecito más de la montaña guatemalteca. Los plásticos lo afean, pero con tu pericia con las fotos le vas a sacar un partido tremendo!

25 de Juliol de 2018

Hola! Sabes los horarios del mercado de Sololá y Chichicastenango?

    29 de Juliol de 2018

    Hola Jhovana, el de Chichi es el jueves y el domingo por la mañana.
    Saludos!

5 d'Agost de 2018

Guatemala me parece un país súper interesante que me encantaría conocer. Las telas coloridas y llenas de dibujos me chiflan, ojalá no pierdan nunca sus raíces.
Gracias por acercarnos a los maies, apuntado queda Chichi para un futuro viaje 🙂

    6 d'Agost de 2018

    Estoy seguro que Guatemala te encantaría y Chici es un lugar imprecindible, con esta mezcla tan suya entre animismo y cristianismo.
    Un beso, Maruxaina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.