Bobo Dioulasso, coneguda localment per Bobo és la segona ciutat més important de , l’antic Alto Volta i la capital cultural i musical del país. El nom és reflex de les dues ètnies majoritàries a la regió: els Bobo i els Dioulasso.

Hem arribat en aquest punt de Burkina Fasso, a l’oest del país, per descobrir els voltants, on hi ha una pila de poblats de les diverses ètnies que poblen la zona i per gaudir també de la pròpia ciutat, que té suficient interès com per fer-hi parada i fonda.

VISITAR BOBO DIOULASSO

L’edifici més important de la ciutat, veritable epicentre de la mateixa és l’extraordinària Vella mesquita.  Data de finals de segle XIX i està enterament construïda en tova, sent un dels exemples més importants de l’estil sudanès al país. Certament, recorda la mesquita de Djenné, la ciutat maliana, també de tova, encara que la de Bobo Dioulasso és de color blanc. La història de la construcció de la mesquita és ben curiosa: el rei de Sya, que es defensava dels atacs del rei de Kenedougou va haver de demanar ajut a un líder musulmà, Almamy Sidiki Sanou. Aquest li va prestar el seu exèrcit, però a canvi, van convenir la construcció de la mesquita.

IMG_2719
IMG_2718
IMG_2732
IMG_2726
IMG_2694

Dels alts murs dentats de la mesquita en sobresurten les estaques de fusta que serveixen per refer la mesquita quan ha quedat malmesa després de l’època de pluja. Aquesta tasca està reservada només als musulmans. També destaquen els dos minarets, també de tova, que li confereixen un aspecte realment imponent.

Tot i que moltes guies diuen que no és possible entrar a la mesquita, nosaltres no vam tenir cap problema en entrar-hi, i fins i tot, en pujar a la teulada. Com sempre, gent resant i sobretot, gents simplement estirada, aprofitant la relativa fresca que hi ha dins el temple, que és més aviat fosc, degut a la gran quantitat de columnes que el sostenen.

Ben a prop de la mesquita hi ha el barri vell de Bobo, el Kibidwe. Certament el barri vell és un barri destartalat, amb les cases també de tova, massa sovint mig derruïdes i amb els carrers sense asfaltar i plens de pols, però que té un encant inimitable. És curiós veure les dones cuinar al mateix carrer o entrar en una cerveseria tradicional, on couen el mill, que és l’ingredient  principal del dolo, la cervesa tradicional en aquesta part de l’. Sempre hi ha quatre o cinc vells prenent-se el seu dolo en un bol de fusta, però de vegades també hi ha alguna dona. També és fàcil trobar-se músics tocant els instruments de percussió que els han fet famosos a l’Oest d’, així com diverses botigues de música. El balafón és l’instrument burkinabès per antonomàsia, una sort de teclat de fusta que utilitza carbasses buides que actuen com a caixes de ressonància i que se situen sota el teclat, que es percut amb dues maçes. Els burkinabesos són un autèntics artistes en el balafón, tan en la producció com en la interpretació.

Per la nit és cita obligada anar a algun concert musical, dels molts que es programen a la capital musical de Burkina. El balafón i també el djembé (és a dir el tradicional tambor de fusta, d’uns 30 centímetres de diàmetre, recobert amb pell, generalment de cabra i que tan típic és a l’Àfrica). Fer una cervesa, relaxadament, mentre escoltes els ritmes tradicionals africans és la millor manera d’acabar una vetllada a Bobo.

IMG_2700
IMG_2697
IMG_2703
IMG_2686
IMG_2707

EL POBLAT GAN. CONEIXENT EL REI GAN.

El dia següent ens vam llevar disposats a conèixer ni més ni menys que un Rei. Concretament, el rei dels Gan, un poble que és originari de Ghana i que formen unes 10000 persones. Actualment estan dispersos entre tres estats: Ghana, d’on son originaris, Burkina, on en viuen la majoria i el rei hi té el seu palau, i Costa del Marfil, on molts han emigrat per tal de trobar feina.

Els Gan viuen encara a la manera tradicional, mantenint el sistema de clans que és l’encarregat de triar el líder tradicional que és el Rei. Els Gan mantenen la religió animista, que és plena de fetitxes. En certa manera, el Rei és el garant de que es mantingui la tradició.

IMG_2788
IMG_2791

Arribem al poblat d’Obiré, on hi ha el Palau del Rei Gan, que no son si no, una sèrie de cabanyes de tova, amb sostre de palla, algunes d’elles amb una petita portalada que les diferencia de la resta de cases dels súbdits. Ja es veu que aquí els reis no acumulen cap riquesa i que l’únic que són és un referent per la resta de la població.

Finalment, sota l’ombra d’un baobab, l’arbre emblemàtic de l’Àfrica (on si no) hi trobem el Rei en el seu tron, una senzilla cadira de fusta. És un noi jove, de menys de trenta anys que de seguida s’interessa per nosaltres. Ens pregunta d’on som i que ens porta pel seu regnat. Parlem durant una mitja hora gràcies al nostre guia que ens fa d’intèrpret. Ens explica que no hi ha feina als poblats i que les condicions de vida no son les que ell desitjaria per la població. Ens agraeix la visita.

Després donem una bona volta pel poblet, on descobrim que moltes cases (totes de tova) tenen el seu propi fetitxe. Els nens es volen fer fotos amb nosaltres i les velles  molen el mill. Veiem molts nens amb enormes panxes i hèrnies, fruit de la malnutrició endèmica a la zona, però ens en portem un munt de somriures d’una gent amable i feliç per haver-te conegut. Finalment, ens acostem al panteó reial, on hi ha enterrat una pila de reis, cadascun dels quals en un petit habitacle, aquesta vegada de pedra, i on hi ha representat una espècies d’escultura que ve a simbolitzar el difunt.

Una vegada més, el mosaic ètnic africà no deixa de sorprendre’ns.

IMG_2807
IMG_2813
IMG_2828
IMG_2832
IMG_2840
IMG_2851
IMG_2799

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

14 thoughts on “BOBO DIOULASSO I EL REI GAN. Recordant la capital musical de Burkina Faso i el dia que vam conèixer un Rei.


18 de Maig de 2014

HOLAAA: ME GUSTARIA ME AYUDARAS SI PUEDES POR FAVOR ESTAMOS ACOSTUMBRADOS A VIAJAR SIEMPRE POR LIBRE (CHILE-COSTA RICA- PERU-BOLIVIA-ARGENTINA-TAHILANDIA-EUROPA-MARRUECOS-) PERO HEMOS COMPRADO UNA AUTOCARAVANA Y QUEREMOS VIAJAR DE TANGER HASTA MALI NOS GUSTARIA SABER SI ES PELIGROSO QUEDARSE EN LA CALLE SIEMPRE DISCRETOS POR SUPUESTO PERO SUPONGO QUE EN MALI LLAMARA MUCHO LA ATENCION UNA AUTOCARAVANA Y EN TODOS LOS DE MAS PAISES HASTA LLEGAR A MALI TENEMOS(MI MUJER MARGARITA Y YO) UN POCO DE MIEDO CRUSAR ESTOS PAISES TU CREES QUE SON TRANQUILOS TIENEN DONDE REPONER AGUA(FUENTES ESTANQUES) HAY DONDE REPONER DIESEL PERO SOBRE TODO SEGURIDAD PENSAMOS CRUSAR POR MARRUECOS MAURITANIA DAKAR MALI BURKINA FASO. ESPERO TU RESPUESTA CON MUCHA ILUCION MUCHISIMAS GRACIAS DE MARGARITA Y JUAN

    22 de Maig de 2014

    Buf, vaya aventura pretendes montarte.
    No se si yo podré ayudarte mucho porque nosotros nunca hemos viajada con Autocaravana, pero lo cierto es que SI que es verdad que la Autocaravana va a cantar un poquito en estos paises y puedes pasar quilómetros y quilómetros sin saber exactamente donde reponer agua, aunque en la mayoria de poblados de Mali solía haber un pozo con agua. Siento no poder ayudarte más.
    Saludos!

23 de Gener de 2015

Me encantan los artículos de etnología, para mí las personas son lo más importante de cada destino.

    24 de Gener de 2015

    A nosotros también nos encanta poder descubir como son y como viven los autóctonos de cada lugar.

Uy… no 😀 ademas que es sorprendente ver un Rey que no acumula riquezas XD de ahi deberian aprender varios reyes europeos que no quiero mencionar…

    24 de Gener de 2015

    Pues sí, la verdad es que debe ser de los reyes más pobres que hay, pero la verdad es que en dignidad no le ganan los reyes occidentales.

24 de Gener de 2015

Que gran artículo Jordi Martinez Baylach, cuanto olvidamos de las personas al escribir en nuestros blogs y son realmente las que nos llenan en los viajes!

    24 de Gener de 2015

    Gracias por tus palabras Eva! La verdad es que si, al final lo que nos llevamos no es solo la belleza de los monumentos, si no la calidez de las personas y lo que nos transmiten.

25 de Gener de 2015

Muy buen post Jordi!! 🙂

¡Qué bueno, Jordi!

9 de Juny de 2017

Muy buena presentacion de Burkina.
Felicidades

    10 de Juny de 2017

    Muchas gracias Kabore. Un país que merece mucho la pena y que espero que poco a poco vaya atrayendo más turismo.

      6 de Març de 2019

      Por si puede servir a ampliar conocimientos sobre mi pais, nuestra cultura!
      Burkina Faso es una republica con gobierno y su asamblea nacional. Pero tambiem esta la cultura tradicional dentro de los cuales la organizacion social.( jefatura).
      Aqui segun la etnia, region o pueblo existe la organizacion social de cada pueblo dirigido por un rey o jefe de tierra. Todos respectamos y seguimos sus recomendaciones para el bien estar de la poblacion de su territorio.
      La administracion publica y los de las nuevas religiones No emprenden nada para el pueblo sin previa concertacion con el Rey o Jefe de tierra. Valoramos mucho las culturas ancestrales.

        7 de Març de 2019

        Muchas gracias Kabore por su aportación!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.