Hem arribat a Tanzània per veure animals en llibertat als Parcs Nacionals, però també per descobrir les diverses tribus de la zona. I en concret, hem arribat als vorals del Llac Eyasi, amb la nostra guia massai, la Coletta, amb un objectiu: trobar els Hadzabe, un dels pocs grups bosquimans que es poden trobar a l’Àfrica.

IMG_7038
Escalfant-se i assecant les fletxes
IMG_7014
Ocell caçat!

Els boiximans són una colla de tribus africanes disperses per tot el continent negre, que tenen com a punt comú que tenen una llengua que es basa en els clics, que es solen ser nòmades i que basen la seva economia en la caça i la recol.lecció de fruits.  Sembla ser que l’origen d’aquets grups seria comú i que provenen de l’Àfrica més austral. Els San del Desert del Kalahari son potser el grup més conegut. A Tanzània hi trobem els Hadzabe.

Dormim al nostre senzill campament proper al llac Eyasi amb enorme ànsia . Desitgem que les hores passin ràpid , no en va , a l’alba hem de visitar als Hadzabe , els últims boiximans existents en aquesta zona d’Àfrica ,. Actualment són uns pocs centenars els boiximans tanzans. Algunes xifres , les més optimistes parlen de fins a 1500, tot i que sembla ser que no serien ni tres cents els que mantenen el nomadisme i el seu caràcter caçador-recolector.  No obstant això , el seu caràcter nòmada , així com la seva nul.la voluntat d’integració en una civilització que no reconeixen com a propi, fan difícil el seu cens exacte .

En llevar-nos, estem nerviosos i expectants . Coletta recull en un poblat proper, un jove i animós guia local que ens ha d’ajudar , no només en la seva recerca , sinó també a mantenir una mínima conversa, ja que els hadzabe no parlen suahili. No obstant això , després de més d’hora i mitja d’infructuosa recerca per tortuosos i polsoses pistes , els nostres ànims estan per terra . Sabem que no és tasca fàcil trobar a algun dels petits grups familiars en què s’agrupen els hadzabe en aquesta zona coneguda com a vall Mangota Chini , però Coletta no pensa desistir . No encara: “Els trobarem . Aquest és el seu territori . Però mai sabem exactament on estan … ” .

IMG_7011
De caçaera
IMG_6994
Arreglant les fletxes
IMG_6982
Hadzabe
Imagen 490
Fumant
IMG_7049
Amb el Cap de la Tribu

Després de deixar el cotxe i caminar 20 minuts , trobem una dona hadzabe , amb el seu fill de pocs mesos en braços . Es troba en la seva cova que, en aquests dies és al seu torn la seva llar . Els hadzabe són dolents construint barraques , de manera que utilitzen coves naturals per dormir . Diu no saber res de la tribu . Amb el seu característic llenguatge a base d’espetecs ( semblant als boiximans del Kalahari ) ens fa saber que els homes van marxar ahir de cacera i no han tornat .

Tornem al 4×4 i després de mitja hora més de cerca: Bingo !. Allà estan . Una desena de hazdabes al voltant d’una foguera . Vesteixen amb escassa roba , alguns amb pantalons curts, amb el tors descobert o amb pells de vaca i amb un barret a base de plomes . Els més joves estan assecant fletxes . Ens expliquen que ha estat plovent tota la nit i que s’han mullat les seves fletxes . I així no poden caçar . Els més vells fumen enormes cigars . Impossible saber la seva edat. Pels encesos ulls amb què ens miren , és evident que fumen alguna cosa més que simple tabac . No obstant això , tots ells es mostren amables i receptius . Ens ensenyen les rudimentàries cabanes que amb simples canyes han alçat aquesta nit per protegir-se de la pluja . En ella , tres o quatre noies s’entretenen esperant la cacera dels nois . Elles són les recol.lectores . En efecte , els hadzabe són reconeguts caçadors , tot i que també es dediquen a la recol.lecció de fruites i arrels . Compren les fletxes als datoga, que també visitarem aquests dies i que són enemics irreconciliables dels massai,  i amb elles són capaços de caçar tot tipus d’aus i petits mamífers .

IMG_6958
Hadzabe vivint en una cova

Ens proposen sortir de cacera . Per descomptat, acceptem gustosos . 4 joves hadzabe amb els seus arcs i fletxes i acompanyats de tres escanyolits gossos , avancen ràpid a través d’arbres i arbustos . La seva habilitat és tremenda , els joves hadzabe cacen en poc més de mitja hora diversos ocells . Són capaços de perseguir un ocell d’arbre en arbre , fins arribar al seu objectiu . I de debò que ho aconsegueixen davant dels nostres incrèduls ulls . Tot seguit , després de desplomar els ocells i amb quatre branques , es disposen a fer foc per gaudir del menjar. El món sembla aturat en un acte que probablement s’hagi repetit milions de vegades en els darrers 5 o 10 mil anys . Crida l’atenció com els tres gossos esperen el seu torn . Només quan els nois han acabat la seva banda, els gossos donen compte de les sobres . Els caçadors, això si, deixen tres ocells per a la resta del grup . No obstant això, aviat ens expliquen que amb això no serà suficient i que després tornaran a la cacera a la recerca d’ algun petit mamífer per alimentar la resta . També ens han ofert trossos d’ocell per si tenim gana. Per sort, accepten les nostres disculpes.

Enormement feliços per la trobada i per la cacera ens acomiadem dels Hadzabe . A diferència dels datoga i, posteriorment dels massai , no hi ha dansa de comiat, però tampoc de cap intent de venda d’artesania pròpia . Aquesta visita quedarà marcada a foc com una de les més memorables que farem mai a l’Àfrica.

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

2 thoughts on “A LA RECERCA DELS HADZABE. Els darrers boiximans de Tanzània.


26 de Desembre de 2013

Genial el post y la experiencia. Yo les he visitado, y me encantó hacerlo, pero a la vez a veces pienso que el contacto con turistas está ayudando a su desaparición. ¿No crees? Bueno, eso y que les han echado de sus tierras en el PN Ngorongoro y en la zona actual hay poca caza y mucha presión de agricultores, ganaderos y poblaciones…

    26 de Desembre de 2013

    Claro, es la eterna duda y debate. Ayudamos visitándoles y explicando la experiencia, o contribuimos a su desaparición como grupo étnico diferenciado? Merecen poder vivir según su manera de vivir y ritos ancestrales? O realmente merecen como personas que son ayudarles a la integración en otras formas de vida que les ayuden a vivir 80 en lugar de 40 años de media, a que de cada 10 hijos que tiene una mujer no se mueran 3 antes de los 3 años, etc… Queremos que se mantengan como están ahora por nuestra consciencia social o por nuestro egoísmo, en cuanto nos encanta descubrirlos (como a los Mursi, los Hamer o los Himba, por ejemplo).
    Debate muy complejo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.