Zaanse Schans és un petit poble que dista només uns vint quilòmetres d’Amsterdam i que suposa una altra de les excursions de mig dia més recomanables des de la capital holandesa.
Tots els tòpics que s’associen a Holanda semblen donar-se cita en aquest bucòlic poblet. Rierols, canals, dics, esclops, formatge i molins, diversos molins de vent que suposen, al cap i a la fi, el motiu pel qual Zaanse Schans s’ha convertit en l’excursió preferida de mig dia per als viatgers que visiten Amsterdam.
Hi va haver un temps en què a la zona de Zaandam, on s’assenta Zaanse Schans, es comptaven per centenars els molins de vent existents. Van ser segles en què, a falta d’energia elèctrica, els holandesos se les van enginyar per construir aquests preciosos artefactes capaços de convertir la força del vent en electricitat. Els molins de vent generaven l’energia necessària per moldre el gra, que era un dels seus usos més habituals i coneguts, però també per a altres menesters, com la producció d’olis o pintures.
Amb l’adveniment de les noves formes d’energia molts d’aquells molins van perdre la seva raó de ser, sent desmantellats. No obstant això, alguns d’ells van semblar voler-se aferrar al seu gloriós passat i uns pocs, fins i tot, han estat restaurats si no reconstruïts per complet en els últims anys i reconvertits per a altres usos.
Zaanse Schans és una de les millors zones d’Holanda per veure molins de vent i, a més, la més propera a la capital, Amsterdam. Però, no només molins de vent trobarem en aquesta bonica població, doncs aquí tenim l’oportunitat de visitar tallers d’esclops, per exemple.
Arribem a Zaanse Schans amb tren. Baixem, en realitat a l’estació de Zaandijk Zaanse Schans, que dista uns quinze minuts a peu del poblet. Qui vulgui estalviar-se el passeig pot pujar a alguna de les bicitaxis que ofereixen el servei.
De seguida arribem al modern pont sobre el riu Zaan des d’on es disposa d’una estupenda panoràmica de la zona dels molins. Des d’aquí es poden admirar els gairebé una desena de molins de vent de la població, la pràctica totalitat dels quals es disposen a la vora del riu Zaam.
MUSEU DEL RELLOTGE, GRANGES DE FORMATGE I FÀBRIQUES D’ESCLOPS
El primer que visitem és el museu del rellotge, que es localitza en una de les primeres vivendes que trobem. Es tracta d’un petit museu que es recorre en no més de quinze minuts i que conserva un bon nombre d’antics rellotges. La visita està inclosa en la Iamsterdam Card (igual que les dels molins), la targeta turística d’Amsterdam, motiu pel qual entrem. La col·lecció és relativament interessant però si no sou uns entusiastes dels rellotges i no disposeu de la Iamsterdam Card no us perdreu gran cosa si no visiteu el museu. En aquesta zona del petitíssim poblet es disposen una sèrie de preciosos habitatges, la majoria pintats de verd, que disposen totes elles d’un bonic jardí. Altres edificacions han estat convertides en cafès, restaurants o botigues de souvenirs.
No obstant això sí que mereix fer una ullada a la Casa dels Formatges de Catharina Hoeve. Una mica de forma altisonant s’autodenomina Cheese Farm, encara que de fàbrica de formatges en té més aviat poc. Això sí, de tant en tant es fa una breu demostració de com és el procés d’elaboració del formatge. I si no hi ha explicació, només cal mirar la petita exposició per entendre el procés de quallat, premsat o salat del formatge. Per descomptat, el millor lloc per gaudir aquest menjar són les poblacions de Edam i Gouda, que donen nom a dos dels formatges més famosos d’Europa, o la d’Alkmaar, quina fira dels divendres és un autèntic esdeveniment, encara que només se celebri el estiu. En aquest post us comento més sobre les visites a Edam, Gouda i Alkmaar. Si aneu justos de temps, però, potser valgui la pena contractar alguna excursió que combina les visites a Zaanse Schans amb les de Volendam i Edam.
També té el seu interès la visita al taller de fabricació d’esclops de Zaanse Schans, una altra indústria de reconeguda solvència en aquest país. Esclops, formatges, molins, tulipes … ¿això és Holanda, no?
Com no pot ser d’altra manera, més enllà de gaudir de la demostració, aquí el que s’imposa és endur-se a casa un parell d’esclops holandesos. Més duradors que el formatge, per descomptat.
ZAANSE SCHANS I ELS MOLINS DE VENT
Després d’aquesta visita és hora de reprendre el passeig que s’estén al llarg del riu Zaan per visitar alguns dels diferents molins de vent que es disposen gairebé en fila índia, un darrere l’altre.
En primer que visitem és el Molí de Kat, que data de 1782 i que és l’últim molí de vent del món dedicat a la fabricació de pintura, dels 55 que se sap que van existir dedicats a aquest menester. Un molí de pintura? Doncs sí, a Zaanse Schans coneixerem que els molins són utilitzats per a moltes altres funcions més enllà de la de moldre el gra. Des que els molins es van instal·lar en aquesta zona, al voltant de l’any 1600, van ser utilitzats com a generadors d’energia per a indústries tan diferents com el procés d’ordi, arròs, tabac, cànem, mostassa, paper o fusta.
La qüestió és que les fustes tintòries tropicals eren importades per Holanda a partir del 1600. Estem en ple Segle d’Or holandès. És a dir, l’època de Rembrandt, Hals o Vermeer, per exemple. Les estelles de l’escorça d’aquestes fustes eren triturades gràcies als molins de vent, a fi d’aconseguir pols de fusta. A partir de 1700 aquest processat es va aplicar també a altres tipus de pigments, però la qüestió era sempre la mateixa, aconseguir pols de pigment que era envasat per vendre-ho als clients. És a dir, als pintors. Aquest molí, com altres de Zaanse Schans, va tenir la seva segona oportunitat a partir de finals dels anys 50 del segle XX. No obstant això, només des de fa deu anys s’ha reprès la producció de pigments pictòrics a De Kat que, per cert, poden adquirir-se al mateix molí de vent.
Ni 100 metres separen aquest molí del següent que visitem. El seu nom és De Zoeker, es tracta d’un molí de vent dedicat a la producció d’oli i va ser construït al 1676. Primer entrem en una estança on un vídeo d’uns 10 minuts, molt amè, ens mostra com funciona el molí i com és la vida del moliner o encarregat del molí durant un dia de treball. Això ens ajuda a comprendre els mecanismes del molí i a gaudir de la visita. El mòlt de llavors d’alt contingut gras era habitual per aquestes latituds. Productes com la colza, el lli o la canola era dels més utilitzats en aquest sentit. Per descomptat, amb la industrialització duta a terme a partir de mitjans del segle XIX, la majoria de molins de vent van cessar en aquesta activitat. No obstant això, el de Zoecker segueix dedicant-se al premsat de cacauet a fi d’aconseguir l’oli que, un cop més, es pot adquirir al mateix molí. El gra mòlt s’escalfa a 80 graus, la qual cosa permet que els greixos es deixin anar. Posteriorment, un procés de premsat permet recol·lectar l’oli. El mecanisme, com en cas del molí anterior, segueix en actiu i, en realitat, el moliner està realitzant la seva feina durant la nostra visita.
Des de dalt de la terrassa s’obtenen unes fabuloses vistes de la regió. Aquest molí, per cert, va ser traslladat des de la veïna Zaandijk on va estar ubicat durant diversos segles, el 1968. En aquell moment aquest molí de vent feia unes quantes dècades que havia deixat de funcionar i el seu estat era francament ruïnós. Després el seu procés de remodelació ha tingut la seva segona oportunitat, com diversos dels molins de vent de Zaanse Schans.
L’últim dels molins que visitem és el més modern de tots. Es diu Het Jonge Schaap i va ser, ja no remodelat, si no reconstruït per complet, a partir del 2007. Això és el que ens explica el vídeo introductori que tenim l’oportunitat de visualitzar abans d’iniciar la visita. Si sorprenent és que al segle XXI s’hagi construït un molí de vent seguint la mateixa tecnologia existent fa 400 anys, més sorprenent és saber sobre la seva comesa. Hen Jonge Schaap exerceix les funcions de serradora. És a dir, la fabricació de bigues i taulons de fusta. La qüestió en què l’energia eòlica és utilitzada per mobilitzar unes enormes serres de bastidor que no fan altra cosa que serrar, valgui la redundància, els enormes troncs disposats per a aquesta funció. En el moment de màxima esplendor dels molins de vents, se sap de l’existència d’uns 200 serradores d’aquest tipus.
I aquest serà l’últim dels molins de vent que visitarem en Zaanse Schans tot i que un centenar de metres més enllà, encara observem l’existència d’alguns més.
La veritat és que la visita a Zaanse Schans val molt la pena. Es tracta d’una mena de mig dia al camp holandesa, coneixent part de les seves tradicions i alguns dels seus paisatges més típics. Si visiteu Amsterdam i us sobra mig dia (en realitat, als viatgers no ens sobra mai el temps, però bé ..) potser és aquesta excursió la que més valgui la pena. I si ho podeu combinar amb una visita a Marken, Volendam i Edam, millor que millor.
Us deixo també el més important que veure a Amsterdam en 3 dies.