Visitar Sofia en 3 dies. La capital búlgara sembla estar últimament de moda. L’obertura de diverses rutes aèries de baix cost ha propiciat que, en els últims anys, no siguin pocs els espanyols que s’han desplaçat a Bulgària per conèixer el país o fins i tot, únicament, per gaudir de Sofia durant un cap de setmana .
Vagi per davant que Sofia no és París o Roma. És a dir, no es requereix d’una setmana sencera per conèixer la ciutat. Però sí que val la pena gaudir-poc a poc, a glopets, per poder conèixer no només els monuments imprescindibles de Sofia si no, també, la seva rica gastronomia i, fins i tot, fer alguna excursió a algun enclavament proper, com el fabulós monestir de Rila.
SOFIA EN UN BREU APUNT HISTÒRIC.
Abans de començar a comentar els monuments que cal veure a Sofia en 3 dies us deixaré uns brevíssims apunts històrics sobre aquest territori que ha vist passar tantes civilitzacions.
Primer de grega i romana, Sofia va estar dominada pels tracis, un poble indoeuropeu l’origen del quan es remunta al III mil·lenni abans de Crist. És clar que ben poc queda d’aquell període. El rei macedoni Filip II la va conquistar, però finalment la ciutat va caure en mans romanes. Durant aquells anys l’actual Sofia va ser coneguda amb el nom de Serdika, que feia referència a la tribu celta dels serds, que havien ocupat el territori traci abans de l’arribada dels macedonis, durant el segle IV aC.
És durant el període romà quan la ciutat creix en importància i en població. Serdika es converteix en una de les principals capitals de la província romana de Tràcia i és dotada dels habituals monuments dels que disposaven les principals urbs de l’Antiga Roma com teatres i amfiteatres. Malauradament, ben poc es conserva d’aquell moment, a diferència de Plovdiv on encara es pot visitar un meravellós teatre romà.
Són anys de convulsió a Roma i això és aprofitat pels huns, un poble euroasiàtic, que l’envaeix i destrueix gairebé del tot. No obstant això, ja en període bizantí la ciutat torna a gaudir d’un període d’esplendor, de manera que algunes de les més belles esglésies que cal veure a Sofia corresponen a aquell període. La ciutat passa a formar part del Primer Imperi Búlgar, un estat medieval de força importància a l’Europa de l’època tot i que acaba per ser fagocitat per l’Imperi Bizantí, a principis del segle XI.
Són els otomans els següents a posar els seus peus a l’actual Sofia i en la major part de Bulgària. Els exèrcits otomans es van fer amb gran part dels Balcans de manera que encara ara podem trobar la seva influència en zones sèrbies, bosnianes, albaneses o búlgares. Diverses de les mesquites que es poden veure a Sofia fan referència a aquells segles de dominació otomana que perdura fins a la segona meitat del segle XIX.
Amb l’ajuda russa, Bulgària aconsegueix primer una gran autonomia i, de seguida, la plena independència, amb el que és conegut com a Regne de Bulgària. És en aquest moment quan es comença a parlar del topònim Sofia. Després de la Segona Guerra Mundial, Bulgària queda en l’òrbita soviètica en el que és conegut com el Teló d’Acer. La monarquia va donar pas a la República de Bulgària. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, la ciutat i el país s’obre a poc a poc al comerç amb la resta d’Europa, sense perdre de vista els seus llaços amb els seus antics aliats comunistes.
VISITAR SOFIA EN 3 DIES. 2 PASSEJADES AMB EL IMPRESCINDIBLE DE SOFIA
VOLTANTS DEL METRO SERDIKA. DES DE LA MESQUITA BANYA BASHI AL MUSEU ARQUEOLÒGIC.
Un primer passeig ens portarà des dels voltants del metro Serdika (un bon lloc per començar el recorregut) fins al Museu Arqueològic. Hi ha molts monuments a veure en aquest tram, de manera que depenent del ritme de passeig i del que un inverteixi en cada visita es trigarà més o menys a recórrer-lo.
Sortim de l’estació Serdika i de seguida ens trobem amb el primer dels monuments que cal visitar a Sofia. Es tracta d’una mesquita, de nom Banya Bashi, que ens recorda els anys de dominació otomana en aquesta ciutat. La mesquita és simple però digna, amb una sola cúpula i un únic minaret i construïda en maó. Recorda a alguna de les mesquites que hem trobat pels nostres viatges pels Balcans i una mica menys a les d’Istanbul. No obstant això el temple té la signatura de Mimar Sinan, el més gran dels arquitectes de l’Imperi Otomà i un dels més importants de la Història de l’Art. Es tracta un edifici de 1576. El seu interior, en canvi, sí que ens recorda algunes de les mesquites de l’antiga capital de l’Imperi Otomà. Particularment pel bell revestiment realitzat a base de ceràmica. A la Isa li presten una túnica per poder visitar el temple. Estem sols i la veritat és que és un moment molt bonic.
La mesquita es troba davant d’un petit parc, la plaça Banski, on es localitza un segon edifici d’interès. Són els Antics Banys Públics de Sofia. Els banys són una barreja entre allò otomà (ni que sigui per les cúpules) i allò neobizantí, amb tocs modernistes. Els colors i disposició d’aquests banys públics recorden alguns dels balnearis visitats a Budapest. No obstant això, els banys estan en aquest moment tancats ja que sembla que estan en procés de ser reconvertits en museu.
Hem de travessar una àmplia avinguda, el Boulevard María Luisa, per visitar l’edifici que es troba davant de la mesquita i que queda a l’altra banda del bulevard en qüestió. Es tracta del Mercat Central, molt en la línia del visitat a Budapest tot i que de menors proporcions. Un altre cop l’art bizantí s’uneix al neoclàssic i al modernista en aquest eclecticisme tan típic de principis de segle XX per aquestes latituds. El mercat és de dos pisos, com molts dels visitats per Europa, inclòs el citat de Budapest. Al pis superior diversos comerços es dediquen a la venda de souvenirs, tot i que el més interessant és l’inferior, amb les botigues tradicionals.
El carrer George Washington separa el mercat del quart dels monuments que cal visitar a Sofia. Es tracta de la Sinagoga de Sofia. Sense ser un edifici tan imponent com la de Budapest, la Sinagoga de Sofia és la tercera en grandària entre les d’Europa. La veritat és que la comunitat jueva és escassa en aquests moments a la capital búlgara. A les deportacions del règim col·laboracionista nazi cal sumar-li tots els hebreus que van abandonar el país amb destinació a Israel després de la adveniment del nou estat jueu. No obstant això, la Sinagoga segueix en funcionament i és un dels més bells edificis de la ciutat. Val la pena entrar-hi. Potser la memòria ens falli, però la sinagoga de Sofia ens recorda a alguna de les visitades al Barri Jueu de Praga, amb els seus aires islamizants. A igual que la mesquita, podem recórrer el seu interior pràcticament en solitari. En qualsevol cas aquestes quatre visites són realment ràpides, de manera que en poc més d’una hora les hem realitzat. Si esteu cansats, preneu un cafè al mateix Mercat Central; pot ser una bona opció abans de reprendre la marxa.
Reprenem ara el Boulevard María Luisa en direcció sud per arribar als pocs minuts fins a una petita església que val la pena visitar. L’església Sveta Petka que, dit sigui de passada, queda una mica amagada i que ens va costar una mica trobar, ja que queda per sota del nivell del bulevard. Es tracta d’una petita església medieval, d’una sola nau, dedicada a Santa Parascheva dels Balcans, una santa búlgara del segle XI. La veritat és que el lloc és francament evocador, amb uns antics frescos que daten del segle XVI.
Des de Sveta Petka ja s’albira el nostre següent objectiu que no dista més d’un parell de centenars de metres d’on ens trobem. Es tracta d’una de les dues grans catedrals ortodoxes que cal visitar a Sofia. Rep el nom de Catedral de Sveta Nedeyla. Com molts dels grans temples dels Balcans, Sveta Nedeyla ha patit multitud de vicissituds al llarg dels segles de manera que poc queda del temple inicial del segle X. A mitjan segle XIX es va alçar una nova catedral, la penúltima fins a la data. No obstant això, el 1927 va haver de ser reconstruïda per complet a causa d’un atemptat esdevingut un parell d’anys abans i en què van morir 128 persones que assistien a un funeral. Una sola cúpula, enorme i majestuosa, substitueix el conjunt de petites cupuletes que presentava el temple anterior. El iconòstasi, les pintures, l’olor i calor dels centenars d’espelmes que il·luminen la catedral a la penombra, els barbuts monjos amb cara de pocs amics que es passegen per l’interior del temple, les omnipresents velletes que escombren el terra de la catedral a tota hora. Tot sembla solemne a aquest meravellós temple.
Si seguíssim cap al sud ens dirigiríem cap al Boulevard Vitosha, un dels carrers més comercials de la capital búlgara i que recorrerem en un altre moment. No obstant això prenem el carrer Saborna per dirigir-vos cap a la que és coneguda com Rotonda de Sant Jordi. És aquesta una altra de les meravelles que cal visitar a Sofia i que també roman un pèl amagada, enmig d’edificis moderns. L’església en qüestió s’ubica en el que és el pati interior d’una enorme illa de cases on es localitzen les dependències del Palau Presidencial (que poc té de palau, almenys exteriorment) i l’Hotel Balkan (que prou té de palau). És la de Sant Jordi una altra vellíssima església ortodoxa la fundació de la qual es remuntaria al segle IV. A diferència de molts altres temples de la ciutat, Sant Jordi ha patit molt pocs canvis. Es tracta d’un petit temple de maó que presenta una bellíssima decoració al fresc que s’ha conservat gràcies al fet que durant els anys de dominació otomana les pintures van ser amagades sota una capa de guix. No us perdeu aquesta meravella si visiteu Sofia. Per desgràcia, no se’ns va permetre fotografiar el seu interior.
Sortim per on hem entrat i a la cantonada pugem pel Carrer Lege. Estem just davant del Museu Arqueològic Nacional de Sofia. Probablement sigui el museu més interessant de la ciutat tot i que, lògicament, cal no esperar trobar-se amb el British Museum. El museu ocupa les dependències d’una antiga mesquita otomana que dataria de la segona meitat del segle XV. En el seu interior trobem diferents col·leccions que ens recorden les diverses civilitzacions que van ocupar l’antiga Serdika i, en realitat, tota Bulgària. No obstant això, la millor peça arqueològica del país, el Tresor de Panagyurishte, l’hem localitzat a Plovdiv.
Just davant del Museu Arqueològic es troben les dependències del Palau Presidencial. Només hem d’esperar uns minuts per gaudir d’una petita cerimònia del canvi de guàrdia. Res a veure la pompositat dels evzons grecs, per descomptat, però en Marc gaudeix amb els soldats vestits tal soldadet de plom i amb el petit ritual que, segons sembla, es reprodueix cada hora.
PEL BULEVARD ZAR OSVOBODITEL FINS LA CATEDRAL D’ALEXANDER NEVSKI
Prenem ara un dels més importants bulevards de Sofia, Tsar Osvoboditel per anar a buscar la segona de les grans catedrals que cal visitar a Sofia: la Catedral d’Alexander Nevski.
No obstant això, de seguida entrem a mà dreta on es localitza un parc, de nom City Garden, on s’ubiquen diversos edificis d’interès. El més bell de tots és el Teatre Nacional Ivan Vazov. Es tracta d’un preciós edifici de principis de segle XIX, de tints neoclàssics i que està pintat de vermell. Els seus dissenyadors eren vienesos, de manera que no és estrany que ens recordi als diferents teatres vuitcentistes de centre Europa. La vida al City Garden o Jardins de la Ciutat transcorre tranquil·la, amb unes boniques fonts i amb diversos avis que juguen als escacs mentre el temps passa lentament. Aprofitem per descansar en un dels bancs del parc prenent un gelant mentre en Marc s’entreté jugant amb un nen búlgar. Llenguatge universal.
Recuperem el bulevard Tsar Osvoboditel passant per davant de la Galeria Nacional i del Museu Nacional d’Història Natural per arribar de seguida fins a la bellíssima Església Russa de Sant Nicolau que es troba al costat d’aquest últim museu.
Aquesta petita església russa és un veritable encant. Amb les seves petites cúpules en forma de ceba, sembla com si de cop ens haguéssim traslladat a Sant Petersburg. Cal tenir en compte que encara que búlgars i russos professen la fe ortodoxa cadascun disposa de la seva pròpia església (us aconsello aquest post sobre les diferents esglésies ortodoxes). Entrem amb precaució, perquè en aquests moments s’està oficiant un enllaç, segons sembla. L’ambient és bastant íntim i el temple roman amb escassa llum. En Marc aprofita per fer un dels seus rituals quan entrem a un temple ortodox: encendre un petit ciri i demanar un desig.
Seguim uns centenars de metres per la mateixa avinguda fins topar-nos on es troba una estàtua eqüestre de Tsar Llibertador. És a dir, dedicada a Alexandre II de Rússia qui va alliberar Serdika del jou otomà. Just davant es troba l’edifici de l’Assemblea Nacional, neorenaixentista i pintat de blanc immaculat. Es tracta d’un digníssim edifici però de formes simples i bastant humil per tractar-se d’una important instància de l’estat búlgar. Res a veure amb els patracols soviètics que hem trobat en altres països de l’est.
El nostre camí cap al més important monument que cal veure a Sofia, la Catedral d’Alexander Nevsky, ens condueix abans per davant de l’edifici de la Universitat de Sofia i de la Biblioteca de Sant Cirili i Sant Metodi, que pertany també a la Universitat. Aquest últim és un bonic edifici neoclàssic de mitjan segle XX.
Doblem pel carrer Oborishre per trobar-nos amb les cúpules del gran temple de Sofia: la Catedral d’Alexander Nevski. És aquest temple una de les catedrals ortodoxes més grans del món, amb unes mides d’excepció. A més, situada en una àmplia plaça, permet observar-la a suficient distància, el que el nostre coll s’agraeix. No es tracta d’una catedral res antiga, ja que els treballs van durar entre 1882 i 1912 i potser no tingui la vistositat de les catedrals russes, amb les seves cúpules en forma de bulb de ceba i el colorisme de l’estil nacional rus. No obstant això, el seu conjunt de cúpules daurades i de bronze i d’estil neobizantí són una autèntica meravella. El motiu de construcció de tan imponent temple no va ser altre que el d’honrar als més de vint mil russos que van morir a la Guerra d’Alliberament de Bulgària. Amb l’ajuda russa, els búlgars van aconseguir fer fora els otomans després de diversos segles de colonització.
Entrem a l’interior per gaudir de tan enlluernador temple. L’iconòstasi és una preciositat, així com el bell tron del tsar o els decorats sòls. Passem una bona estona descobrint els racons de tan bell temple i, després del ritual d’encendre el ciri, baixem al soterrani on s’ubica una bonica col·lecció d’icones religioses. Segons sembla, es tracta de la millor col·lecció del país, de manera que no us la perdeu.
Gairebé enfront de la Catedral d’Alexander Nevski es troba una església bizantina que val la pena visitar. Pren el nom de Santa Sofia, igual que la famosa basílica de Istanbul. És a dir, la Santa Saviesa. Per descomptat no és tan espectacular com la catedral, però es tracta d’un dels temples més antics de Sofia. La seva fundació dataria del segle VI. Sense treure-li importància a Santa Sofia, comentar que ens ha semblat més bella i mística la petita Rotonda de Sant Jordi.
I amb aquesta visita acaba gairebé el nostre relat sobre tot allò que cal veure a Sofia en 2 dies. No obstant això, no voldria acabar l’escrit sense explicar quatre coses sobre un monument que em sembla imprescindible i que s’ubica als afores de Sofia: l’església de Boyana.
L’ESGLÉSIA DE BOYANA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT, LA PETITA ESGLÉSIA ORTODOXA QUE CAL VEURE A SOFIA.
L’església de Boyana se situa a uns deu quilòmetres del centre de la ciutat, en direcció sud i a la faldilles de la muntanya Vitosha que domina la ciutat de Sofia. Encara que des de fora pugui semblar una més de les moltes esglésies ortodoxes de maó, el seu meravellós interior justifica que formi part de la llista del Patrimoni de la Humanitat des de 1979. Probablement doncs, al costat de la Catedral d’Alexander Nevski, l’església de Boyana és el segon gran monument que cal veure a Sofia.
El conjunt de 240 pintures al fresc que acull l’església de Boyana, del segle XIII, estan considerades un dels moments més esplendorosos de la pintura medieval búlgara. Probablement seran les pintures més meravelloses que coneixerem durant el nostre periple per Bulgària, juntament amb els de les esglésies de Arbanasi.
Disposem només d’uns pocs minuts per admirar aquesta església amb planta de creu grega del segle X. S’entra en grups de 8 persones i la veritat és que la visita a la mateixa suposa un moment sublim.
I ara sí, amb l’església de Boyana acaba el nostre repàs als monuments més importants que cal veure a Sofia en 3 dies.