PLOVDIV. Què veure en un dia, a la ciutat més bonica de Bulgària.

La visita d’un dia a Plovdiv era especialment esperada durant el nostre viatge a Bulgària. L’enorme història que atresora aquesta ciutat fa que siguin un munt els passeigs que fer i els monuments i museus que veure a Plovid. Tant, que potser, veure Plovdiv en 1 día sigui una mica escàs. Malgrat tot, la pressa del viatger modern, fa que només puguem dedicar un dia a la visita d’aquesta preciosa ciutat.

Hem arribat a Plovdiv, segona ciutat búlgara en importància, procedents de Kazanlak, on hem pogut gaudir d’una de les més extraordinàries tombes tràcies que es conserven i que forma part del Patrimoni de la Humanitat.

És aquesta ciutat de Plovdiv una de les més antigues que es coneixen arreu del món, doncs algunes fonts remunten la seva història a fa més de 6000 anys.

El cert, però, és que per la ciutat de Plovdiv hi han passat moltes civilitzacions i cadascuna hi ha deixat part del seu llegat. Ja els mateixos tracis la van colonitzar el segle XII aC, però posteriorment, els macedonis de Felip II, novament els tracis i posteriorment, els romans, al segle I, la van conquerir. De fet, alguns dels monuments més importants que veure a Plovdiv daten precisament de l’època romana, quan la ciutat, anomenada en aquell moment Trimontium (Tres turons), va ser convertida en la capital de la província romana de Tràcia.

La història de Plovdiv no s’acaba, es clar, amb la conquesta de Roma. Posteriorment, eslaus, búlgars i otomans també es van fer amb la plaça. Però abans de la caiguda de l’Imperi Otomà a la Primera Guerra Mundial, Plovdiv és conquerida per Rússia, rebent a partir d’aquell moment, el nom de Plovdiv que és el que manté a l’actualitat.

Una història tan convulsa dona lloc que a entre els monuments que veure a Plovdiv en trobem de gairebé de tots els períodes històrics en que s’ha dividit la ciutat. I entre ells, alguns de tan notables con el teatre Romà, algunes precioses mesquites que daten de l’època de dominació otomana i un bon grapat de cases que corresponen al període conegut com a Renaixement Búlgar, que s’esdevé des de la segona part del segle XVIII fins la derrota de l’imperi otomà a mans russes, el 1878. Es per això que he dividit aquest escrit sobre els monuments que veure a Plovdiv en els diversos períodes històrics més ben representats a l’antiga Trimontium.

PLOVDIV ROMANA: EL TEATRE, L’ESTADI I EL CIRC.

Entre els diversos monuments que veure a Plovdiv n’hi ha un parell de la època romana que es troben entre els més notables que l’imperi Romà va llegar: l’Estadi i el Teatre de Plovdiv.

El Teatre de Plovdiv és, a ben segur, una de les visites imprescindibles de Plovdiv. Com tantes altres ruïnes antigues que es troben repartides arreu del món, la redescoberta del teatre de Plovdiv va ser fruit de la casualitat.

La seva construcció data del segle II, en època de Trajà. Com d’altres vegades es va aprofitar el pendent natural dels turons de Taksim i Dzambaz per de construir-lo. Sembla impossible que un monument de la majestuositat del teatre Romà de Plovdiv no sortís a la llum fins a una data tan propera com és 1978. Va ser en aquell moment, i durant els treballs de remodelació del turó on s’assenta el teatre, que va sortir a la llum tan magna troballa. El teatre tenia una capacitat per uns 6000 espectadors que quedaven distribuïts al llarg de les 14 graderies amb que compta el teatre. També es conserva força bé l’escenari, que es composa de dos pisos, parcialment reconstruïts. Cal dir, que com molts dels teatres grecs i romans que s’han recuperat, el de Plovdiv és també seu d’un important festival d’estiu. Un marc incomparable per gaudir de la cultura, sense dubte.

L’estadi romà és un altre dels grans monuments romans que cal veure a Plovdiv. Data del segle II DC en un moment en que era Marc Aureli qui portava els designis de Roma. Cal dir que l’estadi és molt més gran que el que pugui semblar avui en dia, doncs els treballs de reconstrucció han sigut només parcials, donat que l’estadi es troba al bell mig de la ciutat moderna actual, just al costat de la mesquita Dzhumaya.

Les dimensions de l’estadi eren d’impacte, doncs amb una llargada de 180 metres era un dels més llargs de tot l’Imperi Romà. A la graderia hi tenien cabuda uns 30.000 espectadors i de fet, actualment només podem veure una petita part de l’estadi, la que queda a l’extrem, doncs la major part de l’estadi romà de Plovdiv segueix al subsòl de la ciutat, per sota del carrer Aleksandrovska, una de les més comercials i animades vies de la ciutat de Plovdiv.

També fa referència al llegat romà part de les muralles que podem trobar repartides, aquí i allà, per tota la ciutat de Plovdiv. Amb tot, l’extraordinari estat en que es troben algun d’aquests fragments així com algunes de les monumentals portes ens posen sobre la pista que la muralla no és més que una reconstrucció posterior a la que hi havia en temps romans i que va ser destruïda, en bona part, al segle III.

En pitjor estat de conservació trobem el que queda de l’antic fòrum romà de Plovdiv, que era el més gran de Bulgària (o millor dit, de la província romana de Tràcia), amb una mida d’unes 11 hectàrees. En aquesta zona es trobava la seu del govern municipal, l’odeon, que donava cabuda a unes 350 persones, que eren els representants de l’antiga Philipopolis romana.

PLOVDIV TRACIA: EL TRESOR DE PANAGYURISHTE AL MUSEU ARQUEOLÒGIC.

Poc en queda de la Plovdiv tràcia, tot i que aquests van conquerir la ciutat als macedonis i li van donar el nom de Pulpudeva, fins que l’Imperi Romà es va fer amb la ciutat i la va declarar capital de província.

Pero no cal oblidar que a Plovdiv es troba un dels museus més interessants de Bulgària, el Museu Arqueològic que és la seu d’un dels tresors més extraordinaris que mai s’han trobat: el tresor traci de Panagyurishte, que data d’entre el 280 i el 300 aC. Val a dir que el tresor de Panagyurishte es trasllada sovint a Sofia, pel que cal assabentar-se, abans de fer la visita al museu d’on es troba en aquell moment.

Aquest tresor es va trobar en una necròpolis propera a Plovdiv. Es tracta d’un dels serveis de taula més bonics que mai s’hagin dissenyat. Es tracta d’una vaixella d’or d’extraordinària preciositat i formada per tres ritons (gerres decorades amb el cap d’una dona), quatre rhytes (gerres en forma de corn i zoomorfes), un preciós plat d’or decorat amb motius vegetals i una àmfora oval, també profusament decorada, i en particular amb unes curioses nanses en forma de centaure.

Per descomptat cal veure a Plovdiv el Museu Arqueològic, i en particular, si el tresor de Panagyurishte es troba en aquest moment exposat. Però en cas de que no sigui així, igualment és un museu molt recomanable, amb un munt de peces que daten dels diversos períodes en que es pot dividir la ciutat.

PLOVDIV OTOMANA: ELS BANYS I LES MESQUITES DURANT LA DOMINACIÓ TURCA.

Tot i que l’Imperi Otomà va dominar Plovdiv durant una llarga temporada, cal dir que el final d’aquesta submissió és solapa amb una època de floriment, que és conegut com la del Renaixement Nacional Búlgar. Es tracta d’una època on el sentiment nacional búlgar s’accentua davant el colonialisme que suposa el conqueridor otomà i que té la seva culminació en la batalla de Plovdiv, del 1878, quan els búlgars son alliberats per l’exèrcit rus. Es per això que en aquesta època de dominació otomana conviuen dos tipus de models arquitectònics: el propi de l’imperi otomà, on destaquen les seves mesquites i el del Renaixement Nacional Búlgar, que tot i no ser exclusiu de Plovdiv, té en aquesta ciutat el seu epicentre.

Potser sigui la Mesquita Dzhumaya la més bonica que hi ha a la ciutat, i sens dubte, un dels monuments que cal veure a Plovdiv. Es troba just al davant de l’Estadi Romà, el que ens fa entendre, que aquesta zona de la ciutat es va mantenir com el centre històric durant més de dos mil anys (doncs ho continua sent). És especialment interessant veure la gran quantitat de mesquites que es reparteixen pels balcans. Algunes tan boniques com la mesquita pintada de Tetovo, a Macedònia, o alguna de les mesquites que es conserven al centre històric de Tirana, Albània, per no parlar de les de Mòstar a Bòsnia. La Mesquita Dzhumaya de Plovdiv, és una de les més interessants que trobem en aquesta part d’Europa i és una mescla de la cultura bizantina, otomana i búlgara.

Té nou cúpules de plom, però una sola de central, que recobreix una enorme sala rectangular de 33 per 27 metres. El seu interior està agradablement decorat, amb motius florals i amb versicles de l’Alcorà. La Mesquita Dzhumaya de Plovdiv no desentonaria entre les més boniques mesquites d’Istambul. Cal dir que una primera mesquita va ser construïda a partir del 1363, després de la conquesta otomana i en el mateix lloc on hi havia l’Antiga Catedral de Plovdiv. Amb tot, l’actual mesquita Mesquita Dzhumaya data de 1421, en època de Murad II, quan va passar a ser la més important de les 50 mesquites que hi havia a la Plovdiv Otomana. Un sol minaret que es troba a la cantonada nor est és l’encarregada de cridar a l’oració.

A Plovdiv trobem també altres monuments que fan referència a l’època de dominació otomana, com els Banys Chifte, que també van ser construïts en el mateix emplaçament en que es trobava una antiga església. Una pena que actualment els banys turcs no s’utilitzin amb la finalitat pel qual van ser construïts, si no que han estat reconvertits en Sala d’Art Contemporani. Altres petites mesquites es troben a la ciutat.

EL RENAIXEMENT NACIONAL BÚLGAR AL BARRI MÉS BONIC DE PLOVDIV.

Una de les zones que cal veure a Plovdiv és la que fa referència al seguit dels habitatges i mansions construïdes en època de dominació otomana però seguint els cànons del Renaixement Nacional Búlgar. És una època en que l’esperit nacional búlgar ressorgeix amb força i que es veu culminat amb l’expulsió dels otomans per part dels russos, el 1878.

Tot aquest barri, de carrers empedrats i per a vianants, i amb fortes pujades i baixades que conviden a un pausat passeig, és una de les zones més agradables de la ciutat de Plovdiv. Algunes d’aquests habitatges s’han reconvertit en museus, restaurants o hotels, però moltes d’elles continuen sent particulars. Les cases solen estar pintades de vistosos colors, dominant el blau i el vermell. Sol destacar un bonic balcó que sobresurt de la façana i que està aguantat per una espècia de mènsula de fusta. Les formes son força cúbiques i les finestres i portes, solen estar també bonicament decorades.

L’interior d’aquests habitatges solen respondre a un mateix patró. Una gran estança central que fa de saló familiar, al voltant de la qual es distribueixen les diverses habitacions. Solen ser habitatges de dos pisos, però en algunes ocasions ho son de fins a tres, en particular, en les construccions que han tingut que construir-se en zones de més pendent.

Alguns dels habitatges que es poden visitar son la Casa Nedkovich, del 1860, que era l’habitatge d’un ric comerciant de teles nat a Karlovo, o la Casa Balabanov, reconstruïda, i que actualment funciona com a museu amb mobles autèntics i d’estil barroc. Així mateix, potser la més espectacular dels habitatges que fan referència a questa època del Renaixement Nacional Búlgar és el que ara ocupa el Museu Etnogràfic Regional i que era la casa del ric comerciant Argir Kuyumdzhioglu. Es tracta d’un habitatge de 1847. El desnivell habitual en aquesta zona dóna lloc a que l’habitatge tingui 2 pisos a la seva cara oest i 4 a la seva cara est. L’estil nacional búlgar es combina aquí amb el barroc búlgar.

Cal dir que en aquesta zona també hi trobem un bon grapat de precioses esglésies ortodoxes, algunes de les quals, de nova planta, però d’altres, construïdes a partir d’antigues esglésies romàniques.

Com dic, el turisme a Plovdiv està només mitjanament desenvolupat, de manera que passejar per aquesta barriada, gaudint de les diverses esglésies i dels habitatges de l’època del Renaixement Nacional Búlgar és especialment agradable.

Entre les esglésies que trobem destaquen la de Sveta Bogoroditsa, la de Sant Constantí i Santa Elena o la de Sveta Nedelya. Son comuns els seus esvelts campanars, sovint de tres o quatres pisos i que solen sobresortir del resta de l’església.

Com a moltes de les esglésies ortodoxes que trobem als balcans la decoració interior sol ser força rica i a base de frescs i sovint, amb bonics iconòstasis de fusta.

En aquest sentit m’agradaria destacar especialment l’església de Sant Constantí i Santa Elena, una de les més antigues de la ciutat i se’ns dubte un dels monuments que cal veure a Plovdiv. Es té noticies de l’existència d’un santuari cristià en aquesta localització que data del segle IV i que honorava la mort per decapitació dels màrtirs cristians Memnos y Severià, que va ocórrer al 304. El temps va passar i aquella petita església de fusta va entrar en franca decadència, particularment durant l’època de dominació otomana. A partir de la dècada dels 30 del segle XIX, s’entra en un moment de certa relaxació en quan a permissivitat religiosa, de manera que es permet a la comunitat búlgara la construcció d’un nou temple. Actualment és el temple ortodox més important de la ciutat. Els frescs del seu exterior son realment espectaculars i ens recorden, en certa manera, els de les esglésies de la Moldavia de Romania.

I amb aquesta volta per la zona antiga de Plovdiv, fent referència a les antigues esglésies ortodoxes, acaba la visita d’un dia a la ciutat de Plovdiv, una ciutat amb un bon grapat de visites que fer i que ens deixa un molt bon regust de boca.