Visitar Amsterdam en 3 dies. Aquest és el temps que vam disposar en aquesta ocasió per recórrer la que és una de les ciutats més atractives d’Europa. En realitat, temps insuficient, ja que són tantes les coses que cal fer a Amsterdam que un mínim de 4 o 5 dies serien necessaris per a conèixer-la mínimament.
A més, la meva visita a Amsterdam d’aquesta primavera no es limitava al pla turístic, ja que vaig haver de desplaçar-me a la capital holandesa per menesters que res tenen a veure amb el tema lúdic. Això no va impedir, però, que em deixés temps suficient per recórrer la ciutat per quarta vegada. Una visita que, per cert, en aquesta ocasió vaig realitzar en solitari tot i que en alguns moments pugui utilitzar la primera persona del plural en aquest post o en d’altres que escriuré sobre la ruta que he fet aquests dies per Amsterdam i el nord d’Holanda.
En aquest escrit us parlaré, de forma genèrica, sobre 10 dels llocs que cal veure a Amsterdam, a més d’algunes de les coses que cal fer de forma gairebé preceptiva durant una primera visita a la capital dels Països Baixos.
VISITAR AMSTERDAM. L’IMPRESCINDIBLE.
VISITAR ELS MUSEUS D’AMSTERDAM
Són diversos els museus que cal veure a Amsterdam durant una primera visita a la ciutat. Almenys dos d’ells són imprescindibles. El primer és el Rijksmuseum, on s’exposa el més important fons de pintures del Segle d’Or holandès amb Rembrandt i la seva famosa Ronda de Nit al capdavant de totes elles. Vermeer també està representat amb 4 de les seves obres, però a més podrem gaudir dels llenços de mestres de la talla de Frans Haals o altres. Compteu amb un mínim de dues hores per visitar el museu i no us deixeu la preciosa biblioteca, que és un espai bellíssim en si mateix.
El segon dels museus que cal veure a Amsterdam gairebé de forma imperativa és el Museu Van Gogh, dedicat a un dels més reconeguts pintors de la història i que, en vida, mai va conèixer la fama. El fons d’obres del genial pintor que atresora el museu és excel·lent. Entre elles, alguns dels seus llenços més famosos com L’habitació d’Arlés o Els Girasols. Per no parlar de diversos dels seus autoretrats.
Més enllà d’aquests dos museus imprescindibles d’Amsterdam, la varietat és excel·lent. En els últims anys, el Museu Hermitage de Sant Petersburg ha obert delegació a Amsterdam. És una manera de donar sortida al seu ingent fons. L’Hermitage d’Amsterdam programa exposicions temporals, però a mi em va decebre bastant. Molt més em va impressionar la secció de la Galeria de Retrats del Segle d’Or holandès, que es presenta com a annex al mateix edifici que alberga l’Hermitage. Aquí trobem un munt de pintures de grup que tan en voga van estar entre la gent benestant durant l’Edat d’Or holandesa. Els millors pintors del moment, amb Frans Hals al capdavant, es van posar mans a l’obra per rendibilitzar el seu art retratant, en grup, als principals responsables dels gremis més importants de l’època així com les diferents companyies cíviques encarregades de la defensa de la ciutat.
El segundo de los museos que hay que ver en Ámsterdam casi de forma imperativa es el Museo Van Gogh, dedicado a uno de los más reconocidos pintores de la historia y que, en vida, jamás conoció la fama. El fondo de obras del genial pintor que atesora el museo es excelente. Entre ellas, algunos de sus lienzos más famosos como La habitación de Arlés o Los Girasoles. Por no hablar de varios de sus autoretratos.
Más allá de estos dos museos imprescindibles de Ámsterdam, la variedad es excelente. En los últimos años, el Museo Hermitage de San Petersburgo ha abierto delegación en Ámsterdam. Es una manera de dar salida a su ingente fondo. El Hermitage de Ámsterdam programa exposiciones temporales, pero a mí me decepcionó bastante. Mucho más me impresionó la sección de Galería de Retratos del Siglo de Oro Holandés, que se presenta como anexo en el mismo edificio que alberga el Hermitage. Aquí encontramos un montón de pinturas de grupo que tan en boga estuvieron entre la gente acomodado durante la Edad de Oro holandesa. Los mejores pintores del momento, con Frans Hals a la cabeza, se pusieron manos a la obra para rentabilizar su arte retratando, en grupo, a los principales responsables de los gremios más importantes de la época así como las distintas compañías cívicas encargadas de la defensa de la ciudad.
Interessant és també, encara que per als més petits, el Museu de la ciència i la tecnologia NEMO, l’edifici del qual és fruit de la ment de Renzo Piano. Aquest museu està en la línia dels diversos museus de la ciència que es troben a les ciutats més importants del món, on experimentar es converteix en la manera d’aprendre sobre les lleis més importants de la natura.
Igualment interessant és el Museu Històric Jueu situat en el que abans era un complex de fins a 4 sinagogues en ple cor del barri jueu. El museu explica la història del poble hebreu des de la seva arribada a Holanda a la fi del segle XV, procedents de la Península Ibèrica, fins a l’actualitat.
I un últim museu que vam tenir l’oportunitat de visitar: el Museu de Cera o Madame Tussaud, versió holandesa del famós museu londinenc. La veritat és que no he tingut l’oportunitat de conèixer el de la capital britànica però del d’Amsterdam en vaig sortir encantat. La similitud amb els originals és realment sorprenent i el museu esdevé un lloc on passar una estona bastant divertida, ja que es permet una certa interacció amb alguns dels personatges. En aquest sentit, ens vam veure compartint roda de premsa amb Angela Merkel o cantant amb Adele.
Són més els museus que segur que són tremendament interessants a Amsterdam però a mi el temps no em va donar per a més. Amb ganes em vaig quedar de visitar el Museu Marítim on es relaten les vicissituds de la en un altre temps potència holandesa pel que fa al comerç marítim. Per als amants de l’art modern l’Stedelijk és imprescindible. I després hi ha el Museu de la Resistència, el dels canals, el de la Història d’Amsterdam… en fi, que una setmana no donaria com per visitar tots els museus de la ciutat.
LA CASA D’ANA FRANK.
Ni tan sols Van Gogh pot competir amb Ana Frank. La història de la nena que va viure camuflada juntament amb altre set persones més en un pis d’Amsterdam durant la Segona Guerra Mundial va commoure el món de tal manera que l’habitatge en qüestió, la casa d’Anne Frank, és el monument més vist de tota la ciutat . Les cues per entrar a la casa d’Anne Frank poden ser de diverses hores en temporada alta. Però tot val per tal d’honrar la memòria de la nena i, al cap i a la fi, de totes les Anna Frank que van existir a Europa central durant la Segona Guerra Mundial els noms de les quals no han passat a la posteritat com sí ho va fer la cèlebre noia que va plasmar en el seu famós diari les vicissituds de viure amagada durant mesos.
La zona més cèlebre de la casa d’Anne Frank és la de la petita llibreria que s’obre en frontissa per donar lloc a l’amagatall on van viure els Frank, el dentista jueu Fritz Pfeffer i la família Van Pels. Al museïtzat habitatge també trobem els manuscrits originals d’Ana així com alguns objectes personals que es van poder recuperar a la fi de la guerra. Per cert, dels vuit convivents només hi va haver un supervivent. Va ser el pare d’Anna, Otto, qui es va encarregar que el diari fos publicat als pocs mesos. Intentaré escriure un post específic sobre la casa d’Anne Frank, un dels llocs més cèlebres que cal veure a Amsterdan però també un dels polèmics.
BARRI VERMELL
Per descomptat, és un altre dels llocs que cal veure a Amsterdam. A ni cinc minuts caminant de la plaça Dam, l’epicentre de la capital holandesa, es localitza un dels barris de prostitució més famosos d’Europa. Molt s’ha parlat ja del Barri Roig d’Amsterdam, però no està de més recordar que les noies que hi treballen passen estrictes controls sanitaris i paguen els seus impostos com els altres treballadors. Un pas endavant, per tant, per al que diuen que és el treball més antic del món. Més enllà de les suggerents noies en els famosos aparadors, al barri vermell també trobem tot tipus d’establiments relacionats amb una de les indústries que més diners mou en el món sencer: la del sexe. Aquí trobarem sex-shops, locals de striptease, cabines i fins a un parell de museus: el de l’eròtica i el de la prostitució.
No cal dir que hem de ser summament curosos amb les fotografies i mai retratar les noies directament.
ELS CAFFEE SHOP
Una altra de les coses que cal fer a Amsterdam és acudir a un coffee shop. Suposo que a hores d’ara a ningú se li escapa que a aquests establiments s’hi acudeix per tal de fumar marihuana o haixix. Hi ha qui diu, fins i tot, que visitar Amsterdam i no entrar en un coffee shop és com visitar París i no acostar-se fins la Torre Eiffel. Doncs bé, reconec que jo he necessitat 4 visites a Amsterdam per entrar, finalment, a un d’aquests antres que, dit sigui de pas, de sòrdids en tenen ben poc.
Com un no està molt posat en la matèria, quelcom em vaig informar abans de visitar alguns coffee shops. Que una cosa és fer el turista i una altra el ridícul. La qüestió és que allà es fuma marihuana o haixix o una barreja. No obstant això, la prohibició existent en tota Amsterdam de fumar tabac en els establiments de restauració es fa extensiva, també, als coffee shops. És a dir, aquí no es fuma tabac. La mercaderia es pot comprar més o menys a granel o ja preparada per a l’ocasió (un porro, vaja) i té diferent preu segons la varietat doncs, igual que de cafè, de marihuana i d’haixix n’hi ha de diferents variants, qualitats i pureses.
No sé si serà extensiu a tots els locals d’aquest tipus, però en els dos que vaig visitar, les begudes es demanaven assegut (com en un bar normal) i la droga en un taulell específic. En els dos casos hi havia un menú amb les diferents possibilitats.
I un últim comentari: encara que als coffee shop s’hi va a fumar, si a algú no li ve de gust però vol veure l’ambient que s’hi respira, només cal asseure’s i demanar un te o un cafè i llestos. Per inhalar una mica del fum ningú es col.loca.
CASA DE REMBRADNT
Deixem el món del vici per tornar al de l’art. Un altre dels llocs que cal veure a Amsterdam és la casa on va residir el més cèlebre dels pintors del Segle d’Or holandès: Rembrandt.
Es tracta d’un bell habitatge de diversos pisos situat al centre d’Amsterdam al carrer Jodenbreestrat. El pintor tenia una important reputació i, per tant, bastants encàrrecs a més d’un bon nombre d’aprenents que li asseguraven unes bones rendes. És per això que va poder adquirir aquest habitatge que ocupa el doble d’amplitud de les habituals. No obstant això, fins i tot Rembrandt va requerir d’una hipoteca per poder ocupar l’habitatge en qüestió. Aquí va residir el pintor, a més de tenir el seu taller i la seva pròpia escola d’art, entre 1639 i 1658. Aquell any, Rembrandt, que havia assumit un bon nombre de deutes, va veure com perdia el seu habitatge.
Curiosament, l’inventari realitzat en l’execució hipotecària és el que ha permès saber sobre la disposició del mobiliari en el moment del desnonament. Encara que no és original, ens permet saber com vivia el pintor. Durant el recorregut, amb una audioguia en espanyol, visitarem les diferents estances, inclòs el lluminós taller de Rembrandt on va pintar la majoria dels seus quadres més famosos, a més de l’espai dedicat a l’ensenyament dels seus deixebles o la zona adequada com a habitatge.
Tot i que no és el motiu principal per visitar la Casa de Rembrandt, a l’habitatge també poder gaudir de tres llenços del mestre.
RECORREGUT PELS CANALS D’AMSTERDAM
Una manera de conèixer Amsterdam és recorrent els seus canals a bord d’una de les diferents embarcacions que els solquen. Són diverses les empreses que realitzen l’activitat. Nosaltres, vam recórrer els canals a bord d’una de les embarcacions de l’empresa Lovers, que parteixen des del canal situat davant de l’estació central de tren.
Més enllà de gaudir d’Amsterdam des dels canals, el recorregut permet aprendre bastant sobre ells gràcies a l’audioguia que es proporciona (en un munt d’idiomes inclòs l’espanyol i el català). Es tracta d’una zona guanyada al mar gairebé per complet, en una de les obres més importants de l’enginyeria civil. Tant, que el sistema de canals d’Amsterdam està inclòs dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
El passeig pels canals d’Amsterdam, d’una hora de durada, passa per alguns dels més importants però també per altres de més petits. A les seves ribes és fàcil distingir alguns dels edificis més emblemàtics d’Amsterdam com els museus marítims o el NEMO o la Westerkerk i la casa d’Ana Frank amb les seves interminables cues.
Per descomptat, quelcom que cal veure a Amsterdam és la ciutat des dels seus canals.
RECÓRRER ELS MERCATS D’AMSTERDAM
Una altra cosa que cal fer a Amsterdam és recórrer els seus mercats. En una ciutat amb tanta fama de tolerant i alternativa no és d’estranyar que molts d’aquests mercats estiguin copats per petites botiguetes de segona mà o de roba de tipus hipiosa. Més enllà d’això, els trastos diversos semblen estar esperant que algú els doni una segona oportunitat. Potser el més concorregut d’aquests mercats és el que celebra, cada dia, en Waterloplein. També en Rembrandplein vam poder passejar per un mercat. No obstant això, aquest últim no ha de ser diari doncs al dia següent la plaça estava buida de botigues.
COMPRAR FLORS I FORMATGES
Que las flores (particularmente los tulipanes) y los quesos chiflan a los holandeses no es ninguna sorpresa, ¿verdad? Ámsterdam es, por tanto, un buen lugar para llevarse a casa unos quesos (particularmente alguna cuñas de Gouda o un Edam, los dos quesos nacionales) o unos bulbos de tulipanes, uno de los souvenirs más habituales que llevarse a casa.Que les flors (particularment les tulipes) i els formatges tornen boig als holandesos no és cap sorpresa, oi? Amsterdam és, per tant, un bon lloc per dur-se a casa uns formatges (particularment alguna falques de Gouda o Edam, els dos formatges nacionals) o uns bulbs de tulipes, un dels souvenirs més habituals per endur-se a casa.
Encara que tant de floristeries com de botigues de formatges n’hi ha a tot al centre d’Amsterdam, un bon lloc per buscar-los és en el conegut com a Canal Singel, entre Koningsplein i Mumplein. Aquí les floristeries se situen una rere l’altra. No us faci por preguntar, doncs cada tipus de bulb té la seva època de plantació i de florida i ofereix, com és lògic, una flor diferent. Per ser aquesta una zona especialment freqüentada pels turistes, també aquí trobareu diverses botigues especialitzades en la venda de formatges. Degusteu-los si us ve de gust i enporteu-vos a casa els que més us agradin. Les varietats de formatge Gouda semblen no tenir fi, ja siguin amb gust de pesto, comí, tòfones o molts altres.
LES MANSIONS VAN LOON I WILLET-HOLTHUSEN
Els habitatges situats a la vora dels canals més importants d’Amsterdam eren els més cars de la ciutat i, per tant, els que ocupaven les famílies nobles d’Amsterdam. Una burgesia local que, generalment, basava en el comerç la raó de la seva prosperitat. Moltes de les més belles mansions han acabat a les mans d’empreses i bancs ja que els seus amos no són capaços de mantenir-los. El cost econòmic és important i, a més, estan protegits per llei de manera que les seves remodelacions són, sovint, especialment costoses.
Algunes d’aquests vells habitatges s’han museïtzat i permeten les visites turístiques. En aquest sentit, dos dels més bells exemples de mansions palatines que cal veure a Amsterdam són la Casa Van Loon i la Casa Villet-Holthusen.
La Casa Van Loon va ser edificada en 1672. El seu primer ocupant va ser un dels deixebles de Rembrandt, el pintor Ferdinand Bol. La mansió no va ser comprada per la família Van Loon fins el 1884. La família havia fet fortuna com a comerciants (Willem Van Loon va ser un dels fundadors, el 1602, de la Companyia Holandesa de l’Est de l’Índia que s’encarregava del comerç d’ultramar amb aquella colònia). La Casa Van Loon està estupendament decorada i ens ajuda a entendre el nivell de vida d’aquella família burgesa que, per cert, es va convertir en noble durant el segle XIX.
Una mica menys ostentosa, encara que no menys interessant, resulta la Casa Villet-Holthusen, que també està situada a la vora d’un altre canal. Aquesta acabalada família va residir al palauet durant el segle XIX i està clar que els seus problemes no eren d’índole econòmica. No obstant això, la decoració sembla una mica més simple que la que hem trobat a la Casa Van Loon.
PRENDRE QUELCOM EN UN BAR DE GEL
No us faltaran llocs on menjar i prendre alguna cosa a Amsterdam. És una ciutat oberta, amb un fenomenal ambient i on és possible menjar o beure a qualsevol hora. Però vull parlar-vos d’aquest lloc certament peculiar. Es tracta del Xtracold Amsterdam, un bar de gel on tant el mobiliari com els mateixos gots estan realitzats en aquest perible material. És veritat que no és únic al món, ja que s’han oberts diferents bars de gel en diverses capitals europees. No obstant això, havíem tingut l’oportunitat de visitar-ne un a Estocolm fa ja més de lustre i em venia de gust tornar-hi. Per als estàndards de preu d’Amsterdam no em va semblar gens car tenint en compte que amb el bitllet s’inclouen tres begudes. La veritat és que vaig passar una estona molt entretinguda.
I amb el bar de gel acaba la nostra relació de llocs que cal veure a Amsterdam en 3 dies. Per descomptat són moltes més les coses que cal veure i fer a Amsterdam, una de les ciutats amb més encant d’Europa. Però això ja ho haureu descobrir vosaltres.